Celebrant la triscaidecafília

divendres, 7 d'octubre

Al migdia m'he assabentat que a l'institut hi havia un dinar, però he estat exclosa perquè era per als joves. Xeeee, com van perdent les formes aquests jovençols...! Tant se val, que ara ve la bona perquè a la nit tinc sopar amb la cutxipandi, que fa molts més anys que aquells que som joves; per nosaltres sí que no passen els anys, hahaha.

L'amfitrió ens ha convocat a partir de les 20 h a Fumiferro (Vicent Ballester*, 38. El Cabanyal - 960 726 640); la gent hi va apareixent a poc a poc per la terrassa, però ell tardarà un poquet -cosa rara, raríssima-; finalment en serem tretze, i no, no som triscaidecafòbics; hi ha molta conversa per davant, amb unes cervesetes (Doble sense filtrar 2,50 € x 5; Doble Águila 2 € x 7; Doble Radler 2,20 € x 5; Paulaner 3,50 €) i uns vermuts El bandarra (2,50 € x 3); crec que els primers tenen el detall d'unes olivetes, però jo hi arribe tard.

Passem a l'interior; pensàvem que la reserva era fora, però com l'oratge està indecís... Algun error, la taula no està parada per a tots; moviment ràpid i comencem amb unes entradetes mentre hi arriba la foiera que s'ha perdut.

Almogrote (pasta de formatge dur, pimentó, oli, all...) a l'estil de la Gomera (6,50 € x 4)

Humus de remolatxa amb verduretes (carlota, carabasseta) i pa torrat (5,50 € x 4)

Creïlles BARBAS amb allioli d'all torrat, pebre roig de xoriç i sal fumada (6,50 € x 4)

912 de Altitud 2021 Ribera del Duero

100% Tempranillo

9 mesos en roure

14,5% vol.

Bodegas Veganzones. Fompedraza, Valladolid

19,80 € x 2 (Aprox. 8 €)

Suc de fruites negres encara verdes, torrats.

Hi falta botella.

La Madriguera 2020 DO València

100% Monastrell

4 mesos en roure francés

14% vol.

Bodegas Arráez. La Font de la Figuera

Toni Arráez i Marc Gómez

14,20 € (6 €)

Fruites roges i negres, espècies, punt dolç; més amable

Aigua (botella gran 2,50 € x 2; amb gas 2 €)

Al final, la nostra taula sí que estava fora, i l'oratge aguanta, així que tooots cap allà.

Crec que en aquest lloc es menja molt bona carn a la brasa, però ací el que mana, mana. Compartim:

Pollastre Adeje (Tenerife) fregit i saltat amb mojo picón (8 € x 3)

Bao Cochino. Panet amb cochinita de galta fumada de porc i maionesa japonesa (5 € x 7)

Deliciós, encara que sap a poc perquè només eixim a mig.

Calamar "savage". Calamar de platja a la brasa amb salsa Mery de cacauet (21 € x 2)

Tendre, saborós.

Sépia bruta a la planxa amb allioli amb la seua tinta (19 € x38)

Molt gran i ja no tan tendre.

Ensalada d'ànec Thai: mesclum, papaia, cogombre marinat, brots de soia, magret d'ànec marinat brasejat adobat amb curri roig (13 € x 3).

L'ànec, tendre; l'amaniment, especial.

L'amfitrió, que està en tot, observa que algú a penes ha menjat res, i li demana una corbina desespinada, fumada i a la brasa amb emulsió d'ají (14 €).

Mira, amb aquest plat ixen els ferros a taula!

Al final també la tastem altres.

Per a les postres,

Pastís trencat de poma amb gelat (5,50 € x 3). 

Deconstrucció? És un plat de compota de poma!

Brownie melós de cacahuets amb gelat d'almívar de llet i salsa de xocolate (5,50 € x 3). Para duret.

Pastís de formatge curat amb gelat de gerd (5,50 € x 3). El ditet que s'endevina en la foto és el d'Eugenia que, no sé com, ha acaparat dos plats! Està boníssim, però a penes ens l'han deixat tastar.

Café (1,30 € x 2) i cremaet (2,50 €)

Amb detall de misteles i aiguardents

Total: 33,07 € x 13

Parlen valencià.

Servei amable i pacient amb les multituds.

Hem rist molt tota la nit, però hem trobat a faltar el nostre lloc d'encontre natural, el S'alat.

-----------------

*En callesyplazasdevalencia llig que el carrer està dedicat des de 1932 a Vicent Ballester Cubells, el Gato, i en ValenciaActua que Ballester, allà pels anys 40, com que les cases no tenien aigua a casa, muntà un llavador al carrer Vicente La Roda i cobrava a les dones entre una i dues pessetes per fer la bugada.

Supose que no té res a veure, però hi ha un Vicente Ballester Marco (València, 1887 - 1980), dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista, germà del també artista anarquista Arturo Ballester, i company de Renau.

Els restaurants Casa Granero (Serra) i Pinea (Aiora) han resultat guanyadors del concurs professional d' d'allipebre celebrat al Port de Catarroja dilluns 3 d'octubre. El primer (amb Víctor Vicente Navarro), en la secció tradicional seguint estrictament la recepta catarrogina, mentre que el segon (amb Kiko Lázaro), en la modalitat creativa.

ValenciaPlaza

A Historias con delantal llig que s'ha publicat la Llista per barris dels restaurants destacats per la Guía Repsol com a Soletes de Barrio fora del centre de València:

Cabanyal - 'Bar Júcar' - 'Ca La Mar' - Pastelería 'Los Ángeles' - 'El metralleta'

El Pilar -'Pura Tapa VLC'
Algirós -'Les Maduixes' -'Las Grecas' -'La Pichurrita' -'La Sangu'
Eixample-Russafa -'Bar Trinchera'
Extramurs - La Petxina 'Tariq'
La Saïdia - Marchalenes 'Mari Pili'
Patraix 'Yuk Mi' 'El Observatorio'
Campanar 'El Carrer'

Benimaclet 'La Negri' 'Al Paladar'
Rascanya - Torrefiel 'Malkebien'
Benicalap 'Castellar Brasas'
El Pla del Real - Mestalla 'Tonyina'
Jesús - La Raiosa 'La Cepa Vieja'

Si vos atreviu a mirar... i llegiu La mirada de vidre d'Anna Moner, hi trobareu un inquietant metge i entomòleg "amb l'única ambició de reproduir amb exactitud les emocions de l'ànima i generar un llenguatge universal i immutable a l'abast de qualsevol artista (...) a l'Àlbum de les passions", que necessita "paladejar" al laboratori un vi de Burdeus que no que sé quant devia valdre a finals del segle XIX, però que ara passa de llarg els mil euros: Château Lafite,

"Feu un glop llarg, recreant-se en les inconfusibles notes de grosella negra, mora i cedre que n'impregnaven el paladar (...) El gust per nèctars tan potents i voluptuosos com aquesta meravella procedent del Mèdoc, per exemple. Em va encisar el caràcter femení d'aquest costós beuratge, que fa olor de violetes i ametlles, i és saborós, equilibrat, poderós i persistent, igual que el rastre que deixa als dits el tacte d'una pell sana".

Enguany The World’s 50 Best Bars s'ha celebrat a Barcelona i ha estat un bar de la ciutat el que s'ha considerat el millor bar del món: el Paradiso, un local situat en la part de darrere d'un bar de pastrami del Born, i s'hi s'accedeix per una espècie de nevera.

En 3r lloc hi ha el Sips i en el 7é, el Two Schmucks; el Guru de Madrid és el 15é. Ací hi ha la llista dels 50.

Òbviament, quan diuen "bars" es refereixen a cocteleries; els nostres barets són una altra cosa.

                     ----------

Veient açò m'adone que se m'havia passat la llista de The World's 50 Best Restaurants:

1. Geranium, Copenhagen 

2. Central, Lima, Peru 

3. Disfrutar, Barcelona, Spain 

4. Diverxo, Madrid, Spain  

5. Pujol, Mexico City 

6. Asador Etxebarri, Atxondo, Spain 

7. A Casa do Porco, São Paulo 

8. Lido 84, Gardone Riviera, Italy 

9. Quintonil, Mexico City 

10. Le Calandre, Rubano, Italy 

11. Maido, Lima, Peru 

12. Uliassi, Senigallia, Italy

13. Steirereck, Vienna 

14. Don Julio, Buenos Aires 

15. Reale, Castel di Sangro, Italy 

16. Elkano, Getaria, Spain 

17. Nobelhart & Schmutzig, Berlin 

18. Alchemist, Copenhagen 

19. Piazza Duomo, Alba, Italy 

20. Den, Tokyo 

21. Mugaritz, San Sebastián, Spain 

22. Septime, Paris 

23. The Jane, Antwerp, Belgium 

24. The Chairman, Hong Kong 

25. Frantzén, Stockholm 

26. Restaurant Tim Raue, Berlin 

27. Hof van Cleve, Kruisem, Belgium 

28. Le Clarence, Paris 

29. St. Hubertus, San Cassiano, Italy 

30. Florilège, Tokyo 

31. Arpège, Paris 

32. Mayta, Lima, Peru 

33. Atomix, New York City 

34. Hiša Franko, Kobarid, Slovenia 

35. The Clove Club, London 

36. Odette, Singapore 

37. Fyn, Cape Town (Also won Best Restaurant in Africa 2022)

38. Jordnær, Copenhagen 

39. Sorn, Bangkok 

40. Schloss Schauenstein, Fürstenau, Switzerland 

41. La Cime, Osaka, Japan 

42. Quique Dacosta, Dénia, Spain 

43. Boragó, Santiago, Chile 44. Le Bernardin, New York City 

45. Narisawa, Tokyo 

46. Belcanto, Lisbon 

47. Oteque, Rio de Janeiro 

48. Leo, Bogotá, Colombia (Also won Best Female Chef 2022) 

49. Ikoyi, London 

50. SingleThread, Healdsburg, California

(55 Azurmendi Larrabetzu, Biscay, Spain)

Perdone, això és un insult?

dissabte, 1 d'octubre

Segons conten al web, Fran (Fran Baena, antic propietari de The Black Turtle) i Bàrbara han portat a València el millor dels seus viatges; han fusionat el menjar dels EUA i del Mediterrani, amb una cuina senzilla però amb ingredients de qualitat. 

No sé si el nom ve d'una de les accepcions de la paraula "bastard": "Que no té un caràcter pur, clarament determinat", perquè les altres...: "Nascut d'un pare i d'una mare la unió dels quals no es considera legítima. / Degenerat, adulterat. / GENEAL. Fill d'un home casat i d'una dona fadrina. / NÀUT. Cap que enfila els abartrells del collar de raca." I en anglés, crec que encara és pitjor.

El fort d'aquest lloc és el brunch (en teoria, una mescla de breakfast i lunch), però està obert tot el dia (de 9 a 20 h; divendres i dissabte fins les 00h)). Acaben d'obrir a Russafa (Bastard. Regne de València, 2; n'hi ha des de fa temps un altre a Xúquer) i com que avui estan les xiquetes és el dia de provar.

Hi ha menú del dia de dilluns a divendres (11,95 €) i un de nit divendres i dissabte (18,95 €), els dos amb un entrant, un principal, beguda i postres; la resta de dies o hores, picadetes i Brunch (entre 13,95 i 14,45 €), que inclou suc de taronja i s'ha de triar pastís o croissant i tipus de café. I què és el primer que et serveixen a taula encara que vages a dinar a les 14 h? El suc, el café i el pastís!

Jo he demanat un Vegan Brunch: floricol especiada al forn, humus i salsa chimichurri (salsa argentina, amb all, oli, vinagre, pebre roig...) (14,45 €).

El café, me l'he deixat per al final. 

El pastís, de formatge i xocolate blanc, l'hem compartit.

Una xiqueta ha triat els ous a la benedictina amb salmó: ous campers escalfats, salsa holandesa, salmó, pa muffin i creïlles palla al romer (13,95 €);

amb cheese cake i sense café.

I l'altra, unes tires de pollastre marinades i empanades, amb salsa de mango i curri (9,45 €) i aigua (1,95 €).

Total: 13,27 € x 3

No parlen valencià

No, no ens insulten, només faltaria; Manu ens ha atés molt bé (observe que, en algunes taules, es pren moltes llibertats que no sé si agradaran a tot el món), però no sé si prou per tornar-hi; jo no m'hi he sentit còmoda. A algunes cambreres els falta un poc de savoir faire (com per exemple, una embruta un got de caramel i el serveix igualment; ens queixem, se l'endú amb aigua i el torna net però buit).

ValenciaPlaza (Bastard, 2019)

"Los 5 mejores Brunch de Valencia". VisitaValencia (Brunch Corner, DDL, Bastard Coffee et Kitchen, La más Bonita, Federal café) /ValenciaSecreta.

T'ARDORe 22*

Divendres 23 de setembre a les 03,04 comença oficialment la tardor, i en aquesta entrada anirem penjant el que es quede solt durant l'estació (*Com l'any passat, li robe la paraula a M.Jesús Bolta).

Com ja he fet altres anys, compre gínjols per a portar a escola i, com sempre, bona part de l'alumnat no els coneix.

Enguany al mercat m'he trobat una sorpresa: al cartell no posa "chínchols", sinó "ginjols del horta", anem avançant, quasi ho encerten; per a l'any que ve l'accent i l'apòstrof.

DORIVM Selección de la Familia 2014 DO Ribera del Duero

100% Tempranillo

18 mesos en roure francés, americà i hongarés

14% vol.

Bodegas THESAURUS. Olivares de Duero, Valladolid

Aprox. 22,50 €

Fruita madura, torrats, vainilla, café... agradable.

divendres, 21 d'octubre

Quin pla més guai tenim avui. Berenem a la casa "nova" d'ImmaC a Picassent.

Empanades del forn de Conxín i Valencia, i croissanets;

paté de remolatxa...

Julia de Moya 2015 DO València

100% Monastrell

18 mesos en roure francés

14,5% vol.

De Moya. Utiel

17,90 €

I després anem al KafreTeatre 2022, a veure l'obra de Patrícia Pardo, Madonna. "MADONNA o les xarxes de l’estima i de les cures, les que practiquem i les que projectem. Les filles, els animals; la criança i el veganisme. Els canvis de paradigma en la visió que tenim de la dignitat del proïsme, siga persona o animal. Siga adult o infant. Siga pollastre fregit o no."

dissabte, 22 d'octubre

Avui toca treballar tot el dia, a la Fira, sort que ens alimenten bé: 

per a esmorzar, un entrepà de truita de creïlles, aigua i tallat.

Per a dinar, cervesa, ensalada amb formatge de cabra, fruites seques, cansalada...; fideuà; cap de fruites i café.

divendres, 28 d'octubre

M'agrada celebrar amb l'alumnat les diferents festes o els dies assenyalats. Avui hem parlat de Tots Sants i el Dia d'Ànimes. Una alumna d'origen marroquí ha portat dolços fets per sa mare

      dissabte, 29 d'octubre

Artífice 2019 DO Ycoden Daute Isora Tenerife

Listán Blanco (= Palomino)

8 mesos amb mare en roure francés

12,5% vol.

Borja Pérez Viticultor. La Guancha, Tenerife

Aprox. 21,30 €

Recorda un poc el vi flor; flors, fumat; redó, saborós

La història de com m'ha arribat el vi és un poc rocambolesca, directament de Nozomi.

I el xic ha fet un arrosset amb bolets, alls, verdura (carabasseta),tomaca seca...

Per favor quin dia. He nadat a la mar i tot.

Abadia de Poblet 2016 DO Conaca de Barberà

40% Trepat, 20% Garrut, 20% Garnatxa, 20% Ull de llebre

12 mesos en fudres de 4.000 l i en ciment

13% vol.

Raventós-Codorniu. 

25.00 botelles

Aprox 19,90 € (regal)

Flors, herba, pedra... suau.

divendres, 11 de novembre

Aquest encontre d'aniversaris amb les amigues del poble s'ha endarrerit molt; no ens veiem des de maig i damunt hui hi ha hagut un problema d'última hora i només en som dues. 

Com sempre, a taula, uns cacauets i pa amb julivert -que no toquem-, i comencem amb una cerveseta

Demanem al centre un plat de calamars (10 €) i un sàndwitx de pernil dolç i formatge (3,50 € x 2). 

Café i tallat.

Total: 13,20 € x 2

Un lloc on s'està a gust i es pot xarrar i xarrar...

divendres, 18 de novembre

Avui sí que estem les tres. A més de la cervesa -amb el detall dels cacauets- demanem al centre uns calamaronets fregits (9 €) que estan molt bons.

Després, jo, una llesca de pa amb pit de pollastre, albergínia, formatge brie i orenga (5,50 €).

Elles, sàndwitx i entrepà.

Cafés i infusions.

Total: 14 € x 3

diumenge, 13 de novembre

Després d'un cap de setmana de pluja i vent ix el solet, així que cal a profitar-ho, passejar voreta mar i fer-se el vermut

dimarts, 15 de novembre

No solc fer doblet (dinar-sopar fora), però les coses van com van i si cal...
Quedem a fer una cerveseta al Café Sant Jaume (Cavallers, 51. El Mercat, Ciutat Vella) i després, clar, cal fer una picadeta. És dimarts, però tot està ple; la Pilareta, impossible; el Molinon, també, així que acabem on no hi ha gent: Restaurante San Miguel (pl. Músic López Chavarri, 7. El Carme, Ciutat Vella)

Unes cerveses (2,50 € x 5) amb unes olivetes com a detall; 

pernil i formatge,

creïlles braves,

i calamars.

(10 €, 8 € x 2, 7 €)

Total: 11,38 € x 4

No parlen valencià.

Tot prescindible, excepte la quedada, òbviament.

------------

San Román 2018 DO Toro

100% Tinta de Toro

24 mesos en roure francés i americà mou i usat

14,5% vol.

Bodegas y Viñedos San Román. Pedrosa del Rey, Valladolid

Aprox. 27, 30

(Aquesta vegada les sobres m'arriben des de La Vid, amb un "plateret" de paella amb carxofa boníssim)

Plácet de Valtomelloso 2021 DOCa Rioja

100% Viura

14% vol.

Palacios Remondo. Alfaro, La Rioja

Álvaro Palacios

Aprox. 21,20

Fruita, flors, mineral... molt bo.

(Un regalet que ha sobrat al restaurant Fraula)

----------------

dissabte, 26 de novembre

Després del passeget per la mar i el vermut, hi ha un gaspatxo un poc especial, amb pollastre, alls porros i llet de trigre (seguint els preceptes "ací no es tira res")

El Miracle nº 1 2021 DO València

Boval, Cavernet Sauvignon

4 mesos en roure francés

13% vol.

Vicente Gandia. Xiva

6,49 €

Senzillet.

Per a les postres, un arnadí del Niño Llorón

diumenge, 27 de novembre

El xic ha fet un viatge meteòric a Gijón, i ha comprat fabes i compango (fesols i companatge), així que hui toca favada, tot i que fa un sol primaveral...

Vila Albina Reserva 2012  DOCa Rioja

Vendimia Seleccionada. Magnum

80% Tempranillo, 15% Mazuelo, 5% Graciano

24 mesos en roure americà

14% vol.

Bodegas Riojanas. Cenicero, La Rioja

Emilio Sojo

Aprox. 23 €

Pareixia que ja no estava, però encara s'ha portat com un bon clàssic.

Emilio Moro 2019 DO Ribera del Duero

Tempranillo

Roure americà i francés

14,5% vol.

Emilio Moro. Pesquera de Duero 
Aprox. 19 €
Uns formagets asturians (excepte un, però recomanat i comprat allà)

Gamonéu (vaca i/o ovella i/o cabra). Picos de Europa

Suerte Ampanera. Blau de cabra. Colmenar Viejo, Madrid

Rey Silo. Aufega'l pitu. Llet crua de vaca. Pravia

Quesería Alejandro Casielles 1913 de cabra anyenc (premi World Cheese Awards 2021). Pola de Siero. Espectacular

Mandarines, coca amb anou i panses del mercat de la Pobla i Cristines de Foios.

I se'ns fa de nit a la terrassa (hem d'anar posant-nos carsenets i mantetes, això sí, hehe, però no ha fet gens de vent)

diumenge, 4 de desembre

Avui toca verdureta al forn, sopeta de fideus amb verdures i pit de pollastre

diumenge, 18 de desembre

Després d'un passeget volem fer un vermut. A l'Aral només donen taules per a dinar; ens conviden a seure en el bar de davant, el Siroco (que també és del Coso), cara al port. Tenim taula, sí, una altra cosa és el servei, que està més que desbordat. No tenen res que ens abellisca; al final,per acompanyar la cervesa Alhambra (3 €) i el vermut (Vittore, 4,50 €), demanem uns Nachos Siroco (totopos, carn xili, formatges gratinats, salsa chedar, guacamole, pico de gallo, nata agra, salsa relish de tomaca; 9,80 €)

Total: 8, 65 € x 2

No parlen valencià

Gens recomanable

Vins en suspens

divendres, 30 de setembre

Kata 176 - Amparo-Quique - Kata Sesentera

Ens ha vigut d'un pèl no celebrar la kata d'avui perquè el puto bitxo continua fent de les seues; però finalment a les 20,27 s'ha confirmat el siempre negativo, nada positivo, i cap allà que anem, un poc més tard que de costum.

