(dissabte, 10 de juliol)
Quant de temps ha passat des de l'última vegada que vaig estar a Les terrasses de la torre! Excursions de la colla d'amics... quantitat de menjar... coques, arrossos, embotit... el Paco literalment a terra en un racó demanant que no portaren més menjar... mistela... les taules distribuïdes en les diferents estances d'una casa de camp antiga i poc endreçada, amb les bombetes nues penjant del sostre, la pintura... la necessitat de migdiada sota els pinets de l'entrada... sense mòbils... Ara, des del cotxe, amb el Google connectat en un aparell i el Nokia maps en l'altre, busquem el telèfon i demanem taula.
Des de Gata cap a Xaló, km 5, a les portes de la vall de Pop, pujadeta a l'esquerra i... oooohhh, tot emblanquinat, les terrasses...i la casa...ui, ho han reformat tot. Fem una volta per l'interior i reconeixem la silueta de la guitarra al sostre; de la resta queda poc.
Seguint la recomanació del cambrer, demanem unes tapetes (res, poqueta cosa: olives i pebrot en salmorra, ensalada de tomata i ceba, de ruca i altres "brosses", cogombre, rave, pollastre amb all i romer, bull, pilotes de carn... ),
unes coques (hi ha molta varietat i les fan quasi a la carta, tant de grandària com d'ingredients; les nostres, d'embotit i de mullador -tomata, albergínia, ceba i pebrot-)
i un arrosset rossejat (és curiós i fa bonic, però no crec que l'ou aporte res a l'arròs al forn).
El vinet, negre, de la casa, un poc abocadet i no massa "cabudet".
No ens podem resistir a les postres. Hi ha una gran varietat de pastissos casolans (ametla, formatge, garrofa, carabassa...) i ens en demanem un de figues (excés de crema de pastisseria); ens posen també dos bunyolets de carabassa i un licoret d'herbes que fan ells mateixos (a mi m'agrada menys dolç, però està bo). I un cafenet al final (amb eixa aroma del perolet...).
Total: 47,30€ / 2 persones(i accepten targetes)
