A hores d'ara ja deveu saber que cal celebrar tot el que es puga, no? Doncs això, avui a dinar amb les xiques al Guisante Rojo (Martí Grajales**, 15. El Cabanyal* - 685 968 488 fb) [a Bajoqueta no hi havia taula; La Terracita, tancat].
Diumenge de Rams -diumenge abans de Pasqua- els cristians commemoren, com a inici de la Setmana Santa, l'entrada de Jesús a Jerusalem.
Diuen que "El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans". S'usa per a indicar que tradicionalment en esta data s'estrena alguna peça de roba de poc abric, més adequada al temps primaveral.
Jo no recorde estrenar roba aquest dia; estrenàvem sabatilles o pantalons el diumenge de Pasqua, i la roba de mudar, jo, el dia de la Mare de Deu dels Desemparats. I mira, enguany sí que he estrenat un conjuntet, hala! Això seria "fer Pasqua abans de Rams"? Hehe.
"Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans." / "Diumenge de Rams mona entre mans".
[El pésol roig -cuit en aigua, germinat i fermentat- és un bon esquer per a la pesca.]
-----------------
Després ens fem una copeta a La Fàbrica de Gel (Pavia***, 37 - El Cabanyal)
St-Germain Cooler: aigua de cogombre i llima verda, ginebra Bombay Sapphire i licor de flor de saüc (7 €)
St-Germain Moscow Mule: vodka Stoli, ginger beer, llima verda i top d'angostura (9 €)
Baileys (5 €)
Ens convida la valladina! Merci, mon amie!
I passejant cap al cotxe ens quedem a veure part de l'eixida de les germandats de la Setmana Santa Marinera des de l'església de la Mare de Deu dels Àngels (se suposa que es traslladen les imatges als domicilis dels confrares "agraciats").
--------------
*Els Poblats Marítims és el districte situat més a l'est de la ciutat. Consta de cinc barris: La Malva-rosa, Beteró, El Cabanyal-Canyamelar [Canyamelar (< canyamel, canya de sucre), del Grau a Mediterrània (séquia d'en Gasch); Cabanyal (<cabanya), fins a Pintor Ferrandis (Pixavaques); Cap de França, fins a Tarongers (séquia Cadena)], El Grau, Natzaret.
**Francesc Martí Grajales (València, 1862 - 1920), periodista, assagista i erudit. Treballà en diversos diaris como ara El Progreso, El Universo i Las Provincias. Va estar vinculat a Lo Rat Penat.
***Pavia: carrer dedicat des de 1948 a la ciutat italiana escenari de la derrota de les tropes franceses de Francesc I per les imperials de Carles V en 1525. Anteriorment fou conegut com a Tros segon de la Platja de Llevant.
Diuen que dimecres 20 de març a les 4,06 h ha entrat la primavera. Ja no sabem massa bé què són les estacions, però ací tenim l'entrada primaveral que anirà recollint les notes soltes d'aquests mesos. De moment, una foto de "Flors: poesia al plat", de Carme Ruscalleda.
dijous, 21 de març
Enguany, l'alumnat de 2n de Batxillerat ha llegit Junil a les terres dels bàrbars, del perpinyanés Joan-Lluís Lluís, i avui anirà a la Facultat de Filologia per dialogar amb ell.
Després, el professorat hem pogut gaudir-ne mentre dinàvem al bar de la facultat.
Directament de Nador, briuat (بريوات) farcit d'ametla, amb mel i aigua de flor de taronger.
El sel·lu (سْلُّو) o sfuf (سفوف) són unes postres del Marroc fetes amb farina torrada i mesclada amb mantega, mel, sésam i fruites seques; són molt típiques del ramadà.
Fugim de l'excés faller que amaga l'olor de flor de taronger sud enllà: Tànger. Aquesta vegada hi arribem amb avió (l'altra, en 2019, amb cotxe: "Una Mediterrània estreta"), a l'aeroport Ibn Battuta. Diuen que aquest viatger (Tànger, 1304 - 1368-69) portà a Occident les llavors del mandariner de la Xina i les plantà al seu hortet, i per això a la mandarina en molts llocs li diuen "tangerina".
Els antics fenicis ocuparen l'actual Tànger als voltants de l'any 1450 aC; els cartaginesos (s v aC) l'anomenaren "Tingis" i també els romans. Fou conquerida per Musa ibn Nusayr el 710 i va ser anomenada "Tanja" pels àrabs (طنجة) (ⵟⴰⵏⵊⴰ). La zona Internacional de Tànger fou un territori administrat per diverses potències (1924-1956/60: França, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Països Baixos, Suècia, els Estats Units i fins i tot la Unió Soviètica. El protectorat hispano-francés havia començat en 1912.
S'hi parla l'àrab marroquí o dàrija, però també l'amazic (en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ / لغات أمازيغية), mal denominat berber (bàrbar), que és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica; el parlen uns 40 milions de persones, principalment al Marroc i Algèria, però també a Mauritània, Burkina Faso, Mali, Níger, Tunísia, Líbia, Txad i Egipte. El guanxe canari també n'és considerat un dialecte. De vegades ens sonen algunes paraules l'abast de les quals no sabem delimitar:
El Rif (ⴷ ⵔⵉⴼ / الريف) és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa mediterrània, entre les ciutats de Tetuan i Oujda. Era una de les cinc divisions administratives en què es dividia el Protectorat Espanyol al Marroc.
El Magrib o Magreb (El Marroc en àrab: المغرب, al-Maḡrib; amazic: ⴰⵎⵓⵔ ⴰⴽⵓⵛ, Amurakuc) ), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (queda exclosa la vall del Nil).
La dinastia alauita o dinastia filalí és una dinastia de xerifs marroquins del Tafilelt, fundada pel Mawlay ar-Raixid (Rif, 1660-Marràqueix,1672). Els seus successors hagueren de fer front a l'anarquia, però, tot i això, la dinastia, es consolidà el 1912 amb l'establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, que ha perdurat fins a l'època actual.
De l'aeroport, anem directament amb taxi a la casba de Tànger, on tenim l'hotelet, Kasbah Rose, i ens rep Muhammed amb un te amb menta (شاي بالنعناع, xāy bi-n-naʿnāʿ; en àrab magribí التاي, it-tāy, o لأتاي, latāy; en amazic, ⴰⵜⴰⵢ, atay) i unes galetetes, feqqas (فقاص), d'origen sefardita i semblants als carquinyols.
Enguany, els musulmans celebren el ramadà del 10 de març al 9 d'abril, i la ciutat està un poc paralitzada, però els turistes podem menjar allà on vulguem -o quasi-.
No hi ha problema per entendre'ns en espanyol.
Ramadà Mubarak (رمضان مبارك) significa "Beneït/Feliç Ramadà" i és la felicitació habitual. Ramadà Karim (رمضان كريم) es pot traduir com "que el Ramadà siga generós amb tu".
Ens recomanen dinar al Bab Kasbah Chez Hassan (8 Rue de la Kasbah - fb)
Detall: olivetes adobades -boníssimes- i pa.
Aigua (70 DAM x 2?)*
Broqueta de carn: pollastre, kofta (carn picada de vedella), merguez (salsitxa), bou; qualitat fluixeta, carn un poc seca (90 dh)
i broqueta de peix: tonyina, caçó, tauró, peix espasa, calamar, llagostins (90 dh)
amb creïlles fregides, ensalada; tagín de verdures (30 DAM?)
Total: 350 DAM (Aprox. 8,50 € x 4)
Molesta un poc el trànsit del carrer, els gats i el fum de les brases.
Molt amables.
*El dírham marroquí (MAD / Dh درهم, pl. دراهم darahim) és la moneda oficial del Marroc (1 € = 10,9 - 10,1 MAD)
A la vesprada, fem una paradeta a la plaça del suq ad-Dahil (سوق الدخيل, Zoco Chico), al café Tingis (Rue Almohades): café, té amb menta i aigua.
Només estem bevent els turistes; hi ha molts homes asseguts sense res a taula, esperant que caiga el sol, "quan no es puga distingir el fil blanc del negre".
Total: 16,25 dh x 4 (Aprox. 1,5 €)
Passem pel Gran Café de París: pobre, amb tot el que deu haver vist... no hi ha ningú, només una taula parada per poder menjar en caure el sol.
Amb unes olivetes que hem de demanar, i que no són les típiques que solen posar ací, però que crec que no cobren: 80 DH x 4
A la nit intentem sopar al Palais Zahia, però no hi tenim taula. Ho fem al Mamounia Palace (6 Siaghine - fb), que ha conegut uns temps millors. Hi ha taules llargues, molt baixetes per als seients; i no direm res de la neteja...
Hi ha dos menús, un amb broquetes i un sense; demanem el primer (140 Dh x 4) i aigua (15 Dh x 4)
-Bastela individual (pastís de pasta bric, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella)
-Cuscús de verdures i pollastre (estaria millor amb un poc de salsa harissa, picanteta, però només em trauen un poc de brou)
-Te amb menta i galetes
Total: 150,50 Dh x 4 (Aprox. 15 €) + 30 dh del servei i 30 dh per al músic en directe.
El menjar no està malament, però el lloc...
[no té res a veure amb l'hotel Mamounia (المأمونية) de Marràqueix, que està on hi havia uns jardins per al príncep Mamoun, fill d'un soldà alauita]
La gent ha tornat a omplir els carrers després d'haver pogut menjar.
diumenge, 17 de març
El dia anterior reservem el desdejuni a l'hotel (60 Dh); volíem pujar-lo a la terrassa, però al final el prenem al salonet, un poc fosc.
Café amb llet o te, suc de taronja, pa, fruita (platan, taronja, poma, maduixes...), magdalenes, iogurts naturals Danone, formatges de La Vache qui rit, panses, oli, melmelada de maduixa, crema de moniato, mel, salsa verda (shermoula? coriandre, julivert...), ous bollits, ensalada (tomaca, cogombre, formatge blanc, olives), m'samen (crep) acabat de fer, Nutella...
Encara ens pugem un talladet a la terrassa.
En teoria el dia sagrat dels musulmans és divendres, però a Marroc l'Administració, els bancs i l'escola tanquen dissabte i diumenge; les botigues obrin cada dia; ara, tard, pel ramadà, però els carrers són plens de dones que venen dels pobles a vendre els seus productes, encara que només siguen uns manollets de julivert.
El mercat "central" i el de peix també estan oberts, i ben bé valen una visita.
Que, vos atreviríeu a beure un suc de taronja espremuda al carrer i servit en una botella de plàstic reutilitzada?
El guia amb qui hem fet el FreeTour ens recomana el restaurant Kebdani (Dar Baroud - fb) per dinar.
Detall: crema de pésols secs (Bissara bil jilbana), olives i pa.
Cervesa Bavaria 0.0 (30 dh) i aigua (15 dh)
Ensalada de tomaca, alvocat i gambes (80 dh)
Compartim al centre
Tagín Rif: corder, albercocs, figues, panses, prunes, ametles. Molt bo (140 dh)
Tagín tangerí de peix espasa, amb tomaca i llima (130 dh)
Te amb menta
Galetes marroquines (4 + 1; 35 dh)
i pastís de llima (35 dh)
Total: 116,25 dh x 4 (Aprox. 11 €)
[Dar El Kebdani (دار الكبداني / ⴷⴰⵕ ⴽⴱⴷⴰⵏⵉ) és una comuna rural de la província de Driouch, a l'est del Marroc. No sé si ve d'ahí el nom]
A la vesprada anem cap al Café Hafa (1921 مقهى الحافة) a veure caure el sol.
Demanem un mojito un tant particular (40 dh x 4). La posta de sol no la veurem, però sí un espectacle fascinant a les terrasses: hi va arribant gent amb bosses de plàstic -sembla que contenen caixetes i brics-, seuen, i no prenen, res; a poquet a poquet el ritme es va accelerant, els cambrers van portant per les taules te amb menta, harira, dàtils, ous bollits, làban / rayeb (iogurt líquid)...
La gent va preparant a taula el seu iftar (إفطار trencament del dejú): sucs, llet, iogurt, fatay (panades farcides de verdures o pollastre), briwat (pasta fullada amb canyella i sucre), ous, dàtils, entrepans... No sabem quan començaran a menjar. Quan es considera que es pon el sol? Ha de sonar un senyal? Suposem que segueixen l'hora marcada de la posta de sol (18,33 h) o potser ha sonat una oració; encara queda llum per distingir un fil blanc d'un negre i la gent comença a "desdejunar".
SienteMarruecos
"Hafa Café", Aute
De tornada cap al centre no ens podem resistir a fer-nos un vinet a l'hotel que fou residència d'Yves Saint-Laurent i Pierre Bergé, Villa Mabrouka.
Quina llàstima que no hàgem vingut de dia! Els jardins són fantàstics, i les vistes a la mar també ho deuen ser.
Amb unes ametletes i uns pistatxos com a detall.
99 dh x 4 (9,40 €)
Mabruc (مبروك) significa "Enhorabona!, Genial!, afortunat"
No hem volgut desdejunar a l'hotel per no anar-nos-en amb la panxa ben plena a l'aeroport, però allà hem pres un café amb llet i un entrepà horrorós molt més car (uns 9 €). No es mereix ni una foto.
Ha estat una escapada breu, però amb una companyia meravellosa.
Avui tenim la Ruta literària medieval amb el CCC Octubre (Sant Ferran*, 12. El Mercat, Ciutat Vella); entre el recital i la ruta esmozem a la Cafeteria CCCO (650 711 723)
Cistina ens havia dit que ací havia menjat una truita amb carxofes deliciosa, i ens n'havien entrat ganes; però no tenim sort i avui no n'hi ha; tant se val, la demanem amb carabasseta; entrepà molt bo.
Mig esmorzar, amb café: 5,80 € x 3); pa torrat amb pernil i café (4 €); tallat: 1,50 €)
*Carrer de principis del segle XIX (en temps del General Elio, que va promoure la seua obertura) sobre un tros de la muralla àrab, l'ex-convent de Magdalenes i els antics cementeris parroquials de Sant Martí i Santa Caterina (en 1805 van ser prohibits els cementeris urbans), en una àrea de transició entre dos zones comercials molt diferents: el carrer Sant Vicent, amb botigues de luxe, i una zona més popular, el mercat. Dedicat al rei sant Ferran per ser el Sant Patró del monarca absolutista Ferran VII qui ja tenia llavors dedicada l'actual plaça de la Mare de Deu. En 1840 passà a ser carrer Lacy, militar i polític liberal Luis Roberto de Lacy i Gautier que va morir afusellat al castell de Bellver a Palma (1819); en 1844 tornà a ser San Fernando.
De 1937 a 1939 el carrer va ser batejat com a Tripulació del Komsomol, en homenatge als mariners soviètics del vaixell de càrrega Komsomol afonat el 14 de desembre de 1936 amb el seu carregament d'aliments i armes per al bàndol republicà. (callesyplazasdevalencia)
En CallesHistóricasdeValencia llig: "En su trayecto recordemos al primer centro comercial que tuvo la ciudad y que fue el célebre “Siglo valenciano” (1879), hoy ocupado por una entidad que glosa las “excelencias culturales catalanas”."
En ValenciaPlaza trobe que la farmàcia històrica que feia cantó amb Maria Cristina ha sigut desmuntada i convertida en botiga de lloguer de bicis.
---------------------------
Al migdia he quedat a dinar amb les "Guinness"; aquesta vegada a Benimàmet: Las Palmeras (Campament, 65 - 963 630 392 fb), molt prop de l'estació Les Carolines i la Fira.
És una casa antiga, amb terrasseta a l'entrada i pati descobert per als xiquets a l'interior.
Hi ha menú del dia, però Amparo ha encomanat una paella d'arròs del senyoret.
Cervesa (1,70 € x 5)
Com a entrant, demanem un Maño: papes, clòtxines en escabetx, berberetxos, aladroc, ametles i olives (7 €).
I arriba l'arròs del senyoret, amb bona cosa de trossets de peix i marisc (15 € x 3).
Molt bo; racions abundants (ens en posen per a emportar-nos-en sense cobrar res)
Per a les postres, dues llesques amb ou i gelat de vainilla (5 € x 2).
Estan bones, però no les han descongelades bé per dins; llàstima de presentació.
(Després veiem un pastís de xocolate i galeta amb molt bona pinta.)
Café (1,20 €) i tallat (1,30 € x 2)
Total: 24,77 € x 3
Lloc recomanable.
No parlen valencià.
Fem un passeget pel poble. L'antiga estació de Les Carolines és un bon lloc per fer-se un altre cafenet, però preferim caminar.
Acabem al Casino/Sociedad Instructiva del Obrero Agrícola. Musical; antic cine Cervantes (1921) i ens fem un d'eixos gintònics (1/3) que ens agraden.
Convida l'amfitriona.
Lloc agradable i recomanable (també tenen menú del dia).
-------------------------
Benimàmet va ser un municipi independent fins a 1882, any en què va passar a ser una pedania de València. El prefix àrab Beni- sol traduir-se per «fills de» o «propietat de»; l'alqueria hauria pertangut a Mamet (probablement desviació de Muhammad); al Llibre del Repartiment consta Benimahabe.
----------------------
*
beníssim: adv. Molt bé
benifet: m Benefici
benigne: adj. Saludable; que manifesta benevolència
Tornem a intentar fer la ruta completa de la marjal dels Moros, però el vent, la pluja i, sobretot, un gat no ens ho posen fàcil. Tot i això no ens amarguen el dia, que fem un passeget vora mar igualment, amb una llum grisenca extraordinària i, tot i que el restaurantet L'Estany de la Marjal dels Moros també s'ha posat en la nostra contra i ha tancat, ens fem un bon esmorzar a La Marimandona (La Marina, 21; platja de Puçol - 961 420 424 fb).
Esmorzar: 9,50 €
Aigua (2,10 €), dues copetes de vi (Atrio?)
Detall: olivetes, mix salat
Entrepans, amb pa molt bo:
Pisto amb embotit -llonganissa i botifarra- a l'estil de la iaia Amparo (extraordinari, molt recomanable)
La Marimandona Beach: truita, formatge i cansalada (normalet)
Dos cafés
Total: 10,55 € x 2
Parlen valencià (almenys s'hi esforcen)
-------------------
A la vesprada vaig al cine D'Or
A Fuego Lento (La passion de Dodin Bouffant, França, 2023;135 min. Direcció: Tran Anh Hung -El olor de la papaya verde, 1993-) Supose que totes tenim en ment el plaer que ens va produir la cuina de pel·lícules com El festín de Babette (1987, adaptació del conte d'Isak Dinesen i dirigida per Gabriel Axel) o Como agua para chocolate (1992, basada en el llibre de Laura Esquivel).
Què passarà amb aquesta, basada en el llibre de Marcel Rouff, La vie et la passion de Dodin-Bouffant, gourmet, 1924 (Mathieu Burniat, 2014, novel·la gràfica) o en el de J. A. Brillat-Savarin, Physiologie du goût, 1825?
Hi ha l'assessorament de Patrick Rambourg (Histoire du Paris gastronomique, du Moyen Âge à nos jours; L'Art et la table) i del xef Pierre Gagnaire (que fins i tot hi apareix).
Hi pots sentir l'aroma quan preparen els vol-au-vent, la garreta de vedella, les quenelle, la salsa bourguignonne, el Pot-au-feu, el rèmol amb llet...
Em sorpén l'omelette norvégienne (truita noruega, backed Alaska, omelette surprise, omelette sibérienne...), que ni és "truita" ni és "noruega"; és un bescuit amb gelat de vainilla i suflé de merenga cremada amb aiguardent (afuegolento, 196flavors)
I encara més L'ortolan à l'Armagnac: l'hortòlà o sit és una au menuda que se sotmet a un ritual sinistre: el cacen amb xarxes, el ceguen i el tanquen en una gàbia, l'alimenten amb mill i l'ofeguen en brandi; després el frigen. Els comensals es tapen el cap amb tovallons per menjar-se'l. És un plat prohibit des de 1999.
Pel·lícula "suggerent" potser, però "fascinant" em sembla massa. Per a "foodies" i incondicionals de la Binoche.