Sents

 dilluns, 31 de desembre de 2012

Plaça Vicent Andrés Estellés, 9. Ontinyent  tel. 962 387 762

Deu fer tres anys estiguérem a La Cuina (obert el 2001) -no puc entendre com no en tinc cap referència ni cap foto-. Hi havia un bar gran i un restaurant en un cantó. Ara (des de maig de 2010) s'ha quedat a una banda el gastrobar -especialitzat en tapes d'autor i vins per copes, amb menús a migdia-, amb l'antic nom, La Cuina, i han aprofitat l'espai gastronòmic per al nou restaurant Sents, amb accés independent; comparteixen cuina i cuiner, Santiago Prieto Gramage. El germà, Joaquín, és el sommelier i cap de sala.

La carta no és massa extensa, i ens recomanen un dels dos menús: n'hi ha un de degustació, amb snacks i pa ecològic, 1 tapa, 4 plats, 1 postres i petit fours (45 €), i un menú Sents, amb 6 plats i 2 postres (62 €). Triem el primer.

Xips de iuca, creïlla morada i banana mascle.

Biosca

La carta de vins és molt original, es pot consultar en un Ipad, i hi ha unes 300 referències.
JJ està per un francés, però finalment en demanem un de la zona.

Minimum 2004 DO València
Rafael Cambra. Fontanars
70 % monastrell, 30 % cabernet franc
16 mesos en bóta de roure francés
Joaquín ens el recomana, ens en parla molt bé, i com que és el més alt de la gamma del Rafa Cambra... Ens el decanta, i tot i això el vi va parlant-nos a poquet a poquet, no és un vi fàcil, la qual cosa no vol dir que no estiga estructurat o equilibrat.
32 € (el 2009 val aprox. 23 €)
verema



Gofra mini de panís (dacsa) amb crema de remolatxa.
Menudetes però intenses de sabors.

El pa -focaccia-, com una coca blaneta d'oli, fantàstic.

Vieira amb bullit en textures, i carxofa. Bona (encara que crec que s'hi pot arriscar un poc més)

Verema

Flam de foie caramelitzat amb mona seca i vi de nous
(Llàstima que hem tastat fa molt poc el Cuba libre de foie del Camarena. Està molt bo, sí... ; no m'agrada la mona seca amb el vi)

Carré de garrí (porquet) cruixent, amb cebetes caramelitzades amb vi
He d'admetre que mai no em demane açò pequè les textures de vegades no m'acaben de fer, però en aquest cas, està fantàstic, la carn en el seu punt i la cotna ben rostideta i cruixent.

Linguini amb bolets i tòfona negra [Linguine, "llengüetes" en italià, és un tipus de pasta italiana similar a una tallarina prima, originària de la Campània]
(La proposta del menú era Arròs melós de gambés, però ens l'han canviat molt amablement)
Per a mi la nata és massa omnipresent i omnipotent  al plat.

Flors i fruites
Gelat de violeta, cremós de taronja i flor del taronger, pannacotta de Philadelphia i fruita de temporada (taronja, mangrana, pera, raïm, nabius...)

Verema

Com que el sommelier pensa que no ens ha agradat massa el vi, ens convida a una copeta:

Caligo Vi de Boira 2006  DO Penedès
Vi dolç. "la botrytis noble"
Chardonnay 65%, Sauvignon Blanc 25%, Albariño 10%
18 mesos en bóta nova de roure francés
DG Viticultors  Pontons, Barcelona
(22,45 € , 37,5 cl.Vinissimus)
A la botella podem llegir (en català i en castellà)  "És ben entrada la tardor. Raïms daurats en uns ceps de fulles verd pàl·lid. Matinades molt fredes transformen la marinada en densa boira humida. És el final o el començament. El raïm decau, sembla morir. Paciència fins aconseguir el desitjat fruit, que el fred conservarà i el vent concentrarà en aromes i gustos. Expresivitat, complexitat i elegància al vi."
Ens agrada molt; recorda un poc el Sauternes.

M'ha passat una cosa ben divertida amb els petit fours. Ens els deixen a taula sense dir-nos què són, i en menjar-me la pastilla de xocolate comence a sentir cusquerelles al bescoll, com allò de les petazetas, recordeu?
Després ens conten que uns àrabs molts àrabs, amb barbes molt àrabs, també mamprengueren a riure com descosits en tastar-les, però mai no van saber per què.

amigastronomicas

Roques de xocolate blanc amb cereals i xocolate negre farcit petazetas.

Els dos germans són l'amabilitat en persona, i ho fan bé, però no puc compartir l'entusiasme que he llegit a les diferents crítiques. Això sí, hi ha una bona RCP.
Total: 177,40 (3 persones: 59,14 pers.) [IVA i pa inclosos. Aigua i café]
Parlen valencià, encara que la carta, la pàgina web i els blogs estan escrits en castellà.

Verema
amigastronómicas

freshradiofm.com

L’Home dels Nassos  és un personatge tradicional famós per una característica que el fa peculiar: té tants nassos com dies li queden a l’any, però només se’l pot veure el darrer dia de l’any; els xiquets eixien a buscar-lo el 31 de desembre pels carrers i places d’Ontinyent. La tradició s'estava perdent i avui, per recuperar-la, l'Home dels Nassos ha estat rebut en una festa infantil a la Plaça de Sant Domingo, on s'ha fet una festa de contacontes.
l'origen de l'Home dels Nassos
Qui ha vist l'home dels nassos?, Isaac Bosch. La Galera

laveupv

I després, a Alcoi, al Betlem de Tirisiti, titelles de peu i vareta. Amb escenes típiques del betlem i també de la tradició alcoiana, el protagonista és Tirisiti (parla amb veu de xiulet, i és l'home de Tereseta), l'amo d'una venta. El xiquets participen en l'acció alertant els personatges, escridassant-los, o cantant, com ara: “El Sereno s’ha perdut, en la font de la Salut i una auela l’ha trobat amagat en un forat”.