Esmorzars Hedonistes

Ho repetiré una i milanta vegades més: no puc amb l'esmorzaret, la terreta, el caloret, la germanor... ! Però el que sí que m'agrada és l'esmorzar. La Guía Hedonista n'inaugura una secció a càrrec de Joan Ruiz (esmorzaret.es). 

Quins són els seus 20 bars favorit? Els podeu consultar a l'app de la GH.

- Mercat de Russafa (Russafa, l'Eixample)

- Mistela (Benicalap)

- Barecito (Ciutat Vella)

- Bodega Avellanas (la Seu, Ciutat Vella)

- Ca Rakel (Cabanyal-Canyamelar)

- Ca Xoret (Meliana)

- Casa Mundo (Sant Francesc, Ciutat Vella)

- Cerveceria Àngel Guimerà (Arrancapins, Extramurs)

- Che Taberna Vasca (la Gran Via, l'Eixample)

- Gallo de Oro (el Mercat, Ciutat Vella)

- Kiosko La Pérgola (Exposició, el Pla del Real)

- La Cantina de Russafa (Russafa, l'Eixample)

- La Chata Ultramarinos (Russafa, l'Eixample)

- Mesón Canela (Campanar)

- Nuevo Oslo (Arrancapins, Extramurs)

- Platerring (la Petxina, Extramurs)

- Pollos Quinín (la Gran Via, l'Eixample)

- Rojas Clemente (el Botànic, Extramurs)

- Torre de Utiel (Russafa, l'Eixample)

- Trinquet de Pelai (la Roqueta, Extramurs)

Rostit a foc lent

De nou, Jose i Núria (José Vicente BIOT Mollà i Núria Roig Orts), del Rustidor de Meliana, són protagonistes de la Guía Hedonista (Silvia Ruiz de la Prada, 20/3/26)

El Rustidor: la casa de menjars de Meliana que fa gust de casa

"José i Nuria porten 25 anys al capdavant d'esta casa de menjars amb la qual s'han proposat marcar la diferència. I és que una vegada la proves, cap altra et sabrà igual. Paraula!"

“És ell qui s'encarrega de totes les paelles per a emportar-se i dels arrossos que ixen del local. És un pencaire nat, dels que no paren, molt constant i molt perfeccionista amb el que fa”, reconeix Nuria Roig. Mentres que de cara al públic, trobarem darrere del taulell a Nuria Roig Orts. A ella, que es definix com “un cul inquiet”, l'apassiona el tracte amb la gent i portar la part més creativa del negoci: “M'agrada pensar plats nous, donar-li alguna volta a la tradició i adaptar-la un poc als temps d'ara. També porte la part de servei d'àpats i d'organització d'esdeveniments. I per descomptat, estic cada dia cara al públic, que és una cosa que m'encanta”, afig. 

El que defineix El Rustidor és això, una casa de menjars amb plats casolans, molt pròxima, lligada al seu entorn i a l'horta, on la prioritat és cuinar bé i fer que la gent gaudisca quan s'emporta el menjar a casa”

“En un moment en què tot va molt ràpid, nosaltres continuem defenent una cuina amb molt xup-xup”.

Si parlem dels favorits de Núria, tenim l'arròs al forn, les tellines amb tomaca i el pollastre a l’ast; mentres que els de José serien la paella valenciana, l'albergínia farcida i la tomaca, amb pimentó i tonyina. Si parlem del que demana més la gent, sens dubte, el que més agrada és el pollastre a l’ast, la paella valenciana, les croquetes i els caragols avellanencs, quan és temporada. Encara que també l'ensalada russa té moltíssims seguidors”, reconeix Nuria. 

---------------

"El sabor de casa" (Katablok, 26/11/25)

Atraco Hedonista a Nuria Roig (El Rustidor) (26/9/25)

Un dia ben salat

dimecres, 18 de març

No és un pensatifet perquè fa temps que estic donant la llanda per anar a banyar-nos a la Font Salada, però la decisió sí que ha sigut un "va, ja!". L'organització per part de l'amfitriona ha estat de 10. Primer, un passeget per la marjal (aiguamolls, pasarel·les de fusta, camins de terra, el Blau del Calapatar, la Muntanyeta Verda, el molí del pont de Sant Pere, el riu Bullent, el Salinar... (auntirdepedra). No cal dir que la xica també ha demanat un dia perfecte: ni fred ni calor, sense vent, amb un bon solet -per posar un però hi ha una boirina que permet el Montgó jugar a conillets a amagar, però la Segària s'hi mostra ben xula, amb el seu gegant de pedra sempiternament dormint-.

En acabant, el banyet a la font salà (a Pego ens diran que ells la coneixen com "ullal del Burro"). És un brollador d'aigües termals, cristal·lines, amb temperatura constant que ronda els 23ºC durant tot l'any. Ho diré milanta vegades: Quin gust! Quin luxe! 

I finalment, el dinar; se'ns ha fet un poquet tard, però al restaurant on Anna ha reservat taula no ens posen cap problema i ens reben amb un bon somriure: Daniel (pl Ajuntament, 15. Pego - 615 216 546 / 966 400 156 fb. Al costat del Zorrilla)

Normalment tanquen dimarts i dimecres (el restaurant de la Font Salada també tanca dimecres), però avui tenen obert; quan hi arribem cap a les 15 h ja han dinat tots i estem soles (al final encara s'ocupa una altra taula).

Comencem amb una cervesa (2,50 € x 7) i el detall d'unes ametletes fregides de vici. Jo després demanaré una copeta de vi (4 €).

Ens proposen algun arrosset, però decidim compartir una picadeta:

Pa amb tomaca i allioli (3,50 €, per a 2 persones)

Salmorra casolana (5 €). Olives diverses, ceba en vinagre, pimentó verd...

Ensalada russa de lluç (6 € x 2; servida en racions individuals). Extraordinària, sap a mar; no vos la perdeu.

Moixama amb albergínia a la flama (3,20 € x 3)

Les enteses deliberen respecte al grau de forn i de flama de l'albergínia. Jo, cap a dins i au!

 

Coquetes de dacsa; 3 amb gambeta i ceba (2,50 € x 3) i 1 amb ou, tonyina i anxova (3 €)

Delicioses.

Carxofes a la planxa (9 €, 12 llesquetes)

Bones; potser la ració és escassa.

Figatells (3 € x 4 - Espècie de mandonguilla de forma aplanada, elaborada amb magre, fetge de porc i espècies que es menja torrada) 

No entrarem en la polèmica de si els figatells són d'Oliva o de Pego. La nostra amiga és saforenca, i els Daniels són de la Marina -encara que el més jove viu a l'altra banda-. Sempre m'ha fet gràcia allò de la rivalitat entre pobles veïns (què vos he de dir dels peixets d'Almàssera i Alboraia!) i m'agrada estirar la llengua, però ací no piquen l'ham. Oliva i Pego, separades pel riu Bullent, pertanyen a comarques i províncies diferents (la Safor, València-la Marina, Alacant) però estan l'una al costat de l'altra i comparteixen la marjal, la llengua i la bona gent.

(Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Manuel Sanchis Guarner: "En Pego s'apeguen, en Oliva es desapeguen i en Gandia els arrepleguen")

Per a les postres, tot i que no cal, acabem demanant-ne un plat cadascuna:

Pastís de formatge amb melmelada de nabius (4,50 €) 

i de carabassa (5,50 €; per a mi, les millors); 

flam de café (3,50 €) 

i de torró (4,50 €).

Café (1,30 € x 3) i tallat (1,50 €)

Un últim detall, herbero amb gel XXL

Total: 27,43 € x 4

El servei es desviu per oferir-nos el bo i millor i perquè estiguem ben a gust.

Parlen valencià, i tant, amb eixa melodia encisadora amb què poden fer de mi el que vulguen.

Encara tenim temps per a una volteta pel centre de Pego i una visita a la platja d'Oliva i les noves construccions.

Un dia ben salat i preciós. Gràcies, boniques!

Feu bunyols?

En ValenciaSecreta (16/3/26) llig que Ricard Camarena recomana els bunyols de Bienve, amb carabassa de Vilamarxant. (En Michelin, 13/3/26, fa altres recomanacions)

No puc evitar-ho, em poden les llistes, i ja tardava a penjar la dels bunyols. Si mireu les propostes de l'any passat ("No mengeu bunyols sense forats") no crec que diferisquen massa de les d'enguany. 

Els que alguns destaquen com els millors són els bunyols de Mary, només aquests dies en el Restaurant El Origen d'Aldaia (IG).

Amb permís de @paranxeta, copie la seua valoració:

N'he tastat de quatre llocs de "solvència contrastada": de Bienve, de Fabián, del Contraste i d'una parada xiconina que hi ha a la pl de Pere Borrego. Tots 4 m'han semblat prou bons. Si donaren Òscars al millor bunyol, els premis serien: a la millor textura, els del Contraste; a la quantitat de carabassa, els de la plaça de Pere Borrego, i el premi al millor cruixent, els de Fabián. Visca el bunyol!!!!

Orxateria el Collado, (Ercilla, 24; José Civera Martínez, 83 anys) 

Buñuelos Bolea (Enric Navarro, 19. Benimaclet; Adela Bolea, 1948)

Els Tonets del Carme (Sant Donís, 3; Antón Mir, 1988; 3a generació) 

El Contraste (Sant Valeri, 12) 

Bienve. Glasol (Regne de València, 22 - Pintor Salvador Abril) 

Fabián (Moratín, 1) 

Churros Numerosos (Jesús 41. Jesús Manuel Ruíz) (sense gluten) xocolate 

Bea y la fábrica de churros (Maties Perelló, 31) 

La Churrería del Barrio (l'Olivereta)

La Geperudeta (Gran Via de Ramón y Cajal, 49) 

Picó Masía (Sant Josep de la Muntanya, 3)

Casa Piloto (Gayano Lluch, 32. Rascanya) 

Horchatería Mari Toñi (Alboraia, 23) 

Churrería Heladería Los Olivares (Just Vilar, 17. Cabanyal-Canyamelar) 

Conchín (Pobla de Farnals, 42. Camins al Grau) 

La Churrería del Barrio (Burgos, 2. L'Olivereta) 

Falla Josep Antoni Puríssima i Major (L'Eliana) 

Santa Catalina Bunyoleres sense Fronteres (Gandia) 

El Origen (Aldaia) 

Churrería La Ruta (Alfafar) 

 

Aquestes Falles he fet alguna visiteta a malalts i, prop de sa casa, he comprat els de La Geperudeta (la Roqueta, Extramurs. 9 € dotzena), que m'han agradat molt, de textura i de sabor.

I els de Bolea (Benimaclet. 1948 / també 9 € dotzena). No estan malament però no els destacaria. N'he comprat també de figa (6 € mitja dotzena), contundents. (disfrutabenimaclet)

En cap de les dues parades parlen valencià.

Etimologia:
De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’. 

De bony i el sufix -ol, segle XIV, amb reducció àtona, per la forma irregular que pot sortir segons la perícia del bunyoler.

No cal tirar-se al pou

dissabte, 14 de març

Fa exactament sis anys que entrà en vigor l'estat de alarma a Espanya i ens confinaren. No podíem creure tot el que estava passant ni imaginar el que estava per vindre. Les falles es quedaren mig plantades als carrers; algunes es cremaren i d'altres es pogueren guardar. Enguany sí que n'hi ha, de falles, però preferim fugir de l'excés. Una excursioneta als ponts de Xulilla (els Serrans)? Pensat i fet, anem cap allà.

Fem una volteta pel poble i, com l'altra vegada, entrem al forn Esteve (IG); he tornat a comprar el reguiño (una espècie de pa cremat; baix a la foto) i en aquesta ocasió un pa de corte de cruz. 

Avui tampoc hi ha repelà, un pa amb forma de cassola que se sol omplir amb diversos ingredients, segons m'han explicat (en la foto, dalt a l'esquerra).

Hem reservat taula a El Pozo (Arrabal, 7. Xulilla - 640 989 020 fb) en el primer torn (13,30 h. Ho tenen de gom a gom, amb molt d'estranger -diuen que és habitual en hivern-), però no ens apressen perquè deixem la taula quan es fan les 15,15 h.

Comencem amb una cerveseta (Estrella Galicia 2,30 € x 3), i el detall d'unes olivetes.

Aigua (Solán de Cabras 1l. 2,40 €), copa de vi negre (3,50 €).

Hi ha menú del dia (26 €), amb tres entrants (ajoarriero, croquetes de sépia i migas de pastor), un plat principal a triar entre diverses opcions i unes postres. Ens pareix molt i demanem de la carta.

Compartim els entrants:

Ajoarriero (6,90 €). Saladet però molt bo; llàstima de pa industrial amb què el serveixen.

Cruixents de botifarra amb melmelada de figa (2,60 € x 2)

Jo, olla de berzas (col de cabdell), amb fesols, creïlla, bleda i herba-sana, amb el rin-ran d'ou dur i bacallà en oli d'oliva (13,50 €). És un plat típic de Xulilla (primavera-estiu). L'olla xurra (amb embotit, porc, corder...), per a l'hivern.

I. s'ha demanat unes manetes de porc en salsa d'ametla (14,50 €), acompanyades de rodanxes de creïlles fregides

Ens porten una cistelleta de pa, ara sí, molt bo, i no el cobren.

No hem pogut amb les postres.

Café (1,90 € x 2)

Total: 28,35 € x 2

És zona castellanoparlant i no, no parlen valencià, tot i que l'entenen i no fan mala cara si el parles; l'anglés sí que el dominen.

"Penjades de la natura" (Katablok, 18/11/23)

--------

No cal "tirar-se dins d'un pou", és a dir, fer un acte de desesperació. Senzillament ens ha paregut una bona opció eixir a caminar, i a dinar, clar.

"Caure al pou"? Literalment, a l'entrada del restaurant n'hi ha un, però està ben tapat, és impossible caure-hi. En sentit figurat és tenir una gran desgràcia o passar grans dificultats i, a pesar que en tenim alguna familiar i moltes mundials, intentem no abatre'ns i tirar avant; ha sigut una escapada molt agradable, tot i que l'orage feia carasses: sol, pluja -gotetes-, arcs de Sant Martí...

--------------------

L'etimologia de Chulilla-Xulilla- Xulella-Iulella és incerta, amb dues teories principals: 

-una suggereix un origen en un patronímic (nom de persona, nom del pare, cognom) àrab que reflecteix el passat andalusí

-l'altra apunta a una arrel romànica derivada de xulla (costella o llom) amb el sufix diminutiu -illa, possiblement fent referència a la forma del terreny o les característiques geogràfiques.

----------------

Ruta o Senda dels Pantaners o dels Ponts Suspesos/Penjants o dels ganxers: els pantaners eren els treballadors que van viure -amb les seues famílies- en un poblat específic fet per a la construcció de l'embassament de Loriguilla en la conca del riu Túria (1950-67). Hi havia un pont suspés i un fix, que s'endugué la riuada del 57. En 2013 es reconstrueixen els dos ponts suspesos. Els ganxers (madereros) eren els que transportaven la fusta pel riu.

Paratge Natural de Los Calderones

El Charco Azul, piscina natural

Una cassalleta i...

La cassalla és un aiguardent sec i transparent obtingut per la destil·lació d'anís, amb alta graduació alcohòlica (40-50%), originari de Cazalla de la Sierra (Sevilla). 
Es consumeix sola o mesclada amb aigua freda (palometa o nuvolet); a Cullera, el xifli és el combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima.

Entre altres, les destil·leries encarregades de fabricar i distribuir aquesta beguda més conegudes són les d'Anís Tenis (Montfort, el Vinalopó), Cerveró (Cullera), Ríos (des de 1885, Silla), Ayelo (Aielo de Malferit), El Bravero (el Port de Sagunt), Ferri (Bellreguard)

El cantant valencià Eduard Joanes va fer l'any 1982 la cançó «La cassalla»; el grup de ska i rock de Pego, La Gossa Sorda, «Cassalla paradise»; el grup de ska-reggae d'Alcàsser Sva-Ters, «Romanç a la cassalla»; Bajoqueta Rock, "Saia Casaia";

En la Guía Hedonista (Marta Moreira, 13/3/26) parlen de "la cassalla més artesanal del mercat, amb llenya de taronger i herbes naturals" i de la destil·leria Cerveró (Cullera, 1935)

A Real (la Ribera Alta) ja s'han celebrat dues Fires de la Cassalla (octubre 2024 i 2025)

Premis 2025 

Cassalla Cerveró, Millor Cassalla de la Comunitat Valenciana

Modalitat de Cassalla tradicional: 

1. Cassalla Cerveró 

2. Cassalla El Bravero 

3. Cassalla El Cavaller (València)

Modalitat de licors de Cassalla (cremes i combinats): 

1. Crema de Menta – Destilería Ferri 

2. Herbero de Anís – Limiñana (Tenis)

3. Crema de Café – Anís Ríos

LevanteEMV (27/9/25)

Si esteu a València en Falles...

Propostes falleres de la Guía Hedonista (13/3/26) 

Paula Pons 

Bunyols: L’Art del Sucre, Bienve, Aspai

Sopar a Acapulco Bar; Simposio; Barecito

Marta Moreira

Bunyoleria de Bienve

Silvia Ruiz de la Prada 

Bunyols de figa dels Tonets del Carme; foodtruck d'Aspai Obrador

Clem Café, Bar X, Boatella, Somos Raro, Bernal A Costa (Patraix), Marghè (Malilla)

Pasta de Malditos Pastardos, foccacia de È Pazzo, productes gourmet de La Chata Ultramarinos

Paella de l’Alter

Guillermo Navarro

Ñam (Aspai), Bunyols Bienve, El Contraste

Casa Carmela, la Colonia de Carmela

Gallo de Oro, Tasca Sorolla

Olga Briasco

Central Bar, Vuelve Carolina, Bodega Alenar, La Principal 

Ana González Barranco

Bunyols dels Tonets del Carme, Bunyols Bienve, Aspai; The People’s Coffee (Torrent)

Llibres El delantal y la maza (María Arranz), De lentejas y caviar (Jorge Guitián) de Col&Col Ediciones.

Botiga Trobar (el Cabanyal), pizza La Finestra de Russafa; forn Crème Brûlée

Macarena Escrivá 

Bar Ricardo, paella de Casa Roberto, orxata Daniel

Carla Centelles

Arre (Castelló), embotit sec de Carnicería Robres, pa de Brod Obrador; Mesón del Vino IGP Castelló, (blanc de l’Estanquer, mistela de Mas de Rander o algun ancestral de Bellmunt & Oliver)

Mercat Gastronòmic

Soles? Mai! 💜

diumenge, 8 de març - Dia de la Dona

Quin pla millor per a un diumenge 8 de març que dinar amb amigues i anar a la mani? Doncs això.

Tenim taula -reservada amb bastant antelació- a la terrassa d'Amor Amargo (Mossén Femenia, 3. Russafa, l'Eixample).

Plovisqueja i hi ha gent molt incívica tirant petardets, però... què hi farem! Dins està de gom a gom, i això que el local és immens.

Aigua (0,5 l 2,50 €), cervesa(2,70 €) i copa de vi (3,80 €)

Només trauen detall d'olives a la primera que arriba.

Enrique Mendoza 2023 Alacant

50% Monastrell i 50% Merlot

14,5% vol.

Enrique Mendoza. Alfàs del Pi

20 € (Aprox. 10,90 €)

Fruita negra, flors, poc especiat i mineral.

Compartim al centre:

Ajoarriero (Fora de carta, 9 €). 

Amb verdura? Bo.

Tartar d'albergínia a la flama amb sardina fumada i piparres (14 €). Per a mi, la textura de l'albergínia no està aconseguida, para crua.

Pa (Crec que no ens han preguntat si en volíem. 2,80 €)

Carxofa confitada a baixa temperatura, tomaca seca i guanciale (5 € x 5). Olioseta, però bona.

