dijous, 10 de juliol
Fa molta calor, tot i això quedem a dinar al centre; improvisem i hi ha sort: tenim taula al Ma Khin Café (mercat de Colom. Jorge Juan, 19. El Pla del Remei, l'Eixample); ateseses pel mateix Steve Anderson.
Triem el menú (28 €)
Aigua (0,50 l Lanjarón 2,70 € x 3, encara que només en bevem 2)
Amstel Oro (3,80 € x2 ) i copeta de vi (Casa Castillo 90% Monastrell DO Jumilla; aprox. 9,25 €; 4,50 € x 2; poquet de vi a la copa)
Detall: panet cruixent amb crema de cogombre
-
Ensalada de calamar i papaia verda. Deliciosa
- Saam de salsitxa thai amb clòtxines (El ssäm o saam és un aperitiu asiàtic en el qual una fulla d'encisam cruixent servix com a base per a mossets de carn o peix). Curiós
- Crestes japoneses (Gyoza) de moniato i sèsam. Farcit espectacular
(He oblidat fer la foto i l'he agafada del web)
(Amb increment, hi ha alguna altra opció)
- Fideus ramen (noodles) d'arròs amb porc curat amb soja i nuoc cham (salsa vietnamita salada, àcida i picant)
Dolcets i condidors
- Thali vegetal amb curri de mango, dal (dahl; llegums secs), chutneys (condiment agredolç elaborat amb fruites o verdures cuites en vinagre, sucre i espècies) i raita (condiment de la cuina del sud d'Àsia fet amb dahi -iogurt, sovint anomenat "recuit"- juntament amb verdures crues o cuites, o fruita).
Thali —literalment significa "safata"— és un plat combinat indi que reunix llegums, arròs, verdures, adobats, pa i algun dolç, tot servit al mateix temps.
- Frangipani d'albercocs i vainilla
(amb increment, pastís de formatge)
Al final canviem unes postres per un café (l'altre 2,50 €), perquè estem un poc plenes.
Total: 41,60 € x 2
No parlen valencià
Lloc recomanable
-----------
*La besàvia d'Steve, Ma Khin, nasqué a Moulmein (Myanmar), d'ètnia mon i família pobra, i hagué de guanyar-se la vida venent uns cigars anomenats cheroots que ella mateixa fabricava al mercat, on conegué el seu besavi, William Carr, un jutge anglés que treballava en l'administració colonial de l'aleshores Birmània. La seua àvia Grandy (tercera filla de Ma Khin) el cuidava a Londres quan sa mare treballava, li preparava el berenar, li contava històries de la seua terra i el deixava acompanyar-la en la cuina recordant-li que «a poquet a poquet ix bé».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada