Aquest viatge és el torn de les illes El Hierro i La Gomera, les dues illes més xicotetes, pertanyents a la província de Santa Cruz de Tenerife.
[No sabia jo que les Canàries formaven part de la Macaronèsia, amb les Açores, Madeira, Selvagens, i Cap Verd]
El nom del Hierro -l'illa de la fi del món-, malgrat el que es pot pensar per la forma de ferradura del Golf, prové del llenguatge aborigen dels bimbaches (Hero o Ecero, muralla rocosa) i durant la conquesta del segle XV es va transformar per similitud amb la paraula castellana. En Plini el Vell apareix denominada com Capraria -cabres- o potser Sauraria -fardatxos-.
He llegit que a El Hierro es cultiva la vinya des del segle XVI gràcies a un anglés, John Hill, que va plantar el primer cep a l'illa; la fil·loxera no arribà a les Canàries. Tenen DO des de 1994. El terreny fa el cultiu ben difícil. La majoria dels vins que es produeixen són blancs (70%). Les varietats de raïm més comunes són Listán Blanco (Palomino), Verijadiego Blanco; Listán Negro (Negramuelle), Verijadiego Negro (Sumoll), Baboso Negro. Les menys comunes, Baboso Blanco, Burra Blanca, Bremajuelo, Gual, Malvasía, Moscatell, Pedro Ximénez; Tintilla, Negramol i Bastardo Negro.
Cada any, al voltant de Tots Sants, se celebra la popular festa de la Tafeña, on es donen a conéixer els vins de la nova collita acompanyats de castanyes rostides.
Al Parador del Hierro tastem diferents vins blancs de la Cooperativa Frontera, el sec (60% Verijadiego Blanco i 40% Listán Blanco) i l'afruitat (afegeix Pedro Ximénez) (4,50 € copa):
Què podem menjar al Hierro?
-Evidentment peix (fregit, a la planxa o guisat);
la reina dels peixos és la vieja, que tastem al primer restaurant que xafem, El Mirador de la Peña (Guarazoca) (16,50 €).
A Sunset La Maceta (La Frontera, fb) hem menjat tagoro de peto (Acanthocybium solandri; 9,50 €)
i Alfonsiño (rei, palometa roja, Beryx decadactylus; 13 €)
A Casa Juan (La Restinga, fb), catalufa (Priacanthidae) i vieja (10,50 € 500 gr)
Al Mirador també mengem
- lapas, sí, sí, petxelines (11,90 €). Per què ací no en mengem?
- carn de cabrit, fregida (16,50 €)
- papas arrugás (creïlles menudetes bullides en aigua salada), que acompanyen qualsevol plat.
- salses típiques com el mojo picón rojo (pimentons rojos secs, all, caiena...) o verde (coriandre, julivert...), que se solen servir ja d'entrada. De vegades també posen allioli (ens resulta curiós que allà hi diguen "alioli" i no entenguen la paraula "ajoaceite")
- gofio (farina de cereals torrats) també és omnipresent, en desdejunis, potatges, salses, condiments, postres...
- formatges
En aquest plat veiem una combinació de formatges més i menys curats, gofio dolç i mojo (10,90 €).
Ens recomanen el vi blanc sec de Bodegas El Tesoro.
Baboso Blanco, Listán i Verijadiego Blanco
13,5% vol.
Francisco Ávila Padrón. Valverde
11,80 €
Molt aromàtic i saborós.
Solen cobrar el pa (entre 0,80 i 1,20 € per persona).
Com que quasi mai arribe a les postres per a tastar les famoses quesadillas (Adrián Gutiérrez e Hijas, Quesadilla La Auténtica), me'n compre una i me la menge en un altre moment, per exemple amb un rosat de Frontera (100% Baboso Negro) al Parador mentre va caent el sol.
La cervesa que solem beure és Dorada (Compañía Cervecera de Canarias), com aquesta en el baret més occidental d'Europa -segons la seua propietària-, el bar El Pozo de la Salud (que ens portarà, com qui no vol la cosa, a demanar unes gambetes, una ensalada russa
i un peix amb ceba, emperador; Total:12,50 € x 2)
Gambetes fregides (camarón) també n'hem menjat a Casa Juan (6 € mitja ració)
Amb croquetes
Sopa de marisc amb arròs (4,80 €)
i cebiche de peto tropical (12 €)
I hem begut
Elysar Blanco 2017
12,5% vol.
Ambrosio Martín Padrón. El Pinar
14,80 €
El Sunset La Maceta és un lloc ideal per a anar després d'un banyet en les piscines naturals que hi ha, i sopar mentre es va ponent el sol.
A més del peix que he dit abans, hem menjat
pizqueo herreño (pasta de full amb formatge; 5€),
tartar de tonyina (8,50 €),
tempura de verdura (8,50 €),
i vi blanc sec UWE (2,20 € x 2)
La Gomera
El topònim La Gomera sembla que no ve de "goma", ni del nét de Noé, sinó de la tribu berber Gomer o Gomara.
La DO de La Gomera és de 2009. La majoria de vins també són blancs, sobretot de Forastera Blanca o Forastera Gomera (vins secs joves, però també semi-secs, dolços i de licor). A més a més hi ha Listan blanc, Beremejuela, Gual, Vijariego, Doradilla, Malvasia (en les seues varietats volcànica i aromàtica), Pedro Ximénez, Torrontés, Moscatell d'Alexandria, etc. En raïm negre, predomina el Listán negre, i també hi ha Negramoll, Tintilla, Castellana; Tempranillo, Syrah, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, etc.
I què hem menjat a La Gomera?
El almogrote és un mojo amb textura de paté , elaborat amb formatge vell i pebre roig picant o mojo picón. Me n'he fet fan.
El potatge de verdures, o potatge de créixens (potaje de berros), és un plat habitual.
També ho és l'Escaldón de gofio (típic de Tenerife), caldo de peix, carn o verdura amb gofio (el gofio o polenta torrada es prepara amb grans de cereals com blat, dacsa -millo- i de vegades cigrons que són torrats i posteriorment mòlts).
Ho hem menjat a la Pensión Víctor (abans La Vieja Casa) el primer dia [tot bo. Amb una sopeta del dia, de verdures, i una tonyina en mojo que ens recomanen i que no ens agrada massa].
I a La Montaña- Casa Efigenia.
Bevem cervesa Reina i aigua.
Només hi ha un menú de 10 € que inclou l'almogrote,
el potatge, el gofio i una ensalada,
Les ensalades solen portar, a més a més de la verdura, fruita com pinya, alvocat, plàtan, poma...
Per a les postres, flam d'ametla amb mel de palma (el guarapo, a les Canàries, és el xarop de la saba de la palmera) i un didalet de licor de taronja
La senyora Efigenia, que ja està jubilada però que ens dóna la benvinguda, ens conta algunes coses i ens acomiada, és tot un personatge; la podeu veure al programa Un país para comérselo, “Gomera” (minut 38,42).
Al restaurant-càmping La Vista, enclavat al parc de Garajonay (El Cedro), també mengem el potatge de créixens, servit en el morter de fusta que fa de plat.
Hem completat el menú amb un guisat de corder (amb papas arrugás, clar)
i una ensalada.
Una Dorada Especial, aigua i café. (Tot 11,70 € x 2)
Quant als peixos,
A El Pajar hem menjat
morena fregida (9,50 €)
També hem menjat una sopeta de peix (3,25 €),
i croquetes de calamarons (7 €).
Hi hem begut una Dorada Especial de forment i dues copetes de vi blanc "de granel".
Aquest lloc ha sigut curiós, ja que l'home que ens ha atés, un pescador ben orgullós de ser-ho, ens ha parlat un poquet en valencià, perquè sa mare és de Massalfassar; al restaurant fins i tot fan paelles i hi ha pintades alguna fallera i alguna barraqueta; al taulell hi ha l'escut del València CF.
Ens han oferit diversos licors:
Ron Miel Camagey Artemi. Gran Canaria
El arrope. Jose Domingo Díaz Coello, Vallehermoso, La Gomera
Antuska Vodka Caramelo Artemi. Gran Canaria
A La Cuevita, de Playa Santiago, hem menjat
lapas (11 €)
una sopeta de peix i arròs (4 €)
chopitos (calamarons; 9,50 €)
i vieja (14 €).
Amb pinya per a les postres (4 €) i café (1 €)
Qui anava a pensar que en un lloc anomenat La Forastera (fb) -el nom del raïm més habitual a La Gomera-, no hi hauria menjar típic ni tampoc un sol vi gomer? I no hi ha mai taula si no reserves el dia anterior!
Escalivada amb albergínia (10 €),
llesca La Pastora amb formatge (8 €),
Tatin de botifarra d’arròs amb poma (10 €),
Cervesa Chutney (Tenerife) Ronnie Biggs (el nom d'un lladre britànic conegut per l'assalt al correu postal Glasgow-Londres), Brown Ale (4 €)
aigua (2 €) i dos copes de vi blanc (3 € x 2)
La Suertita (DO Valle de la Orotava, Tenerife)
i Blanco Tradicional Viña Zanata (DO Ycoden-Daute, Isora; Tenerife)
En la XXII Feria de Artesania y Comercio d'Hermigua hem menjat unes arepes, també habituals a les Canàries (amb carn ensaginada, amb formatge i pernil dolç i amb tonyina; 2 € x 3)
i una broqueta de carn amb papas (1,50 €)
Amb el vi negre Los Roquillos (amb 90% Listán Negro i 10% de Tintilla, Castellana i Ruby) i el blanc Fausto (95% Forastera, 5% Listán Blanco)
i uns dolcets.
En Pensión Víctor ens hem atrevit amb el barraquito o café canari, que s’elabora amb café, llet condensada, llet, canyella, llima i licor (Pile 43), servit en un got llarg.
Aquestes illes constitueixen un medi abrupte amb el qual els habitants deuen haver treballat dur per sobreviure-hi; no obstant això, és preciós, i la gent és dolça i amable, i sap fer una bona cuina amb ingredients bàsics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada