El poder de la llicorella

dilluns, 3 de setembre

Potser penseu que exagere, però encara dic poc. De vegades hi ha moments senzills però farcidets de màgia, moments en què et sents tan privilegiat que fins i tot notes una fiblada al cor, moments que vius amb més que els cinc sentits i que saps que s'hi quedaran per sempre, i això és el que m'ha passat avui, gràcies al mestre i amic Pep Ferrer, que m'ha convidat a conéixer el celler Vall Llach (fundat a principis dels anys 90 per Enric Costa i Lluís Llach, curiosament poc aficionats al vi), a Porrera. Em feia llàstima no conéixer l'Albert Costa, però el guiatge de l'amatent Roger Simó m'ha eixugat la llagrimeta ràpidament; tot i això una altra llagrimeta ha anat gestant-se de pujada al tros del Mas de la Rosa, mentre contemple les vinyes en lluita aferrissada amb l'espadat terreny -un terreny amb reflexos blaus, daurats, grisos...-, i ha tornat a aparéixer quan he tingut el vi Vall Llach dins la copa, "el vi més exclusiu del Celler", que naix en una "finca de pendents impossibles, d’una llicorella adusta i una insolació reverberant del sector sud"; un tros que un dia fou de Carme Bargelló, una dona que veremava amb les seues mans, d'esquena a la rostària. Poesia!

Vall Llach Vi de Finca Qualificada Mas de la Rosa 2016
Carinyena
16 mesos en bota de roure francés
15,5% vol.
Aprox. 91,50 €

Vi i terra en la copa.




Perquè veieu si en tinc poca idea, taste el raïm i em sembla que ja està bo. Doncs resulta que no veremaran fins ben avançat octubre!

El celler Vall Llach és al mig del poble, una mostra més del compromís que té amb el poble que l'acull. En visitem els dos edificis:
- La Final, a la plaça Catalunya, una construcció dedicada des de sempre a l’elaboració del vi on hi ha totes les estructures i les maquinàries necessàries per a la recepció i l’elaboració dels vins.

wikipedia

Ací veiem les gerres de la Catalina, la Matilde i la Joaquina (són tres vins del projecte personal de l'Albert Costa, Clos L'Asentiu, com a homenatge a les dones de Porrera que han conreat la vinya des de joves. Catalina té més de 100 anys, i les altres s'hi acosten. 2 € de cada botella es destinen a activitats per a la gent gran del poble); també veiem les botelles del vi marroquí Zayane (Guerrouane) i com posen manualment el lacre a les botelles doble magnum (3 l) del vi Tina 41 (de Clos L'Asentiu; ací no es comercialitza).

- i Cal Baldrich, al carrer del Pont, "el celler pròpiament dit (...) per al repòs i benestar del vi a les botes". La mare del Llach era de Porrera, de cal Vall.

He llegit en algun lloc que a Llach li agradaria ambientar amb Mozart o Schubert la sala de criança dels vins. Encara m'ho creuré, tot això de l'efecte de la música en el vi...

A la sala Miquel Martí i Pol és amb la poesia amb què es casa el vi. Un altre moment molt emotiu.

"Porrera"  (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Estimo aquesta terra      com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva     que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim,     cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,     mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre     com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,     pas a pas la reconec
i en l'amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta     camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,     quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins, 
pel desig se'm fa present     que el meu cor sense ella no batega.
El Molló ens du la vida,     la Teixeta l'amor     i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord;
la Sentiu crida a un somni     amarat de claror,
però les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.
Marxaré d'aquí      quan m'ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc,      hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits encara vius     l'horitzó serà un reclam      on trobar la força per alçar-me,
no podrà l'enyor      vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn      serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig     ni un camí ni cap afany    prou intens per fer-me tornar enrera.
El Molló ens du la vida, la Teixeta l'amor i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.

