"Pomada pa to los dolores"*

dijous, 30 de maig

Un pensat i fet ens porta avui a Mimmo (Dr. Sanchis Bergón, 24. El Botànic, Extramurs). Ais, no, han canviat i ara són NO ES LO MIMMO  (660 917 490). Tant se val, Amparo tenia el desig d'una pizza de formatge, i això és el que es demanarà (14 €).

Mentre anem arribant a la terrassa, vermut (2,90 € x 3), amb el detall d'unes olivetes.

Aigua 1 l (3,50 € x 2), cervesa (2,90 €; 0.0 3 €)

Compartim una Parmigiana: albergínia, salsa de tomaca i parmesà al forn; molt bona (12 €)

Jo, una ensalada sorpresa "No és lo Mimmo" (14 €): encisam, tomaca seca, olives, carlota, albergínia i moltes més coses [no hi he fet foto!!]. Boníssima.

Isabel, una pizza "Crudo", amb prosciutto (16 €)

Pastís "No es lo Mimmo", una espècie de pastís rus (7 €), café (1,50 € x 2), tallat (1,70 €)

[deca 0,20 € ?]

Total: 29,84 € x 3

Encara ens fem un mitget, amb tònica italiana Gemelii i Beefeater (4,50 € x 2).

Lloc agradable per a una reunió agradable.

No parlen valencià.

[...]

*Quédate y ya veremos 

No es lo mismo ser que estar 

No es lo mismo estar que quedarse, ¡qué va! 

Tampoco quedarse es igual que parar 

No es lo mismo Será que ni somos, ni estamos 

Ni nos pensamos quedar 

Pero es distinto conformarse o pelear 

No es lo mismo, es distinto 

[...]

Vale 

Que a lo mejor lo merecemos, bueno 

Pero la voz no la vendemos, puerta 

Y lo que opinen de nosotros 

Léeme lo labios, a mí me vale madre 

Tengo Pomada pa' to' los dolores 

Remedio para toda clase de errores 

También recetas pa' la desilusión

València, estimes el valencià?

dilluns, 27 de maig

Avui és l'última sessió de la temporada del Cine Club Lys.

Carlos Giménez, el director, ven València, t'estime com "el primer documental que narra la història LGTBI de la ciutat des dels anys 70 fins al començament dels 2000: manifestacions, agressions lgtbifòbiques, la Brigada 26, el Moviment d'Alliberament Gai del País Valencià, els inicis de Lambda, locals d'oci nocturn, cabaret, la lluita trans, la SIDA, Emploma 2, Rampova, la primera llibreria gai de la ciutat, el primer col·lectiu de lesbianes...

No diré jo que no té valor, però que em diguen que no hi havia dones que ens pogueren contar la seua lluita...! Només n'apareix una! Diversitat? Diversitat masculina!

L'altra qüestió. Per què el títol en valencià? Tot i que hi ha documentació en valencià i testimonis que el parlen, el documental és tot en espanyol!

I el dia continua raret. No tenim taula a l'Alenar. Què fem? Acabem a la "terrassa" del Barrafina (Pascual i Genís, 16. Sant Francesc, Ciutat Vella - 961 162 729); però justetament davall d'un aparell d'aire condicionat que goteja. Canviem de taula, però ens fan alçar-nos perquè pareixia que ens havíem assegut com si estiguérem "en casa Pepe". Mareeee. Què volem beure? El vi: Rioja o Ribera? La cervesa, l'han de canviar perquè era de tirador i estava fluixa. Tarden a prendre nota de la picadeta, i sembla que no estiguen de bon humor, sobretot el cambrer negre.

Pa i cobert (3 € x 6). NO hem demanat demanat la cistelleta de pa, però és variadet i està bo.

Cervesa doble (6 € x ; com que no té bombolla la canvien per un terç), cervesa 0.0 (?), vi (5 € x 2)

Ensalada russa amb llagostins (11,50 € x 2). Molt bona; per a mi, massa maionesa.

Creïlles braves, amb xorrità, sense pebre roig, però no estan malament (11 € x 2)

Total: 15,17 € x 6

Finalment, l'ambient es relaxa, i el cambrer negre fins i tot ens somriu i ens parla en valencià. La cambrereta blanca també s'acomiada de nosaltres amb un somriure, i en espanyol.

José Tomás Arribas (Q'Tomas / Peix i Brases, Dénia) i Julia Martínez
Interiorisme: Julio Guixeres

Guía Hedonista (Paula Pons, 10/2022) (3/2024)

---------------------------------

Cristòfol Pascual i Genís (València, 1823-1881), advocat i polític; diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic. Refusà participar en Lo Rat Penat per considerar-la una entitat retrògrada i separatista, però hi ingressà el 1878. Fou mantenidor dels Jocs Florals de 1879 i escrigué diversos poemes en català (també havia escrit en espanyol).

Taronges i pomes 🍊🍋🍎

dissabte, 25 de maig

Com m'agrada el cartell del Poecítrics d'enguany basat en una obra de Carmen Calvo, i com he gaudit d'aquesta experiència en el "marc incomparable" de la Fundació Todolí Citrus (Església, 28. Palmera, la Safor), amb Mario Obrero, Maria Sevilla i Josep Piera, gràcies a la germana saforenca et alii! 

Josep Piera: "que no és que jo siga mediterrani, és que me’n sent de cor, de cap, de vida, de paraula, i de veu" 

Estellés: ''El meu cant ol a flor de taronger, com el meu cos, tota la meua vida.''

En acabant, Destilerías Ferri, de Bellreguard, ens convida a uns dolcets i un cóctel de Cava Oro Ferri Brut Nature Requena (Macabeu i Chardonnay -11,5% vol. Aprox. 3,71-5,97 €) i Naranchelo Brasiblanc (20% vol. Aprox. 8,75-10,14 €)

S'hi poden comprar melmelades de gran varietat de cítrics (7,50 €)

Després, anem a sopar al bar-restaurant Poma (Av. Alacant, 133. Bellreguard - 962 815 663)

Cervesa  (2,20 € x 3) i aigua (1 l 2 €)

Pa amb tomaca i allioli (3 €)

Ensalada russa (4,50 €)

Tellines. Menudetes, però bones (13 €)

Calamars a la romana (12 €)

Vi Tio Poma DO València

Monastrell - 13% vol.

H.A.P. SL Bellreguard

6 €

Carxofes. Molt ben fetes i saboroses, però ja no n'és la temporada (8 €)

Xampinyons. Boníssims. Que no porten gomasio? Noooo, una picadeta. (8 €)

Sepionet; també amb picadeta. Molt bo, per a sucar el caldet (12 €)

Per a les postres,

Meló (3 €) i flam (2 €)

Café (1,20 €) i infusió (1,20 €)

Total: 20,63 € x 4

Baret tradicional.

Deuen parlar valencià, però a nosaltres no ens ha tocat, només "picaeta".

diumenge, 26 de maig

Un bon desdejuni ens espera, d'eixos que duren i duren, i cal fer una altra cafetera.

Gràcies per tot, Anna!

----------------------

No trobe l'etimologia de Bellreguard, però reguard, al diccionari de l'AVL és "Temor, desconfiança o recel per alguna cosa que pareix perillosa." Coooom? En època islàmica hi havia l'alqueria de Sotaia, o Alqueria d'En Roca, i a finals del segle XV, quan l'adquireix el duc de Gandia, apareix la denominació actual.

La vida és bonica

dissabte, 25 de maig

Avui tenim concert de Muno Na Baka ("idiota sense talent"), amb la nostra companya Carol Galarza (violoncel) i Enrique Ruiz (sintetitzadors) al Muelle (Quart, 79. El Botànic, Extramurs).

Preciós, tot i que la sonoritat no és molt bona i la gent no para de xarrar.

"La danza del tardígrado"

Honorato M. Ruiz Esparza (el fill del meu amic Norat) ha guanyat el premi a la millor direcció de la 26a edició de la Mostra de Cinema Jove d'Elx amb Romance y destrucción. La música és de Muno Na Baka. 

I després ens quedem a prendre alguna coseta:

Focaccia amb escalivada (6 €)

Natxos amb titaina i una salsa que no saben dir-nos de què és (14 €)

Croquetes de pollastre. Delicioses (8 €)

Croquetes de polp. Curioses (6 €)

Tilenus Godello Monteseiros DO Bierzo

100% Godello

12,5% vol.

Bodegas Estefanía. Dehesas, Lleó

19 € (8,90 €)

Fresc i llarg.

Per a les postres, fartó amb gelat d'orxata (6 €)

Total: 20 € x 3

No parlen valencià.

No és un lloc per anar a posta a menjar, però si estàs per allà o hi ha musiqueta...

eltipoquenuncacenaencasa

I sí, la vida és bonica si és compartida amb gent bonica, com deu dir una de les cançons de Muno Na Baka, "Beautiful Life"

"Esteu ben amagadets?"

divendres, 24 de maig

El duo Versonautas (Ana Sanahuja i Roqui Albero) ha presentat aquest divendres a les 19 h en la Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València el seu disc Preludio a la lentitud, en el cicle ‘Músiques urbanes’. Im-pressionant!

Després anàvem a fer una picadeta a l'Ostras Pedrín, però està impossible, així que ens decidim pel baret de davant que està buit, Tocar mare (Bonaire, 28. La Xerea, Ciutat Vella - 607 90 44 52) 

I com sempre, què es pot esperar d'un lloc que es diu "tocar mare"? Que parlen valencia? Hahaha! Ni tan sols "cocina artesanal valenciana".

Vermut de Xaló (amb un glaçó de litre, oliva i taronja de sang) i cervesa sense alcohol

-Coca d'Oliva, amb pésols i ceba (5 €)

-Coca de Xaló (a la pissarra posa "Jalón"), amb tomaca i all (4 €); demanem una anxova (no sabem el que cobren).

-Coca de Jesús Pobre, amb espinacs, pinyons, panses i formatge de cabra (5,50 €)

Som tres, i les serveixen tallades en quatre porcions.

No estan malament, però tarden una eternitat a servir-les, i entre coca i coca ens fa la digestió.

El local, molt menudiu, s'ha omplit amb una colla de "coneguts" i no es pot ni parlar.

No li desitge mal a ningú, però no vos puc recomanar aquest baret.

No parlen valencià

-------------------

[tocar mare: "Arribar al lloc on se salven els participants en el joc de conillets a amagar i altres jocs de moviment." Conillets, a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia cala foc a la masia, cala foc al forn, quantes hores són? - Les set / les deu... - Una, dues, tres, quatre... Conillets, esteu ben amagadets? - Sííí!]

La família cuina per nosaltres

divendres, 24 de maig

El meu cosí Jose i Núria han obert El Rustidor (fb) en una nova ubicació (Av. Santa Maria, 5. Meliana - 961 494 372), i teníem ganes de conéixer-lo. Els ha quedat preciós (smbarquitectura)

Hem comprat algunes cosetes per a dinar: 

- plat del dia: arròs amb verdures (3,50 €)

- tellines amb tomaca (6 €)

- mandonguilles d'abadejo (2 € x 6)

- pollastre al curri i arròs thai (5,50 €)

Tot boníssim. 

10 € x 2 (preu familiar)

Lloc molt recomanable. 

Parlen valencià.

El Lluent ens espera

dijous, 23 de maig

Estem tristes, sí, perquè ja no tenim el S'alat al costat de casa, però ara Clara ha tornat amb Caperucita Paseos y Vinos, i Alex m'ha comboiat per a anar a l'Albufera, a les 19,30 h. Per primera vegada en ma vida vaig al Palmar -i en torne- amb autobús de línia (24). Quedem a la barca de Rosa la barquera, i ens acompanyarà Marta (biòloga, barquera i pescadora, que parla espanyol, anglés, italià i portugués -llàstima que no parle valencià-) i ens contarà moltes curiositats del "lluent".

La paraula albufera prové de l'àrab, البحيرة al-buhayra, 'la llacuna' o 'la llacuneta' o «petita mar», i entra al castellà a través del català.

Para la barca i comença el tast de vins:

Flor de Ahillas Blanc 2023 DO València

100% Merseguera

2 mesos sobre mare - 11,2% vol.

Terra d'Art. Ahillas, Xelva

Aprox. 12,50 €

Flor blanca, bresquilla, codony, punt amarg; elegant.

Beberás de la copa de tu hermana 2021 DO València

Macabeu, Verdil, Monastrell, Subirat Parent (Malvasia)

8 mesos en inox, 15% en roure i 15% en acàcia  - 13% vol.

Filoxera & Cia. Fontanars dels Alforins

Aprox. 10,70 € 

Fruita blanca, bresquilla, punt torrat; llépol.

Safrà 2022  València

65% mandó, 35% Arcos

6 mesos en tines de fang  - 12,5% vol.

Celler del Roure/Alcusses. Moixent

Pablo Calatayud

23.500 botelles

Fruita roja, herba, espècies; fresc.

Aprox. 12,50 €

[Safrà deriva de l'àrab aṣfar (أَصْفَر), amb el significat de 'groc'. Groc deriva de crocus, el nom en llatí clàssic del safrà; "amarillo" deriva del llatí amārus ("amarg"), havent passat pel diminutiu amarĕllus]

Mentrestant, la caputxeta, amb les seues cistelletes, ens ha anat oferint algunes delícies:

- Cassoletes amb titaina i oliva negra

- Ensalada amb fulles verdes, tomaqueta i moixama

- Formatge d'ovella i de cabra, anous, maduixes, orellanes

- Llonganissa seca i bastonets de pa

- Entrepà de botifarra blanca i favetes

Una experiència molt recomanable (48 €)

"La barca lliscava per sequiols tranquils, d'una aigua groguenca, amb els reflexos daurats del te. Al fons, les herbes aquàtiques inclinaven la cabellera amb el pas de la quilla [...] Havien entrat en el llac, en la part de l'Albufera obstruïda de canyars i illes, on calia  navegar amb una certa cura. L'horitzó s'eixamplava. A un costat, la línia fosca i ondada dels pins de la Devesa, que separa l'Albufera del mar [...] Al costat oposat, la immensa plana plana dels arrossars que es perdia en l'horitzó per la part de Sollana i Sueca, i es confonia amb les muntanyes llunyanes. Al davant, els canyars i les illetes que amagaven el llac lliure... Canyes i fang. V. Blasco Ibáñez / Jaume Ortolà

Hui hi ha lluna plena, però hem de deixar la barca abans que es faça de nit.

dolça virtut...

He descobert per casualitat que al forn-cafeteria La Estrella (Maties Perelló, 2) fan el dolç oficial creat pel Gremi de Forners per al dia del Corpus, que es diu La Moma Dolça! El coneixíeu? Ja l'he encomanat per al diumenge del Corpus.

La Moma és un pastís de merengue blanc, i els momos són bescuits farcits de melmelada de taronja decorats amb maduixa.

5 barricas

ValenciaBonita

La Moma representa la virtut, i els momos els set pecats capitals.

El Corpus és una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta, és a dir, 60 dies després del diumenge de Pasqua. D'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia. Valencia adoptà la festa el 1328, i celebrà la primera processó en 1372.

Quan jo era xicoteta, el Corpus era un dels tres dijous que "relusen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión (40 dies després del diumenge de Pasqua; jo vaig combregar un d'aquests dijous de l'Ascensió)".

A Almàssera i Alboraia podem celebrar el Corpus en les festes patronals, diuen que per una dispensa papal després dels Peixets*.

"Es xopà hasta la Moma" és, potser, el poema simfònic més popular de Salvador Giner (1832-1911). Descriu la popular processó del Corpus Christi de València interrompuda per una tempesta, que fa que "fins la Moma" acabe mullada.

"la figa (de) la Moma" S'usa per a expressar desacord o oposició a un fet o a una idea.

------------------

La Fallera Calavera

----------------

*Cap a l'any 1348, el musulmà convers Hassam-Ardà, d'Almàssera, va manar cridar al rector d'Alboraia (Almàssera en depenia eclesiàsticament) per a rebre el Sant Viàtic. Quan el sacerdot tornava cap a Alboraia, en creuar el barranc de Carraixet que baixava crescut per una pluja torrencial, li va caure a l'aigua l'arqueta que contenia les sagrades formes. Més tard van acudir a buscar-lo uns llauradors dient que havien vist unes llums brillants en la desembocadura barranc, que van resultar ser dos peixos amb les hòsties en la boca. Els d'Alboraia mantenen que l'arqueta caigué a l'aigua en anar cap a Almàssera i per tant hi hauria tres peixos i tres hòsties.

Els pobladors d'Almàssera sol·licitaren al bisbe de València D. Ramón Gastón la segregegació d'Alboraia i el posterior bisbe Sr. Hugo de Fenollet la va concedir (1352), sota la devoció del Santíssim Sagrament.

L'arqueta recuperada es guarda a l'església d'Almàssera i vora el barranc hi ha la capelleta del Miracle.  A Alboraia es guarda el calze amb què el rector replegà les formes, i en la desembocadura del barranc hi ha l'ermita construïda en 1901, lloc de romeria el dilluns de Pentecosta (50 dies després del diumenge de Pasqua).

----------------------------

I ací la tenim (18 €).

No està malament, encara que el momo "pantera rosa" està una miqueta massa dolç.

La casa de la terreta

dilluns, 20 de maig

Avui hem canviat la sessió del cineclub del Lys per poder veure la versió original de La casa, i resulta que només apareix poc més que un "t'agrada?" i un "la terreta"... 

Fotogramas 

Independentment de la fidelitat o no al còmic de Paco Roca, crec que tots reconeixem la nostàlgia de la casa familiar dels estius, les relacions complicades entre germans, el que s'ha guardat i ha fet bola, els problemes de les herències... Grans actors i bones representacions.

Per xarrar un poquet, fem una picadeta al ja habitual Alenar (propuesta gastronómica de tapitas de "La Terreta"), al costat del Lys (Martínez Cubells, 6. Sant Francesc, Ciutat Vella - 960 039 603).

Quant al vi, tornen a preguntar-nos com el volem, si amb cos o sense. 

Briego Crianza, Ribera del Duero. Tempranillo. 14 mesos roure francés i americà 14,5% vol. Bodegas Briego. Fompedraza, Valladolid (5 € x 2) i cervesa (4 €)

Creïlles braves 2.0 al forn amb salsa brava siracha (xili) i maionesa d'all; poc braves (7,50 €)

Albergínia del Montgó amb formatge de cabra i mel (8,50 €). Molt bona de sabor, textura, contrasts...

Tartar de tonyina amb melmelada de pimentó i envinagrats. Dolcet (16, 50 €)

Total: 15,50 € x 3

No parlen valencià

---------------------

Per cert, heu vist un lloc que es diu "Nostra terreta. Donde cada plato es una historia de sabores únicos y tradiciones compartidas" (en la distinguida Gran Via Marqués de Túria, 12; l'Eixample)? Açò em posa de tan mal humor... És que no saben escriure ni "la nostra", però són molt valencians. I tot en espanyol, clar!

El verí i l'alquímia

dijous, 16 de maig

Sé que és una frase gastada, però és que és així: avui hem tingut el gran privilegi de comptar amb la visita de Rodolf Sirera a l'IES SVF per a parlar-nos del teatre, del verí del teatre. Quin luxe!

I després de classe, les profes del Departament ens n'hem anat a dinar a L'alquimista (Lluís de Santàngel, 1. Russafa - 685 201 413 Instagram)

Com que en serem sis a dinar, hem de demanar el menú (25 €). Totes no acabem a la mateixa hora i mentre hi arribem, unes cervesetes artesanals de tirador (3 € x 3); aigua amb gas (2,90 €); aigua (1,50 € x 4)

Perquè no se'ns pose malament la cervesa ens trauen 

la piadina amb mozzarella, pernil, ruca i formatge 

i el crescione (cassone) amb carabassa, creïlla, mozzarella. Espectacular; fi, saborós.

GuíaHedonista (1/24)

La piadina és un pa pla típic de la regió italiana d'Emília-Romanya (Bolonya), que va nàixer sent el menjar dels més pobres, que la menjaven en substitució del pa tradicional. 

Crec que el crescione és semblant però amb la pasta més fina, i el farcit es cou al mateix temps. La piadina es farceix després de la cocció.

LaCucinaItaliana

Ja quan estem totes trauen la piadina piccante amb ruca i formatge.

Girotondo Rosato 2022  IGT Toscana

90% Sangiovese, 5% Trebbiano, 5% Malvasia

6 mesos en fang

11% vol.

Agricola I Forestieri. Roccastrada, Grosseto, la Toscana

29,50 € (Aprox. 17,90 €)

Fruita; fumat; original.

La primera paella de pasta és de ravioli agnolotto, amb moniato, mantega, sàlvia, parmesà

Agnolotti és una pasta italiana (Piemont) farcida amb carn o vegetals, semblant als ravioli però fets amb una sola capa de massa doblegada. 

Mario Tarroni elabora la pasta fresca seguint la recepta de l'àvia, de Ràvena, i l'adapta als productes de temporada. 

La segona, spaguetto alla chitarra, amb pecorino romà, guanciale (papada), pebre negre [gricia-cacio: formatge i pebre]

Gloria ens explica com fan la pasta amb la chitarra.

L'última, garganello cozze (clòtxines), amb tomaca, herba-sana....

Aquests garganelli estan fets un a un.

Per a les postres, 

pastís de formatge gorgonzola, de llagrimeta;

de mascarpone amb amaretto, 

i de xocolate, boníssim.

Café (1,80 € x 4)

Total: 34,10 € x 6

Lloc molt recomanable.

No parlen valencià

eltipoquenuncacenaencasa (9/21)

"L'alquimista" (6/12)

"L'alquimista. Il mago della pasta fresca" (5/13)

"Un poc de màgia a Russafa" (7/22)

"San Biagio hui menja pasta" (2/23)

MAXimitzem el goig

diumenge, 12 de maig

Per què el pas del temps és tan subjectiu? Per què  per raspallar-se les dents de vegades no s'acaben mai els dos minuts i de vegades penses "Ja?". Per què alguns dies es fan llaaargs però després penses "Ostres, ja ha passat la setmana!", "Com, ja fa deu anys d'això?" 

Per què en un rellotge se suma fins a la mitja i es resta fins a l'hora en punt? O en una llengua són les dotze i quart i en una altra un quart d'una? Per què quan eixim a sopar i passen les dotze, que ja és un altre dia, diem "fins demà" si ens veurem el mateix dia?

Bé, el cas és que no tens un any fins que no has viscut un any sencer, i quan en complixes 59, tot i que entres en l'any 60, en tens cinquanta-tants, i vols celebrar-ho, només faltaria! I voldries que estigueren totes per fer-ho, però ho resoldràs com millor podràs, amb molta alegria.

De matí, amb el CUM, amb una excursió, llargueta, pels barrancs d'Escriche, de la Hoz i del Chorrillo (Terol); des de la Baronia de Escriche, passant per Corbalan, fins a Cuevas Labradas, on ens hem fet la cervesa, el café o el gelat (Multiservicio Rural El Sitio).

De vesprada-nit, amb un soparet. És difícil trobar algun lloc obert diumenge de vesprada; he seguit la recomanació d'eltipoquenuncacenaencasa i he reservat taula per a les 20 h a Max Russafa (Centelles, 18. Russafa - 607 030 323 Instagram).

Cervesa (2,80 € x 3), aigua amb gas (2,50 € x 3)

Pa (?) 1,50 €

No és perquè a taula tots som mestres... però el vi que triem és:

Aula 2022 DO Utiel-Requena

70% Boval, 30% Merlot

3 mesos en roure americà

13% vol.

Grup Coviñas. Requena

18 € (4,30 €)

Fruita. Lleuger, agradable.

L'etiqueta és un homenatge a la gent major que s'ha dedicat tota la vida a la vinya; hi ha la ditada de Víctor Guaita Carrasco compartida amb un cep.

Carpaccio de remolatxa amb mozzarella i mostassa (9,50 € x 2)

Deliciós. Jo vull fer-lo igual a casa.

Estrella de Singapour (7,50 € x 2)

Col fregida amb salsa de iogurt i menta. Boníssima

Albergínia fregida amb iogurt i tahina (9,50 € x 2).

Fantàstica; ben feta, saborosa...

Thai Green Chicken Curry (15,50 € x 2)

Està bo, però és el que menys m'agrada, massa perfumat.

Per a les postres,

Pastís de carlota (5,50 € x 2). Deliciós.

Pastís de Ferrero (no acabem de trobar el Rocher (al Roger sí que l'hi tenim; 4,50 € x 2)

"Qué es "velita"?" Pobres... Sort que Dora pensa en tot (fins i tot en com trencar una "c")

Total: 20 € x 7

Lloc agradable.

No parlen valencià (són bosnians, però no sé què parlen).

Em regalen una botella de vi per a casa! Que bonicos! 🎁🍷