Napicol. Sant Isidre, 28.
Barri de Roca, Meliana - 961 119 110
Havíem vingut un dia a dinar i ja vam pensar que tenia una terrassa molt bonica per vindre a sopar, així que ací estem (per al meu gust ara hi ha massa taules fora). Fa una nit fantàstica, sota la morera, amb lluna creixent -encara que menudeta-.
Servei de pa: 1,90 € x 4!!! No és més que un trosset de pa! No m'agrada que me'l cobren, almenys si no el demane. Està bo, això sí, només faltaria!
Detalls de benvinguda: unes olivetes i un gaspatxo.
Copa de vi blanc: 2,50 €
Cervesa: 2,30 €
Mançanilla: 4,50 €
Altos de Losada DO Bierzo
Mencia
15 mesos en roure francés
14,5% vol. Losada Vinos de Finca. Cacabelos, Lleó
Botella 20.256 de 22.500
Enòleg: Amancio Fernández Gómez
25,50 € (16,95 € celler)
Compartim al centre de taula:
Tellines (15 €)
Clòtxines (9,50 €)
Bunyolets de bacallà. Molt bons (2,50 € x 4).
Coca de rosbif (més que coca és pa torrat; 12 € x 2)
Total: 33,10 € x 4
Tot està molt bo, però potser ens hem equivocat demanant i hauríem d'haver triat plats més elaborats (només hem fet una picadeta i trobem que ens ha eixit car).
Antigament, la zona litoral compresa entre el riu Palància i el barranc del Carraixet era una zona pantanosa (albufera, marjal -aiguamoll situat a la vora de la mar, generalment cultivat i dotat de canals de drenatge-); avui només queda la Marjal de Moro (Sagunt-Puçol), la del Puig i la de Massamagrell.
Passem l'estiu cara a la mar i a la marjal del Puig i no havíem anat a La caseta (Camí Travessada de la Tanca, Platja del Puig - 685 882 619). Avui és el dia, per un caminet vora la séquia, amb canyes i joncs; hi arribem en uns minutets.
Hi ha una sala gran que anirà omplint-se a poc a poc de gent, molta gent, i una terrassa coberta, que és on tenim la taula nosaltres, amb vuit o deu taules, molt més agradable.
Com a plat principal només fan carn torrada o paella per encàrrec (amb un mínim de quatre racions et fan la paella; per a dues persones, et reserven dues racions de la seua paella, que trauen a les 14 h; també en fan per a emportar-se-la); la fan amb llenya de taronger.
Ai, si em vera mon pare! Menjar paella de restaurant! Ell que les feia tan bones a la caseta de Serra, la seua caseta!
Per a començar, hem demanat creïlles braves (4,50 €). No estan mal fregides, però no m'agrada el quètxup; m'agrada el pebre-roig.
clòtxines (de distintes "races"; 6,50 €)
i sèpia (5,80 €).
I després, la paella que havíem reservat una estoneta abans (9 € x 2). Té molt bona pinta, i molt bona textura, encara que trobem que li falta un poc de sabor.
Com que no hem demanat pa, no ens l'han tret.
Per a les postres compartim un pastís casolà de formatge al forn que ens han recomanat (4,20 €) i jo, un café (1,10 €)
Total: 22,75 € x 2
No parlen valencià (em sembla que un dels que fan les paelles, sí)
-------------------------------
Avui, dia de la Mare de Déu de l'Assumpció (o Mare de Déu d'Agost, o Mare de Déu del LLit), el dia de la Festa a Elx, copie unes paraules de Fuster que he llegit al Tempir:
«Nosaltres, els d'aquí —de Perpinyà o de Tarragona, de Menorca o de València, d'Alacant o Barcelona—, estem obligats a identificar en la «Festa» la nostra millor vocació comuna: l'herència d'una llengua, que tal com ens ha arribat dels nostres pares, hem de passar-la als nostres fills».
Un any més, els de Foios propicien aquest encontre tan especial; enguany, més que mai, perquè tenim un convidat de luxe: Jorge Caus, enginyer agrònom, enòleg i amic d'un amic.
Què bevem?
1. El Tesoro. Vino Blanco seco
Baboso Blanco, Listán i Verijadiego Blanco
13,5% vol.
Bodegas El Tesoro. Valverde, El Hierro
Francisco Ávila Padrón.
11,80 €
Molt aromàtic i saborós
Aprox. 6,50 €
2. Atardecer en el patio (Cuenca)
Tinto Velasco vinificat en blanc (Blanc de Noir)
Bodega Patio.
Samuel Cano
Vinos Patio. Mota del Cuervo, Cuenca
Aprox. 13 €
Curiós
3. Encarinyades
Carinyena blanca, negra i grisa
12% vol. Còsmic Vinyaters. Agullana, Girona
Salvador Batlle
1.786 botelles
20,45 € (Mesquevins/Ca Pepico)
Tan especial...
ENCARINYADES de nou juntes:
Danseu al ritme de la tramuntana
Pinteu de cel rogenc la meva copa
Eternes reines dels granits
Profundes terra endins
Lluminoses cels enllà, ben amunt
Amb les estrelles del destí
Agraït rebo com una ofrena
El vostre cos en forma de vi.
4. Los Escribanos 2015
85% Monastrell, 15% Garnatxa Tintera (ceps entre 40 i 60 anys)
13,5% vol
Anecoop Bodegas-Vinos de la Viña-Venta del Puerto. La Font de la Figuera/Fontanars dels Alforins
Jorge Caus
Aprox. 20,50 €
91 Parker
Trau la força de la terra.
8. Agustí Torrelló Mata GR 2011 Brut Nature DO Cava
Macabeu, Parellada, Xarel·lo
11,5% vol. Agustí Torrelló Mata. Sant Sadurní d'Anoia
Aprox. 14,50 €
9. Roxo 2010 DO Setúbal
Moscatell roig
6 mesos en bóta
17 % vol. SIVIPA. Palmela, Portugal
Aprox. 11-15 €
Per a sopar:
- Ensalada de tomata, pimentó, ceba i tàperes (alguns hi diuen "piriñaca", o "pipirrana"; segons la zona poden variar els ingredients, com el cogombre o les tàperes)
- Truita de creïlla
- Espines d'aladroc fregides amb fulla de llimera
- Ensalada de taronja i bacallà
- Tomata, pimentó i tonyina (titaina)
- Almogrote El Masapé (directament de La Gomera; formatge vell amb pebre roig)
- Sépia amb ceba. Que bona!
- Clòtxines al vapor i amb xoriç
- Ensalada russa
- Marmitako "a la meua manera" (la de JJ) amb salmó
- Llomello de porc amb salsa de dàtils i orellanes
Per a les postres, meló tendral i meló d'Alger
I coques cristines i d'anous i panses. Javi porta pilotes dolces de Nadal!! (diu que ha descongelat la nevera per a l'estiu).
Per què es diu Canàries l'arxipèlag volcànic? Trobe que no té res a veure amb l'ocellet🐥. Plini el Vell parla de les Fortunatae Insulae. Uns diuen que hi havia molts gossos salvatges (o potser es tracta dels dos mastins capturats pel rei Juba de Mauritània) i el nom provindria del canis llatí. Altres, que vindria de la tribu dels canarii nord-africans, o fins i tot de la canna (canya amarga de la zona).
Aquest viatge és el torn de les illes El Hierro i La Gomera, les dues illes més xicotetes, pertanyents a la província de Santa Cruz de Tenerife.
[No sabia jo que les Canàries formaven part de la Macaronèsia, amb les Açores, Madeira, Selvagens,
i Cap Verd]
El Hierro
El nom del Hierro -l'illa de la fi del món-, malgrat el que es pot pensar per la forma de ferradura del Golf, prové del llenguatge aborigen dels bimbaches (Hero o Ecero, muralla rocosa) i durant la conquesta del segle XV es va transformar per similitud amb la paraula castellana. En Plini el Vell apareix denominada com Capraria -cabres- o potser Sauraria -fardatxos-.
He llegit que a El Hierro es cultiva la vinya des del segle XVI gràcies a un anglés, John Hill, que va plantar el primer cep a l'illa; la fil·loxera no arribà a les Canàries. Tenen DO des de 1994. El terreny fa el cultiu ben difícil. La majoria dels vins que es produeixen són blancs (70%). Les varietats de raïm més comunes són Listán Blanco (Palomino), Verijadiego Blanco; Listán Negro (Negramuelle), Verijadiego Negro (Sumoll), Baboso Negro. Les menys comunes, Baboso Blanco, Burra Blanca, Bremajuelo, Gual, Malvasía, Moscatell, Pedro Ximénez; Tintilla, Negramol i Bastardo Negro.
Cada any, al voltant de Tots Sants, se celebra la popular festa de la Tafeña, on es donen a conéixer els vins de la nova collita acompanyats de castanyes rostides.
Al Parador del Hierro tastem diferents vins blancs de la Cooperativa Frontera, el sec (60% Verijadiego Blanco i 40% Listán Blanco) i l'afruitat (afegeix Pedro Ximénez) (4,50 € copa):
Què podem menjar al Hierro?
-Evidentment peix (fregit, a la planxa o guisat);
la reina dels peixos és la vieja, que tastem al primer restaurant que xafem, El Mirador de la Peña (Guarazoca) (16,50 €).
A Sunset La Maceta (La Frontera, fb) hem menjat tagoro de peto (Acanthocybium solandri; 9,50 €)
i Alfonsiño (rei, palometa roja, Beryx decadactylus; 13 €)
A Casa Juan (La Restinga, fb), catalufa (Priacanthidae) i vieja (10,50 € 500 gr)
Al Mirador també mengem
- lapas, sí, sí, petxelines (11,90 €). Per què ací no en mengem?
- carn de cabrit, fregida (16,50 €)
- papas arrugás (creïlles menudetes bullides en aigua salada), que acompanyen qualsevol plat.
- salses típiques com el mojo picón rojo (pimentons rojos secs, all, caiena...) o verde (coriandre, julivert...), que se solen servir ja d'entrada. De vegades també posen allioli (ens resulta curiós que allà hi diguen "alioli" i no entenguen la paraula "ajoaceite")
- gofio (farina de cereals torrats) també és omnipresent, en desdejunis, potatges, salses, condiments, postres...
- formatges
En aquest plat veiem una combinació de formatges més i menys curats, gofio dolç i mojo (10,90 €).
Ens recomanen el vi blanc sec de Bodegas El Tesoro.
Baboso Blanco, Listán i Verijadiego Blanco
13,5% vol.
Francisco Ávila Padrón. Valverde
11,80 €
Molt aromàtic i saborós.
Solen cobrar el pa (entre 0,80 i 1,20 € per persona).
Com que quasi mai arribe a les postres per a tastar les famoses quesadillas (Adrián Gutiérrez e Hijas, Quesadilla La Auténtica), me'n compre una i me la menge en un altre moment, per exemple amb un rosat de Frontera (100% Baboso Negro) al Parador mentre va caent el sol.
La cervesa que solem beure és Dorada (Compañía Cervecera de Canarias), com aquesta en el baret més occidental d'Europa -segons la seua propietària-, el bar El Pozo de la Salud (que ens portarà, com qui no vol la cosa, a demanar unes gambetes, una ensalada russa
i un peix amb ceba, emperador; Total:12,50 € x 2)
Gambetes fregides (camarón) també n'hem menjat a Casa Juan (6 € mitja ració)
Amb croquetes
Sopa de marisc amb arròs (4,80 €)
i cebiche de peto tropical (12 €)
I hem begut Elysar Blanco 2017
12,5% vol.
Ambrosio Martín Padrón. El Pinar
14,80 €
El Sunset La Maceta és un lloc ideal per a anar després d'un banyet en les piscines naturals que hi ha, i sopar mentre es va ponent el sol.
A més del peix que he dit abans, hem menjat pizqueo herreño (pasta de full amb formatge; 5€),
tartar de tonyina (8,50 €),
tempura de verdura (8,50 €),
Cervesa Heineken (2,40 €)
i vi blanc sec UWE (2,20 € x 2)
La Gomera
El topònim La Gomera sembla que no ve de "goma", ni del nét de Noé, sinó de la tribu berber Gomer o Gomara.
La DO de La Gomera és de 2009. La majoria de vins també són blancs, sobretot de Forastera Blanca o Forastera Gomera (vins secs joves, però també semi-secs, dolços i de licor). A més a més hi ha Listan blanc, Beremejuela, Gual, Vijariego, Doradilla, Malvasia (en les seues varietats volcànica i aromàtica), Pedro Ximénez, Torrontés, Moscatell d'Alexandria, etc. En raïm negre, predomina el Listán negre, i també hi ha Negramoll, Tintilla, Castellana; Tempranillo, Syrah, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, etc.
I què hem menjat a La Gomera?
El almogrote és un mojo amb textura de paté , elaborat amb formatge vell i pebre roig picant o mojo picón. Me n'he fet fan.
El potatge de verdures, o potatge de créixens (potaje de berros), és un plat habitual.
També ho és l'Escaldón de gofio (típic de Tenerife), caldo de peix, carn o verdura amb gofio (el gofio o polenta torrada es prepara amb grans de cereals com blat, dacsa -millo- i de vegades cigrons que són torrats i posteriorment mòlts).
Ho hem menjat a la Pensión Víctor (abans La Vieja Casa) el primer dia [tot bo. Amb una sopeta del dia, de verdures, i una tonyina en mojo que ens recomanen i que no ens agrada massa].
I a La Montaña- Casa Efigenia.
Bevem cervesa Reina i aigua.
Només hi ha un menú de 10 € que inclou l'almogrote,
el potatge, el gofio i una ensalada,
i t'expliquen com ho has de posar tot en un plat.
Les ensalades solen portar, a més a més de la verdura, fruita com pinya, alvocat, plàtan, poma...
Per a les postres, flam d'ametla amb mel de palma (el guarapo, a les Canàries, és el xarop de la saba de la palmera) i un didalet de licor de taronja
La senyora Efigenia, que ja està jubilada però que ens dóna la benvinguda, ens conta algunes coses i ens acomiada, és tot un personatge; la podeu veure al programa Un país para comérselo, “Gomera” (minut 38,42).
Al restaurant-càmping La Vista, enclavat al parc de Garajonay (El Cedro), també mengem el potatge de créixens, servit en el morter de fusta que fa de plat.
Hem completat el menú amb un guisat de corder (amb papas arrugás, clar)
i una ensalada.
Una Dorada Especial, aigua i café. (Tot 11,70 € x 2)
Quant als peixos,
A El Pajar hem menjat
morena fregida (9,50 €)
i galana (oblada; 9 €)
També hem menjat una sopeta de peix (3,25 €),
lapas (9,50 €),
i croquetes de calamarons (7 €).
Hi hem begut una Dorada Especial de forment i dues copetes de vi blanc "de granel".
Aquest lloc ha sigut curiós, ja que l'home que ens ha atés, un pescador ben orgullós de ser-ho, ens ha parlat un poquet en valencià, perquè sa mare és de Massalfassar; al restaurant fins i tot fan paelles i hi ha pintades alguna fallera i alguna barraqueta; al taulell hi ha l'escut del València CF.
Ens han oferit diversos licors:
Ron Miel Camagey Artemi. Gran Canaria
El arrope. Jose Domingo Díaz Coello, Vallehermoso, La Gomera
Antuska Vodka Caramelo Artemi. Gran Canaria
A La Cuevita, de Playa Santiago, hem menjat lapas (11 €)
una sopeta de peix i arròs (4 €)
chopitos (calamarons; 9,50 €)
sépia
i vieja (14 €).
Amb pinya per a les postres (4 €) i café (1 €)
Qui anava a pensar que en un lloc anomenat La Forastera (fb) -el nom del raïm més habitual a La Gomera-, no hi hauria menjar típic ni tampoc un sol vi gomer? I no hi ha mai taula si no reserves el dia anterior!
Escalivada amb albergínia (10 €),
llesca La Pastora amb formatge (8 €),
Tatin de botifarra d’arròs amb poma (10 €),
Milfulls de pollastre (12 €)
Cervesa Chutney (Tenerife) Ronnie Biggs (el nom d'un lladre britànic conegut per l'assalt al correu postal Glasgow-Londres), Brown Ale (4 €)
aigua (2 €) i dos copes de vi blanc (3 € x 2)
La Suertita (DO Valle de la Orotava, Tenerife)
i Blanco Tradicional Viña Zanata (DO Ycoden-Daute, Isora; Tenerife)
En la XXII Feria de Artesania y Comercio d'Hermigua hem menjat unes arepes, també habituals a les Canàries (amb carn ensaginada, amb formatge i pernil dolç i amb tonyina; 2 € x 3)
i una broqueta de carn amb papas (1,50 €)
Amb el vi negre Los Roquillos (amb 90% Listán Negro i 10% de Tintilla, Castellana i Ruby) i el blanc Fausto (95% Forastera, 5% Listán Blanco)
i uns dolcets.
No hem tastat les típiques galetes de Dulcería Carmita d'Hermigua.
En Pensión Víctor ens hem atrevit amb el barraquito o café canari, que s’elabora amb café, llet condensada, llet, canyella, llima i licor (Pile 43), servit en un got llarg.
Aquestes illes constitueixen un medi abrupte amb el qual els habitants deuen haver treballat dur per sobreviure-hi; no obstant això, és preciós, i la gent és dolça i amable, i sap fer una bona cuina amb ingredients bàsics.
