dimarts, 10 de juny del 2014

Celler de Can Roca ***

 juny del 2014
Sé que a molta gent, la dificultat a l'hora d'aconseguir taula en un restaurant els fa desistir-ne. A mi, no és que em motive, però quan tinc ganes d'anar a un lloc... I a aquest li'n tenia moltes, de ganes, tot i que sent el número u del món segons la revista Restaurant de Londres, era quasi missió impossible.
Com a anèdota, l'any passat, un grup de gormands anaven a dinar al Noma, que en aquell moment era el millor del món, i aquell mateix dia es publicà la llista en què passava a ser el segon i pujava al podi El Celler. El grup passà a anomenar-se "Perjudicats pel Noma" -no per la pèrdua del primer lloc, sinó per la vivència-.  Aquests perjudicats han anat resquitant-se'n al llarg de l'any amb experiències ben sucoses i havia arribat el moment de visitar el més gran. Era difícil, però Jerónimo -allà pel mes de gener- els tirà una maneta i, com un detall d'immensa generositat, ampliaren el grup per a l'ocasió i poguí acompanyar-los. Però ves per on, tampoc aquesta vegada han pogut estar en el millor restaurant, ja que en abril, El Celler passà a ser el segon de la llista, i el Noma, el primer!!!
Circumstàncies diverses han fet que l'experiència haja sigut anar i vindre en el dia, però què hi farem! I com que teníem xofer... (gràcies, Antonio).



Hi arribem a poc més de la una, ens asseiem al pati d'entrada i ens reben amb una copa de benvinguda

Albet i Noya Cava El Celler Brut 2011  D.O. Penedès
Xarel·lo, chardonnay, macabeu i parellada
Albet i Noya.
Enòlegs: Marga Torres, Salvador Olivella i Josep Maria Albet
Aprox. 10.40 €



Quan hi estem tots, comencem l'aperitiu:

Olives caramel·litzades penjant d’una olivera bonsai, amb una presentació ben vistosa.
recetascarmenrico
Coqueta cruixent de gambetes
egunekomenua
Bombó de vermut Carpano amb aranja i sèsam negre
egunekomenua
Bombó de perrechicos (moixernó, bolet de Sant Jordi, Calocybe gambosa)
Gastronotas de Capel
Brioix de perrechicos

I passem a taula, una taula redona amb estovalles blanques, perfecta per a vuit persones. Al centre hi ha tres pedres; alguna s'assembla al pa i no en fem massa cas, però quan ens diuen que representen els tres germanas Roca... hahaha, vinga la foto!
He trobat a la xarxa un article graciós titulat "Los 'rocablos' del Celler de can Roca", on resumeix l'experiència en una sèrie de paraules ordenades alfabèticament.

Hi ha dos menús: el Degustació Clàssics (155 €) i el Festival (190 €). Ja vos podeu imaginar quin triem, no? El Festival. I ja posats, amb maridatge (90 €)

Passen amb una safata espectacular amb varietat de pa: d’albercoc amb nous, de vi, brioix de tomaca, d’olives negres, txapata llarga, pa tradicional, focaccia...
Una cosa que no ens ha agradat és que quan n'hem volgut repetir, no s'havia reposat el pa i per tant no hem pogut tastar alguna varietat.

-Coral. Dues culleretes servides en una escultura: escabetx de peus de cabra (percebes) al llorer i albariño. Cebiche de llangosta.


-Menjar-se el món
trobadagastro
I a l'interior... trobem açò altre. Proposem al cambrer que no ens diga quin és quin, sols ens diu els països que hi ha. Són fàcils, encara que jo confonc Xina i Corea.

Mèxic: burrito de xili de Puebla i guacamole
Turquia: Cassoleta de fulla de parra amb puré de llentilles, albergínia i espècies amb shots de iogurt de cabra i cogombre
Xina: verdures envinagrades amb crema de pruna
Marroc: ametla, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra
Corea: pa fregit amb panco i cansalada cuita amb salsa de soja, tirabecs, kimchi (col) i oli de sèsam

-Consomé primaveral, vegetal, a baixa temperatura, amb pésols del Maresme, brots, flors, fulles i fruita. Bonic, i curiosa textura la del brou. (1)
gastropi
-Comtessa d’espàrracs blancs i tòfona. Amp punta d'espàrrec. (2)
egunekomenua
-Cavalla marinada en sucre i sal amb envinagrats i botarga (ous de llissó, mújol), salsa de cavalla amb vi blanc, llima, tàperes i pebrera en vinagre, tomaca fregida. Infusió de cavalla. Especial. (3)

puesiremos
-Ensalada d’anemones (anemone de mar comuna, fideus de mar, Anemonia viridis, abans A. Sulcata; ortiguillas), navaixes, espardenyes i algues escabetxades. Vull tornar-hi per menjar-ne un plat sencer. Fantàstica. (4)
egunekomenua
RRRRRRRRR moment estel·lar...apareix Josep Roca, seriós, però molt amable. Parla amb nosaltres, però més de l'aventura del restaurant que de vins; m'hauria agradat que ens haguera explicat un poc alguna cosa dels vins que han triat (com fa Pep Ferrer a Ca Pepico, vaja).

-Tota la gamba. Gamba a la brasa, suc del cap amb algues, aigua de mar, quinoa, bescuit de plàncton (5)
egunekomenua
-Escamarlà al vapor de Palo Cortado, sopa cremosa (velouté de bisqué) i caramel de Xerés. Servit amb tota la parafernàlia del vapor i tot (però és que la foto no m'ha eixit molt bonica)
egunekomenua
-Rajada confitada amb oli de mostassa, mantega noisette, mel, vinagre de chardonnay, bergamota, mostassa aromatitzada, tàperes confitades i avellana fumada. Les salses són massa especials perquè n'hi haja tan poqueta quantita, no arribes a assaborir-les. Totes boníssimes, això sí.

-Mar i muntanya. Sardina amb barballera (cansalada del coll), brou de les espines a la brasa, salsa de garrí i oli de cerfull (perifollo). Saps que és cansalada i no sardina, però tanques els ulls, imagines, i ... jo no sabria dir què és. Plat de megaxef.

-Mandala especiat de flor de carxofa, ventresca de corder de llet, lleterola de corder, iogurt de curri, remolatxa, espinacs, nap, llima, mandarina, moniato, fulles i flors. Artesania pura (la flor de la carxofa es munta pètal a pètal)
danylape
-Múrgoles (colmenillas) amb jarret de vedella, moll de l'os, tendons, alvocat terrós i favetes. Molt més bo que bonic.

-Trilogia de colomí: Cor i núvol d’arròs. Brou. Botifarra i pit de colomí Tatjé. Tan especial...


-Ensalada verda de pésols, regaléssia i fenoll. No sé molt bé què fa açò ací i servit en aquest plat...

-Gelat de massa mare amb polpa de cacau, litxis saltats i macarrons de vinagre de Xerés. El gelat que respira, i la veritat, no sé per què. M'ha resultat molt desagradable. (Sols es menja la part de dalt, clar; la resta és teatre-ficció). (12)

-Anarkia de xocolate. Vuit xocolates distints amb 7 espècies, seixanta elaboracions. Barrets per l'aire...
manhattantobarcelona
Cafe (3,30 €) o infusió (5,20 €) amb petits fours o mignardises
egunekomenua



1. Blanc Fumé de Pouilly 2011 A.O.C Pouilly Fumé  (Loira)
Sauvignon blanc
12%
Daudier Dagueneau
Aprox. 52 €



2. Joh. Jos. Prüm 2007 Kabinet  VDP Mosel-Saar-Ruwer
Riesling










3. Matassa 2011 Vin du Pays des Côtes Catalanes
Garnatxa gris i macabeu
Aprox. 36, 45 €


4.Navazos Niepoort 2012 Vino de mesa de Jerez
Palomino






5.Viña Tondonia Blanco Gran reserva 1991 D.O.Ca. Rioja
Viura i malvasia
Bodegas R.López de Heredia Viña Tondonia. Haro
Aprox. 52,50 €

/Tillets Jobard 09 A.O.C Meursault





6.Sarnin-Berrux 11 A.O.C Saint Romain
Sarnin-Berrux.



7. Suertes del Marqués El Ciruelo 2011  D.O. Valle de la Orotava
97 % Listán Negro, 3 % listán blanco
12 mesos en bóta de roure francés
Bodega Suertes del Marqués. Tenerife
Aprox. 29,50 €






8. Sant Antoni 2010 D.O.Q Priorat
Garnatxa
Scala Dei
Enòleg: Ricard Rofes
Aprox. 50 €
La vanguardia


9. Casanova Di Nieri 2006 D.O.CG. Brunello Montalcino
Sangiovese






10. San Vicente 1995 Magnum D.O.Ca. Rioja
Tempranillo peludo
20 mesos en bóta de roure francés i americà?
Señorío de San Vicente.





11.Weingut Egon Müller Scharzhof 09 V.D.P. Mosel



12. Sake Katsuyama Gozenshu Gen
Vi d'arròs fermentat. Dolç
Aprox. 162 €

(Jo no havia tastat cosa igual. Suau)




13.Care/Café Nekisse Sidama Etiopía /

Equipo Navazos La Bota Dulce N°33 D.O. Pastisser Jerez
(most de palomino fino amb arrop)
Equiponavazos







Josep Roca (en Pitu) apareixerà diverses vegades per parlar-nos del que és i no és ser el número u del món. Al final ens mostrarà el celler i el xou dels cinc sentits en 5 cubs (vinowine).
En Joan, el cuiner, apareixerà al final per a la foto. Home de poques paraules.
I el que no apareix és el millor pastisser del món, el Jordi.

Una gran experiència.

apicius.es
complicidadgastronómica
gastrovita

1 comentari:

Jorge Olivera ha dit...

Vaya pasada. Que tal el Blanc Fumé 2011?

Envidia de la buena tanto en comida como en vinos :-)