dilluns, 26 d’agost del 2013

La Mozaira 13

La Mozaira. Camí del Magistre, 50. Alboraia. 961 850 924
 dissabte, 17 d'agost
Carmen ens vol convidar a dinar, que serà el seu aniversari i estarà fora (i ja sabem que el que va davant, va davant).
Fa bona cosa de calor, però a l'interior d'aquesta alqueria refeta s'està ben rebé.
Per a dinar, solament hi ha un menú, amb 3 entrades i un plat principal (es pot triar entre carn, peix i arròs): 35 €.
Ens serveixen unes llesquetes de pa calentet i oli (hem de contindre'ns, que si comencem ja...).
De moment, triem un

Tantum Ergo Pinot Noir Brut Nature 2009 DO Cava - Utiel Requena
100 % Pinot noir
Bodegas Hispano+Suizas. El Pontón, Requena.
Enòleg: Pablo Ossorio
12 %
29 € (21,50 € Vinissimus, 2011)

Forn. Fruita roja, cassís, espècies, vainilla... Interessant, molt bo.

Verema


i ens reben amb un detall de la casa: ensalada amb fatush (en àrab, فتوش, significa "pa humit") i una sardineta adobada.

- Crema de bullit valencià amb escuma d'oli de Viver. Res nou, però saborós.


- Calamar de platja amb carxofes i crema de carxofa. Bones textures.

- Guatleta rostida amb cuscús. Molt bona.


Cepas Viejas 2008  DO Bierzo
100 % mencia
9 mesos en bóta de roure francés
Dominio de Tares. San Román de Bembibre, León.
Enóloga: Paula F. Trabanco
18 € ? (12,95 € Vinissimus)

Fruita negra, espècies, balsàmic, xocolate... No falla.

Verema


Com a plat principal, jo trie llom de vedella, poc fet (el fan un poc més, però està molt bo, cruixent per fora, poc fet per dins).

Els altres trien dos arrossets melosos (sembla que no emocionen)
i dos de bacallà confitat amb tomaca (el peix absolutament dessalat, per a mi massa, però bo; la tomaca se'n menja el sabor).

Per a les postres Jj sembla endeví, sap tot el que hi ha (són les postres de sempre: fartons i orxata, arnadí, xocolate, flam de formatge...)


 N'hi ha unes que ens sorprenen: el meló d'Alger amb formatge Stilton. Ben curioses, encara que no sé jo...


I el tradicional arnadí actualitzat.

Tot està bé, però és un altre dels llocs als quals, tot i tindre molt d'encant, els falta ànima (almenys al restaurant).
Enmig de l'Horta d'Alboraia, però no parlen valencià.

Per molts anys, Carmen, i gràcies.