Rostes (torrezno del Heavy; no sé què significa) amb salsa d'envinagrats (8,50 €)

Calamar de platja a la planxa amb base de blanquet i potetes cruixents (19 €; a la carta indicava 16 €)

Per a les postres, 

Pastís cremós de xocolate am gelat (7,50 €)

Pastís Nanay de formatge i nabius (7,50 €)

Café (1,80 € x 4)

Mistela. En gotets de plàstic. Ens conviden a la primera ronda; la segona 2,20 € x 6

Total: 28,54 € x 5

Ni bé, ni malament, ni tot el contrari; és veritat que l'època fallera -encara que incipient- és mala per anar a un restaurant per Russafa.

No parlen valencià

------------------

Com deia en "Qui menja mel, no fa fel" (Katablok 2022), "El senyor Google té moltes referències a "Amor amargo": cançons del Duo Dinámico /Bruno Lomas; de Míriam Hernández; de JM, Gigi i Facundo Majdalani; de Vicky... També és una sèrie turca. Però ni cantem ni veiem la tele, ara estem a l'antiga Bodega Seguí..."

-----------------

Una qüestió que m'inquieta molt: per què els diferents moviments feministes no es poden posar d'acord ni un dia com avui? Per que hi ha d'haver dues manifestacions diferents a València (i a altres ciutats)?  L’Assemblea Feminista convoca la seua des del CIE de Sapadors fins a la plaça de la Mare de Deu, per reivindicar els drets de les dones immigrants i racialitzades, amb el lema “Contra l’ofensiva imperialista i colonial, els transfeminismes defensem la vida!”. La Coordinadora Feminista, crítica amb la teoria queer, la convoca de la Porta de la Mar a la plaça de la Reina, amb el lema “Democràcia sense feminisme = barbàrie”. 💜💜

-----------------------

Sembla que siga eixir-se'n amb un ciri trencat (o pixar fora de test), però per allò de l'amor amarg, sabeu què és ésser una Charo? Serà precís això? 

«Charo» és un terme pejoratiu sorgit a Espanya en 2011 i popularitzat en la dècada de 2020 per a descriure a dones feministes i progressistes de mitjana edat; diuen que sovint funcionàries, divorciades, amb actituds amargades... Fins i tot s'utilitza "charocracia, charolítico, charía". Xeee, quin món més matxirulo!

(Wikipedia) 

La cantina de l'escola

dimecres, 4 de març

Sempre dic que ja no m'apuntaré als dinarets del SVF i al final caic, perquè m'abelleix molt veure algunes personetes. La cita no és a la cantina de l'institut (jo no l'he coneguda, no sé fins quan donà servei; ara queda el taulell i la sala té altres usos) sinó propet, a la Cantina de Russafa (Literat Azorín, 13. Russafa - 653 944 026 fb).

La definició de cantina al diccionari de l'AVL és "Establiment públic que generalment forma part d'una caserna, d'una estació o d'un centre educatiu, on se servixen begudes i alguns comestibles". No sé de què forma part aquesta cantina, tot i que sí que està molt implicada culturalment i social. A la RAE també apareix com a sinònim de "bar, cafeteria, taverna o tasca".

El menú del dia (13 €) inclou detall de benvinguda (olives), pa de pataqueta (del forn Valènci), dos plats i postres o café.

Mentre espere, una cerveseta (2,30 €)

Cerveses, vi (jo, una copeta de vi negre), aigua, refrescs...

De primer, coca d'espelta delaEra amb bleda i embotits de Toribio (Xirivella).

També hi ha ensalada, crema de carabassa i formatges valencians (+4 €)

De segon, gallineta arrebossada amb verdures al vapor.

Les altres opcions són mandonguilles de seitan (gluten de blat), pollastre, paella (+ 4 € i la fan per a una sola persona si cal), rellomello (+ 3 €) i ànec confitat (+ 4 €).

Per a les postres, coca de xocolate

O flam, quallada de cabra, coca de poma, natilles de plàtan de Cullera.

Cafés i infusions

Total: 16,65 € (+ increments) x 18

Com sempre, una excel·lent qualitat-preu.

És impressionant com una xica sola serveix tota la sala però, també com sempre, està superada i no contesta bé.

Parlen valencià.

"La Cantina de Russafa, l'antiga fàbrica de guitarres on dinar per 13 euros" ElPaís (Eugenio Viñas, 27/2/26)

--------------------

En acabant alguns ens fem una copeta a la porta del costat, l'Ubik. Jo, una mistela amb gel (3,50 €)

---------

A les 19 h Vicent Garcia Devís presenta el seu llibre Akiva. Fugint dels llops al CCC Octubre.

Un bon treball d'investigació periodístic i històric amb una bona dosi de literatura.

Donner tout*

dilluns, 2 de març

"Ja estem en Falles", sí, i trobar taula tranquil·la per dinar un arrosset -que Bruno ve de la France!- és missió impossible. Carme ha hagut de batallar en línia i en directe per concertar lloc, hora i menú. Tenim taula a el Mirador de Only You (antic hotel Astoria, Rodrigo Botet, 5. Sant Francesc, Ciutat Vella) però a les 15,15 h, així que en acabar la mascletà (Hermanos Sirvent, Fontcalent, Alacant) ens fem el vermut al taulell del Boatella (Mercat, 34):

Cervesa (3 € x 2), vermut Ciento Volando (Fernández Pons, Godella; 4 € x 3)

Carxofetes fregides (8 €). Reboníssimes

Total: 8,67 € x 3

No parlen valencià, però són molt fallers i muy valensianos.

En arribar advertim que, malauradament, no tenim taula-mirador; però hi ha una lliure i molt amablement ens la canvien.

El Menú de Falles -el que hem triat- val 39,50 € (el de Sant Josep serà més car); l'Executiu, 27,50 €; també hi ha carta.

Detall d'olivetes i papes.

Se suposa que el menú inclou pa i aigua, però ens cobren 4,50 € d'una botella. Per al pa hi ha dues o tres opcions; jo trie el d'olives.

Aliats 2023 DOP València

50% Monastrell i 50% Marselan - 14% vol.

4 mesos en roure francés

Bodegas Enguera.

24 €

Fruita fresca, herba, espècies; fresc.

No hem de triar els entrants per a compartir:

-Ensalada russa de tonyina amb llagostins i salsa Sriracha (pebrera, vinagre, all, sucre i sal)

-Tiradito de bacallà amb alvocat (massa verd), ceba morada, mango i llima verda

-Croquetes de pollastre marinat amb cremós de mostassa i mel (2 per persona). Abellidores.

Per al plat principal, havíem triat (i reconfirmat diverses vegades) l'arròs amb llagostins, rap, allets i bolets

Olioset, però...

[Les altres opcions són ventresca de tonyina, galta de porc ibèric, arròs de verdures i arròs de pollastre i bolets; i amb suplement, arròs del senyoret, de llagosta, d'ànec i foie, llobarro i entrecot de Black Angus]

Per a les postres, ja no els queda la llesca amb ou caramel·litzada. 

Compartim el pastís de formatge gorgonzola, 

el brownie 

i el sorbet de llima verda i alfàbega.

Café: 3 € x 2 (No sé si hi havia també una infusió)

Total: 50,67 € x 3

Ens ofereixen un licoret o fins i tot un cava, però declinem l'oferta, que ja va bé.

S'esforcen a parlar valencià

No està malament, però si ets d'ací no crec que siga una opció; ix caret.

------------------

*"Donner tout" és com es va traduir al francés la cançó "Solo tu" dels italians Matia Bazar. I per què parle d'açò ara i ací? Que l'hotel es diga "Only You" ja em sembla coentet, però no és això, la història és que Bruno (francés de pares valencians) ara està ací, i en poc de temps anirem nosaltres a veure'l (i a aprofitar-nos-en) a Normadia. Quines ganes!!! No sé si ho donarem tot, però ens hi esforçarem.

(he trobat l'expressió "tout donner", però no sé si són diferents)

Anava a titular l'entrada "Una Alliança Francesa particular", però he pensat que no calia, no?