dissabte, 21 de gener de 2017

Per què costa tant pujar una escala?**

dimecres, 4 de gener del 2017
Pujada a l'Estació del Nord, 205, Cocentaina. Tel: 965 59 21 00

Fa un dia molt bonic, i després d'una excursioneta preciosa per la vall de Guadalest, anem cap a Cocentaina, que hem reservat taula a L'Escaleta, als peus de la serra de Mariola i sense perdre de vista el Benicadell.
És un xalet amb un bon espai exterior, amb plantes, arbres, taules, butaques i escultures de Moisés Gilmoigil.

Després d'uns moments difícils, sembla que la cosa va bé, amb molta activitat al voltant (L'Alqueria Nova, turisme rural; Events; Catering; Restaurant Rice, Finestrat...). Han aconseguit ** Michelin, i avui tenen bastants taules ocupades.
[Havia estat en gener del 2000; demanàrem el menú Sabors (55€) i el servei de vins (42€)]

M'abelleixen molt algunes entradetes per a compartir (i després algun arròs o algun peix), però com que posa que són "pequeños bocados individuales" ens fem arrere i triem un menú. Hi ha el Sabor, 80 €, i el Saboer, 105 € (No llegim el Taula 0,130 €; potser s'ha de reservar amb antelació). Preguntem la diferència entre els dos menús i he de confessar que la resposta em fa regirar-me en la cadira: és qüestió de l'excel·lència dels productes, incomparable entre l'un i l'altre. Em recorda el Casares de Foios que sempre et volia vendre l'electrodomèstic més car perquè "sent vosaltres...". Sóc feble i Jj decideix demanar el car.

Aigua Vichy Catalan (3 €)

Detall original de benvinguda (snack?): Torró salat, dur i moll


La carta de vins és el llibre gros de Petete, i hauria estat bé que ens aconsellara Alberto Redrado, però no sé per què no li preguntem i decidim un cava que no ens aporta massa (ens havia agradat el nom)

Raventós i Blanc. Textures de Pedra 2012 Blanc de Negres. Conca del Riu Anoia
[Abandonen DO Cava en 2012]
30 % Xarel·lo, 25 % xarel·lo vermell, 25 % Sumoll, 15 % Bastard Negre, 5 %
12 % vol.Parellada
Raventós i Blanc. Sant Sadurní d'Anoia, Penedés
35 € (Aprox. 25,15 €)

Lleuger color rosat (corfoll de ceba). Fruita seca (avellana), punt mineral, fruita, un poc de forn.



Aperitius:
Oreo d'all negre i blanc. Divertida i deliciosa

Humus de carxofa torrada, regaléssia i oli d'oliva. Mmmmmmm ("breu poesia" diu el Trelis).

HistoriasCon Delantal
Formatge d'ametla, mel i oli d'oliva ("el formatge que parla"... hahaha)


Molsa: Mantega de fitoplancton i tófona negra. Explosió de terra i mar, magnificada per la menudència.

Pa, per a menjar-se'l a pessics,  i mantega de romer


Plats:
1. Flors silvestres en crema sabaiona de safrà i pol·len fresc. Tot i que el plat em sembla excessiu, la creació és sublim.

2. Gamba roja de la Marina en salaó. No està cuita, sinó que es deixa unes hores en sal. La veritat és que la textura és fantàstica (però a mi, em sobra un poquet de sal, sobretot en el cap).


3. Crema de mostassa silvestre amb flors i brosses del Montcabrer  ("Serra de Mariola, tota a floretes, sí, tota a floretes, no...")


4. Pa fermentat amb pota de vedella torrada amb tòfona blanca. Novament, una proposta divertida, arriscada i boníssima. (La "farina" és maltodrextrina)


5. Rap amb infusió d'arròs Venere (arròs negre, xinés; a Itàlia és "riso venere") [Ens anaven a posar mollets, però el fang no li agrada massa al xic i ens el canvien]. Molt bona combinació; tan perfecte, el rap!

6. Arròs amb anemones de mar i crestes de gall. Tot i que no em menge les crestes, l'arròs és espectacular, amb l'alçada d'un gra d'arròs, mar en la boca...

7. Civet de llebre a la cullera amb xocolate especiat, cecina i remolatxa. Dens.


Postres
Pou de neu: terra (remolatxa), neu (gel de llet) i fruites envinagrades. M'agrada molt la idea de reccrear un pou de neu de la serra de Mariola, encara que menjar-se el gel...



Cava Arquejada
1. Essència de sotabosc mediterrani. Llet de cabra de Tibi amb sàlvia, toffee
?
2. Carabassa torrada, gelat d'ametles i arrop de regaléssia


Café (2 €)
I ens regalen una rajola de xocolate


Parlen Valencià.
Servei perfecte.
M'ha agradat, tot i que l'escaleta no m'ha pujat als núvols. Tirarem la culpa a la gracieta del "Casares" i a la dona de la taula del costat, que m'ha posat el cap com un bombo.
Ací teniu una entrada de blog preciosa:  Historias con delantal
Verema
VinoWine
sundaydandy
Ignorancia Gastronómica