Les "peixetes" creuen el barranc

dissabte, 18 d'abril

Aquesta vegada hem estat més organitzades amb la data per a la quedada fora del poble; amb el lloc hem tingut algun problemeta però finalment hem reservat al Bar Cabanyal (Martín Grajales*, 5. El Cabanyal; em diuen que la vorera de davant ja és el Canyamelar)

Sabien que hi veníem avui les d'Almàssera i ens reben tots -llevat del que sembla que mana més- amb una camiseta amb dos peixets. Quin detall!**

Tenim taula a les 13,30 h perquè la volem dins i ha de ser prompte ja que ens indiquen que haurem d'acabar a les 15 h (a la terrassa podríem triar hora, però és el carrer i no ens apanya). Finalment tenim sort i estem a taula fins que volem.

Primer ens pregunten què volem beure i tarden un poquet amb el menjar. 

Aigua (0,5 l 2,50 € x 3)
Cap detall de benvinguda.

Aire Rosé Brut Nature 2022 DO Cava

Pinot Noir, Xarel·lo - 12% vol.
L'Origan. Sant Sadurní d'Anoia
24 € x 2 (Aprox. 16,75 €)

Fruitetes roges, cítrics; fresc.

[Diuen en el web que l'Origan és una fragància de François Coty, del mateix any (1906) que les caves subterrànies, i que mantenen l'esperit avanguardista i innovador. 

En francés és "orenga".]

La carta pot pot ser cantada o amb codi QR -encara que a mi no se m'obri-. 

Compartim al centre:

Gambetes (quisquilla; 20 €. Ens hauríem fet més que una ració mitjana; eixim a tres per cap, més o menys)

Anxoves, amb l'espina fregida (2,90 € x 5; molt bones i de bona grandària; ens feia nosequè tastar l'espina, però ens ha agradat molt)

Amb cistelleta de pa (no la cobren a banda).

Coquetes de gambeta (tortita de camarón; 3 € x 5). Ens agraden, cruixents però tendres alhora, sense massa oli.

Calamaronets (puntilla; 10 €; també hauríem pogut amb una ració més gran)

Clòtxines (12 €; vinga va, que ja són les d'ací i ens les recomanen, encara que pensàvem que les traurien al principi). Molt bones, amb un punt de sabor torradet.

Peixet (palaia, llucet, mollet, aladroc... 20 €). Deliciós

Per a les postres, 

pastissos de llima,

de l'àvia (galeta i xocolate; no és el que esperàvem però no està malament),  

i de carlota (per a mi el millor) (5,50 € x 3)

Café (2 € x 5; no cobren el gel a banda)

Total: 34,70 € x 5

Parlen valencià

Lloc recomanable

eltipoquenuncacenaencasa

-----------------

*Francesc Martí Grajales (València, 1862 - 1920) fou periodista (El Universo, El Progreso -Félix Pizcueta-, Las Provincias), assagista i erudit.

**Supose que totes coneixeu la història del miracle dels dos peixets d'Almàssera, el barranc, el moro Hassam Ardà... Si no, ja esteu "veriuant-ho".

Ah, i quasi no ho recordava, però el malnom d'una del grup també té a veure amb la ictiologia.

----------------

La cosa pot acabar ací, sí, però també pot continuar, i ho fem en un lloc que sembla que les xiques coneixen bé: el Jardí del Westin (Amadeu de Savoia, 16. Mestalla, el Pla del Real). Queda molt coent dir que és com un recés de pau o un oasi dins la ciutat, però això és el que sent al pati interior; el mal és que s'ha girat un aire fresquet i decidim entrar a la sala (que no és el SeaBar). 

Que bonic que fan les plantetes a les taules!

Jo anava a demanar un Margarita, però ja que estem en el puntet kitsch em demane un Eva Green (15 €). 

La veritat és que no recorde què porta, però el sabut de Google em diu que "el còctel associat a Eva Green és el Vesper Martini, en honor al seu personatge, Vesper Lynd, en la pel·lícula Casino Royale (2006). És una variant del Dry Martini creada per Ian Fleming, que destaca per combinar ginebra, vodka i Lillet Blanc, agitant els ingredients en lloc de mesclar-los." No sé, no sé, clara d'ou segur que portava.

Amb el detall de papes i olives.

És curiós com amb l'edat vas trobant cert gust a aquests llocs -tot i el "puntet" que no, no va amb mi-.

Fins la pròxima, xiques!

Parem a esmorzar?

