dimarts, 17 de novembre del 2026

Al mar, Al mon...

divendres, 13 de novembre

A tot se li pot donar la volta, clar que sí. Totes coneixem eixes rimes tradicionals nascudes de la rivalitat entre pobles, o entre locals i forasters, com la de «Cartagena: monte sin leña, mar sin 'pescao', mujeres putas y niños 'maleducaos'». Doncs el nostre amic i artista Moncho Romero ha fet una exposició amb les aquarel·les que ha pintat de la seua terra, i l'ha titulat «Montes con leña, mar con pescao», a Bisel (pl. del Par*, 14, Cartagena) del 13 de novembre a Nadal. I no ens podem perdre la inauguració. 

[*Sembla que "par" és un escurçament de "parque" (antic parc d'Artilleria), en eixa parla tan curiosa dels cartageners]


I després ho celebrem sopant a La Marquesita (pl. Alcolea, 6 - 968 507 747 / 669 337 869. Des de 2002  fb IG Solete Repsol)
Pa i aperitiu (2,50 € x 10) L'aperitiu deu ser l'oli (Finca Las Malezas AOVE Alta Montaña Primer Día de Cosecha. Picual 22 € 0,5 l).
L'artista comença amb una copa de Freixenet (4,10 €), però no sé per què no el seguim per poder-hi brindar.
Cervesa (2,70 € x 6)
Aigua San Pellegrino (4,50 €), Solán de Cabras (3,40 € x 2)
Condes de Albarei, Albariño (3,70 € x 2), Collantes (4,75 € Moscatell?)

Muri Veteres 2021
 (murs antics) DOP Jumilla
Monestrell (o Mataro) PF- 15% vol.
14 mesos en roure francés
Botella 1.371 de 3.429
36 € (més barat que al celler!)
Fruita negra madura, cacau, xocolate, herbes. Curiós, bo.

[El Carxe és una zona del NE de Múrcia on es parla català]
[Al Llibre dels Fets es fa referència a la població cristiana i a l'ús de la llengua catalana ("vers catalans" que parlen "de bell catalanesc del món") en referir-se a les terres i ciutats sotmeses o relacionades en l'expansió cap al sud, incloent Alacant, Elx, Oriola, Múrcia i Cartagena.]


Decidim compartir al centre:

Anxoves del Cantàbric (3,80 € x 10)
Amb tomaca i pebrera, que té gràcia. 

Berberetxos (31,50 € x 2). Estan fora de carta i són una suggerència extra el preu de la qual desconeixem. Tenen una grandària considerable i una textura extraordinària, però només eixim a uns dos o tres per persona! Carets, no?

Pota de polp a la manera de Cartagena, al forn -o a la planxa- amb un toc envinagrat i sense pebre roig (26,50 € x 3)
Molt bo.


Brou amb pilota (5,50 € x 6). Un clàssic, sanador.
("Cada terra fa sa guerra")

Carxofa farcida d'espinacs amb crema de creïlla i pinyons torrats (5,25 € x 10)

Ous trencats amb pernil ibèric (18,60 € x 2)


Per a les postres, poca cosa:

Pastís de llet fregida amb gelat de torró (7,75 € la foto és del web)

Pasta fullada amb gelat de llima i xocolate (7,50 €)

Café (2 € x 2 + descafeïnat 2,10 €)
Infusió (2,50 €)

Detall: mini galetes i pedretes de xocolate

Total: 43,18 € x 10
L'artista vol fer de capità moro, però nosaltres també volem desfilar.



----------------------

El viatge no hauria d'haver acabat ací, però una altra estrelleta ha pujat al cel abans d'hora i cal tornar. Increïble com de complicat és anar de Cartagena a València!

Enmig del periple, una paradeta a Múrcia, al mercat de Verónicas.
Una marinera (rosquilla, ensalada russa murciana i anxova. 2,50 €), 
un matrimonio (aladroc en vinagre i anxova, un damunt de l'altra. 1,50 €) 
i un vermut casolà (2,50 €)




I una altra a El horno de Belluga (Organistas, 1. Múrcia fb): 
tallat, 
brioix de canyella 
i pastís de carn per al viatge 
(total 8,30 €)

dilluns, 16 de novembre del 2026

Menjar, parlar i escriure


Isabel Coixet. Silencio, se come. 
Ediciones Siruela, 2026
160 pàgines
19,95 €

"menjar bé és molt més que alimentar-se: és un acte de celebració compartida amb aquells que s'asseuen a taula".

"El banquete literario de Isabel Coixet", Mamagazine. Victoria Gabaldón, 8/11/26




Algunes recomanacions al llibre:



Anthony Bourdain (1956-2018), Kitchen Confidential (2000), The Nasty Bits (2006)
     Masa Takayama (Nova York, sushi més car del món) - pastís d'ostres als carrers de Singapur
Pierre Hermé (el dels macarons): motxi amb crema de iuzu i sèsam
Instagram de Manami Sasaki
Mary Frances Kennedy Fisher, The Art of Eating (1954)
Julia Child (a qui interpreta M.Streep), Mastering the Art of French Cooking (1961, adaptació popular)
Els misteris de la taverna Kamogawa i Les delicioses històries de la taverna Kamogawa, d'Hisashi Kashiwai
Before the Coffee Gets Cold, Toshikazu Kawaguchi
Karen Blixen/Isak Dinessen: Skaebneanekdoter (Anècdotes del destí, 1955; inclou el conte "El festí de Babette"); Out of Africa
Lee Miller (fotògrafa), A Life with Food, Friends and Recipes (publicat per la neta. Cuinava pollastre amb tabasco i sèsam per a Miró)

Restaurants:
Tòquio: Soba-ya (Asakusa), Kamiya (recomanat per la Ruscalleda)
Hiroshi Dori (Okayama; omakase: el cuiner tria els plats)
Alice Waters. Chez Panisse (Califòrnia; escola collites-alimentació-cuina-ciència-educació...)
Les Cols, Olot
Tudela: Remigio, Treintaitrés, Trinquete, Topero
Barcelona: Xavier Pellicer; La Pepita i La MiniPepita; Suto; Farmers Veggies Butchers (xarcuteria tancada)
Venta Moncalvillo (Daroca de Rioja); Nublo (Haro); El Portal de Echaurren (Ezcaray); Tondeluna, La Concordia, Taberna Herrerías i Divina Croqueta (Logronyo)
Chizuko Kimura: primera dona xef de sushi  a obtindre una estrella Michelin (Sushi Shunei, París)
Yokaloka (Madrid)
Venècia: Harry's Bar, Osteria Cà d'Oro alla Vedova, Al Timon, Trattoria alla Rivetta, Enoteca San Marco

"Un millón de sopas": la Coixet sempre ha somiat obrir un quiosc de sopes, i això em recorda els meus amics que volien obrir-ne un de putxeros a Nova York i totes les converses i els riures que això ha portat.

Enguany visitàrem Montoliu (Occitània); llàstima que no sabíem com li agraden els productes de L'Abeille Noire.

Serie Foodie Love (HBO, 2019. i.Coixet)

Parla de l'absurditat de rànquings. Jo hi estit d'acord, però no puc evitar mirar-los.

diumenge, 15 de novembre del 2026

Menjant i bevent la literatura

Llig a la GuíaHedonista (Marta Moreira, 13/11/26) que Umami és un "projecte que crea lligams entre la gastronomia i la literatura, la música i les arts escèniques. Eva Mir i Olga Hernández estan darrere d'esta iniciativa que organitza experiències immersives i propostes efímeres amb l'objectiu de convertir l'acte de menjar en una experiència cultural"
Espectacles amb formats molt distints: sopars immersius en els quals un actor construïx una narració al voltant d'un menú i els comensals, asseguts entorn d'una mateixa taula, acaben incorporant-se a la pròpia acció dramàtica; peces en què la música electrònica es construeix en directe a partir dels sons de la cuina; recorreguts en què el públic, de manera autònoma, segueix una dramatúrgia sonora que s'entrellaça amb degustacions i descobriments gastronòmics...
-La Gula, 28 de novembre, a les18 hores al Jardí Botànic. El xef Pablo Ministro cuina en directe una tapa elaborada amb productes de temporada i del territori. Carlos Gorbe i Daniel Jumillas, integrants del duo de música electrònica Impulsiva, construeixen una sessió sonora a partir dels sons del procés culinari. Els assistents romanen dempeus al voltant del dispositiu escènic. Poden conversar, ballar, prendre una copa de vi i observar com es desenrotlla la proposta, mentres un text projectat introduïx una altra dimensió narrativa. Al final, es tasta la tapa.

-Elixir, 3 de desembre al Veles e Vents (amb La Sucursal). Hi ha la historia dels cítrics, amb mitologia, música, interpretació i cuina. 

També hi ha les sessions de Gulusmeo, un club de lectura culinari (Espai Almudaina)
-Supper Club (Les devoradores), de Lara Williams
-Como agua para chocolate, de Laura Esquivel

LasProvincias (2/10/26)

-En la Russafa Escènica d'enguany ens hauria agradat poder anar a Teatro da mangiare?, una obra de la companyia italiana Teatro delle Ariette, on "30 persones del públic estan assegudes al voltant d’una gran taula, i els actors cuinen, servixen el menjar, parlen, conten, actuen i el lloc es convertix en un espai de l’emoció i de la memòria".

-La sala Russafa també organitza de vegades Experiències Gastro-Culturals (Festin 2026)

-An Idiot's Guide to Wine, Casino CIRSA: espectacle de comèdia maridat amb cinc vins (ValenciaSecreta, 14/7/26)

divendres, 13 de novembre del 2026

... i quan tenim coca ens falta vi*

On tastar les coques de la IV Ruta de les Coques (del 13 al 30 de novembre):

  1. Alenar: Martínez Cubells, 6. Coca de melmelada de pimentó, albergínia, sobrassada amb mel, formatge de cabra, adobats i timó.
  2. Borgia Wine Bar: Cavallers, 8. Coca de llonganissa artesanal, formatge Idiazábal i coliflor en dos elaboracions.
  3. Conde Gastrobar: Comte d'Altea, 21. Coca de formatge, carxofa confitada en tempura i cruixent de pernil ibèric. 
  4. Valoo: Ajuntament, 10. Coca de botifarra, pera a la planxa i formatge blau.
  5. La Latería del Carmen: Mossén Sorell, 11. Coca la Valenciana, amb moixama, figa fresca, ametla, pistatxo i gel d'orxata. 
  6. Fets: Josep Benlliure, 111. Coca d’espencat i capellà a la brasa.
  7. Laturra Barra: Polo i Peyrolón, 3. Coca de carabassa torrada, pernil ibèric, bolets, vermut i formatge curat. 
  8. La Cantina de Ruzafa: Literat Azorín, 13-A. Coca vegana i de quilòmetre zero, amb bleda, carabassa i salmorra casolana de pimentó. 
  9. Zalamero: Sevilla, 20. Coca d'embotit d'Ontinyent, dàtils, formatge gorgonzola i ruca.
  10. Maruxiña: Poeta Artola, 29. Coca de zorza, melmelada de pimentó del padró, formatge i envinagrats. 
  11. Miracle: Campoamor, 42. Coca artesanal de carn sense gluten, amb albergínia fumada, porc, ceba, tahina i magrana.
  12. Bar Marvi: Sants Just i Pastor, 14.  Coca de paté d'albergínia rostida, guanciale brasejat i formatge de cabra. 
  13. Camiri: Bon Orde, 7. Coca de la Marina, amb porc en diferents textures, verdures de l'Horta en escabetx de taronja i crema de iogurt de cabra i formatge fresc. 
  14. La Fonda de Cove: Llíria, 4, L'Eliana. Coca de carxofa, formatge blau, ceba dolça i mel.
  15. Beirut (l'Albereda, Russafa, Aragó): coca mediterrània de polp guisat a la libanesa, tahina i llima, sumac (condiment àcid i agredolç), herbes fresques i cruixent de magrana.
ValenciaBonita /11/11/26)
ValenciaSecreta (12/11/26)
*Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi

dimarts, 10 de novembre del 2026

Algú em podria explicar per què en un poble de València i valencianoparlant com és Gandia han d'escriure "noviembre" i "febrero" en el cartell de la Ruta del Putxero????
ValenciaBonita (3/11/26)

dilluns, 9 de novembre del 2026

El blau des de la talaia

dissabte, 6 de novembre
Sabeu que m'agraden molt les llistes, de tot. Els FiloCat en tenim una de llocs pendents per a dinar, i fins i tot amb un ordre a seguir, però per a què es fan les llistes i les normes? Per a saltar-se-les! Aquesta setmana el xic de la Marina ens proposa, quasi d'un dia per l'altre, un restaurant inesperat; i què fem les xiques? Síííí, clar que acceptem! A ulls clucs (en realitat, ell ja hi ha estat i li ha agradat molt, no anem a l'aventura). Tot i que la pluja ha tornat a aparéixer aquesta setmana, hui fa un bon dia, assolellat, i cap allà que anem, al Talaia (Sant Pere, 35 -passeig marítim-, Altea, la Marina Baixa - 623 300 540 fb)

Si no haguérem anat amb el xic, no sé si hauríem entrat en aquesta terrassa; ja se sap, els prejudicis: terrassa al solet de cara a la mar, guiris, al costat d'una hamburgueseria -també d'un peruà-...
GuíaHedonista (Marina Vega, 17/19/25)
gastroactitud (José Carlos Capel, 26/3/26)
Pau García-Mas (Sella, la Marina Baixa) estudià Cuina a l'IES Mediterrània de Benidorm, i ha treballat a Amarre 152 de Xàbia, Azurmendi, BonAmb, Ricard Camarena, Martín Berasategui, Bardal; Cobo Evolución; hotel Talaia de Benidorm... i l'any passat obrí Talaia, amb Kiko Jiménez; a la cuina també hi ha Roberto Ripoll i, com a cap de sala, Manolo Castillo, un jove d'uns trenta-i-pocs superbonico, que ens ho explica tot vivint-ho i ens convenç ràpidament de la millor opció. Sé que parlar de preservació de la tradició i de la cultura, de sostenibilitat, de valoració de l'ús de productes locals i tot això pot semblar un tema molt traginat, però dona gust escoltar Manolo com ens conta l'elaboració dels plats, amb quins ingredients (ho sent, però per molta atenció que hi he parat soc incapaç de recordar-ho per contar-vos l'experiència), coses que feia el seu uelo, o que ell ha viscut... Hi treballen amb peix de la llotja, verdures de l'hort de Sella i la Vila Joiosa, comerç local com la carnisseria Hermanos Fuster (Mercat de Benidorm), pa del Petenero (Altea) o del Forn Santamaría de Sella...
Comencem amb una cervesa (2,90 € x 3), sense detall de benvinguda.

Decidim compartir al centre alguns plats:

Pa (6 €) 
Amb sal i oli Tossut del Raig 2026 (Tossut dels Pouets, Pedreguer, la Marina Alta), oli d'oliva -principalment Alfafarenca, Blanqueta i Arbequina- verge extra ecològic, de collita primerenca i sense filtrar; botella 211 de 250; aprox. 24 € 0,5 l. 
Extraordinaris, el pa i l'oli.



Croqueta de gamba amb bleda (4 € x 3)
Delicioses; delicades i amb molt de sabor.



Dubtem a l'hora de triar el vi. A mi, com sempre, me n'agradaria algun de la zona; anàvem a triar l'Illot (giró) però Manolo ens proposa La illeta 2022 
Tempranillo. 12 mesos en roure francés. 14% vol.
44 € x 2 (la segona botella ens l'han colada, que nosaltres només en volíem un ditet més, hehe) [26 € al celler]
Fruita roja, un poc d'herba de muntanya, algunes espècies... Difícilment endevinaria que és un tempranillo; va, un tempranillo mediterrani.


Sopa d'ou (gazpachuelo) freda de salmorra, tomaca en textures, cremós d'ametla marcona i tonyina (16 €)
Quina gràcia de plat!


Coca a la paleta amb manteca colorà (sagí roig?) i seriola (pez limón, lechola (9 €)
La coca de paleta (o coca/coqueta a la pala ) és un pa pla, fi, cruixent i sense llevat, molt típic de la comarca del Vinalopó Mitjà (no sé si també de la Marina).



Galtes de tonyina roja, amb alls porros i altres verdures (24 €)
Hem encertat amb tots els plats, ara, no deu ser difícil. Clar, també ens hauria agradat tastar-ne d'altres com els minxos, el calamar farcit o no, els escarfolls de ceba (o escorfolls, clafolls, farolets de ceba; són diferents fulles de la ceba separades en forma de "barquets", que es couen a la brasa o al forn i s'acompanyen d'anxova i oli. Tot i que l'AVL defineix el corfoll com "corfa, fulla o capa de les que componen la ceba", en ma casa només l'utilitzem per a la capa de fora), els peixets...

Per a les postres, bescuit de garrofa, sopa de cítrics i gelat de torró (7 €)

Café (1,50 € x 3)

Detall: Cassalla amb taronja Pardal de l'Albufera. 24% vol.
El pardal de l'Albufera / Perepérez Garrido. Castelló, la Ribera Alta
[Aprox. 14,30 € 1l.]

Total: 58,40 € x 3

Parlen valencià, sí.

Lloc molt recomanable 
(si anem un poquiu més amb compte amb el vi, pot resultar millor de preu)

Passegem pel poble i ens fem un gintònic compartit, de Martin Miller i Schweppes (8,50 €) i una aigua (3 €) a La Mascarada (pl. de l'Església, 8 IG) 
[Per a una altra vegada, hi ha una terrasseta en l'últim pis preciosa; i quina col·lecció de màscares que tenen!]




Doncs això, que cal "estar a la que salta", "agafar l'ocasió pels cabells", que "Mai no passa res fins que passa" i "Com que s'ha casat el fill d'algú, enguany plantarem carxofes"... 
Ha estat un dia preciós. Només hi ha un però: tornar de nit cap a casa amb cotxe, encara que fins i tot en això he tingut sort, he comptat amb una xoferessa excepcional. 
Gràcies, filocanets.

dimarts, 3 de novembre del 2026

Pel riu Oja*

En la ruta tardorenca d'enguany del CUM, la seu és el Palacio Azcárate d'Ezcaray (La Rioja)
Hem desdejunat i sopat cada dia al restaurant de l'hotel.
Sopars
Els vins són d'Ángel Benés Matute DOCa Rioja (Cordovín, La Rioja)
Negre: Garnatxa Negra i Tempranillo; 14% vol. Fruita roja i negra, regaléssia; molt fàcil i agradable.
Claret: Garnatxa i Viura blanca; 13% vol. Fruitetes roges, agradable.
i Blanc: Viura blanca, Tempranillo blanc i Malvasia; 13% vol. Fruita blanca, cítric; punt dolç però no massa.

Cervesa. Aigua Peñaclara (Nestares, La Rioja). Pa
El servei és atent i molt amable.

-Ensalada Cèsar; 

rellomello de porc amb cansalada viada, creïlla i xampinyons. 
Molt bo.

Llesca amb ou i gelat (o fruita)


-Ensalada russa del Palacio; 

tonyina a la planxa amb ceba. 

Tiramisú (és un pastís industrial; o fruita). 

Hui més fluixet.


-Pisto riojano; 
El pisto riojano tradicional es fa amb verdures de l'hort (all, ceba, pimentó verd i roig, carabasseta, tomaca... de vegades albergínia o carlota) i té una textura cremosa i melosa perquè s'afig ou batut al sofregit.

Galta de porc al vi negre, amb parmentier de creïlla. Molt ben cuinada i saborosa.

Coulant de xocolate (o fruita)


-Menestra de verdures; 

bacallà a la manera de La Rioja; 
És un plat tradicional de la gastronomia de La Rioja que consisteix en lloms de bacallà cuinats a foc lent en una salsa de tomaca, ceba, all i pimentons xoricers o del piquillo.

Fruita (havíem desestimat amn anterioritat l'arròs amb llet i canyella que tocava avui)






Al desdejuni hi ha café al termos i de Nespresso; llets diferents, infusions, suc de taronja natural, iogurts, coques i pastissos diferents, molts tipus de pa, cereals, iogurts, fruita natural, pernil, formatges, embotits... i et fan ous o cansalada al moment, si vols.


Del 30 d'octubre al 8 de novembre se celebren les XXXIV Jornades Micològiques d'Ezcaray, organitzades per l'Associació Amigos de Ezcaray.


Eixim alguns dies a fer-nos el vermut, però no tastem els bolets.
Al bar El Mesón (Arquebisbe Barroeta, 21) volíem un vermut casolà, però no pot ser: Lacuesta (3,80 €), amb una gilda o piparra (1,80 €). L'home que ens atén no és massa simpàtic, i el lloc no té encant.
Ens havien recomanat La tabernita de Eider y Maia (Pl. Conde de Torremúzquiz), per les clòtxines en salsa verda o picants i les llesques de pa torrat. Demanem un vermut, que tampoc és casolà, una rosta i una gilda (5,75 € x 3). Tampoc té massa encant, però la terrassa està molt animada, amb famílies disfressades, gent passejant, bevent...

No entrem a l'històric Bar Satorre ni a Casa Masip. Una altra vegada serà.
La Coixet, a Silencio, se come, parla del Portal de Echaurren, que tenim al costat mateix de l'hotel, i no hi hem anat. No és el viatge, supose.

Rutes
Dia 1. D'anada, fem parada al Parc Natural de las Bardenas Reales (Navarra), on hem dinat un entrepà de cara al Cap o Turó Castildetierra, des d'una perspectiva que ens recorda bastant la Moma.
Dia 2. En la  ruta per Ezcaray -serra de la Demanda, llogaret Turza- hem dinat en les tauletes del parc de l'antiga Estació; hi ha restaurant obert, on ens hem fet la cervesa i el café.
Sajazarra és un poble boniquet, amb castell i molta cultura, amb museu a l'aire lliure. Un lloc agradable per a un café o una cervesa és el bar Cembrero; hi ha també el restaurant Ochavo.
Dia 3. La ruta prevista per Viguera i Isallana canvia a les vinyes de San Vicente de la Sonsierra (la Rioja), amb un paisatge preciós; la senda del Matximbrao és molt recomanable, i té tauletes cobertes per dinar. En Labastida (Àlaba), per la plaça de la Pau, hi ha molts barets per fer-se un café o un licoret.
Dia 4. La freixeneda i el grevolar de la serra Tirón (Burgos) també són preciosos, amb cavallets salvatges i tot. Passem per l'ermita de les Tres Fonts i dinem al parc de la piscina de Valgañón (La Rioja); al bar La Leñera està tot el poble fent l'aperitiu o dinant; hi demanem cervesa i ens fem després el café. A la vesprada visitem Santo Domingo de la Calzada.
Dia 5. De tornada, parem a Tarassona (Saragossa)
Al café-bar Casino (pl de la Seu) comencem amb un tallat. Després hi tornem a fer una picadeta o dinar.
Vermut de la casa (3,50 € x 3), llonganissa d'Aragó (3,50 € x 2), pasta fullada amb all porro (2,80 € x 2) i gamba gavardina (2,40 €).
Total: 8,50 € x 3
Lloc molt concorregut, per locals i forasters.

De sobte algú ens recomana uns bolets d'un altre bar i l'enveja ens rosega, no ens en podem resistir: Savoy-Amadeo-Savoya... el nom és Saboya 21!, encara que a les camises dels cambrers, al tendal i a la factura hi ha el dibuix d'Amadeu I (Marodán, 34). Potser la cafeteria-bar de la planta baixa és Amadeo I i el restaurant del primer pis, Saboya 21.
Preferim taula fora, vora el riu Queiles (afluent de l'Ebre)
Gírgoles (seta de cardo) a la planxa (12 €)
Vi negre Borsao (2 € x 2) i blanc (2 €)
Total: 6 € x 3
*Tot i que la teoria tradicional sobre l'etimologia de Rioja és que prové del riu (<rivum) Oja (Ogga), també n'hi ha d'altres, en què vindria de rivalia (terra de rierols; rivalia>rialia>riolia>rioja, i interpretada posteriorment com "riu Oja") o del basc erri+ogia (terra del pa) o arrioxa (molta pedra). 
El riu Oja és afluent del Tirón i aquest de l'Ebre.

diumenge, 1 de novembre del 2026

Òrgans halouinians

"Halloween a la valenciana: sang, òrgans i tradició" 
GuíaHedonista, Carlos Fajardo 30/10/2026
"Les vitrines d’esmorzars valencians serien el somni de qualsevol multinacional estatunidenca que visca del marxandatge, decoració o alimentació amb temàtica de Halloween. Som d’esmorzar peus de porc, fetges, cervells, renyons, sang amb ceba, cua de bou, orella, morro, lleterola…"
-Els figatells es fan amb fetge de porc i els budells de la membrana que envolta òrgans interns de l’estómac dels porcs: El racó de Xavi, Malilla, Quatre Carreres.
-Quan es fa la paella, en fregir la carn s'aparta el fetge del conill per a l'aperitiu.
-Bar Centro, Albalat dels Sorells: renyons a la planxa, tripes amb orella, sang amb ceba o llengua confitada.

dimarts, 27 d’octubre del 2026

"Fem un mironet"

diumenge, 25 d'octubre
Sí, continuem a la Vall. Després d'una partida de pilota al carrer i d'un vermut a la terrassa de La Placeta de Benissivà, "fem un mironet"; aquesta expressió ja l'hem adoptat per anar a dinar al Miró de Benirrama, un restaurant que ens té encisades (Major, 54 - 609 665 113 IG / fb, Guia Repsol. Crec que només obri a dinar de divendres a diumenge, però més val que ho consulteu perquè canvia sovint).
Solament hi ha la possiblitat del menú (42 €) amb algunes suggerències que s'hi poden afegir.
Detall de benvinguda: bacora i papes amb salsa.

Versos de Valtuille 2024 DO Bierzo
100% Mencia - 13% vol.
10 mesos en roure francés
Estévez Bodegas. Valtuille de Abajo, Villafranca del Bierzo, Lleó
César Márquez
24 € x 2 (Aprox. 9,50 €)
Fruita roja madura; un poc de flor i de pissarra; molt agradable.
[Homenatge a l'esciptor Antonio Estévez, exiliat a Mèxic en el franquisme. El fill, Helios Estévez, poeta i empresari, tornà a Valtuille. Hi ha un interessant documental al web]

Cistelletes de pa casolà i oli 5 Oliveres (varietats Beniaia, Blanqueta i Villalonga. La Vall d'Alcalà fb)

Pastisset amb bledes i gamba blanca. Comencem bé, deliciós.

Aigua (amb gas 0,5 l 1,50 € x 2 i sense)

Degustació de peix fumat (daurada, corball?, moixa, sorell; per posar algun però, són trossets menuts, i algun excessivament fumat)



Gambetes roges bullides al moment, els segons exactes (35?) (extra 2,80 € x 5).
Mar i tendresa a la boca.



Capellanet de moixa, tomaca rosa i anacards.
Ingredients i elaboració celestial; el peix sequet, la tomaca sucosa...




Llobarro en suquet de safrà i palo cortado.
Intens.


Bou gallec a la cantonesa (tall a contrafit, carn marinada amb ou, farina de dacsa, vi, espècies...; cocció ràpida) i tartar de gamba blanca.
Atrevit, original, aconseguit.


Arròs d'ibèric i espàrrecs verds.



Cabrit de la Vall (extra 8,50 € x 5). 
Moltes hores de cocció a baixa temperatura. 
Cruixent, tendre, saborós... espectacular.



Formatge de la Vall d'Alcalà (extra 2 € x 4)

Pastís de formatge, poma i avellanes. 
Subtil i potent alhora? Com és això? Textures delicades. Una delícia per acabar.


Total: 65,10 € x 5

Parlen valencià
Lloc molt recomanable




Avui, entre moltes altres coses, és el Dia Mundial de l'Òpera. No, crec que no és el lloc per escoltar-ne, tot i que hi ha una música de fons -baixeta, això sí, que ens destorba un poc.
També és el Dia Mundial de la Pasta, no sé si podria haver-hi hagut un detallet; crec que no he menjat mai pasta ací, i segurament no cal, hehe.

Espatarrats al "Tarra"

dissabte, 24 d'octubre
Després de la intensitat de les Jornades per Gaza, pugem a la Vall (la Vall de Gallinera, clar) a beure de la seua pau i de la seua màgia; el cel està espectacular; la lluna, quasi plena.

I on sopem? A ca la More, o Nou Tarrasó, tapes i cuina casolana (Carretera, 2. Benialí - 966 406 726)
Fora, a la terrass del carrer i a hora de guiri, comencem amb unes cervesetes (3 € x 2; 2,50 €, 1,50 €), vermut (2,50 €) o bitter (2 €), i una mariscà (cacau i tramussos, 2 €).
Ja dins, a la sala, aigua (1l 2 € x 2) i vi
Bardos Viñedos de Altura 2023
DO Ribera del Duero
Tinta Fina (Albillo Mayor, Garnatxa)
12 mesos en roure - 15% vol.
Bardos. Vadocondes, Burgos
Raúl Acha
20 € x 2 (Aprox. 14,30 €)

Compartim:

Pa amb tomaqueta i allioli (2,80 €)

Mandonguilles d'abadejo (6,50 €; 8 mandonguilles, en som 5)

Sépia guisada, amb salsa (8,50 €). Crec que encara no l'havia tastada, val la pena.

Rosta (6,20 €). Ma que m'agrada, ben rostideta.
Mini minxos de tonyina i ou (2,30 € x 5)

Porc senglar (9 €). Jo n'era reticent, però el fan molt bo, saborós sense ser excessivament intens.

Costelles amb mel (7,50 €). Tampoc és el meu plat favorit, però hauré de desfer-me d'alguns prejucidis, d'alguns més encara!

Per a les postres, pastís de carabassa amb xocolate 
i de torró (5 € x 2)

Infusió de timonet (1,50 € x 4)


Total: 25,70 e x 5 
(ens conviden Bernat i Sefa. GRÀCIES!)

Parlen valencià, i ben bonic.
Lloc molt recomanable. Atenció immillorable, no ens cansem de repetir-ho, i no només per part dels amos, Jose i la More (Araceli), sinó també de l'inigualable Daniel (finlandés afincat a la Vall) i de Noëlle (holandesa que porta la Casa de la Vall; de vegades amb les germanes Michelle i Suzanne).