Esmorzar o dinar?

Ja hem parlat de vegades del que la gent entén per esmorzar. Allò del almuerzo de trabajo, que és un dinarot, no es comprén al nostre poble. Quina és l'hora d'esmorzar? Als moderns i famosos "temples" de l'esmorzar la gent fa cua abans de les 9 h. No entraré en polèmica. Posem cap a les 10 h? A l'escola era un poquet més tard, cap a les 11 h.

En la GuíaHedonista (17/7/26) Joan Ruiz proposa la "Ruta definitiva per esmorzar davant la mar aquest estiu" 

La Alegría de la Huerta (passeig Marítim, mòdul 6, platja de la Malva-rosa): entrepà de titaina amb calamaronets i ou fregit o d'esgarradet amb moixama 

Tabalet (passeig Marítim, 8. Pinedo): pollastre a la brasa amb alvocat, mel i mostassa, o corder amb tzatziki 

Maremar (passeig Marítim, 20, Pinedo):  xulles de corder amb ou fregit i creïlles, brascada, o sardines amb creïlles, pimentons del padrón i ou o calamarons. 

La mar salà (Dossel, 49. Cullera): esmorzar en quatres tandes

Pa torrat Mar Salà. 

Cassoletes: gambes amb allada, sépia amb tinta, ensalada russa, calamarons arrebossats...

El calder: calamars amb allets tendres...

Arnadí i cremaet.

Supose que la la saviesa popular te raó quan diu que "un bon esmorzar estalvia un dinar", no? 

Coneixeu altres refranys?

Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pidolaire.

Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar.

A qui has de donar dinar, no li planyis l'esmorzar.

Estiu 26

L'estiu astronòmic ha començat hui diumenge 21 de juny a les 10,24 h. Tot i que ja res és igual, que no he hagut d'esperar l'estiu per a eixe "merescut descans", ho he celebrat passejant per la platja, eixe privilegi de platja on puc anar caminant des de casa, però eixa porqueria de platja on encara van a parar tantes séquies i aigües residuals.
Enguany no estàré en aquesta platja la nit de Sant Joan (crec que estaré en uns llacs "d'aigües cristal·lines" on no sé si celebraran eixa nit tan especial). Vilaweb ens recomana "cinc escumosos per a celebrar el solstici d'estiu", amb noms que m'han fet gràcia: L'an[ç]tral, Tinc set, Bosquet, Lucidity i Raventós.

Per ací per l'horta -o almenys el meu entorn- no hem menjat coques de Sant Joan aquesta nit, però ara sembla que són imprescindibles.
"Les tradicionals coques de Sant Joan tornen als forns valencians amb noves propostes artesanes. El Gremi de Forners i Pastissers de València torna a promoure este producte tradicional amb la setena campanya que posa el focus en l'artesania i la innovació", amb el lema "La nit més curta, el sabor més nostre" Guia Hedonista (19/6/26)

ValenciaBonita (16/6/26)

Sempre he vist en les llistes de premiats del Gremi de Forners i Pastissers el forn San Antonio de Sant Antoni de Benaixeve, però no el coneixia. Divendres tinguí ocasió de veure les coques de Sant Joan que hi feien, però ni la tastí ni la comprí. Sí que em fiu un café; tenen una bona terrasseta.

En aquesta entrada aniran apareixent els tasts estiuencs que no tenen espai propi.

dimecres, 8 de juliol

Que si no em fa por la calor? I tant, però igualment quede a esmorzar amb un amiga, en un baret del centre on sempre fa bon airet: Mestizo Café (Portal de Valldigna, 9, el Carme, Ciutat Vella, - 611 509 877)

Jo, un tallat (2,10 €) i pa torrat amb labneh (formatge de iogurt i espècies orientals; 4,90 €)

diumenge, 19 de juliol

Diumenge la mare fa el dinar, un poquet de peix i ensalada. Jo porte una botelleta de vi grec que, com temia, ja no està en el seu millor moment. Mira, hi posem un poquet de bresquilla, i fresquet està bo.

ΔΥΟ ΕΛΙΕΣ (DYO ELIES) 2010 PGI Imathia

Sirà, Merlot, Xinomavro - 14,5% vol.

KIR-YIANNI. Naousa, Paros, les Cíclades

I no, no és el millor dia per quedar a sopar, que el carrer està ple d'energúmens envoltats en banderes i amb la cara pintada cantant el "Viva España" de Manolo Escobar i insultant a tot aquell que no siga ehpanyol.

En fi, tenem ganer de veure'ns i trobem un recer de pau al carrer de la Reina, una casa preciosa plena de plantes, quadres, ceràmica, escultures, tapissos... del món sencer!

I què tenim per sopar? 

A. ha portat hummus amb remolatxa i ensalada de cogombre, tomaca i algues wakame. 

Inverso 2025

100% Godello - 13% vol.

Valsangiacomo. Xiva

Aprox. 11,50-15 €

Flors, mineral, fruita blanca... Complex, agradable.

Jo, sardina amb ceba de la mare. 

A taula hi ha olives variades (quina perdició!) i papes. M. ha preparat un gaspatxo de mango per començar. Clòtxines, boletes de formatge de iogurt amb za'atar (زعتر) i oli; un platet amb oli d'oliva i un altre amb za'atar de Jordània per anar sucant amb pa (una altra perdició); ensalada de ruca i tomaquetes; albergínies farcides al forn...

Per a les postres, un gelat casolà d'ou. Extraordinari.

Jo porte un tros de coca de llanda de taronja del forn Sant Bartolomé i

Llopart Brut Reserva 2022 CORPINNAT

60% Monastrell, 20% Garnatxa Tinta, 20% Pinot Noir

Criança 24 mesos - 11,5% vol.

Degollament 05/2026

Llopart. Subirats, Barcelona

17,85 € (Corty)

Fruitetes roges, fresc.

I per si faltara alguna cosa, un sorbet de llima i cava en unes precioses copes de vidre decorat.

Xarrant xarrant, se'ns fan les tantes.

Gràcies, cabanyalera major!

Guanyen els figatells de la Safor*

III Campionat d'Espanya de Bocates

Participants per Comunitats

El “Bocata de la Valldigna”, del bar Casa Marina (Av. La Valldigna, de Benifairó de la Valldigna, la Safor), amb figatells, botifarrons, ceba a la planxa, formatge fos i maionesa trufada, ha sigut reconegut el millor entrepà de la Comunitat Valenciana en aquest campionat. 

2n - La Mesedora amb “El Panxeta” (Algemesí): pesto de tomaca seca amb cacau del collaret, cansalada viada, pico de gallo de mango amb chipotle, rovell d'ou curat amb greix de bou

3r - Cal Carrero amb “El Potro de Cal Carrero” (Sant Isidre, Patraix): poltre, alls tendres, ceba caramel·litzada, salsa, creïlles palla, vel de papada ibèrica

Millor entrepa "Tradició": "Terrachá" de LaTradicional, La Corunya

ValenciaSecreta

    Guia Definitiva de llocs on esmorzar

ValenciaBonita

* Ja coneixem la rivalitat entre la Marina, la Vall d'Albaida i la Safor quant a la qualitat i autenticitat del figatell

"saborós i fàcil de pair" *

dimecres, 22 d'abril - Dia de la Mare Terra

Sé que semble un disc ratllat, però és que em sembla un luxe tan gran entrar en una llibreria a les 9,30 del matí un dimecres, passejar pel centre sense a penes turistes -bé, ja n'hi ha uns quants agafant bicicletes com si s'acabara el món-, i entrar a un baret a esmorzar amb una bona amiga...!
Fem i desfem llistes de llocs on volem anar, i avui hem triat el bar, o la bodega, Avellanas (Avellanes, 15. La Seu, Ciutat Vella), un dels recomanats de Joan Ruiz Esmorzaret (Guía Hedonista), on segons ell fan la millor truita sense ceba de la ciutat, i el millor bocata de pisto amb blanc i negre. 

Local menudet que fa cantó; està ple però tenim taula dins -sense haver reservat-; la major part de clients semblen habituals i hi ha unes quantes sotanes negres. Obri de dilluns a divendres, de 7,30 a 14 h.

Detall: olivetes picants amb pebrera i cacau.

Demanem mig entrepà de truita de creïlla, molt bona, meloseta per dins, amb un bon pa... "saborós i fàcil de pair"

Jo, cervesa (l'altra opció, aigua).

