Kaymus, Mestre Rodrigo 44 -963 486 666
El grup Möet-Hennessy i el restaurant Kaymus ens ofereixen una VOLTA PEL MÓN en un sopar-tast-maridatge, amb els millors vins de cada part del món, per tornar a casa després. Cristina ha fet possible que hi participem. Gràcies.
Mentre esperem tots els participants, bevem una copeta de cava Carlota Suria, de Pago de Tharsys.
El tast està presentat per Xavier Monclús, enòleg de LVMH*, que fa una presentació a l'acte i després parla de cada vi que anem bevent; té molta corda, xarra per les butxaques, i ens amenitza la vetlada amb unes quantes "perles" ben sucoses.
Els plats són presentats per Abraham, el cap de sala, i algun també pel cuiner, el seu fill, Nacho Romero.
La cata també es podria titular
Intel·ligència emocional,
o No als talibans,
o Hi ha una altra forma de fer vi.
o... proposeu el títol vosaltres després de llegir-ne la ressenya.
El Monclús es declara enamorat del champagne (pronunciat molt a la francesa), que és un totum revolutum, un caos organitzat. Sent esgarrifança cap als tanins, però si hem de conviure amb ells, que siga amb grans vins.
Elns parla del Veredicte (o Judici) de París, que va tenir lloc el 24 de maig de 1976, a l’hotel Intercontinental de París, on Steven Spurrier, un comerciant de vins britànic, organitzà, amb onze experts francesos, una degustació a cegues de vins negres i blancs de Burdeus i Califòrnia. Ningú no podia haver vaticinat el resultat: obtingué la màxima puntuació un vi californià, Stag’s Leap Cellars (hi havia el Château Mouton-Rothschild i el Château Montrose, entre d’altres) [els vins californians eren considerats aleshores hippies]. El llibre The Judgement of Paris, escrit per l’únic periodista que hi va assistir, George Taber, va ser publicat el 2006, i la pel·lícula Bottle Shock s’estrenà el 2008. (books4spain)
L’experiència del vi és com una pintura de Jackson Pollock [Wyoming 1912 -1956. Referent en el moviment de l'expressionisme abstracte, va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar damunt d'aquesta (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos, per això va ser anomenat "Jack the Dripper" (Jack el Gotejador")]
Sauvignon Blanc
aprox. 16-23 €
Este vi seria com una pintura de Lope, hiperrealista; és la perfecció del sauvignon blanc, la puresa, el vi blanc sense fusta.
Clar, verd-groc pàl·lid, semblant a un verdejo, però aquest seria frutal, i al Cloudy Bay apareix herba, tomatera, alfàbega, llimona dolça -és crisp-, fruita seca, pinyons [aniria molt bé amb pesto], iode, mango, maracuià, flors, mimosa… Hi ha una integració alcohòlica perfecta (no fa olor d’alcohol -13,5%-, hi ha tants aromes que el fan desaparéixer). En boca apareix mineralitat, fruita, cítrics; té una acidesa marcada, que li dóna intensitat; és permanent, sedós, glicèric.
Té el tap de rosca. Alerta que a algú se li ocórrega la “paletada” de dir que per això no és un bon vi [fins i tot ho reconeix el Wine Spectator]
cloudybay
Amanida de confitats, fumats i salaons
És tan bonic el plat, està tan ben presentat! Quina varietat de textures i colors!
Sirà
Aprox. 24 €
També té el tap de rosca
Cape Mentelle es troba a la regió de Margaret River, Austràlia Occidental; és un dels primers cellers que s'hi estableixen. Les vinyes de Cape Mentelle estan situades entre la ciutat de Margaret River i el Cap Mentelle, a la part oest d’Austràlia, i van ser plantades per Mark i David Hoehnen (Cloudy Bay). És un celler molt allunyat de la civilització, a unes 6 hores amb cotxe.
És un sirà més semblant a un Roine que a un australià. Dit siga de pas, el clima espanyol no és bo per al sirà.
Vi microoxigenat. Color potent, se'n fa una extracció llarga, 4 setmanes de maceració; el rivet indica que és un vi jove. [És una animalada trafegar (jarrear) el vi, que no és el mateix que decantar-lo].
Plantes de bosc, balsàmic, mentolat, lavanda, timó, terra, fruita, cacau, coco; fusta integrada (bóta de roure francés), vainilla Bourbon (!), torrats. Té un toc dels vins francesos del Roine, és redó, res domina sobre res; és un vi que deixa la boca lliure per a menjar.
Bistec rus (Steack Tartar) de Nacho Romero
Amb ouet de guatla. Carn picada en trossos grandets, potent en espècies. Fantàstic.
El bistec i el vi es respecten i es deixen fer, sense tensions (Monclús dixit)
Merlot
aprox. 33 €
"A ningú li agrada la merlot. Si a algú li pregunten quina és la seua varietat de raïm preferida i contesta que la merlot... Una merda! És un mentider i un chalao."
"La merlot és una varietat de raïm simpàtica, que ens abraça, que s'alça de bon humor i té un bon di."
"La gent diu que està sobremadurada. Sí, I què, tonta?"
És bo que la vinya estiga en la cresta de la muntanya (recordeu la sèrie Falcon Crest?), perquè el raïm tinga fred i estiga el màxim temps possible al cep i així el potencial fenòlic siga major (com un telèfon mòbil que el posem a carregar); és millor l’orientació nord (?) perquè no madure tan ràpid el raïm .
El fengshui (tècnica basada en la recerca de l'equilibri, consistent a disposar els elements de l'entorn de tal manera que es troben en harmonia amb les forces de la natura) li la refamfinfla. "Natural? Sí com el suc de taronja! El vi s’ha de manipular! La veritat sempre està al fons del got. N'hi ha que enterren banyes de merda en la terra, ¡pallassos!" El vi ha de ser sincer, eixir del cor, sense artificiositat, i aquest és així. Que està sobremadurat? De puta mare! Té 15,5% d’alcohol i no ix. És un merlot despentinat. Sembla un porto, un conyac; apareix la fusta, que ens acarona, el vernís...; és com un vi de barbacoa de luxe, original, suculent, es pot mossegar .
Vichysoisse amb cranc real i ravioli de cansalada ibèrica
La crema pareix fàcil, però posa't a fer-la; la grandesa de la simplicitat. Els detalls la fan gran: l'oli, la fruita seca, el ravioli...
Bodega Terrazas de los Andes
Enòlegs: Pierre Lurton-Nicolás Audebert
Malbec, Cabernet i Petit Verdot
Bóta nova de roure francés
aprox. 60 €
Aquest vi es podria relacionar amb Chateau d'Yquem.
El malbec era un raïm ben volgut pels francesos, però desaparegué amb la fil·loxera. A Argentina se n’ha conservat el peu franc, ja té més de 80 anys per tant. Ací té més calor, i s’ha de regar; està a 1067 metres d’altura, als peus dels Andes.
Vi típic de Burdeus; capa alta. És el Ferrari dels vins, oposat al Newton. Té mala llet, és retorçut, un vi d’exhibició. Flors, tinta xinesa; balsàmic, eucaliptus, mentolat (pel petit verdot; sols en porta una proporció xicoteta,un 6%, per combatre la sobremaduració, que si et passes am el pv...); brioix, formatge amb nabius.
Bacallà amb favetes, papada i tòfona negra
Delicat i saborós alhora
Tinta
Enòleg: Manuel Louzada
aprox. 33 €
A Toro no es pot fer un vi borgonyó, sols s’hi pot fer un burdeus. (Finca Dehesa de los Carriles??). No està bé emparrar el ceps, per l’exposició al sol. Els que ho fem bé, ho fem en barret, perquè el raïm puga estar més temps en contacte amb el cep.
S’usen les millors bótes de roure francés.
El Numanthia 08 acaba d’eixir, és com un cavall corrent per la platja, però s’ha de muntar.
Fruita madura, pruna, poma roja, bresquilla, nabius, balsàmic, regaléssia; extracció llarga, 4 setmanes maceració. Peu franc.
fitxa tast 2007
Colomí de Bresse amb brioix de tòfona i paté dels seus fetges
Espectacular en textures
6. Termanthia 2008 DO Toro
Tinta
aprox 121 €
El millor vi d’Espanya. Diu que el 2004 té 100 punts Parker [en cap moment parla de la família Eguren, que fundà Numanthia en 1998; LVMH (Moët-Hennessy) l’adquirí en 2008]
Desarrapat manual i selecció rigorosa gra a gra. Maceració pre-fermentativa en fred durant 5 dies. Fermentat en tines de roure francès de 20 hl i en 5 bótes de roure francès de 5 hl. Xafat dues vegades al dia durant els deu dies de fermentació. Maceració amb pells durant 14 dies. Fermentació malolàctica en bótes bordeleses noves 100% de roure francès. Criança en una segona bóta també nova (bóta nova 200%, tractament de Rolls-Royce) de roure francès (20 mesos en total). Trasbalsos cada 4 mesos.
"Com diu Manglano, el formatge no s’ha de menjar bevent vi, i ... si veig algú menjar pernil ibèric amb vi negre... vaig a la gasolinera i li bote foc!"
Hi ha unes 6000 botelles del 08, i “ens anem a alicatar algunes d'elles, amb permís de Jesucrist”.
Aquest vi és molt francés, s’assemblaria al Petit Cheval (St Emilion), el segon de Cheval Blanc.
Fruita roja, compota, pruna, coco, regaléssia, balsàmic, mineral, terra. Llarg, complex, redó, “no da puntada sin hilo”, perfecte.
"La bona vida és cara. N'hi ha d'altres més barates, però no són vida, són subsistència. No sigueu els més rics del cementeri."
Atrevida la proposta de posar el Termanthia amb xocolata, però és la proposta del Monclús, que té les coses ben clares, ell. Llàstima que el plat no quede molt bonic.
PREU PER PERSONA 65 EUROS
*LVMH (Moët Hennessy Louis Vuitton SA) és una empresa multinacional francesa (1987)
presidida per Bernard Arnault. Entre les firmes que agrupa estan Louis Vuitton, Dior, Zenith, TAG Heuer, Hublot, DKNY, Givenchy, Moët & Chandon, Hennessy, Dom Pérignon, Veuve Clicquot, Fendi, Pucci, Loewe, Bulgari i altres marques de gran prestigi en les indústries vinícola, rellotgera i de la moda.
La més antiga de les marques de LVMH és el celler de vi Château d'Yquem, que data de 1593.(elmundovino)
Hennessy Cognac; Moët & Chandon, Dom Pérignon, Krug, Veuve Clicquot and Ruinart champagnes; Belvedere and Chopin vodkas; 10 Cane Rum; Grand Marnier; Glenmorangie and Ardbeg single malt Scotch whiskies; Chateau d'Yquem, Cheval des Andes, Green Point, Terrazas de Los Andes, Cape Mentelle, Cloudy Bay, Newton Vineyard and Domaine Chandon California
