És un lloc on sempre vols anar però mai no trobes el moment, un lloc tradicional que no necessita una ocasió especial; jas, un dissabte al migdia. Don Antonio deu pensar el mateix? Sí, sí, tenim assegut al costat Antonio Vergara, amb el seu barret inconfusible; (supose que ell sí que és habitual, per allò del Don Antonio). Demanem uns entrants per a compartir: clòtxines valencianes, mandonguilles de carxofa i lleterola de cabrit (mira que em costa allò que “lleterola” i “mollejas” siguen el mateix!).
Tot boníssim. Després demanem un pastís de pasta fullada amb verdures i uns cigrons a la riojana (mitja ració seguint el suggeriment del mestre-sala), un dels plats estrella de la casa i amb raó. Molt ben aconsellats en tot moment, sobretot pel que fa a les racions.
Hem demanat una cerveseta en entrar (San Miguel, sense elecció) i després demanem el vi de la casa, las dos ces 2007 tinto barrica (80% tempranillo, 20% sirà, de Chozas Carrascal: aroma de fruita madura i lleugerament balsàmic; senzillet però agradable en boca. 11,50 €) per al qual hem hagut de demanar copes. Per a les postres, un tiramisú compartit (casolà, però el de la meua cunyada, millor) i un café. Total: 62 € / 2 persones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada