dimarts, 22 de novembre del 2022

La màgia saguntina*

dissabte, 10 de novembre
Forn de la Melica (Major, 1. Sagunt - 962 660 698 fb).
(No he preguntat el significat del nom del forn. Del llatí, mèlic,-a significa "Del cant o que hi té relació". No crec que tinga res a veure que en àrab, ملكة, és "reina").
Fa temps vaig llegir a l'article "Comer pan como un buen romano" de la Guía Hedonista  que els dissabtes hi feien pans romans (ceba i mostassa; cúrcuma i celiandre; carabassa, cardamom i fenoll; ordi, dàtils i comí; gingebre i llavors de rosella; garrofa i panses; amb formatge fresc i formatge fumat d'ovella; farina de cigrons amb bolets; farina de faves amb oli de tófona o de figues; farina d'espelta, gàrum -salsa de budells de peix fermentades- i orellanes...) i especialitats jueves com el halah (trena del Shabat) o el matsà (pa àzim), i des d'aleshores tenia el forn en una d'eixes llistes que m'agrada fer de llocs pendents que m'interessen. 
El forn és menudet, però no para d'entrar-hi gent del poble amb la bosseta de tela del forn, i Desamparados (Maridesa per als amics) en té per a tots, se sap tots els noms i a tots els pregunta alguna cosa. Alhora, ens atén en una tauleta per a esmorzar.

Jo em demane coca de verdures, 
i Jj pa torrat amb pernil, i Coca-Cola. 
Mentre ho preparen, ens porten unes coquetes de cacau.

Jo acabe amb un tallat, que ve amb el detall d'un rotllet d'anís (no hi he fet foto)



Hem comprat el pa de garrofa acabat de fer, el de cúrcuma i el de dàtils;
també una trena i unes valencianes.
L'ama ens ha regalat un pastisset de moniato, del qual ella mateixa fa la confitura.
M'he entretingut un momentet i Jj ha aprofitat per comprar pastissets salats amb totes les varietats (faves, espinacs, tomaca i tonyina, formatge, bolets...).



Per a dinar, Jj ha fet una crema amb cogombre, tomaca i formatge fresc,
i un arrosset amb verdures i caragols de mar que teníem congelats

* Com passa moltes vegades, hi ha diverses teories sobre l'etimologia de Sagunt; sembla que ve de SAGV que és la traducció de l'iber ARSE, que tindria a veure amb la màgia, la fetilleria, les endevinacions... Sobre el topònim posterior de Morvedre encara hi ha més hipòtesis.