De paella a la caseta

dimecres, 15 d'agost del 2018

Antigament, la zona litoral compresa entre el riu Palància i el barranc del Carraixet era una zona pantanosa (albufera, marjal -aiguamoll situat a la vora de la mar, generalment cultivat i dotat de canals de drenatge-); avui només queda la Marjal de Moro (Sagunt-Puçol), la del Puig i la de Massamagrell.

Passem l'estiu cara a la mar i a la marjal del Puig i no havíem anat a La caseta (Camí Travessada de la Tanca, Platja del Puig - 685 882 619). Avui és el dia, per un caminet vora la séquia, amb canyes i joncs; hi arribem en uns minutets.

Hi ha una sala gran que anirà omplint-se a poc a poc de gent, molta gent, i una terrassa coberta, que és on tenim la taula nosaltres, amb vuit o deu taules, molt més agradable.

Com a plat principal només fan carn torrada o paella per encàrrec (amb un mínim de quatre racions et fan la paella; per a dues persones, et reserven dues racions de la seua paella, que trauen a les 14 h; també en fan per a emportar-se-la); la fan amb llenya de taronger.
Ai, si em vera mon pare! Menjar paella de restaurant! Ell que les feia tan bones a la caseta de Serra, la seua caseta!

Per a començar, hem demanat creïlles braves (4,50 €). No estan mal fregides, però no m'agrada el quètxup; m'agrada el pebre-roig.

clòtxines (de distintes "races"; 6,50 €)

i sèpia (5,80 €).

I després, la paella que havíem reservat una estoneta abans (9 € x 2). Té molt bona pinta, i molt bona textura, encara que trobem que li falta un poc de sabor.

Com que no hem demanat pa, no ens l'han tret.

Per a les postres compartim un pastís casolà de formatge al forn que ens han recomanat (4,20 €) i jo, un café (1,10 €)

Total: 22,75 € x 2
No parlen valencià (em sembla que un dels que fan les paelles, sí)

-------------------------------

Avui, dia de la Mare de Déu de l'Assumpció (o Mare de Déu d'Agost, o Mare de Déu del LLit), el dia de la Festa a Elx, copie unes paraules de Fuster que he llegit al Tempir:

«Nosaltres, els d'aquí —de Perpinyà o de Tarragona, de Menorca o de València, d'Alacant o Barcelona—, estem obligats a identificar en la «Festa» la nostra millor vocació comuna: l'herència d'una llengua, que tal com ens ha arribat dels nostres pares, hem de passar-la als nostres fills».