divendres, 10 de desembre
En Bonviveur llig que Bernd H. Knöller nasqué en 1962, el dia de sant Josep, a la Selva Negra, i que va passar per diferents hotels i restaurants d'Alemanya, el Regne Unit, Suïssa i Espanya (Akelarre) fins arribar a València, on treballà al Ma Cuina i a la pizzería Sorrento; obrí El Ángel Azul en 1993 i el Riff en 2001 (la vespra de l'11S), que ha aconseguit una estrella Michelin (2009) i dos sols Repsol (2014).
No conec Bernd, però és un personatge que em cau bé, pel que llig o escolte, i té un accent graciós; coincidíem a la piscina abans de la pandèmia, i el veig desdejunar, o esmorzar, alguns dies pel barri.
No sé si quan aní al Ma Cuina -a principi del meu festeig amb JJ- ell hi estava o no; sí que recorde quan anàrem a El Ángel Azul, que fou tota una revolució a València (guarde una factura del 2000, 7.811 PTA x 2; de la primera vegada, no). Del Riff tinc guardades les factures del 2003, del 06 (anteriors a l'estrella Michelin) i del 13 (de l'única que tinc entrada al blog); l'experiència sempre ha estat bé, encara que amb alguna ombra amb els serveis dels vins.
En aquesta ocasió no celebrem res especial -com les altres vegades-, però la data serà una fita en la història, almenys en la nostra història; al nyec de la nostra llocaImma, no hem pogut fer una altra cosa que seguir-la, i ací estem, il·lusionades i arregladitas como pa' ir de boda.
En algun lloc he llegit que "riff" és "escull, niell, arrecife" en alemany, i que Bernd posà aquest nom al restaurant perquè el somià en un viatge a Nova York; res a veure amb el Rif marroquí ( الريف, ar-Rīf; vora, riba).
Aquest serà l'escenari de la pel·lícula, el nostre caquier particular. Una estrella Michelin? Dues estrelles nadalenques? O sis estrelles rutilants?
Mentre hi anem arribant totes, demanem un vermut, un Perucchi -el primer creat a Espanya, ens diuen; en 1876 (Barcelona)-.
(5 € x 5)
I cervesa Alhambra (4,50 €)
Aigua Lanjarón 0,5 l (3,50 € x 6) i Agua Magna gas 1 l (5,80 €)
Hi ha els Menús Migdia (49 €), Llotja (69 €), Riff (89 €), Vegetarià (69-89 €) i Excel·lent (110 €); amb possibilitat de maridatge. No m'ho pensava, però, ja que estem, demanem el Riff.
50% Tempranillo, 45% Cabernet Sauvignon, 5% Merlot
18 mesos en roure francés
14,5% vol
Bodegas Palmera. Utiel
La primera botella és la 0742; una altra, la 0135; i l'altra, no ho sé.
26 € (Aprox, 17 €) x 3
Fruita negra madura, espècies, tabac... fosquet, però agradable.
[Amb Paquita Pozo, la mestra-sala i sommelier, no hem sintonitzat. He llegit moltes coses bones sobre ella (Historias con delantal); també que el seu equip l'anomena "Paquita la Hostia"]
4 snacks
Iuca amb crema de formatge
Foccaccia amb tomaca
Macadàmia amb pebre roig
Col verda (kale) en tempura. Com seria sopar amb açò? Subtil, excels.
2 tapes
- Pernil de corder (de la raça Guirra -o Roja Llevantina-, de Les Alcubles -els Serrans-, del pastor José Miguel Garrido)
i pa amb mantega d'ovella (Solaz Mercat Central)
A què s'assembla? Em recorda un poc la cecina, però en una altra esfera, clar.
En entrar havíem vist com una nevereta amb carn i pebre roig, però no sabíem què era; resulta que és una DryAger, per al corder.
I mireu el mosset de Dora...
Pa casolà d'espelta, oli d'oliva verge, flor de sal i romer.
L'han d'allunyar del meu abast... que bo!
- Moixama de tonyina roja, crema d'ametles i ceba
-Bloody Mary, amb aigua de tomaca verda i soda.
Difícil, curiós, refrescant.
Pa de forment de massa mare amb llavors
5 plats
- Coca de sardines amb crema de tomaca, melmelada, rave blanc, cibulet
--------------
[El peix i el marisc són de la llotja del port de València
L'aladroc i les sardines, de Los Malagueños, Mercat Central
Les anxoves i els formatges de Solaz i Manglano, Mercat Central
L'oli (AOVE) és de la cooperativa de Viver, Lágrima.
L'oli d'ababol, xufa, pipes de carabassa, camelina... d'Àustria
La sal marina, sense refinar, de Guérande]
Les ostres són de València (d'Eduardo Tur i César Gómez)
Està molt bona, però ja sabeu que jo, les ostres, al natural; de qualsevol altra manera la mar queda disfressada; per no parlar del plaer carnívor quan te la poses en la boca...
Però mira, ha servit perquè siga la primera vegada de Dora, "su primera ostra, Chispas ♫ ♫"
- Bonítol, topinàmbur o carxofa de Jerusalem i all negre
[La nyàmera, carxofa de Jerusalem, patatxo, patata de canya, topinàmbur o heliant és una planta conreada pel seu tubercle que pertany al mateix gènere que el gira-sol]
I com els xiquets, que si tu en tens més, que si no...
Ens escolten i ens en porten un plateret extra
- Amanida de diversos encisams, castanyes i avellanes.
Un poquet diferent que la que mengem a casa sí que és.
[Les verdures ecològiques són de Santiago Pellicer, Llíria; de la Finca Edén a Càlig, i de Sílvia Agudo, de Parc d'Arcs]
- Arròs melós amb rent de cervesa, xampinyons i cacau.
Molt especial, deliciós.
- Corder, mantega cremada i canyella
El corder, com el d'abans, Guirra de Les Alcubles
Clar, si posem aquesta foto, queda bé, però què em dieu de la de més avall?
Un poquet solitari i apagat, no? Bé, és el prota, i probablement no necessita res més. Rebo.
Postres
- Mango, gelat de mango, crema anglesa de llima verda i oli de coco.
Fresc, bones textures...
- Arròs amb llet, carambola, melmelada de iuzu (cítric japonés), pruna de nadal
És tan colorit i vistós...
- Bes de gerd,
magdalena (muffin) de xocolate,
mousse de café, formatge fresc i melmelada de taronja
No, tranquil·les que no penjaré les fotos que vos heu fet amb els morros....
Del café (3,60 € x 5), no tinc foto.
Café de Right Side Coffee (Barcelona).
Martina Requena (Retrogusto Coffeemates) en controla la qualitat.
Total: 114,33 € x 6
No parlen valencià.
Com sempre, he comptat amb la inestimable col·laboració de les fotògrafes Dora i Pilar; menut ullet tenen! Pilar, a més a més, ha fet de secretària.
I, novament com a les bodes, tenim regalet i tot, que Alícia ha anat de viatge i ens ha portat aquest detallàs d'or líquid.
Un gran dia de germanor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada