diumenge, 18 de desembre de 2011

ca Amparo

Comencem la marató festivo-gastronòmica que coincidix amb Nadal, però que té poc esperit nadalenc i molt d'amistat i bon rotllo.
Dissabte i bon dia, Amparo ens convida a sa casa, li abellix fer-nos un arrosset amb llamàntol. No celebrem cap aniversari, ni tampoc és cap unbirthday party; qualsevol dia és bo... perquè estem vius.

Per començar, una cerveseta i unes ametletes d'Aras acabadetes de fregir (gràcies, Jose). A taula ens espera un vermut blanquet amb uns formatges i unes melmelades casolanes de carabassa i tomata, gentilesa de Desa; un polpet a la gallega que Jose havia comprat al port i tenia congelat, en el seu punt, amb l'oliet, el pebre roig, les creïlletes...mmmmmm; una ensalada de verds, tomata, pipes, anacards, i herbes secretes, i ... el plat estrella, l'arròs amb llamàntol, per a perdre els sentits (i això que Amparo ha hagut de cuinar-lo sense ceba, a causa d'una "intolerància"; es fa gran amb les dificultats, tota una crack).



Per a les postres, taronja amb xocolata fosa, coca en llanda d'ametles i taronja (gentilesa de la tia d'Isabel) i dolcets de colors.

Salneval 2010. Rías Baixas. Albariño
Fruita blanca; herba; un poc cítric. Lleuger.

Con un par 2010. Rías baixas. Albariño. Bodega Vicente Gandía
Flors, fruita (pera, meló, albercoc, bresquilla), un poquiu de pa i mineral. Lleuger.
verema 

Cava Anna de Codorniu

I encara ens queda temps i ganes per fer-nos uns gintònics i una partideta al parxís. Mare, si feia temps que no jugava, i es nota, eh?