Tots sabeu la malíccia que em fa això de l'esmorzaret i la terreta. Per això un bon amic m'ha enviat aquest article on es veu que no soc l'única -només una coseta: a mi, els diminutis sí que m'agraden-.

Isabel Olmos. Levante-EMV (13/4/26)

A cuenta del polémico ‘esmorzaret’ 

Vaya por delante una cuestión que no puedo evitar: aborrezco los diminutivos. A veces se me escapan, lo tengo que confesar, pero intento ser cada vez más consciente y enviarlos castigados al rincón del pensar cuando aparecen, por sorpresa, en una conversación adulta. Los aborrezco porque considero que minimizan el impacto, el significado y el poder que sus palabras originales atesoran. Sobre todo, en lo que a campañas publicitarias se refiere. No es lo mismo ‘terra’ que ‘terreta’, ni ‘esmorzar’ que ‘esmorzaret’. Hay diferencias notables, y se ven. 

Como valencianoparlante toda mi vida he soportado chistes en los que mi idioma era usado en tono de burla para evidenciar diferencias entre los listos y los tontos, los de la ciudad y los del pueblo, los ricos y los pobres. Es obvio que el fomento de la lengua desde la transición ha logrado tirar abajo muchos de estos injustificados clichés y ampliar su uso en muchos sectores. Aunque, no nos engañemos, sin apoyo institucional está en pleno retroceso. 

Lo 'gastro' cuesta más caro 

Lo que me llama mucho la atención desde hace algunos años es cómo la publicidad utiliza el valenciano, qué modelo de valenciano y para qué. Y me va de perlas la última polémica a raíz de la campaña de una compañía de bebidas refrescantes y la respuesta de otra, una cervecera. Yo no sé ustedes, pero cuando yo quedo a ‘esmorzar’ quedo a ‘esmorzar’, como siempre se ha hecho aquí cuando paras un momento de trabajar. Eso de ‘l’esmorzaret’, con ese diminutivo que cambia el concepto totalmente, no sé de donde ha salido. Supongo que de alguien que vio enseguida la opción de turistificarlo, ligándolo al concepto ‘gastro’ y ‘neo’ que tanto impera ahora y poderle subir el precio. 

Aquí quedamos o paramos para ‘esmorzar’, no para comernos un ‘esmorzaret’, igual que hablamos de ‘la terra’, un término infinitamente diferente al insulso ‘terreta’, infantil y ‘aigualit’ hasta el extremo máximo. 

Señores publicistas, por favor, dejen de infantilizar nuestra manera de ser, de hablar y de vivir la vida. Mil gracias por reivindicar nuestra lengua para vender más sus productos. Pero háganlo con respeto, a nadie se le ocurriría una campaña que invitara a comer ‘callitos’ en Madrid, ‘butifarritas’ en Catalunya, ‘pintxitos’ en Donosti o ‘jamoncito’ a lo largo y ancho de la piel de toro. Trellat.

---------------------

No sé què ha passat. Jo tenia una entrada amb el llibre de Paco Alonso La cultura de l'esmorzar (Bromera. 21,95 €), però no la trobe. He llegit un article de Joan Garí que en fa referència i el copie ací.


"Esmorzar és cultura". Joan Garí - Llepolies & Saladures (AlmanaqueGastronómico)

Potser ningú com Paco Alonso s’havia esforçat tant per a reivindicar que això que fem els valencians entre les 9 i les 11 del matí és cultura. Mentre en d’altres tradicions gastronòmiques estan habituades a desdejunis pantagruèlics només eixir del llit, ací som molt d’un got de llet o café al principi de la jornada i reservar-nos per a l’autèntic àpat restauratiu i jubilar. Esmorzar, en efecte (no confondre amb l’almuerzo espanyol, que és la mateixa paraula però amb un contingut diferent) és un costum privatiu valencià que té una litúrgia, uns còmplices, uns aliments fetitxe i uns locals especialitzats. Perquè esmorzar, ras i curt, és una cosa perfectament seriosa. La menjada més feliç del dia. L’ocasió primerenca cada matí de reconciliar-se de nou amb el món. Un instant de repòs i satisfacció abans d’una dura jornada laboral. 

 De tot això parla Alonso en el seu nou llibre La cultura de l’esmorzar (Bromera). Ací s’explica fil per randa tot el que necessita saber un esmorzador si vol comprovar que el que està fent és el que toca. Algunes paraules clau hi són comboi i dieta. La primera la defineix el Diccionari Normatiu Valencià com “activitat festiva, diversió col·lectiva, entusiasme, il·lusió”. Perquè l’esmorzar sol ser col·lectiu, gremial, sindicat i solidari. Quant al segon terme, ha fet fortuna des de fa dècades dins el sintagma “dieta mediterrània”. Al meu amic (i gran gastrònom) Jaume Fàbrega no li agrada l’expressió perquè sembla suggerir alguna cosa mèdica. Alonso, al seu torn, es limita a recordar que dieta ve del grec Díaita, que vol dir “estil de vida”. Doncs sí, és això. Esmorzar cada dia forma part del Valencian Way of Life. Que no deu ser molt estrambòtic quan milions de visitants venen al nostre país per a formar-ne part, ni que siga per uns pocs dies. 

Entrem en faena, però. L’esmorzar valencià consta d’uns termes fixos que són els cacaus, els tramussos i les olives partides. Després ja, al gust: de l’allipebre albuferenc a la carn de cavall, de les faves tendres a la sardina de bota, tota mena de truites i mil entrepans boteruts amb, com a mínim, tres ingredients. 

Entre totes aquestes menges sagrades, un capítol a part el constitueix el figatell. Aquesta mescla de carn magra i fetge adobat amb espècies, típica de la Safor i la Marina, ha passat a ocupar un lloc d’honor en molts bars dedicats a l’esmorzar. Justícia poètica, diríem, perquè el figatell és un poc com l’hamburguesa valenciana, però més deliciosa. Encara recorde els que em vaig menjar a l’Hotel Alahuar, a la Vall de Laguar, gràcies al cuiner Vicent Mengual. Bocatto di cardenale.

“L’esmorzar –escriu Alonso- és probablement el més autèntic que queda en la nostra forma de ser i d’alimentar-nos”. I després afegeix que el prefereix a la paella, perquè genera menys talibanisme. Són paraules majors. Precisament Paco Alonso és el creador de Wikipaella (una web on deixar constància dels restaurants respectuosos amb el nostre plat nacional) i també dels Premis Cacau d’Or, que guardonen els establiments on la rutina alimentària matinera es pot fer amb major profit i consistència.

Tots tenim algun bar en especial on sabem que podrem esmorzar amb garanties. El meu –o un dels meus- és el Racó de Tere, a la Vall d’Uixó. No està inclòs en la “Guia d’Or dels esmorzars (101 llocs on paga la pena esmorzar)” que tanca el volum de què parlem, però podria estar-ho. Precisament la Vall d’Uixó té l’honor d’haver inventat “el plat més fort de la gastronomia espanyola” (segons Alonso), l’empedrao. Aquesta recepta, d’origen sogorbí, consisteix en una densa barreja de carn de caça, arròs i fesols triturats. Menjar-se això per a esmorzar té mèrit, vos ho assegure… Jo ho he fet per a dinar i vos assegure que és un mos consistent però alegrement gustós. 

Quant al Racó de Tere, està situat al davant de l’Institut Honori Garcia. El va fundar en 1987 la mare de Loli Segarra, que ara regenta el negoci amb el seu marit, Javi Navarro. És un lloc sense pretensions on saps que, cada matí, tindran preparada una truita de creïlla, ceba o carabasseta, llomello fregit, calamars o sardina de bota i tot això acompanyat per un allioli de bandera. D’entrada, invariablement, un bol amb olives i un altre amb cacau (que no és del collaret: no es pot ser perfecte!). 

Aquesta panòplia convoca, cada matí, colles de clients que només aspiren a una cosa: la felicitat. És a dir, un bon esmorzar.

Art i Gastronomia a València

FESTIN València VII Festival d'Art i Gastronomia

Del 17 al 26 d'abril

Aviseu-me si trobeu res en valencià!

Experiències destacades de FestIN 2026:

1. Aperitiu a l'IVAM amb Fierro: A media lumbre 
2. Festí en blanc i negre al Centre del Carme: Chema Madoz - Begoña Rodrigo
3. D'allò diví a allò terrenal al Museu de Belles Arts: Muñoz Degraín - María José Martínez (cuina de quaresma reinterpretada).
4. Centre d'Art Hortensia Herrero: art i cocteleria - La Oficina (Carito Lourenço i Germán Carrizo)
5. Simfonia de sabors al Palau de la Música: Vicente Patiño, música clàssica i viatge gastronòmic 
6. El gust per l'escena en Les Arts: visita i menú en Contrapunto inspirat en l'òpera Salomé
7. À la Carte. Titànic a Bombas Gens: amb tapes de Ricard Camarena i vins valencians
8. El sabor de l'exposició del 29 al Museo Benlliure: Roger Julián (Simposio) i la ceràmica valenciana
9. Rutes de Seda al Museu de la Seda: visita al museu i maridatge valencià
10. Església de Sant Joan del Mercat x Fraula:
11. Els móns d'Alícia a CaixaForum: Novaterra 
12. Tres territoris, tres galeries, tres vermuts: Set Espai d’Art, Rosa Santos i Jorge López, amb vermuts i aperitius d'Alacant, Castelló i València.
13. Flors rares fora de camp a Shiras Galería: Cristina Gamón- restaurant Flores Raras
14. Goya: art, flamenc i sabor al Teatro Talia: Colmado LaLola.
15. Vincles a Sala Russafa: teatre i cerveses artesanes i croquetes a Olhöps
16. En un lloc o altre a Radio City: música en directe - Junior Franco
17. Del mosaic Nolla al paladar amb Open House Valencia: 2 Estaciones
18. Entre flors i màgia a PROAVA: còmic, vi y gastronomia -Valencia Club Cocina.
19. Secret visigot a Riba-roja de Túria: Museu de Pla de Nadal - Rebò
20. La Canyamel dels Borja a Gandia: Palau Ducal - dolços inspirats en receptes del  XVI

ValenciaBonita (8/4/26)

FIESCREM 2026 Fira de l'Esmorzar i el Cremaet. Xeraco, 30 d'abril-3 de maig
ValenciaBonita (11/4/26)

La vida de Ryan

Sí, Ryanair decideix on i quan anem amb vol directe des de València, i també quan tornem, clar, i si els dona la gana ens canvien el dia i l'hora, i ja ens apanyarem. Enguany el dit de Ryan ens ha portat a Tolosa (Tolosa de Llenguadoc / Toulouse), a l'Alta Garona, Occitània. El topònim és occità, del llatí, però probablement l'arrel siga celta o anterior. Se la coneix com "la ciutat rosa" (La Ville Rose) pels seus edificis de rajola o taulell roig. ElViajero (30/1/25)

Hem passat uns dies per la zona i ara vos contarem el que hem menjat i begut.

Com en cada viatge pasqüer, no pot faltar a l'aeroport la coca amb panses i nous de ca la Coca d'Alcúdia que porta Ester. Fantàstica, com sempre

La Pasqua al sud de França (Midi) se celebra amb la mouna (un brioix dolç perfumat amb flor del taronger, llima i a vegades anís; portat pels peus negres algerians en 1960), en família, sovint en excursions diumenge o dilluns de Pasqua; també s'hi mengen ous durs i de xocolate. Se sol regalar a familiars i amics com a símbol de bona sort.

L'hem comprada a la La Maison Beauhaire del mercat des Carmes 

Per continuar la tradició dels tres dies de Pasqua, també hem comprat un véritable poumpet i un pain à l'anis de Chez Pain Prenelle et Nicolas, a Montoliu (no, no són típics de Pasqua, però ens fan el paper).

De què vos sona Montoliu? Sí, un poble menudiu amb més de quinze llibreries i nombrosos espais d'art on han tingut casa Patrick Süskind, Anna Gavalda i Isabel Coixet.

NationalGeographic (12/5/25)

I també hem comprat una fouace a Najac (Maison Delmur)
La fouace és un brioix en forma de corona, aromatitzat amb flor del taronger; és típica d'Avairon i es menja principalment en festes de poble i reunions familiars. El seu nom prové del llatí panis focacia > foassia: pa brioix cuit sota cendres.

Missió complida: hem celebrat els tres dies de Pasqua.

Aquesta vegada el criteri de l'entrada no serà la llista dels plats típics de la zona, sinó els restaurants on hem dinat.

dissabte, 4 d'abril

És difícil trobar taula si no hem reservat i més tenint en compte que a França dinen entre 12,30 i 13,30 h. Podem dinar a La Gourmandine. Côté Cáthedrale (62 Rue de Metz, Tolosa)

De moment, continuen oferint debades la carafe d'eau. Aigua amb gas (7,90 € x 2). Cervesa Caporal (4,90 €)

Cucuniano 2022 IGP Pays de Cucugnan

44% Syrah, 38% Grenache, 18% Carignan 

9 mesos en bota i acer - 13,5% vol.

Domaine Peter Sichel. Cucunyà, l'Aude, Occitània

32 € (20 € en celler)

Volíem començar amb una salsitxa, que està en carta, però no en tenen. Demanem "per eliminació", la majoria, tartare amb violetes (23 € x 4). No ens agrada massa.

També cordon bleu (llibret de llom; 22 €), croquetes (12 €) i foie de veau (24 €).

Total: 29 € x 7

No cal que vos l'apunteu.

El café (o la infusió), ens el fem a Café Bong, amb unes precioses tassetes que deuen haver replegat dels dots de les mares.

5 d'abril, diumenge de Pasqua

Hem llegit que diumenge estan obertes les llibreries de Montoliu i allà que anem.

Prenem café a la terrassa del Casquette et Chapeau, davant de l'església; fem una volteta pel poble, moltes fotos, algú es compra algun llibre... bouquineries et librairies

Descansem i reflexionem amb unes Perrier a la terrassa del Petit Parenthèse... I finalment ens quedem a dinar al Casquete et Chapeau. Tapas & Pintxos. No, no són bascos, però ací estan. Fora fa molt de sol i entrem a la sala, molt desmanegada i poc acollidora.

Cervesa (2,90 € x 3) i aigua. Detall d'olivetes

Tradition 2023 Cabardès AOP

Merlot 30%, Cabernet Franc 30%, Syrah 20%, Grenache noir 20% 

13,5% vol

Château Jouclary Conques-sur-Orbiel Concas d'Orbièl, l'Aude, Occitània

20,90 € (Aprox. 9 €)

Croquetes Cabillaud (de bacallà; 9 € x 2)

Pimentons de Padrón (6,90 €)

Rabas (calamars fregits; 18 €)

Fleur artichaut (flors de carxofa; 11 € x 3)

Pa amb tomaca (4,50 €)

Planche Iberique (post d'ibèrics; 20 € x 2)

Assiete de fromage (post de formatges12 € x 2)

Ens hem quedat destemplats i eixim al solet de la terrassa a prendre el café (1,50 € x 3); noisette (tallat; 2 € x 3); amb els dolços que hem comprat abans.

Total: 26,36 x7

Tampoc és un lloc que recomanaríem.

dilluns, 6 d'abril, segon dia de Pasqua

Avui toca Najac, amb el seu castell. Un poblet preciós.

Intentem fer una paradeta al Café Christophe et Autres Contes, però la xica no és molt simpàtica i a més no hi ha vi ni cervesa, així que el canviem per L'Officine (35 pl du Faubourg)

Jo, un vinet blanc: Pas Vu Pas Pris Chardonnay. Jeff Carrel (3,50 €)

Traiem un paquet de papes que hem comprat al forn; no ens en diuen res.

[cervesa, café, tallat...]

Dinem a La Salamandre (rue Barriou, Najac - 05 65297409)

Hi ha una terrrasseta que dona al carrer i una més gran a l'interior que té una vista preciosa al castell.

Cervesa 1664 (3 €), aigua amb gas (1l  6 €); aigua.

Ratafia (3,50 €)

Augustin Rouge 2023 Gaillac AOP

Braucol, Duras, Syrah, Merlot -13% vol

Domaine Barreau. Gaillac

19 €

Avui el plat estrella serà la salsitxa de Tolosa, amb aligot (12,50 € x 5).

L'altra opció, cuisse de canard (21,50 € x 2)

La salsitxa de Tolosa (salsissa de Tolosa / saucisse de Toulouse) és un tipus de llonganissa crua, feta de carn magra i cansalada viada de porc, sal, pebre, all i budell prim. Normalment no conté conservants. No té denominació protegida.

L'aligot és una especialitat gastronòmica occitana. El nom prové del llatí ali quod, «alguna cosa». És un puré de creïlla mesclat amb formatge fresc (tomme fraîche) del Cantal o de la Guiòla que es barreja i es pasta amb un bastó de fusta per aconseguir una textura espessa. Pot estar condimentat amb all.

La ratafia és una beguda alcohòlica dolça (ací també la prenen com a aperitiu), elaborada normalment amb la maceració de nous verdes i herbes aromàtiques.

Per a les postres, crème brûlée (6 € x 6). Jo no en demane, i alguna es queda quasi sencera,

Café (2 € x 5)

El menjar no té res especial. La vista està bé. La pobra xica que ens atén va de bòlit.

A partir d'ara, reservarem els dinars amb antelació.

dimarts, 7 d'abril - segon dia de Pasqua

Avui toca Carcassona, una ciutat medieval recuperada.

Fa molt de fred. Ens fem un cafenet (o tallat o café amb llet) a Le Menestrel; òbviament a l'interior, tot i que la terrasseta està bé. Algú demana un croissant i tots ens en copiem. Que bons estan els croissants a França!

Fem una volta pel poblet i pel castell i cap a les 13 h anem al restaurant on hem reservat: La Marquière (13 rue St Jean; la Marquière és una torre del castell).

Ens hem fet fans del xic que ens atén, Florent (en la foto familiar del web, el de roig a l'esquerra), fill dels amos del restaurant: Bernard Marius i Michèle Gaillagot. El xef és Marcel Aymeric.

Aigua, cervesa (6,50 € x 2 + 5,20 € x 2)

Compartim un dels plats típics de França: el foie gras de canard (ànec) mi-cuit amb gelatina de Muscat (moscatell), ceba dolça, poma verda amb balsàmic i pa torrat. És divertida l'escena en què a penes hem dit "paté" el nostre Florent salta d'immediat i ens corregeix: foie gras! Ens explica el plat però ens proposa que "veriuem" què és la crema verda (24 € x 2)

Amassa  Le Pays Catare IGP

Pinot des Garrigues - 13,5% vol.

Domaine Benoit Homs. Touruzelle/Torosèla, l'Aude, Occitània

30 € (16,50 € celler)

Elegant, amb fruita i espècies.

Cadascú es demana un plat. Redoblament de tambors... arriba el moment esperat de demanar el més emblemàtic: la Cassoulet, que ací serà la cassoulet de Carcassone, un guisat de fesols, pernil, salsitxa de porc i cuixa d'ànec; el nom prové de la cassole, la cassola de fang on es cuina. (28 € x 3)

El "temple" de la cassoulet és Castellnou d'Arri (Castelnaudary), diuen que lligat a la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) contra els anglesos, per poder alimentar els soldats.

Jo la compartisc, amb un selle d'agneau amb castanya (quarter posterior de corder; 25 € x 2)

El altres plats, joeue de boeuf (galta de bou; 26 €) i filets de cailles (guatla; 25 €)

Pensàvem compartir algunes postres, però al final, en demanem unes cadascú. Excessiu:

Sphère au chocolat noir, mousse mascarpone et griottes, que s'obri quan hi tiren el xocolate calent.

 (15 € x 2)

Tartelette au citron meringuée (14 € x 2)

Crème brûlée (12 € x 3). Millor que la catalana, diu el Florent.

Per al café (3,50 € x 6; i infusió (4,60 €) ens proposen eixir al pati on, com que està arreceradet, no fa fred.

Detall: ouets de pasqua de xocolate, gominoles i caramelets.

En cap moment ens diuen que ens n'hem d'anar, tot i que ells van preparant les taules per al sopar.

Total: 58 € x 7

Ara sí, lloc recomanable.

dimecres 8 d'abril

El poblet que visitem avui ens transtorna: Albi (el Tarn, Occitània).

Hem reservat per dinar a Opulence (52 Rue Emile Grand). 

Aigua, cervesa (Opulence 25 cl 4 € x 6 i Corona Cero 6 € x 2)

Se suposa que fan una cuina de compartir, així que ho fem amb uns caragols amb mantega i julivert (escargots au beurre persillé; el nombre és de sis en sis, encara que en siguem set; dotzena i mitja, 22 € - 6 valen 7,50 €) 

i uns cœurs de canard en persillade (cors d'ànec amb salsa d'all i julivert; 12 a 7,50 €) que ens recomana el xic que ens atén perquè suposa que no en mengem habitualment.

Carme i jo compartim una Planche "Mi Brasa" terra et mer: Demi-magret de canard, rumsteck, gambas flambées, poulpe persillé-aöli (mig pit d'ànec, filet de vedella, gambes flambejades, polp amb julivert - allioli, creïlles i salsa de rocafort; 50 € : 2). Per a 3 o 4 persones.

Les altres opcions: bavette (filet de vedella; 24 € x 4) i polp (23,50 €).

Réserve Éliézer Rouge 2023 Gaillac AGC

Braucol, Duras, Syrah, Cabernet Sauvignon 

12 mesos en roure francés -13,5% vol.

Château de Saurs. Lisle-sur-Tarn/ L'Illa d'Albigés, el Tarn, Occitània

28 € (15 € al celler)

Quan acabem, si encertem el tap en un forat de la paret, ens regalen el vi. No hem tingut sort, per poc.

Compartim unes postres, brioche perdue (com una llesca en ou), amb caramel de mantega salada i gelat de vainilla (8,50 €)

Café (2 € x 6)

(L'aixeta no es menja, però ens ha fet gràcia)

Total: 40,50 € x 7

dijous, 9 d'abril

Avui ens quedem a Tolosa.

Havíem reservat a Au Pois Gourmand, però per no haver d'agafar cotxe hem preferit dinar pel centre. Una altra possibilitat ha estat Chez Carmen, però finalment anem a Fogo (6 Rue des Puits Clos), i hem encertat. 

Podem triar entre el carrer i el celler soterrani; elegim la claror.

Tenen un menú curtet, però molt bo segons alguns veïns -i el canvien cada dia-. Amb entrant, plat principal i postres, 26 € [sense les postres, 22 €, i només el principal, 20 €]

Aigua, cervesa i vi.

Jus 2023 Corbières AOP

50% Carignan, 50% Grenache Noir

Clos Counta. Fabresan, l'Aude, Occitània

(16 € en celler)

Com a detall, una crema de verdures amb pètal de flor.

Entrant: all porro torrat, formatge Vieux Rodez, iogurt grec amb herbes i pinyons. De-li-ci-ós.

Plat principal, a triar entre:

- Truita dels Pirineus à l'unilateral (torrada per un costat) i mantega blanca; creïlles espàrrecs verds i crema de remolatxa. Molt bo.

- Filet Mignon torrat, suc de carn a l'estragó

Per a les postres:

- formatges

- pastís d'ametla, gelat de vainilla, maduixes i gingebre

Cafés

Total: 41,14 € x 7

Lloc molt molt recomanable

divendres, 10 d'abril

On serà l'últim dinar? A Foix. Sí, ací nasqué en 1488 Germana de Foix, segona muller de Ferran el Catòlic i virreina a València, la mala de les Germanies.

Tenim taula a Canon Canon (25 rue des Marxands, Foix  IG), una cuina "de proximitat i d'estació". El servei és un poc especial (Simon a la cuina i Théophile a la sala)

La cervesa és de La Bonne Foix (5 € x 6); aigua i vi

A taula hi ha diferents gots. N'hi ha uns verds que són el cul de la botella amb què han fet els llums.

La Petite Odyssée Rouge Furie 2022

Abouriou, Merlot

12 mesos en foudre i bota - 13% vol.

Antoine Bernardin. Lavernosa e la Caça, l'Alta Garona, Occitània (IG)

Ens convida Carme (Aprox. 25 €)

Compartim un formatge Haloumi torrat (típic de Xipre) 

En una pissarra tenim els plats:

Pour Patienter:olives, xampinyons, cremes...

Tapasiettes: remolatxa, ou, cebiche, carlotes, espàrrecs, Haloumi, filet de porc, tagliatelle...

Balade en cinq temps (carn 44 €, Végé 38 €). No ho demanem

Plat: grillade d'agneau (25 €)

Carme i jo demanem un ou escalfat, all porro i crémeux de céléri rave (crema d'api-rave; 9 € x 2; crec que tots el demanem)

Compartim un cebiche de truita i cumquat (12€) 

i carn de corder (25 €)

Tot està bo.

Desserts: a les postres, ens convida Pepa, que demà és el seu aniversari

formatges de cabra, de vaca i d'ovella

crema de xocolate, 

cœur d'orange, suprême, meringue craquante (8 €)

Cafés

Total (sense vi ni postres): 37 € x 7

El tíquet tampoc és normal, en aquest lloc.

Pregunte què significa el nom del bar: no ho he entés molt bé, però sembla que fa referència a la beguda i a que està bé.

I què ha passat amb els sopars? Que els hem fet a casa, un xaletet "amb i sense piscina" als afores de Tolosa. Hi hem portat de València algunes cosetes (pernil; llonganissetes de Pasqua de Toribio -Xirivella- i de Museros, del Mercat Central; vi; oli...) i n'hem comprat d'altres (formatge, pa, fruita, tomaques, alvocats, patés...) al mercat des Carmes (1892; el nom, pel convent que hi havia a finals del segle XIII) i al de Victor Hugo (1827 / l'actual, 1959); no hem sigut conscients que allà hi havia una de les millors formatgeries: Xavier. Meilleur Ouvrier de France; i algunes altres en forns i carrefours diversos.

Alguns formatges: Tomme de l'Adour affiné, Bethmale de tradition, Beaufort d'Alpage, Bleu de Gex, Pélardon, Occitan...

Pensava que recordaria els vins espanyols, però no. Els francesos són 

Cuvée Noa 2020. Gaillac AOP. Braucol, Cabernet Sauvignon, Merlot. 13% vol. Château Burguet. 

Cuvée Privilege d'Antan 2022. AOP Gaillac. 60% Servadou, 40% Syrah. 14% vol. Domaine de Larroque

Fins i tot hi hem celebrat un aniversari improvisant amb un pastís i un ciris amb llumenetes, però no hem pensat a comprar el Blanquette de Limoux per brindar, que diuen que és un escumós més antic que el xampany

PER MOLTS ANYS, bonica! 🎂🎉

A l'Yves Thuriès de Cordàs (Cordes-sur-Ciel) hem comprat els típics croquants d'ametla i boletes de merenga.

A la plaça (Les Halles) ens hem fet alguna cervesa, aigua, infusió o sidra.

Una de les protagonistes del viatge ha estat l'aigua amb gas, sobretot la Perrier.

Però copes també n'hi ha hagut.

Unes margarites a la preciosa terrassa de l'hotelet Maison Soclo (34 Rue Valade, Tolosa), amb unes olivetes com a detall. A l'interior tenen un pot de gominoles que són una temptació.

(dimarts, 7)

A Le Loup Blanc. Bar à cocktails sur-mesure (18 Rue Nicolas Bachelier) ens fem un estrany còctel -perquè els clàssics estan "vetats"-: Aztec Mule. Pisco Demonio, amaretto, ginger beer, poudre d'or (11 €)

És divertit. Al web podeu veure l'efecte de la pols d'or, i també el fum d'una poció del Dr Jekyll...

(dijous, 9)

A la terrassa interior Le 20 Place du Capitole de l'Hotel Ibis Styles Toulouse s'està molt bé, un recés de pau de la ciutat que està de gom a gom.

Cervesa Blue Bay (6 € x 3), Martini (pot ser que hagueren de triar entre 4 o 8 cl? 9 € x 2), Garibaldi (Campari, aigua amb gas i suc de taronja; 11 €); jo, vi rosat (Nivolo Rosé 2023 IGP Comté Tolosan 5 €).

Amb uns pistatxets de casa, que no tenen cap detall.

(dissabte, 4)

En alguns pobles hem estat i ens hem pres alguna cosa, encara que no hi haja foto: La Grassa/Lagrasse, Castellnou d'Arri/Castelnaudary, Gaillac, Miralpeix/Mirapeis/Mirepoix...

Quines coses quedaran per a un altre viatge?: poulet à la Toulousaine (pollastre torrat o a l'ast amb salsitxa), foie gras d'oie, tòfona, confit du canard, garbure (sopa amb carn i verdura), ostres (bé, els que començaren abans els viatge sí que en menjaren), bougnette (mandonguilla gegant, elaborada amb pa, ous i carn de porc), jambón Noire de Bigorre (DOP)[que no ens hem animat a tastar; per prejudicis?], rillette d'oie (carn cuita d'oca)...

I de dolç: le fénétra (pastís amb confitura d'albercoc, pell de llima confitada i una cobertura de galeta feta de clares dd'ou batudes i farina d'ametla), tarte aux noix, Brique du Capitole (caramels de praliné en forma de taulell), pastís Gascon o "Croustade aux Pommes", flocons d'Ariège (praliné d'avellana recobert de merenga de vainilla; amb versió de rosella o de violeta); Blanquette de Limoux, sidra (La Ciderée, Pépine, Occitan...)

La violeta de Toulouse, l'hem tastada com a ingredient en la cuina; però no en caramel La Maison de la Violette

I el que no em perdonaré és no haver conegut ni vist el Cachou (catxú, cachunde, cato: substància medicinal; Cachou Lajaunie, del farmacèutic Léon Lajaunie, 1880; ara del Grup Kraft). Tant com m'agrada la regaléssia, el puromoro, les juanoles...!

Tot i que no té res a veure amb el menjar, vull acabar l'entrada amb uns divertits "colominets" rojos que hem anat trobant per la ciutat de Tolosa.

James Colomina "L'homme à la tête de pomme", "L'enfant à la fleur", "L'enfant au bonnet d'âne".

ohlalatoulouse 

Hem pensat que se'n podien fer caramels, imants, mocadors, figuretes de decoració...