Dolç com la seda

«Sant Dionís és un gest de suport al comerç local, al forn, a la confiteria i a la pastisseria de cada barri i de cada mercat. Este Nou d´Octubre: L´amor es dolç i sedós. La campanya continua centrant-se en la diversitat afectiva, perquè l'amor és un dret que s'exerceix en llibertat.» lapublicidad.net

Enguany, Arquetipo ha estat l'agència triada per a crear la campanya. 

Ací podeu trobar campanyes d'altres anys.

L'eslògan no m'acaba de sonar bé; necessite una bona dosi de literatura, de poesia:

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 

-i l'espatlla ben nua 

   ben blanca 

l'ombra corba

  incitant 

    de l'esguard: 

encara un altre bes 

  un altre 

     un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! 

JOAN SALVAT PAPASSEIT La rosa als llavis, 1923

---------------

Enguany el cartell del 9 d'Octubre és d'Ibán Ramón, amb la cimera del dragó, icona dels reis de la Corona d'Aragó.

Després de la creació vanguardista de l'any passat, de Toni Moratalla, que "trencava barreres", aquest cartell tampoc porta el 9, però té una imatge més "identificable".

El Gremi de Forners i Pastissers de València ha atorgat els Premis del XLI Concurs de Sant Dionís.

MODALITAT MOCADORADA 

1r PREMI: PASTISSERIA GALÁN Av. Corts Valencianes, 92. Albal 

2n PREMI: DAVID ESTEVE PASTISSERIA. Borriana, 17. València 

3r PREMI: FORN LLÀTZER. Aparicio Albiñana, 5. València 

MILLOR ORNAMENTACIÓ COMERCIAL 

1r PREMI: PASTISSERIA GALÁN

2n PREMI: DAVID ESTEVE PASTISSERIA

3r PREMI: LA TAHONA DEL ABUELO. Comte de'Alaquàs, 1. València

La millor mocadorà del món" Guia Hedonista, Vicent Marco

Els premis del Concurs de Sant Dionís del Gremi de Mestres Sucrers són:

MILLOR MOCADORADA

Pastisseria Aixa. Professor Tomàs i Valiente,30. Puçol

MILLOR APARADOR

La Rosa de Jericó. Hernan Cortés, 14. València

MILLOR INNOVACIÓ

Dulces Martín. Xàtiva, 18. València (amb massapà de garrofa)

MILLOR DEGUSTACIÓ

Quatre Cantons. Pintor Sorolla, 29. Montcada

GRUP HARCA. Origen de la mocadorada

La mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i de l'altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn seguint la mateixa recepta que la casca de Reis, mentres que les fruites no es couen, són una massa crua d'ametla molta, sucre, aigua i colorants. 

Començant per les fruites, cal recordar la llegenda que tothom coneix i sempre es repetix, segons la qual són en record de la fruita que els musulmans van oferir a Jaume I (o a la reina Violant, segons versions) quan van entrar a València el 9 d'Octubre de 1238. I això, a banda de no tindre cap fonament documental, a ningú se li escapa que és inversemblant: el 9 d'Octubre ja no quedaven andalusins dins la ciutat, si en quedaven estarien famolencs després d'un any de setge, i és evident que no apreciarien massa al rei cristià conqueridor. Amb tot, les llegendes són interessants perquè ens informen sobre la societat que les ha inventades, i esta ens ensenya com ha considerat tradicionalment la societat valenciana a Jaume I, almenys a nivell popular: un home bo que ens va crear i al qual cal homenatjar. 

Llegendes a banda, quin és el vertader origen de les fruites de massapà? Realment ningú no l'ha justificat encara, però anem per parts. La tradició de menjar massapà a València en festes especials és d'origen medieval, almenys de principis del segle XV, i està ben documentada. Els registres municipals dels segles XV i el XVI van plens de despeses en dolços i confits pagats pel municipi per a regalar i afalagar els visitants il·lustres: torrons blancs, citronats, pinyonades, pasta real, marçapans, que anaven en riques safates de ceràmica de Manises decorada. De fet, cal recordar que a l'edat mitjana el sucre era molt car. Al principi venia d'Orient i el preu era estratosfèric, només amb usos medicinals i de luxe. Quan al segle XIV comença a produir-se en Occident, com ara a Sicília, Granada o València, el preu baixa. Però no se'l podia permetre qualsevol. Per això els confits, elaborats amb sucre de canya, eren productes refinats que no tothom podia consumir, i eren emprats per afalagar gent il·lustre. Quan es va començar a produir a Canàries i Amèrica el preu va baixar més, i es va començar a popularitzar a poc a poc. 

Ara bé, que els rics menjaren massapà per Sant Donís al XV no vol dir que ja tinguera forma de fruites. Això degué vindre més tard, i tot indica que el costum va vindre de fora, cosa que poca gent sap a València: el seu origen podria estar a Sicília, concretament a Palerm. Allà es fa per Tots Sants un massapà més dolç anomenat "frutta martorana" o "frutta di Martora" que és pràcticament idèntic a les nostres fruites de la mocadorada, tot i que allí encara els donen un aspecte més realista i acabat espectacular. El nom els ve pel convent de Santa Maria de l'Almirall o de la Martorana on, suposadament, es van inventar les fruites per a afalagar el Papa en substitució de la fruita de l'hort, si bé això sona un poc a llegenda i no pareix que tampoc els sicilians coneguen el seu origen. És possible que en algun moment indeterminat la frutta martorana arribara a València i els confiters començaren a donar-li al massapà tradicional de Sant Donís la mateixa forma. Cal investigació. Però recordeu que el contacte entre la Corona d'Aragó i Sicília fou molt estret. 

Pel que fa a la piuleta i el tronador, tampoc està molt clar quin és l'origen però ací pareix haver-hi més consens i l'explicació està més estesa: els haurien inventat els confiters al segle XVIII com a protesta per la prohibició de tirar coets després de la Nova Planta de 1707. Certament, la piula i el tronador són dos tipus de coets pirotècnics, i ambdós estan documentats a València des d'època medieval. A més, també és cert que la relació entre la pólvora i el 9 d'Octubre està ben arrelada València des de principis del segle XV en avant. Sabem que la nit anterior al 9 d'Octubre era una gran festa. S'encenien alimares en totes les torres de la ciutat i es tiraven coets des dels terrats de les cases. De fet, en 1526 es va produir un incendi que va cremar 20 cases al carrer del Trench i van morir 9 persones. Per això, quan les autoritats borbòniques van prohibir la pólvora en el context de la gran repressió posterior a la guerra de Successió, com el malestar popular fou molt important pareix versemblant que els confiters donaren forma de piula i tronador a la casca tradicional. 

Certament, la forma del tronador de massapà recorda a la d'un coet tronador. La de la piuleta no tant, ja que les piules són uns coets més fins i rectes que quan pugen al cel fan un soroll agut com el piular de les aus, d'ací el nom. Però podria ser una traca estilitzada. També hi ha qui ha volgut vore connotacions sexuals en la piuleta i el tronador, ja que este últim té forma fàl·lica i la piuleta té un forat al mig. No és descartable que la forma actual haja evolucionat així per eixa raó des d'unes formes originals més pirotècniques... També cal recordar que la piuleta i el tronaor es fan amb la mateixa recepta que la casca de Reixos, a la qual sempre es dona forma de corona o serp, per tant és tradicional que este dolç de massapà farcit i cuit al forn tinga formes arredonides i estilitzades com la piuleta. 

De moment són tot especulacions i hipòtesis, unes més versemblants que altres, però ningú ha pogut provar-les fins ara. És normal, perquè les tradicions populars són difícils de documentar en els registres oficials, i només hi apareixen referències de vegades. El que sí pareix clar és que el costum de menjar massapà per Sant Donís és un costum de rics, i que només es va popularitzar al segle XIX quan el sucre es va abaratir suficientment. Des de llavors va passa a ser un costum popular, i és segurament ara quan s'afig el mocador. De fet, el mocador, o el fet de regalar la mocadorada a l'estimada, només es pot entendre amb l'amor romàntic propi del segle XIX, per les connotacions que té això. De manera que és poc probable que el costum siga molt més antic, malgrat els antecedents medievals explicats. Però això últim també entra en el terreny de l'especulació versemblant basada en la lògica històrica, que algun dia algú haurà d'estudiar si volem saber la veritat.