Ens parlen del Certamen Terra i Cultura, que convoca cada any el premi Martí i Pol per incentivar la composició de cançons fetes amb poemes publicats en català. Van per l'onzena edició.
Ací teniu els guanyadors des de l'inici

2017: David Carabén (Mishima), "Tot són preguntes", de Joan Vinyoli
2016: Mireia Vives i Borja Penalba,  "Si no fores (no amb mi)", de Roc Casagran
2015: Bertomeu, "Els amants", de V.A Estellés
2014: Judit Neddermann i Ignasi Cussó, "El fugitiu", de Miquel Martí i Pol
2013: Toni Xuclà i Gemma Humet, "Aquesta pau és meva", de Salvador Espri
2012: Roger Mas, "Si el mar tingués baranes", de Maria-Mercè Marçal
2011: Tomàs de los Santos, "Homenatge anònim XV", de Vicent Andrés Estellés
2010: Exaequo a Òscar Briz, "Sense futur", de Salvador Espriu, i Joan Manuel Galeas, "Em declaro vençut", de Miquel Martí i Pol
2009: Sílvia Pérez Cruz, "Covava l'ou de la mort blanca", de Maria-Mercè Marçal
2008: Clara Andrés ," Personatges", de Josep Pedrals

I passem a fer un tast de vins

La Joaquina 2017 (blanc)
Escanyavelles, Garnatxa blanca, Viognier
15% vol.
Aprox. 18,50 €

La Matilde 2017 (rosat)
Garnatxa negra
15% vol.
Aprox. 18,50 €

Aigua de Llum 2016
Viognier
4 mesos en bóta de roure francés
14% vol.
Aprox. 48,45 €

La botella va dins una caixa amb el poema "Solstici" de Martí i Pol i un trosset de llicorella.
[...]
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

[No tastem La Catalina 2017, de Garnatxa negra; Aprox. 18,50 €]

Embruix 2016
25% Merlot. 23% Carinyena. 21% Garnatxa. 20% Syrah. 11% Cabernet.
12 mesos en roure francés
15,5% vol.
Aprox. 18,80 €
Un bàsic fantàstic.

Idus 2016
90% Carinyena, 10% Garnatxa
14 mesos en roure francés de segon any
15% vol.
Aprox. 39,80 €
Elegant.

Porrera 2015?
77%? Carinyena 23%? Garnatxa
15,5% vol
14 mesos en roure francés
Aprox. 48,50 €
Un senyor vi, ben seriós ell.

Algú s'havia fet il·lusions, però no hem tastat el vi ranci Maria de Cal Vall (la mare de Lluís) que té origen en una bota de 1927 de Cal Vall (crec que val més de 100 € la botelleta)

"Més enllà d'un bon vi"

I com que La Cooperativa tanca dilluns, dinem al Café Antic (Onze de Setembre, 4 - 977 828 161), on hi ha menú del dia.

De primer, una esqueixada (el nostre esgarradet), amb bacallà, tomata, pimentó, ceba i olives. [També hi havia fesols]

De segon hi ha corder (en demanem 3)

i calamar amb ceba (un, i després un altre fora del menú per a compartir)

Vi de la casa i aigua
Per a les postres, meló, flam d'ou, flam de café i fruita seca (ametles i avellanes).
Cafés
Total: 10,50 € x 4

I no puc deixar de cantar la cançó de Llach i Miquel Martí i Pol El café antic, la lletra de la qual ara està pintada a la paret.

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l’amor als déus humils
(...)

Acabem fent una volteta pel poble, com aqueslls de "Porrera, un poble en moviment" (Obrint pas, "La flama")

I comprant uns vinets a Vinum Piorat.

La comarca del Priorat s'anomena així perquè antigament estava sotmesa a la jurisdicció senyorial del prior del convent de Scala-Dei. Sempre que visite la zona m'imagine pujant l'escaleta i tocant el cel. Gràcies, Pep (i Paco, i Maria), per un dia inoblidable.
Pel que fa a Porrera, tot i que hi ha diverses teories, sembla que deriva de l'antic mot llatí Vallem Porreram: vall amb abundància d'alls porros.