Hi ha locals que no necessiten relat. La història, encara que date de 1930, continua vigent, i el passat, molt present a Ca Pepico, un restaurant que respira per tots els costats de l'horta valenciana. Situat a 10 quilòmetres del centre de València, fou l'avi dels actuals propietaris, José Ferrer Rodrigo, qui es va desplaçar des del Grau (zona del port) cap a l'interior, a la pedania de Roca, a Meliana, on va obrir una adrogueria. Va ser un visionari de l'època: la cantonada en la qual es troba el negoci era una zona de pas per a la gent que anava cap a la mar, a un quilòmetre de distància. Prompte va començar a ser un lloc concorregut. Però fou en 1975 quan el fill del fundador, també de nom José, li va donar una nova vida en convertir-lo en un bar de poble, amb diverses fites al seu favor: va tindre la primera aixeta de cervesa Túria i la primera televisió en un local d'aquest tipus en el municipi.
A més de futbol i bous, els parroquians van començar a prendre-hi pataquetes —un pa tradicional valencià amb forma de mitja lluna, típic de l'horta, amb el qual es preparen entrepans— amb sépia, samfaina o anxoves preparades a casa, com també tomaques de l'horta o caragols en salsa d'allipebre —una salsa elaborada amb all, pebre roig, vitet i oli, encara que també dona nom a un guisat tradicional amb anguila, creïlla i brou—. “Va ser el boom de Ca Pepico. Teníem, a l'hora d'esmorzar, cada dia, unes 50 persones, i el mateix en els sopars, que eren a base de tapes i pataquetes. La gent feia cues d'una hora, en una època en la qual no hi havia ni internet ni xarxes socials, només el boca a boca”, explica Pep Ferrer, pertanyent a la tercera generació d'aquesta família d'hostalers, que dirigeix des de 1990 el negoci al costat de la seua germana Ana. Ella està en cuina; ell, en sala. Coneixen bé la casa. Van haver de donar un cop de mà quan la seua mare va morir sent ells adolescents. “Estudiàvem i treballàvem alhora. El meu pare ens va demanar que l'ajudàrem”, recorda.
Una vegada que es van fer càrrec de la gestió, van escometre una reforma de l'edifici centenari per a adaptar-lo al que és ara: un restaurant de referència de la cuina de l'horta. Van tindre clar des del principi que desitjaven, a més de fer arrossos, ser la veu dels agricultors que treballaven l'horta de voltant. “No ho vam fer per postureig, sinó per comoditat, perquè ens venia molt millor tindre les carxofes, les tomaques i les favetes, amb les quals, per cert, continuem fent conserva per a tot l'any. Era una manera de garantir que teníem producte. I sempre ho hem pagat per damunt del que paga el mercat i al moment”, apunta Ferrer, que manté en el record els missatges que li van inculcar els avis. “No ens deien com tindre el millor celler, però sí allò de ‘no estires més el braç que la mànega’. O ‘tots els diners que arreplegues no són teus fins que no pagues a empleats i proveïdors’. També que cal somriure a tot aquell que entra per la porta”. Són receptes que no oblida i que li serveixen per a gestionar el negoci amb sentit comú. El mateix que els fa continuar mantenint els mateixos proveïdors, la terra dels quals treballen ara els fills. Han fet comunitat. Perquè el que sap el client que traspassa la porta de Ca Pepico és que trobarà un producte fresc, d'algun lloc no gaire llunyà.
Elaboren una carta senzilla, amb personalitat, sense escarafalls. Es pot començar per un esgarraet de pimentó roig, bacallà i moixama casolana (14,50 €); unes croquetes de bacallà seguint la recepta de l'àvia dels Ferrer, Carmencín (3,15 €), més mantegosa que cremosa; o unes potetes de sépia amb ceba (12,50 €). Tampoc falta el clàssic allipebre d'anguila i creïlla (16 €) o, en temporada, la carxofa amb papada ibèrica (13 €) i la tomaca valenciana (13 €).
Els arrossos, potents de fons, han de ser per encàrrec i sempre a taula completa. La recepta estrella és l'arròs que es fa amb fesols i naps —un guisat clàssic de la cuina valenciana de l'interior—, que porta a més carn de porc (18,50 €). Un altre que molts comensals demanen, sobretot a l'hivern, i que es fa en pocs llocs i està reconegut com una joia gastronòmica, és l'arròs caldós de fetge de bou ancestral, preparat amb fetge, cor i lleterola de bou brau, cigrons i endívia. Els qui no siguen tan arriscats poden optar pel de marisc amb escamarlà, gamba i sépia bruta (19,50 €) o el d'ànec amb verdures (18,50 €), a més de la clàssica paella (19,50 €).
Per a les postres, no hi ha dubte: el flam de cassalla (5 €s), amb una legió de seguidors —en servixen uns 150 a la setmana—, un milfulls de crema (8 €) o el pijama de Pepico (12 €, per a dues persones).
Una altra de les bases fortes del local és el celler, que compta amb prop de 700 referències de 70 proveïdors, entre les quals s'inclouen unes 150 de xampanys i espumosos. Un capritx del propietari que situa el lloc com una destinació de gaudi per als apassionats del vi.
Ca Pepico Mediterrani, 1, barri de Roca, Meliana - 961 491 346
Horari: de dilluns a dijous i dissabte, de 13.30 a 15.30 hores; divendres, de 13.30 a 15.30 i de 21.00 a 22.30; diumenge, tancat.
.png)
























.png)

