Una magrana d'amics*

diumenge, 9 de juliol

Avui acaba el festival Polirítmia, amb l'actuació de Maria del Mar Bonet; i sí, hi bevem vi amb ella i amb la cançó "Per Hipòcrates"

Jo tenia un mal ben dins el cor 

i a un metge encomaní tot el meu cos; 

en comprovar que tot era al seu lloc 

així, improvisà les conclusions: 

-Si vol, pot fer 

com fa tota la gent: 

deixar tots els plaers, 

morir una mica abans. 

-Savis han dit 

que el peix era roí, 

que l'oli era un verí, 

i el vi pecat mortal. 

Com que el doctor em va guarir d'un cop, 

brindàrem per Hipòcrates, tots dos 

tot recordant cançons a cada glop 

de Creta, de l'Alguer i d'altres llocs. 

El vi també 

dansava en els tonells 

brindant pels seus parents, 

les vinyes prop del mar. 

El Penedès 

volia vi arlès 

i a Dènia el moscatell 

retsina demanà.

Lletra: Albert García; Música: Popular; Dedicat a Terenci Moix; Àlbum Salmaia (1995) 

salmaia significa "aigua salabrosa, amarga", és un híbrid entre el terme sal i una paraula que en àrab significa "aigua"; ma, o mayya en plural. 

*"una magrana d'amics" és una expressió que ha usat MMBonet.

L'espectacle és una espècie de catarsi entre "una mangrana d'amics". Hi ha por que no es respecte la llibertat d'expressió, la llengua, la cultura... i per això cançons com "Què volen aquesta gent?" o "Es fa llarg esperar" (Pau Riba)

Oh que llarga es fa sempre l'espera 

quan s'espera que vindrà el pitjor 

i que trista i que llarga és l'espera 

quan s'espera la mort de l'amor. 

Quan s'espera que tot ja s'acabi 

per tot d'una tornar a començar 

quan s'espera que el món tot s'enfonsi 

per tornar-lo a edificar, 

es fa llarg, es fa llarg esperar.