divendres, 19 de juliol
Una vegada més, m'espera l'Alt Palància per oferir-me uns dies kit-kat de repòs, passejos pel riu, bon menjar i bona xarreta.
En arribar-hi ja tenim "programa de festes". Comencem amb la presentació del llibre Héroes olvidados, de Mercedes Blasco Rodríguez, al museu de l'Algeps, amb moltes històries -aborronadores i alhora bellíssimes- d'aquells temps de guerra.
I després, sopar a la tasca (Olivo, 11 Soneja - 635 253 792)
Cervesa 0.0 (2,20 €), Voll-Dam (2,20 € x 3), copa de vi negre (2,20 € x 2)
Tellines (8 €)
Cavalla en escabetx (7,75 €)
Rosta (torrezno; 4,50 €)
Aladroc fregit (6,75€).
Croquetes (de xistorra amb mel, de pernil amb melmelada de tomaca i de sépia amb curri; 1,30 € x 3)
Tot boníssim.
Rebentat de Baileys amb gel (no sé com m'he deixat convéncer... 1,70 € x 2)
Un vaquerito de whisky (1,60 €)
i un gintònic fluixet (5 €)
Total: 29,38 € x 2
Lloc recomanable, sobretot si vas amb MªAmparo.
"Només" hem estat tres hores i mitja sopant. Hehe.
dissabte, 20 de juliol
Mira que es pateix en estos hotelets d'infinites estreles...! I no en perdonem ni una: desdejuni (café amb llet i pa torradet amb oli de Soneixa, Sanhaja. Cooperativa Mare de Deu de l'Assumpció. 16 € 0,5 l), esmorzar (coca amb anous i panses del forn Rincón Almanzor, Replaceta, 2), aperitiu, dinar (pasta amb crema de bolets), berenar (gelat de fruites del bosc amb iogurt i mascarpone) i... SOPAR a la terrasseta, cara al campanar de l'església.
Vermouth Descaro
Boval 15% vol.
Bodegas Nodus. Caudete de las Fuentes, València
10,50 €
Color roig cirera; herbes, cítrics. Curiós
Coca amb tomaca del forn Rincón Almanzor, berberetxos al vapor, ajoarriero* casolà; formatges, foie...
Escalivada/espencat: ceba, pimentó i albergínia
Anxoves
*L'ajoarriero manxec és un plat tradicional de Conca i consistix en una pasta cremosa feta a base de bacallà dessalat, creïlles, all i oli d'oliva (de vegades ou, pa ratllat i julivert).
L'ajoarriero del nord és diferent: el bacallà es guisa amb pimentons i tomaca.
La brandada només porta bacallà, all, oli i llet. És probable que la brandada de bacallà s'originara quan, des del País Basc i al llarg del Pirineu, s'introduí el bacallà sec, possiblement cap al segle XVI, i es va afegir a l'allioli. El seu nom en castellà ve del verb català brandar, que significa "moure enèrgicament amb un moviment de vaivé.
Hi ha moltes varietats d'esta recepta, a La Manxa existix l'atascaburras, amb creïlla i anous. Al País Basc a vegades s'afig una creïlla xicoteta xafada. A París i el nord de França, és comú afegir creïlla i llet o nata.
Macabeu i Airén
Jaume Serra-García Carrión.
Aprox. 2,70 €
Viña Carpio Crianza 2021 DO Ribera del Duero
Tempranillo 14% vol.
Avelino Vega? Peñafiel / Fuentespina?
Aprox 4 € Aldi
Codorniu Brut Rosé DO Cava
Pinot Noir; Xarel·lo, Macabeu, Parellada
12% vol.
Codorníu. Sant Sadurní d'Anoia 15Bodegas
Bruno Colomer
Aprox. 18,95 €
Fruites roges, forn. Agradable.
Per a les postres, cireres i gelat de torró.
Cada quart d'hora, les campanes ens fan saber que va passant el temps, tot i que poc ens importa. Ix a la conversa la campana Miguela, o Miguelona, que si és la més antiga, que si el nom... Al final, hem de buscar la informació al web (campaners, +, turismecastelló):
Soneixa compta amb un dels conjunts de campanes més valuós de la Diòcesi de Sogorb-Castelló. Hi destaca la campana dels “quarts” (1250; la més antiga de la diòcesi, la tercera valenciana i la cinquena d'Espanya). Al costat d'esta, cal destacar, entre les campanes de volteig, una campana gòtica de 1550 anomenada “María”, la campana “Salvadora”, que data de 1794, i les campanes “Josefa” i “Miguela”, foses en 1795. El conjunt es completa amb la campana de les “hores”, anomenada “Ntra. Sra. del Pilar”, de 1847; i la del "cimbanillo" (campaneta), datada en 1794. També hi ha la campana de l'ermita de San Francisco Javier, fosa en 1691.
L'avi de la meua amiga soneixina, el ferrer del poble, es jugà la vida perquè no es baixaren les campanes del campanar i es fongueren en temps de guerra per a fer armes.
La nit, els núvols i la lluna quasi plena (lluna de cèrvol - diumenge, 21. 12,17 h) van dibuixant un cel hipnòtic.
Queda lloc per a algun whisky o gintònic (Schweppes Llima i Bombay Sapphire) i unes gominoles.
I encara falta una sorpresa al·lucinant: havia sentit a parlar d'una reforma d'una casa antiga que havien fet uns amics de la meua amiga; havia quedat molt bé i tenia un cubo espectacular. Després del sopar, allà que em porten. Encara no m'he recuperat de l'impacte. Obrin la porta -que s'hi resistia, per crear emoció- i només entrar hi ha el sofà encarat al buit! En la reforma havia aparegut soterrat "el cubo", un dipòsit de vi fet de pedra, i un celler. I allà baix està, cobert per un vidre, als peus del sofà. Impressionant!
Com a anècdota, el gos de la meua amiga mai passa per damunt, pega tota la volta. No em vull ni imaginar un d'eixos dies que et quedes adormida al sofà i et despertes sense saber ni on estàs...
diumenge, 21 de juliol
El dia continua fent-nos patir: desdejuni, passeig al riu, café al Mesón (més conegut com Rumasa), esmorzar, piscina i dinar, no només amb sobres d'ahir; afegim una pota de polp torrada a l'ajoarriero. Boníssim. 
I ens atrevim amb una poca-soltada: Aigua de València embotellada!
Moscatell i suc de taronja 8,5% vol.
Cherubino Valsangiacomo. Xiva
7,50 €
Carbònic, punt dolç però no excessiu.
Per a les postres, meló.
I a boqueta nit, cap a casa.
Gràcies per tot, bonica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada