Sense dimonis al Garbí

dissabte, 21 de desembre

Quant de temps sense pujar al Garbí. Avui, primer dia d'hivern, amb el SVF, ho farem des de Beselga i el seu castell. 

Micalet, he recordat aquella vegada que ens portares de xicotets des de la caseta (Serra, ctra. Barraix) fins al castell, per un barranc; no enteníem com podies orientar-te i ens tenies encisats.

Diu el refranyer que "Garbí d'hivern, dimonis a l'infern", és a dir, que si al fred hivernenc s'afegeix un vent humit, la sensació de gelor s'acreix. Però no, hem tingut un dia fantàstic, amb unes vistes precioses: la mar, el Montgó, l'Albufera...

Esmorzem pel camí, al solet, i dinem a Els Pins (Av. Camp de Morvedre, 16. Estivella - 962 628 060)

Aigua (Solares 1 l  2 € x 3), Pepsi-Cola 0 (2,20 € x 2) i vi de la casa 

Monasterio de Las Viñas 2021 DO Cariñena

Tempranillo, Garnatxa, Carinyena, Cabernet S.

6 mesos en roure francés i americà  - 13,5% vol.

GrandesVinos. 

10 € (Aprox. 3,50-5 €)

Compartim al centre:

Timbal d'esgarradet amb pa torrat (8 €). Potser massa triturat, però saborós.

Creïlles braves (5,50 €). No les havíem demanades, però ja que les porten a taula ens les quedem (abans ja havíem dubtat si demanar-les o no). Ben fregidetes.

Calamars (8 €). Massa farinós l'arrebossat.

Carxofes amb borumballa de pernil, creïlles i salsa romesco (9 €). Estan bones.

Hi ha hagut un error al compte i me n'adone ara: ens han cobrat 6 € d'una ensalada que no tenim i no cobren l'esgarradet ni les creïlles.

Arròs al forn (10 € x 4)

Xulles de corder amb verdures i creïlles(14 €)

Paz i jo compartim plats d'arròs i carn. No són excel·lents però sí de qualitat molt acceptable.

Per a les postres,

pastís de formatge (5 €)

i flam (3 €)

Casolanes, molt bones.

Total: 22,68 € x 5

Parlen valencià

És un local immens i està ple, però no s'hi està malament, i el servei és diligent.

Tenen terrassa.

AVL: El Garbí és una muntanya situada als estreps occidentals de la serra de la Calderona, entre els municipis d’Estivella, Segart i Albalat dels Tarongers, des d’on es divisa una gran franja costanera i el plàcid i relaxant horitzó del mar de fons. En realitat, garbí -o llebeig- és el vent que bufa del sud-oest, càlid i sec, que sol portar pols fina en suspensió procedent del desert del Sàhara. El vocable garbí, usat ja en el Llibre dels feits de Jaume I (1380), procedix de l’àrab غَرْبِي ġarbî , que significa ‘occidental’, i derivava de ġarb, que volia dir ‘occident, lloc remot’.  
-de garbí: Obliquament, de costat.