Correus, 8 - 1ª (dalt de Vuelve, Carolina) , València - 961 111 106
dissabte, 15 de desembre de 2012
No vos ho creureu, però
fa exactament 10 anys, el 15 de desembre de 2002, estàvem JJ i jo dinant al Poblet de Dénia! Ara estem sopant, al Poblet de València (obert en octubre), 10 persones, amb el Menú d'històrics (l'altra vegada, a la carta), i Dacosta té ***Michelin. Una cosa en comú: el Cuba libre de foie, i, mal m'està dir-ho, però molts dels que hi ha a taula el coneixen gràcies a la meua "versió".
[També hem estat al Mercatbar -fa dos anys ja-, que a nosaltres ens va agradar, sobretot la relació qualitat-preu, encara que no tothom hi està d'acord, i al Vuelve Carolina, l'any passat, una opció molt recomanable]
Ara toca El Poblet (he de confessar que, veient que La Embajada guanyava la votació de les propostes per al sopar, vaig fer un encanteri que va funcionar: allà no teníem lloc i haguérem de vindre ací. Pobrets!) i, com que en som 10 -per facilitar les coses-, concertem el
Menú degustació d'històrics (42 €).
Mentre esperem, alguna copeta i aigua i, a taula:
-Cucurull amb còctel japonés i de wasabi (bonica presentació, però a taula es comenta si serà fet "a casa" o industrial)
Quan hi som tots, la cap de sala, Luján Carnicer, ens en fa una explicacioneta, sense extendre's massa (després, alguns plats se'ns descriuran en ser servits a taula, altres contestant les nostres preguntes i altres es queden una miqueta "orfes").
Hi ha una extensa carta de vins, i a veure qui tria ací. Ens deixem aconsellar un poc.
Cuvée Sextant 2009 - A.O.C. Corbières Rouge.
Médaille d'Or au Concours Général Agricole de Paris 2011
Sirà, carinyena.
12 mesos en bótes noves
Les Celliers d'Orfée. A Ornaisons (Aude).
26 € (aprox. 11,95€) x 2
[A la contraetiqueta podem llegir:
Sa robe pourpre annonce un nez de grande complexité, oú les arômes de fruits rouges, griotte, cotoient ceux d'épices, de vanille et de garrigue. En bouche, sur une très belle charpente, vous y découvrirez la finesse des notes poivrées alliées à un boisé léger. Vin puissant à l'équilibre parfait, il accompagnera les gibiers nobles, viandes rouges cuisinées.]
Tomás Postigo 2010 DO Ribera del Duero
90% tinto fino, 5% cabernet, 5% merlot
12 mesos en bóta de roure francés
Bodega Tomás Postigo. Peñafiel, Valladolid.
(Tomàs Postigo, enòleg de Pago de Carraovejas, que, mira com són les coses, és el vi que vam beure fa 10 anys)
32 € (19,25€ Vinissimus) x 3
Llépol, equilibrat, ric en matisos... molt agradable.
Abreunivinito/Verema (2009)
Menú
-Escuma de formatge i ruca, amb una rosquilleta
Bo com a entrant, però sap a poc, i la presentació no és massa elaborada (mira, no es mereix ni foto).
-
Xips marins: tallarins d'algues, coqueta de gambetes (camarón) i eriçó
Ben divertit i graciós, sobretot l'eriçó, que està boníssim, amb la seua cremeta.
 |
| foodspotting |
-
Raïm de pastor envinagrat.
Planta típica del Montgó.
No l'havia tastada mai, i també em sap a poc, però per la quantitat. Curiosa i ben presentada sobre unes grans pedres.
-
Callos de tomaca (2009).
El "callo" és com un nuvolet esponjós, amb tomata, sobre un caldo de callos, i amb pernilet ibèric per damunt i pa cruixent. També hi ha unes "esferificacions" de cigrons, fantàstiques.
Se servix en una casoleta i amb fum de gel sec, cosa que ens induiex a pensar que és un plat calent, però no, és fred. oooohhhhh
[
ací podeu veure una foto on els callos encara són més versemblants]
 |
| sotacaballoyrey |
-
Cuba libre de foie gras amb gebre de llima i ruca (2001)
S'obri el debat: s'ha de servir en atifell transparent o no? En got, en copa, en bol...?
Siga com siga, perfecte en presentació, en sabor (intens, massa? no), en textura (personalment, m'agrada un poc més compacte)...
recepta
-
Ostra Guggenheim homenatge a Frank O. Gerhy (2005)
Escultura? Arquitectura? Mineralització? Titani?... Espectacular.
Hi ha una ostra amagada sota un gel fet amb el caldet de l'ostra i de escopinyes (
berberechos), amb un pessic de corfa de llima... buf!
Per a valents, la
recepta
lomejordelagastronomia
[A pesar de tant com ens agrada, no acabem d'entendre que se'ns haja dit que ens anaven a posar l'arxiconeguda gamba de Dénia de Dacosta, amb paquetet de regal i tot, i ens hagen servit açò sense avís previ]
 |
| complicidadgastronómica |
-Corbina a la planxa amb tirabecs, fideus de carabasseta i germinats de soia.
Al costat de tanta grandesa... què podem dir? Bona.
 |
| sistersandthecity |
-
Arròs Cendres (2008. Representa el moment de la crema de la palla
d'arròs. Quina imaginació per donar-li forma en un plat!
Arròs sénia melós amb caldo d'ànec, trompetes de la mort, tòfona,
fetget d'au i la cendra.
Novament, im-pressionant.
(Hi ha molts altres històrics que hauríem volgut tastar: La Bruma,
El bosque animado... però tot no pot ser)
 |
| gastronostrum |
-
Camp de cítrics (2005)
Ningú és perfecte. No m'agrada el plat, i a més sembla servit en un abeurador.
(hi ha alguna foto més bonica als àlbums recomanats més avall)
Per a una intolerància, servixen un
Chutney de mango. (foto)
Amb els cafés, serveixen
Petit fours (
macaron i taronja confitada amb xocolate; gominola de bresquilla i pastisset de dolç de llet).
I és en aquest moment que apareix Quique Dacosta saludant el personal (en persona, sí. Jo no sé com s'ho fa aquest home, com pot acudir a tot?). Breu. Ens ha agradat? Ha estat tot bé? Sí, molt bé.
Una vetlada ben agradable [tot i això, he de dir que m'entren ganes de fer que la gent deixe els mòbils a l'armari: que si vídeos graciosos, que si fotos...]
I què és el que menys m'agrada? Com sempre, que em cobren el pa (2€ x 10) i l'IVA (10%) a banda.
I el
valencià? Ni està ni se l'espera!
TOTAL: 70 € persona [63 € en 2002; l'IVA era del 7%]
Xavi, Diego, vos hem trobat a faltar.
un munt de fotos a
sistersandthecity
blog Quique Dacosta
El Poblet Verema
