Napolitana valenciana

No, ni la napolitana és de Nàpols ni en català es diu "napolitana". Sembla que és francesa, de pasta semblant al croissant, pain au chocolat. A la Wikipèdia llig que potser el nom té el seu origen en la Carajicomedia, i tindria a veure amb Isabel la Catòlica, que també era reina de Nàpols. En català es diu "canya", i a Navarra i el País Basc, "garrote".

Sobre el que ací diem "valencianes", sembla que sols es coneixen a València amb aquest nom, i la resta de gent les coneix com "magdalena valenciana".

Però ara no parlem d'això, sinó de pizza napolitana, menjada a València, clar.
Novament a la wikpedia llig que la peculiaritat de la pizza napolitana és la base, que ha de preparar-se amb massa de pa, estirada a mà en forma de disc sense tocar la vora (corniciones), que quedarà més alta amb la cocció. Segons la tradició més estricta, sols hi ha dues opcions per a la salsa: Marinara, amb tomaca, all, orenga i oli extraverge d'oliva (amb anxoves i tàperes s'anomenaria Romana), o Margherita, amb tomaca, mozzarella ETG en tires, mozzarella de búfala campana DOP en daus o fior di latte, alfàbega i oli extraverge d'oliva. Alguns diuen que la tomaca ha de ser de San Marzano. 

dilluns, 3 d'octubre del 2016

Trattoria Da Carlo. Dr Manuel Candela (el Cedre, Algirós), 79   Tel. 963 935 562

Quin gust que llances un desig a l'aire i que la gent al voltant l'agafe i el materialitze! Tot el món coneix Da Carlo (Carlo d'Anna), però jo crec que no hi havia anat mai, almenys, segur que no hi havia menjat pizza; sols la fan els dilluns, i descansen tota la temporada estival. Així és que en comentar-ho, tot el grup -sense criatures al càrrec- s'hi apunta: quedem per al primer dilluns d'octubre. En telefonar per a reservar, ens diuen que no tenien pensat fer les pizzes, però com que en serem 9 (al remat 10) finalment sí que ens la prepararan.
[Encara tenim pendent anar a La Cantinella, del germà bessó Enzo, on la seua dona, Maria, prepara la pizza fregida si s'avisa amb temps.]

Quedem a les 21 h. Som els primers al restaurant. Ens donen la carta i ens canten les propostes; deixem que siga Carlo el que ens oriente en la comanda:

La pasta con tomate y oliva negra se llama PUTTANESCA La pasta con trufa y setas se llama

Pizza Montanara: massa de la pizza, fregida, per a prendre com a pa.

Fantini Farnese Edizione Cinque Autoctoni 2013 Puglia-Abruzzo
FANTINI FARNESE. Castello Caldora. Ortona, els Abruços, província de Chiet.
(Notaresco, Ortona, Sava, Manduria)
Raïm: Montepulciano, Primitivo, Sangiovese, Negroamaro, Malvasia Nera
13 mesos en bóta
14 % vol.
40 € x 2

Fruita roja madura, espécies, tabac... un italià molt espanyol.




Mandonguilles d'abadejo amb salsa romesco. No és que la mamma no les faça bé, però és que les nostres mares... les borden. (20 € x 2)

Aladroc en escabetx. Boníssim. (20 € x 2)

I per al que havíem vingut... la pizza! Ens en posen 2 Marinara, amb anxoves (la pasta i la tomaca es posen al forn alhora; l'anxova, després). Realment bona, amb sabor molt casolà. (15 € x2)

i 2 Margherita, que totes les altres variacions, segons el Carlo, són americanades. (15 € x 2)

Beni di Batasiolo 2011 Barbaresco DOCG
Nebbiolo
12 mesos en bóta de roure francés i 12 mesos en botella
14,5 % vol
Batasiolo. La Morra, Cuneo, Piemont, Itàlia.
40 €

Fruita negra, flors, torrats.



I encara ens recomana un poc de pasta fresca, bugatini, amb salsa puttanesca. (30 € x 2)

i pasta fresca farcida (està molt bona, però la veritat és que no podem més). (40 € x 2)
Paccheri con funghi e tartufo nero? Albergínia? Uns altres farcits de bacallà.

No demanem postres. Potser algun café.
Sí que hi ha algú que s'atreveix amb la invitació del limoncello, grappa o mistela.

Molta cervesa, molta aigua i algun refresc.
Total: 44,75 € x 10

No parlen valencià.
Tracte immillorable.

fotos carta
Abreunvinito/Verema
"La pizza invencible"