Tots els vins són negres i espanyols i de la mateixa zona (encara que un, un poc més allunyat). Hi ha dos monovarietals, de raïms amb caràcter; en els altres dos predomina un raïm amb caràcter i tenen sorpreseta. Són joves (2019 x 2, 20, 21). Entre 13-14% vol. Dos són del mateix enòleg.

Després sabrem que són recomanació d'Ana Calabuig, de Bodega Baltasar Seguí. Se'ns va dient que són mediterranis, de la CV, les varietats i moltes curiositats.

1. Soplo 2020 DO València

100% Garnatxa

4 mesos en roure francés d'1-5 anys i formigó

13,5% vol.

Rafael Cambra. Fontanars dels Alforins

5,85 €

- "Caiguda de Chintz/Indianes". Capa baixa, maduixa, brillant

-Fruita, vi rosat, xiclet, bresquilla, ensucrat, suc de raïm / En moure'l no canvia res

-Àcid, pla, dolcet, fàcil, "sense complexitat ni vicis". En tornar ens agrada un poc més.

Garnatxa? Monastrell?

2. Luis XIV Ánforas 2021 DOP Alacant. Alt Vinalopó

60% Monastrell, 30% Arcos, 10% Bonicaire

4 mesos en àmfores ceràmiques

14% vol.

Fondillón Luis XIV. La Canyada (de Biar), Alacant

Botella 395 de 5.000

11,35 €

- Color paregut, un poc més tèrbol

- Poc expressiu, vainilla, roure, fruita, elegant, branca de canyella, vernís

- Menys àcid, verdós, alcohòlic, menys fruita

3. Forcallà de Antonia 2019 DO València

100% Forcallà

8 mesos en roure francés usat

14% vol.

Rafael Cambra. Fontanars dels Alforins

13 €

- Capa baixa, robí

- Claveguera, fosc, suro?, fruita madura, pruna, reducció, tancat, humit, fongs, càrnic, sang

- Licorós, més elegant, àcid

[En la kata 147 de Diego provàrem el 2014, i al cuiner de l'Escoleta el 2018]

4. La Danza de la Moma 2019 DO València

50% Marselan, 50% Monastrell

15 mesos en roure francés nou i de segon ús

14,% vol.

Bodega Los Frailes. Fontanars dels Alforins

20 €

- Capa mitjana alta, picota, "algodón de luto"

- Tancat, humit, figues, Monastrell? Garnatxa?

- Plenitud, dolç, figues, alcohol. Ens agrada.

Alaya (Almansa)? Juan Gil?

Òbviament, el suspens no es refereix al no aprovat dels vins sinó a la incertesa, a la intriga.

Vermut Luis XIV

Vi envellit en botes centenàries

Fondillon Luis XIV

Aprox. 11,30 €

Canyella i espècies. Curiós

Per a sopar:

pernil, llonganisseta, llonganissa seca, llom embotit

Empanades de tomaca i tonyina

Escalivada

Tomaca i alvocat

Ensalada russa

Truita de creïlla

No he fet foto a les hamburguesetes

Per a les postres, un pastís molt especial, de xocolate, del Taller, dedicat a Jj, que ha fet 60 anys🎂🎉. Quin detall!

Pel que hem viscut, i pel que hem de viure, salut!

"El TERMCAT publica la Terminologia de la vitivinicultura, un recull de 127 entrades dedicades a ceps, raïms i vins de les denominacions d’origen catalanes i a termes d'interès vitivinícola. 

L’obra conté, d’una banda, 48 fitxes que corresponen a varietats vitivinícoles autoritzades a Catalunya. Aquestes fitxes apleguen un total de 79 termes catalans, amb definicions i notes, i equivalents en castellà, francès i anglès, principalment, però també, puntualment, en gallec, italià, occità, portuguès o alemany, com per exemple albarinyo, cabernet sauvignon, garnatxa tintorera, gewürztraminer o pedro ximenes. 

D’una altra banda, hi trobem, també, 4 fitxes de criteris generals que expliquen el tractament en català de qüestions lingüístiques lligades a aquesta terminologia, com ara el gènere gramatical assignat als noms dels ceps, els raïms i els vins; l’ús de la majúscula i la minúscula en escriure aquests noms; el tractament donat als manlleus, o la consideració de la sinonímia i les variants lingüístiques documentades. Així mateix, hi tenen entrada 75 fitxes que designen conceptes vitivinícoles documentats, bàsicament, a la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura, que regula aquest sector clau en l’economia catalana tant en la producció de raïm com en l’elaboració de vi. Són exemple d’aquesta mena d’entrades els termes designació de producte vitivinícola, embotellador | embotelladora, grau alcohòlic volumètric natural i vi d’agulla." (viticultura)

Dolç com la seda

«Sant Dionís és un gest de suport al comerç local, al forn, a la confiteria i a la pastisseria de cada barri i de cada mercat. Este Nou d´Octubre: L´amor es dolç i sedós. La campanya continua centrant-se en la diversitat afectiva, perquè l'amor és un dret que s'exerceix en llibertat.» lapublicidad.net

Enguany, Arquetipo ha estat l'agència triada per a crear la campanya. 

Ací podeu trobar campanyes d'altres anys.

L'eslògan no m'acaba de sonar bé; necessite una bona dosi de literatura, de poesia:

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 

-i l'espatlla ben nua 

   ben blanca 

l'ombra corba

  incitant 

    de l'esguard: 

encara un altre bes 

  un altre 

     un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! 

JOAN SALVAT PAPASSEIT La rosa als llavis, 1923

---------------

Enguany el cartell del 9 d'Octubre és d'Ibán Ramón, amb la cimera del dragó, icona dels reis de la Corona d'Aragó.

Després de la creació vanguardista de l'any passat, de Toni Moratalla, que "trencava barreres", aquest cartell tampoc porta el 9, però té una imatge més "identificable".

El Gremi de Forners i Pastissers de València ha atorgat els Premis del XLI Concurs de Sant Dionís.

MODALITAT MOCADORADA 

1r PREMI: PASTISSERIA GALÁN Av. Corts Valencianes, 92. Albal 

2n PREMI: DAVID ESTEVE PASTISSERIA. Borriana, 17. València 

3r PREMI: FORN LLÀTZER. Aparicio Albiñana, 5. València 

MILLOR ORNAMENTACIÓ COMERCIAL 

1r PREMI: PASTISSERIA GALÁN

2n PREMI: DAVID ESTEVE PASTISSERIA

3r PREMI: LA TAHONA DEL ABUELO. Comte de'Alaquàs, 1. València

La millor mocadorà del món" Guia Hedonista, Vicent Marco

Els premis del Concurs de Sant Dionís del Gremi de Mestres Sucrers són:

MILLOR MOCADORADA

Pastisseria Aixa. Professor Tomàs i Valiente,30. Puçol

MILLOR APARADOR

La Rosa de Jericó. Hernan Cortés, 14. València

MILLOR INNOVACIÓ

Dulces Martín. Xàtiva, 18. València (amb massapà de garrofa)

MILLOR DEGUSTACIÓ

Quatre Cantons. Pintor Sorolla, 29. Montcada

GRUP HARCA. Origen de la mocadorada

La mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i de l'altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn seguint la mateixa recepta que la casca de Reis, mentres que les fruites no es couen, són una massa crua d'ametla molta, sucre, aigua i colorants. 

Començant per les fruites, cal recordar la llegenda que tothom coneix i sempre es repetix, segons la qual són en record de la fruita que els musulmans van oferir a Jaume I (o a la reina Violant, segons versions) quan van entrar a València el 9 d'Octubre de 1238. I això, a banda de no tindre cap fonament documental, a ningú se li escapa que és inversemblant: el 9 d'Octubre ja no quedaven andalusins dins la ciutat, si en quedaven estarien famolencs després d'un any de setge, i és evident que no apreciarien massa al rei cristià conqueridor. Amb tot, les llegendes són interessants perquè ens informen sobre la societat que les ha inventades, i esta ens ensenya com ha considerat tradicionalment la societat valenciana a Jaume I, almenys a nivell popular: un home bo que ens va crear i al qual cal homenatjar. 

Llegendes a banda, quin és el vertader origen de les fruites de massapà? Realment ningú no l'ha justificat encara, però anem per parts. La tradició de menjar massapà a València en festes especials és d'origen medieval, almenys de principis del segle XV, i està ben documentada. Els registres municipals dels segles XV i el XVI van plens de despeses en dolços i confits pagats pel municipi per a regalar i afalagar els visitants il·lustres: torrons blancs, citronats, pinyonades, pasta real, marçapans, que anaven en riques safates de ceràmica de Manises decorada. De fet, cal recordar que a l'edat mitjana el sucre era molt car. Al principi venia d'Orient i el preu era estratosfèric, només amb usos medicinals i de luxe. Quan al segle XIV comença a produir-se en Occident, com ara a Sicília, Granada o València, el preu baixa. Però no se'l podia permetre qualsevol. Per això els confits, elaborats amb sucre de canya, eren productes refinats que no tothom podia consumir, i eren emprats per afalagar gent il·lustre. Quan es va començar a produir a Canàries i Amèrica el preu va baixar més, i es va començar a popularitzar a poc a poc. 

Ara bé, que els rics menjaren massapà per Sant Donís al XV no vol dir que ja tinguera forma de fruites. Això degué vindre més tard, i tot indica que el costum va vindre de fora, cosa que poca gent sap a València: el seu origen podria estar a Sicília, concretament a Palerm. Allà es fa per Tots Sants un massapà més dolç anomenat "frutta martorana" o "frutta di Martora" que és pràcticament idèntic a les nostres fruites de la mocadorada, tot i que allí encara els donen un aspecte més realista i acabat espectacular. El nom els ve pel convent de Santa Maria de l'Almirall o de la Martorana on, suposadament, es van inventar les fruites per a afalagar el Papa en substitució de la fruita de l'hort, si bé això sona un poc a llegenda i no pareix que tampoc els sicilians coneguen el seu origen. És possible que en algun moment indeterminat la frutta martorana arribara a València i els confiters començaren a donar-li al massapà tradicional de Sant Donís la mateixa forma. Cal investigació. Però recordeu que el contacte entre la Corona d'Aragó i Sicília fou molt estret. 

Pel que fa a la piuleta i el tronador, tampoc està molt clar quin és l'origen però ací pareix haver-hi més consens i l'explicació està més estesa: els haurien inventat els confiters al segle XVIII com a protesta per la prohibició de tirar coets després de la Nova Planta de 1707. Certament, la piula i el tronador són dos tipus de coets pirotècnics, i ambdós estan documentats a València des d'època medieval. A més, també és cert que la relació entre la pólvora i el 9 d'Octubre està ben arrelada València des de principis del segle XV en avant. Sabem que la nit anterior al 9 d'Octubre era una gran festa. S'encenien alimares en totes les torres de la ciutat i es tiraven coets des dels terrats de les cases. De fet, en 1526 es va produir un incendi que va cremar 20 cases al carrer del Trench i van morir 9 persones. Per això, quan les autoritats borbòniques van prohibir la pólvora en el context de la gran repressió posterior a la guerra de Successió, com el malestar popular fou molt important pareix versemblant que els confiters donaren forma de piula i tronador a la casca tradicional. 

Certament, la forma del tronador de massapà recorda a la d'un coet tronador. La de la piuleta no tant, ja que les piules són uns coets més fins i rectes que quan pugen al cel fan un soroll agut com el piular de les aus, d'ací el nom. Però podria ser una traca estilitzada. També hi ha qui ha volgut vore connotacions sexuals en la piuleta i el tronador, ja que este últim té forma fàl·lica i la piuleta té un forat al mig. No és descartable que la forma actual haja evolucionat així per eixa raó des d'unes formes originals més pirotècniques... També cal recordar que la piuleta i el tronaor es fan amb la mateixa recepta que la casca de Reixos, a la qual sempre es dona forma de corona o serp, per tant és tradicional que este dolç de massapà farcit i cuit al forn tinga formes arredonides i estilitzades com la piuleta. 

De moment són tot especulacions i hipòtesis, unes més versemblants que altres, però ningú ha pogut provar-les fins ara. És normal, perquè les tradicions populars són difícils de documentar en els registres oficials, i només hi apareixen referències de vegades. El que sí pareix clar és que el costum de menjar massapà per Sant Donís és un costum de rics, i que només es va popularitzar al segle XIX quan el sucre es va abaratir suficientment. Des de llavors va passa a ser un costum popular, i és segurament ara quan s'afig el mocador. De fet, el mocador, o el fet de regalar la mocadorada a l'estimada, només es pot entendre amb l'amor romàntic propi del segle XIX, per les connotacions que té això. De manera que és poc probable que el costum siga molt més antic, malgrat els antecedents medievals explicats. Però això últim també entra en el terreny de l'especulació versemblant basada en la lògica històrica, que algun dia algú haurà d'estudiar si volem saber la veritat.