dissabte, 18 d'abril
Aquesta vegada hem estat més organitzades amb la data per a la quedada fora del poble; amb el lloc hem tingut algun problemeta però finalment hem reservat al Bar Cabanyal (Martín Grajales*, 5. El Cabanyal; em diuen que la vorera de davant ja és el Canyamelar)
Sabien que hi veníem avui les d'Almàssera i ens reben tots -llevat del que sembla que mana més- amb una camiseta amb dos peixets. Quin detall!**
Tenim taula a les 13,30 h perquè la volem dins i ha de ser prompte ja que ens indiquen que haurem d'acabar a les 15 h (a la terrassa podríem triar hora, però és el carrer i no ens apanya). Finalment tenim sort i estem a taula fins que volem.
Primer ens pregunten què volem beure i tarden un poquet amb el menjar.
Fruitetes roges, cítrics; fresc.
[Diuen en el web que l'Origan és una fragància de François Coty, del mateix any (1906) que les caves subterrànies, i que mantenen l'esperit avanguardista i innovador.
En francés és "orenga".]
La carta pot pot ser cantada o amb codi QR -encara que a mi no se m'obri-.
Compartim al centre:
Gambetes (quisquilla; 20 €. Ens hauríem fet més que una ració mitjana; eixim a tres per cap, més o menys)
Anxoves, amb l'espina fregida (2,90 € x 5; molt bones i de bona grandària; ens feia nosequè tastar l'espina, però ens ha agradat molt)
Amb cistelleta de pa (no la cobren a banda).
Coquetes de gambeta (tortita de camarón; 3 € x 5). Ens agraden, cruixents però tendres alhora, sense massa oli.
Clòtxines (12 €; vinga va, que ja són les d'ací i ens les recomanen, encara que pensàvem que les traurien al principi). Molt bones, amb un punt de sabor torradet.
Peixet (palaia, llucet, mollet, aladroc... 20 €). Deliciós
Per a les postres,
pastissos de llima,
de l'àvia (galeta i xocolate; no és el que esperàvem però no està malament),
i de carlota (per a mi el millor) (5,50 € x 3)
Total: 34,70 € x 5
Lloc recomanable
-----------------
*Francesc Martí Grajales (València, 1862 - 1920) fou periodista (El Universo, El Progreso -Félix Pizcueta-, Las Provincias), assagista i erudit.
**Supose que totes coneixeu la història del miracle dels dos peixets d'Almàssera, el barranc, el moro Hassam Ardà... Si no, ja esteu "veriuant-ho".
Ah, i quasi no ho recordava, però el malnom d'una del grup també té a veure amb la ictiologia.
----------------
La cosa pot acabar ací, sí, però també pot continuar, i ho fem en un lloc que sembla que les xiques coneixen bé: el Jardí del Westin (Amadeu de Savoia, 16. Mestalla, el Pla del Real). Queda molt coent dir que és com un recés de pau o un oasi dins la ciutat, però això és el que sent al pati interior; el mal és que s'ha girat un aire fresquet i decidim entrar a la sala (que no és el SeaBar).
Que bonic que fan les plantetes a les taules!
Jo anava a demanar un Margarita, però ja que estem en el puntet kitsch em demane un Eva Green (15 €).
La veritat és que no recorde què porta, però el sabut de Google em diu que "el còctel associat a Eva Green és el Vesper Martini, en honor al seu personatge, Vesper Lynd, en la pel·lícula Casino Royale (2006). És una variant del Dry Martini creada per Ian Fleming, que destaca per combinar ginebra, vodka i Lillet Blanc, agitant els ingredients en lloc de mesclar-los." No sé, no sé, clara d'ou segur que portava.
Amb el detall de papes i olives.
És curiós com amb l'edat vas trobant cert gust a aquests llocs -tot i el "puntet" que no, no va amb mi-.
Fins la pròxima, xiques!




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada