diumenge, 8 de març - Dia de la Dona
Per dinar, tenim taula a la terrassa d'Amor Amargo (Mossén Femenia, 3. Russafa, l'Eixample).
Plovisqueja i hi ha gent molt incívica tirant petardets, però... què hi farem! Dins està de gom a gom, i això que el local és immens.
Només trauen detall d'olives a la primera que arriba.
50% Monastrell i 50% Merlot
14,5% vol.
Enrique Mendoza. Alfàs del Pi
20 € (Aprox. 10,90 €)
Fruita negra, flors, poc especiat i mineral.
Compartim al centre:
Ajoarriero (Fora de carta, 9 €).
Amb verdura? Bo.
Tartar d'albergínia a la flama amb sardina fumada i piparres (14 €). Per a mi, la textura de l'albergínia no està aconseguida, para crua.
Pa (Crec que no ens han preguntat si en volíem. 2,80 €)
Pa (Crec que no ens han preguntat si en volíem. 2,80 €)
Carxofa confitada a baixa temperatura, tomaca seca i guanciale (5 € x 5). Olioseta, però bona.
Rostes (torrezno del Heavy; no sé què significa) amb salsa d'envinagrats (8,50 €)
Calamar de platja a la planxa amb base de blanquet i potetes cruixents (19 €; a la carta indicava 16 €)
Pastís cremós de xocolate (7,50 €)
Café (1,80 € x 4)
Mistela. Ens conviden a la primera ronda; la segona 2,20 € x 6
Total: 28,54 € x 5
Ni bé, ni malament, ni tot el contrari; és veritat que l'època fallera -encara que incipient- és mala per anar a un restaurant per Russafa.
No parlen valencià
------------------
Com deia en "Qui menja mel, no fa fel" (Katablok 2022), "El senyor Google té moltes referències a "Amor amargo": cançons del Duo Dinámico /Bruno Lomas; de Míriam Hernández; de JM, Gigi i Facundo Majdalani; de Vicky... També és una sèria turca. Però ni cantem ni veiem la tele, ara estem a l'antiga Bodega Seguí..."
-----------------
Una qüestió que m'inquieta molt: per què els diferents moviments feministes no es poden posar d'acord ni un dia com avui? Per que hi ha d'haver dues manifestacions diferents a València (i a altres ciutats)? L’Assemblea Feminista convoca la seua des del CIE de Sapadors fins a la plaça de la Mare de Deu, per reivindicar els drets de les dones immigrants i racialitzades, amb el lema “Contra l’ofensiva imperialista i colonial, els transfeminismes defensem la vida!”. La Coordinadora Feminista, crítica amb la teoria queer, la convoca de la Porta de la Mar a la plaça de la Reina, amb el lema “Democràcia sense feminisme = barbàrie”. 💜💜
-----------------------
Sembla que siga eixir-se'n amb un ciri trencat (o pixar fora de test), però per allò de l'amor amarg, sabeu què és ésser una Charo? Serà precís això?
«Charo» és un terme pejoratiu sorgit a Espanya en 2011 i popularitzat en la dècada de 2020 per a descriure a dones feministes i progressistes de mitjana edat; diuen que sovint funcionàries, divorciades, amb actituds amargades... Fins i tot s'utilitza "charocracia, charolítico, charía". Xeee, quin món més matxirulo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada