dimarts, 25 d’agost del 2026

Tenim cera del Corpus*

diumenge, 23 d'agost
Sí, a tot el món li sorprén que avui se celebre a Almàssera el Corpus. Ací i a Alboraia, el Corpus Christi es pot celebrar en les festes patronals per allò del Miracle dels Peixets de 1348; a Alboraia, per acord municipal i eclesiàstic (la Concòrdia de 1836), el primer diumenge de juliol; a Almàssera, gràcies a una dispensa papal històrica concedida expressament per a no coincidir amb altres parròquies, el quart diumenge d'agost.
I a ma mare li agrada que ens juntem la famíli dinant, així que ho fem (cada dia amb més absències) a la Terrassa del Frare (Vicent Lladró**, 12 - 963 298 163)
Per a beure, cervesa, refresc i aigua.
Avui no demanarem el menú amb paella, que al final ningú se la menja; només una picadeta:
calamars (x2)
creilles braves (x2)
esgarradet (x2)
morro de porc
broquetes de porc (prescindibles)
formatge arrebossat amb melmelada (no cal)
pa

Per a les postres, diversos gelats (jo un pastís de toblerone que no val massa)

Cafés i tallats, amb gel i sense.

En aquest bar, pel que siga, no està ben vist usar les paraules "carajillo", o "rebentat"; sol ser un "tu ja sabes", "lo de siempre", "un festivo"... com a molt "un café tocat".
No és extraordinari, ho sabem, però és l'única opció si no volem eixir del poble. I gràcies!

------------------
** Com ja hem dit altres vegades, el carrer està dedicat a l'avi dels germans Lladró, Vicent Lladró Aguilar (1862-1925 Almàssera Antiga), que obrí en 1890 el taller de construcció de materials per a tramvies i trens, Lladró, Cuñat y Cia  > Juan Ladró Cortina  > Juan (1926), José (1928) i Vicent (1932) Lladró Dolz
----------------------
A les 19 h ixen les danses del Corpus, encapçalades pel gegants Jaume I i na Violant.
En acabant, la dansa dels Nanos o Cabuts (en el seu origen, era interpretada per homes adults, fins i tot els cabuts que simbolitzaven dones, com passava a la dansa de la Moma; ballaven als carrers on vivia gent prominent de la ciutat de València, que pagaven amb gust aquestes representacions, per això l'expressió “Li agrada que li ballen els nanos”, per referir-se a la gent que li agrada ser adulada. La Moma continua sent un home, però la resta són quasi tot dones).
Els Arquets, les Cintes, la Magrana... i la Moma.
A les 20 h ix la processó amb la Custòdia i, segons la tradició litúrgica i popular, ha d'entrar de dia i amb el sol encara visible en l'horitzó; però clar, això és en juny, ací ja fem tard ("Corpus sia alabat, que fa el dia llarg").

*Tenir cera del Corpus: Expressió per dir que algú té un privilegi o està exempt d'algun càstig o molèstia.

Jo sempre tinc llotja especial per veure-la, davant de la casa on nasquí. Enguany, fins i tot m'hi quede a sopar:

ensalada rusa, 
gambetes amb allada, 
sépia, 
carxofeta amb pernil, 
esgarradet amb pimentó i anxoves...
i el plat principal, vedella amb bolets. 
La meua amiga és una cuinera de primera especial.

Emilio Moro 2023 DO Ribera del Duero
110% Tempranillo - 14,5% vol.
Roure americà i francés
Emilio Moro. Perquera de Duero, Valladolid
22,50 €
Fruita, vainilla, cacau, espècies, torrats... Deliciós

Un plaer, gràcies!

dissabte, 22 d’agost del 2026

El no ja el teniu...




En la 776a edició de la Fira de Xàtiva, la fira més antiga del País Valencià, Joan Aznar i Babeando (Albereda Jaume I, 6. Xàtiva fb) han decidit crear una hamburguesa d'arròs al forn: pa brioix de creïlla, base d'hummus de cigrons de l'olla, carn de vaca asturiana, cansalada viada de porc, reducció del brou de l'olla, salsa de tomaca i all al forn i terra de botifarra. 
Només en agost.

Vos hi atreviu?

ValenciaSecreta (Ramon Valls, 8/8/26)

Ulisses i Cyrano es conegueren?



Ulisses i Cyrano
Guionistes: Xavier Dorison, Antoine Cristau; dibuixant: Stephane Servain 
Traducció a l'espanyol: Eva Reyes de Uña
Norma, 2026
172 pàgines
38 €

"Un còmic que mescla la cuina francesa amb la depuració dels col·laboracionistes i que, a més, inclou un drama familiar, el relat d'una amistat insòlita entre dos persones que venen de mons molt llunyans i una història d'amor.
Ulisses i Cyrano conta la història d'un jove que es refugia amb sa mare en una casa de camp, quan son pare, un industrial milionari, és acusat d'haver col·laborat amb les autoritats de Vichy (i per tant amb els ocupants nazis). Allà entaularà amistat amb un cuiner genial, amb un caràcter tan intens que va ser capaç de cremar el seu propi restaurant, i descobrirà que la cuina és la passió de la seua vida, encara que haja de fer-ho d'amagat perquè el seu pare imagina un destí molt diferent per a ell".
Quan el llibre es publicà a França en 2024, guanyà diversos premis per a llibres de cuina (inclou unes quantes receptes al final) i guardons de novel·la gràfica.
Ulysse Ducerf representa el pes de les expectatives familiars i el viatge personal d'un jove per a descobrir la pròpia vocació enfront d'un destí imposat
Cyrano, un xef temperamental i perfeccionista, encarna la passió inflexible pel treball ben fet, l'excel·lència i la rudesa d'un mestre culinari que ensenya al jove l'art dels fogons.

Babelia (Guillermo Altares, 17/8/26)

dijous, 20 d’agost del 2026

Cap de setmana d'altura

dissabte, 15 d'agost
Diuen que qui no fa la vespra no fa la festa. Jo no he tingut vespra i pretenc gaudir la festa... veurem què passa.
Els "festivals gastronòmics" són esdeveniments massius (300 persones en aquest cas) on la gastronomia no és especialment destacable, i més si són gratuïts; em criden l'atenció però sempre me'n penedisc quan hi vaig. Veig que se celebra una degustació de productes locals a Altura (l'Alt Palància) dins Castelló Ruta de Sabor; cal apuntar-se i ho faig, per a dues persones. I uns dies després em telefonen a casa perquè sóc de les primeres de la llista d'espera i tinc plaça. L'altra agraciada és la meua amiga soneixina, que acaba d'arribar de viatge, pobra. 
Em fa gràcia que ens recomanen portar-nos beguda i un entrepà per a sopar. Ah, i una llanterna per al camí.
S'hi preveuen pluges, però allà que anem, abans de les 19,30, a la cartoixa de Valldecrist. Aparquem al poble perquè hi ha una tanca perquè no passen els vehicles i fem el caminet a peu, però ens van passant cotxes i n'hi ha molts estacionats al lloc. Trons i rellamps, però aguanta. En la cua comença a ploure i continua quan entrem; la gent amb paraigües a les taules i a les cues de les parades...

Tenim uns tiquets per anar recollint els productes:
Galta de porc amb allinegre (allioli amb all negre) i creïlles amb salsa alibrava d'Artesanos Gil (Altura  fb)
[També hi ha cuina en directe: manetes de porc amb allipebre; amb recepta impresa]

Pa amb oli, paté d'oliva i olives d'Oliespal (Altura)

Formatges de Quesería Serbogar (Sot de Ferrer)

Vi de la Cooperativa de Viver: vermut Taulet, vi blanc i negre Odisea

Cervesa La Somniada (Soneixa)

No estem còmodes perquè tot està banyat; agafem algunes cosetes i ens n'anem.


Tenim taula reservada per sopar a la tasca Los Arcos (Olivera, 11. Soneixa, l'Alt Palància - 635 253 792)
Tot i ser habituals, sense detall de benvinguda.
Martini (3 €), cervesa Voll-Damm (2,50 € x 2), Estrella Galicia (2 € x 2), copa de vi (Rutas de la Pasión, Valdeorite, Extremadura. 2,50 €) i còctel negre d'estiu (tinto de verano, 3 €)
Compartim al centre:
Polp a la flama (12 €) Bo, potser un poquiu massa fet.

Rosta (torrezno, 8 €)

Cavalla en escabetx (9,50 €) Cavalla?

Llonganisses (5 €). Hi ha brasa dins del bar i m'abelleix molt; es riuen de mi perquè és un plat infantil; les que trauen a taula no són a la brasa; després només els en queda una; aquesta sí.

Entrecot  a la brasa (20 €)




No calen postres, però compartim una
llesca en ou i gelat (6 €)

Café (1,20 € x 2; 1,30 €)

Detall: colpet

Total: 20,30 € x 4

---------------------
La resta de menges del cap de setmana ha estat a casa, sempre amb una bona picadeta: cervesa; papes, llonganisseta, ametles, areng, olives...
Per a dinar, tabulé. Dins de casa, amb aire condicionat.
Per a sopar, pernil, formatges... ah, i tomaques de Fetes, boníssimes (també me n'emporte a casa unes quantes). A la terrassa, de cara al campanar i a la serra d'Espadà.
Portia 10 Meses 2024
DO Ribera del Duero
100% Tempranillo - 14,8% vol
10 mesos en roure americà
Bodegas Portia. Gumiel de Izán, Burgos
9,95 €
Fruita, vainilla; agradable.

Meló per a les postres. 
Gelat de torró. café.

Com sempre, GRÀCIES per tot!

dimecres, 12 d’agost del 2026

...riques del que guanyem fent el camí...

dilluns, 10 d'agost
Fa por anar a una pel·lícula de la qual s'ha parlant tant, bé i malament, però allà que anem.
Com diu Lidia Jorge en "Por qué se rien de La Odisea de C. Nolan" ElPaís (9/8/26): cal entrar-hi (en els llibres o les pel·lícules) com es fa a casa d'un amic: respectant la perfecció i la imperfecció, comprenent el que s'ha aconseguit i oblidant el que va quedar pel camí. A mi no m'ha emocionat gens, trobe a faltar algunes "escenes" xules de la història, però reconec que no se'm fan llargues les tres hores que dura, i encara no sé si agraïsc el punt de vista reivindicatiu femení d'algunes de les dones ni el bonisme de l'heroi traumatitzat.
Vilaweb (5/8/26)

I ja que estem, i l'horari del metro m'ho permet, fem un mosset a Barrafina (Pascual i Genís, 16. Sant Francesc, Ciutat Vella. Amb taules al carrer Mossén Femades. És dels de Q'Tomas: José Tomás Arribas i Julia Martínez; ella ve de Peix i Brases, Dénia). 
No hem reservat, però tenim taula alta al costat del taulell.

Pa i cobert (3,50 € x 2)
És curiosa la forma que tenen de proposar-te els vins: denominació per al negre, raïm per al blanc (6 € x 2).
Copa de Ribera del Duero (Finca Resalso 2025. Emilio Moro 100% Tempranillo. Aprox. 10,50 €);  
i de Godello (Paco & Lola DO Valdeorras. Aprox. 12,60 €)  

Hi ha diversos plats que no tenen, però ens avisen quan ja havíem triat. Em fa una ràbia!

Compartim:

Sépia amb maionesa (17,50 €). Bona, amb puntet cítric.

Calamar a la planxa (19,50 €). Bon producte, bona elaboració.

Total: 28 € x 2

No parlen valencià.

---------------------
Cristòfol Pascual i Genís (València, 1823 - 1881), advocat i polític, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic. A la mort de Josep Peris i Valero el 1876 fou nomenat cap del Partit Radical, amb el que fou novament síndic de l'ajuntament de València. Culturalment, va estar vincular a l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, del que en fou el primer vicepresident el 1869 i president el 1876-1877 i el 1878. Quan Lo Rat Penat es va constituir, refusà de participar-hi per considerar-la una entitat retrògrada i separatista. Així i tot, poc després canvià d'opinió i va acabar ingressant en la societat el 1878. Fou mantenidor dels Jocs Florals de 1879 i escrigué diversos poemes en català. 

El nom de mossén Femades ja apareix en documents de l'any 1625. Deu el seu nom a un antic propietari o sacerdot dels segles XV o XVI de cognom Femades. Cap a 'últim terç del XIX s'havien alçat cases en els solars del Col·legi de sant Fulgenci. Es va conéixer també com a carrer MURET per la proximitat a la muralla

En aquest cantó hi hagué el Gran Café Martí

dilluns, 3 d’agost del 2026

Estiuversant


Quina comarca tan poètica, la Safor! Aquesta vegada, l'excusa per anar a ca l'Anna és l'homenatge a Josep Piera de l'Estiuvers de Gandia que jo, tot i que van per la 6a edició, encara no coneixia (havia anat al Poefesta d'Oliva i al Poecítrics de Palmera)

Divendres 31 de juliol, a les 19.30 h, la cita és al Morabit* de Marxuquera (programada en principi a la cova del Parpalló), amb els poetes Enric Casasses (Barcelona, 1951) i Eduard Marco Escamilla (Borbotó, 1976) i Peter Connolly (Dublín) a la guitarra. 
Fabulós, tant el lloc com la recitació.

Dissabte 1 d’agost, havia de ser al castell de Bairén, però es fa al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), antic Hospital de Sant Marc, amb Josep Pedrals (Barcelona, 1979) i Odile Arqué (Badalona, 1960). 

Llàstima que no estic diumenge al Pati d’Armes del Palau Ducal, amb Marc Granell, Sebastià Alzamora i Marina Alegre (performance a partir de Mel-o-drama de Josep Piera).

*Un morabit (مُرابِط‎ [murābiṭ] o  مربوط [marbūṭ]; relacionat amb almoràvit, literalment 'el que està guarnit') és un líder i mestre religiós musulmà al Magrib. O un home a qui popularment s'atribuïx una certa santedat. La mateixa paraula designa, per extensió, bé el lloc on viu un morabit (una espècie d'ermita), situat en despoblat, o la tomba d'un personatge d'estes característiques, que és objecte de veneració popular. Com que l'edifici és del segle XVII és difícil que siga un morabit. Probablement, els seus primers usos van estar relacionats amb el comerç de la neu, utilitzant l'edifici com a lloc de magatzematge temporal del gel procedent de les neveres de les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor. Posteriorment, a principis del S. XIX, va ser utilitzat com a lloc de vigilància, i més tard se li va donar un ús agrícola. O no. Algú suggereix que podria haver estat la presó d'algun personatge important.
dissabte, 1 d'agost
En acabar el recital del segon dia, passegem un poc i... "a veure si tenim taula a Casa Sanchis La Tulipa (Forn, 10 -Valier, 9. Gandia - 962 965 114 IG)". Doncs, mira, al carrer no, però a l'interior sí que en tenim una (s'ha espatlat l'aire condiconat, tot i això amb el ventilador no estem malament).
A la GuíaHedonista (Olga Briasco, 26/9/25) parlen de la història del local i de per què es diu també "la tulipa". Obert en 1932 (Constantino, de Beneixama; Cervecería Navarro), van per la quarta generació (Francisco, Salva i Félix Sanchis).
Una cervesa ben fresqueta, que fa calor (2,60 € x 2)
Detall: cacauets

Compartim:
Ensalada russa (5,80 €). Bona.

Coca de dacsa amb bleda i gambeta (3,50 € x 2)
Ex-tra-or-di-nà-ri-a! N'hauria demanat tres o quatre més (se'ls ha acabat la bleda).

Sardines torrades (ració de 5; 8,50 €)

Aigua: 1,50 €

Total: 14 € x 2

Hi deu haver gent que parle valencià, però no ens ha tocat.

Lloc absolutament recomanable. Hi he de tornar sí o sí. Hi ha tantes coses que vull menjar...: espencat amb capellanet, sepionet, calamar, figatell, sang amb ceba, salmorra, mandonguilles...
----------
En Núvol (J. Juan-Mompó, 1/11/14) trobem l'explicació de per què és "Sanchis/Sanxis" i no "Sanchís", com apareix en molts llocs.
-----------------------
A ca l'Anna tothom sap que es menja molt bé i que sempre hi ha el rebost ben ple de coses que no havíem vist en la vida. 
I cara a la mar.
El primer dia per dinar tinc gaspatxo blanc amb cireres (el comidista) i espaguetis "Ali", amb llima, anxoves i mantega; es-pec-ta-cu-lars!!

Anna de Codorniu Icònica Pinot Noir Brut DO Cava
100% Pinot Noir - 11,5% vol.
11,95 €
Fruitetes roges, cítrics, meló, poc de forn; bombolla agradable.

Els esmorzars són gloriosos, amb café especial, o te, pa torrat, oli o mantega, compota de poma, formatges, tomaca, sardines en conserva, olives... tant que després no cal dinar, encara que no ho perdonem, tot i que només siga una ensalada (que no és només...).

GRÀ-CI-ES per tot, rebonica!!

Una "magnanimitat" més

dijous, 30 de juliol
Quedem a sopar i provem sort a La Digna, però no hem trobat el telèfon per reservar i no hi tenim taula (encara que primer ens havien dit que al carrer sí que podria ser).
Abans ens fem una cerveseta al Café Museu.
Tenim taula a Casa d'Aragona (Cavallers, 21. La Seu, Ciutat Vella - 660 542 602)
En la GuíaHedonista (Vicent Marco, 11/10/24) n'havien parlat molt bé i teníem el lloc en llista de pendents, una "pizzeria" oberta fa quasi dos anys pels napolitans Antonia Sulipano i Vincenzo Pucci (que acaben d'obrir Conclave GuíaHedonista; Silvia Ruiz de la Prada, 31/7/26).
Compten amb el pizzaiolo Cristiano Tommaso ( i Antonio Andreoli) i amb el cuiner calabrés Filippo Spagnolo.
No sé com es feminitza Aragó en Aragona, però el cas és que venen el projecte com un agermanament entre Nàpols i València, l'antiga Corona d'Aragó (Alfons V el Magnànim conquerí el regne de Nàpols en 1442, i l'unificà amb el de Sicília. S'hi quedà fins que morí en 1458. Ferran el Catòlic creà el Regne de les dues Sicílies en 1504). Aragona és una ciutat siciliana.

Detall de benvinguda: coquetes amb formatge i tomaca.
Aigua (0,5 l 2,80 €) i copa de vi (7 € x 2)
Jaros Roble 2024 DO Ribera del Duero
Tinta Fina - 4 mesos en roure francés i americà - 14,5% vol. - Vinos Iberian/Viñas del Jaro. Pesquera de Duero, Valladolid
Aprox. 8,75 €
Fruita roja, balsàmic, fumat. 

Cormpartim
CARPACCIO DI POLPO Polp marinat amb salsa de llima verda i julivert, esferes d'oli.
Bo, però li falta un poquiu de sal, una miqueta de gràcia.

Pizza napolitana clàssica LA GUANYADORA (Millor pizza de València 2025) Pomodoro San Marzano DOP, oli d'oliva verge extra, provola di Agerola, tomaques grogues de Sicília confitades, alfàbega i pebre negre.
Senzilla i deliciosa, amb sabor fumat.

Total: 27,40 € x 2
No parlen valencià
Hem demanat poquet per poder fer-ne una valoració. 
El vi caret, no?

Una entrada divertida en encuinarte (4/4/25)

diumenge, 2 d’agost del 2026

Recomanacions de cuineres i cuiners

Aquests són els restaurants, bars i quiosquets als quals tornen els cuiners i cuineres cada estiu (GuíaHedonista, Paula Pons, 31/8/26)

Manu Yarza (Yarza) 
-Bar el Castillo (El Castell de Vilamalefa, l'Alt Millars) 
-Elkano

Amparo Nácher (Xaruga) 
-Algas, Moraira 
-Komfort, Calp. 

Arturo Roig (A Roig Viu) 
-Bar Cames, Bellreguard
-Bar Nou,  Rótova
-Cranc, Altea
-Helios, Dénia 

-Pegolí i Mena, Dénia
-Ca Na Toneta, Caimari, Mallorca

Carolina Álvarez (Flores Raras)
-Cocleque 
-xiringuito Olalá, Benissa
-Tula, Xàbia

Alessandro Menin (Marghè Bottega italiana) 
-Mevino
-Coile Bertarelli, Baunei (Sardenya)

Thania y Victoria (Bernal a Costa) 
-Central Bar
-Safo, Girona

Alex Sánchez (Barbaric) 
-Bar Alimentari Tabacchi da Carlo, Porto Badisco, Lecce (Itàlia)
-Isola del Pescatore, Santa Severa, Roma

Nacho Gómez (Maestro Bar) 
-Es Codol Foradat, Formentera 
-La Huertona, Ribadesella

Marta i Laura Benito (Casa Capicúa)
-Pomelo playa, Eivissa
-Playa madre, Astúries
-El faro, Cadis (coquetes de gambetes)
-Casa Manteca, Cadis (llardons)

Xavi Climent, (Vadebó i Informal)
-Fandango,  Formentera
-Faralló, Dénia

dijous, 30 de juliol del 2026

Estem en el formatge?*

30 de juliol - Dia Mundial del Pastís de Formatge
Sí, potser s'ha sobrevalorat el pastís de formatge, i s'ha sobreexplotat, tots els restaurants i restaurantets n'ofereixen la seua versió (sempre "casolana", hehe). A mi, m'agrada moooolt però, llevat de quan es posaren de moda aquells de Philadelphia, no en faig a casa. 
He llegit en la GuíaHedonista (24/7/26) que, amb motiu del Dia Mundial del Pastís de Formatge, del dilluns 27 de juliol al dissabte 1 d'agost, el restaurant Sutil (Ciril Amorós, 80; el Pla del Remei, l'Eixample) incorporarà de forma excepcional a la carta de postres el pastís de formatge Idiazábal D.O.P., una de les receptes més representatives de l'obrador Kéik Cheescake (Gravador Esteve, 31; el Pla del Remei, l'Eixample - amb origen a Castelló)
Ja és hora que el taste...!

*Estar en el formatge: estar atent a una cosa, no descuidar-se'n.

--------------
He intentat fer llistes moltes vegades amb els que més m'agraden, però no soc constant i, a més a més, de vegades alguns canvien la qualitat segons el dia o el moment.

"Els millors pastissos de formatge de València (i els seus proveïdors)" habaneromagazine (23/10/25)
-Askua – San Simón fumat Don Crisanto i Biguel de Quesería Elkano 
Proveïdor: Solaz, Mercat Central 
-Llisa Negra – Formatge crema de vaca i formatge cremós d'ovella 
Proveïdor: Top secret 
-Central Bar – Formatge crema 
Proveïdor: Granja Rinya 
-El Portón de Sorní – Blue Stilton 
Proveïdor: Barrios Alta Gastronomía 
-Gallina Negra – Formatge Philadelphia i blau cremós 
Proveïdor: ?
-Manu Yarza (Yarza). "Manxec" curat d'ovella de la formatgeria cordovesa La Calaveruela
-Pablo Coperías (Timoteo). Mascarpone Granarolo, Gamoneu blau D.O.P de Vega Ceñal i formatge crema San Millán
-José Tomás (Q’Tomas). Formatge crema, brie i camembert, amb base d'ametla marcona d'Alacant. 
-Sergio Rozas i Ibai Bengoechea (Raro). Amb base d'ametla i interior cremós de mascarpone. 
-Nacho Romero (Kaymus). Com una quallada, amb formatge crema i Camembert de Normandia.
-----------
- 5 Formatges. Pasteles de la Reina (a domicili per encàrrec IG)
- Las Torres de Ciriaco (platja Alboraia)
- Platero Utopic Food 
- Central Bar
- Mamua / Raro
- Honoo
- 22 grados (l'Eliana)

dimecres, 29 de juliol del 2026

Sis pouateres que no fan pou*

dilluns, 27 de juliol
Un any més, celebrem l'aniversari de la mare amb les xiquetes. Ja és tradició fer-ho prop de la mar; enguany, a La Marina (Av. Marina, 207, platja de Puçol).
*Segons l'AVL, l'ètim Puçol és d'origen llatí, de putteoleum, “el pouet”. No té res a veure amb el Puig, del llatí pŏdĭum, que significava originàriament "el mur que rodejava l'amfiteatre"; del grec πόδιον pódion, diminutiu de πούς poús que volia dir «peu». Per similitud amb la forma d'una plataforma o mur elevat, passa a significar qualsevol prominència o elevació del terreny.
El cas és que estem voreta mar, i hem demanat taula a la terrassa; fa un poquet de calor, però també bufa un ventet molt agradable.
Aigua (0,5 l Solan de Cabras; 2,50 € x 6), Pepsi (2,95 €), cervesa (3,10 € x 2), copa de vi blanc de la casa Verdejo (3,50 €)

Compartim al centre:

Calamaronets (puntilla, 15 € x 2)

Calamar a la romana (16 €)

Clòtxines (15 €). Molt bones, amb un puntet de pebre roig.

Sépia bruta (17,75 € x 2)


Tot ens agrada, encara que de cada plat sempre sobra una miconiua que la mamma ens posa al plat sense preguntar 😆.



Fideuà del senyoret (17,50 € x 2)


Gelat de xocolate o de llet merengada (una bola 3,50 € x 2; dues boles 6,75 €)

Café del temps (1,90 €), tallat (2 €)

Total: 30,60 € x 6

No parlen valencià
Llàstima que no hem fet que Conxeta bufe un ciri 🎂
Per molts anys, mare! 🎉
*«Fer un pou: estar dues o més persones parlant llarga estona a peu dret en un mateix lloc». Sí que hem xarrat, però assegudetes.