dimecres, 12 de març de 2014

Saiti

dissabte, 1 de març de 2014
Reina Na Germana, 4 - Eixample. 960 054 124

Vaig conéixer Patiño al restaurant Óleo un dia que celebràvem el meu aniversari -encara no existia katablok-. Jj me n'havia parlat tant i tan bé...! A mi també em va agradar.
Després vaig anar dues o tres vegades a La Embajada, i també em va agradar.
I ara tocava conéixer el seu propi restaurant, Saiti, propet de casa. En eixir al carrer, arriben els primers ensurts per causa dels petardets. Comencen les falles.
Saiti és el nom iber de Xàtiva.

Ja no els queda cap taula, de manera que acceptem un taulell amb dos tamborets. S'hi està bé. El local és acollidor, amb aspecte de casa de camp moderna.
Cuina de mercat i informal.
No podem triar, hi ha un menú que és una lleugera variació del menú d'Obertura, 30 €, amb plats per a compartir, tots:
- Detall d'olivetes verdes,  molt verdes.

Colet Blanc de Blancs Extra Brut Traditionnelle
DO Penedès
45% Macabeu, 50% Xarel·lo i 5% Parellada
11,5º
19 €
Fresc, agradable per a menjar.

comersinmilongas

-Ensalada russa Patiño.
Sé que les coses senzilles poden ser sublims però... no sé si n'hi ha per a tant.

(Haurem de fer-ne un concurs: Jj vota per la de Kaymus; també està la de Camarena... Alguna proposta?)

"Las mejores ensaladillas de España"
"Las diez mejores ensaladillas"


comersinmilongas

Reconstrucció, o deconstrucció o falsa empanadeta de pisto, tonyina fresca i rent. És enginyosa, però per a mi el recipient en què es presenta és massa gran i la crema o escuma para un poc pesada.






Sashimi de corbina amb sèsam



Alls porros amb ametla i mostassa.
Està bo, però l'escuma resulta repetitiva. Para dolç.
lasprovincias
Bistec tàrtar
comersinmilongas



Arròs amb fesols i naps, però com si fos un risotto.
La veritat és que no m'abellia massa un arròs caldós, de manera que agraïsc la reinterpretació del plat, encara que fa un poc de gust de socarrat.



Llesca amb ou, d'orxata, amb gelat de carabassa. Espectacular.







Intentem mirar altres taules per veure què menjavem i no ho hem acabat d'entendre. Veiem que serveixen una espècie de burritos en una taula i preguntem. El cambrer queda sorprés, ens pregunta si no ens ho han servit, i ahí queda tot.

He trobat bé el lloc i els plats, però em falta el convenciment. De tota manera, Patiño és gran i sé que a poquet a poquet hi haurà propostes noves i suggerents.
El que no acabem de veure molt clar és allò d'haver de posar la cullera al mateix plat de l'arròs o de les escumes. Què trobeu, amb qui estaríeu dispostos a compartir-los i amb qui no?

Total: 83 € 2 pers.   [pa: 2 €, aigua: 2 €]

Vicente Patiño és de Xàtiva, però a València es parla castellà, no?

comersinmilongas

blog lasprovincias