Café

Total: 8,50 € x 2

Ell (Constan) sembla més serioset -almenys amb els no asidus- i no parla valencià; ella (no sé si és Reyes), és més afable i parla valencià.

"Bodega Avellanas, possiblement la millor truita de València" ValenciaPlaza, Vicent Marco (5/9/25)

[El Carrer d'Avellanes va del carrer de la Mar al del Palau però en l'antiguitat estava dividit en tres trams: “de Sant Tomàs” o “dels Almunia” (1526) o del Bisbe (1406); “dels Ducs de Mandas” i “de les Avellanes” o “dels Capsllevats” o “plaça de Marrades”. 

Sobre l'origen del nom del carrer de les Avellanes es diu que una ocasió, i per la gran sequera que va haver-hi en temps del pare Vicent Ferrer, es va fer una processó de rogacions i el sant va anunciar que abans d'arribar a este carrer caurien gotes com avellanes. En juny de 1923 passà a ser “Primat Reig” (Enrique Reig Casanova; València 1859- Toledo, 1927). L'any 1940 tornà a ser de les Avellanes.  callesyplazasdevalencia, calleshistoricasdevalencia]

Sabíeu que la paraula "avellana" prové del llatí nux abellana, que significa "anou d'Avella" (ciutat del sud d'Itàlia, Campània -com Nàpols-)

* "Menja avellanes", Els Pets: Si sempre et trobes molt cansat / i no tens ganes de parlar (...) Menja avellanes (...) És un fruit del nostre país / Saborós i fàcil de pair / Té proteïnes / I si l'esnifes / Et posa d'allò més feliç 

----------------------

Aprofitant que la ciutat està bastant tranquil·la, passegem un poc i ens fem una aigua amb gas (Pellegrino, 505 ml) a la plaça Cisneros (el confessor d'Isabel la Catòlica i Inquisidor), en Nonna Limone (4 € x 2)

Quin gust!

Parem a esmorzar?

Tots sabeu la malíccia que em fa això de l'esmorzaret i la terreta. Per això un bon amic m'ha enviat aquest article on es veu que no soc l'única -només una coseta: a mi, els diminutis sí que m'agraden-.

Isabel Olmos. Levante-EMV (13/4/26)

A cuenta del polémico ‘esmorzaret’ 

Vaya por delante una cuestión que no puedo evitar: aborrezco los diminutivos. A veces se me escapan, lo tengo que confesar, pero intento ser cada vez más consciente y enviarlos castigados al rincón del pensar cuando aparecen, por sorpresa, en una conversación adulta. Los aborrezco porque considero que minimizan el impacto, el significado y el poder que sus palabras originales atesoran. Sobre todo, en lo que a campañas publicitarias se refiere. No es lo mismo ‘terra’ que ‘terreta’, ni ‘esmorzar’ que ‘esmorzaret’. Hay diferencias notables, y se ven. 

Como valencianoparlante toda mi vida he soportado chistes en los que mi idioma era usado en tono de burla para evidenciar diferencias entre los listos y los tontos, los de la ciudad y los del pueblo, los ricos y los pobres. Es obvio que el fomento de la lengua desde la transición ha logrado tirar abajo muchos de estos injustificados clichés y ampliar su uso en muchos sectores. Aunque, no nos engañemos, sin apoyo institucional está en pleno retroceso. 

Lo 'gastro' cuesta más caro 

Lo que me llama mucho la atención desde hace algunos años es cómo la publicidad utiliza el valenciano, qué modelo de valenciano y para qué. Y me va de perlas la última polémica a raíz de la campaña de una compañía de bebidas refrescantes y la respuesta de otra, una cervecera. Yo no sé ustedes, pero cuando yo quedo a ‘esmorzar’ quedo a ‘esmorzar’, como siempre se ha hecho aquí cuando paras un momento de trabajar. Eso de ‘l’esmorzaret’, con ese diminutivo que cambia el concepto totalmente, no sé de donde ha salido. Supongo que de alguien que vio enseguida la opción de turistificarlo, ligándolo al concepto ‘gastro’ y ‘neo’ que tanto impera ahora y poderle subir el precio. 

Aquí quedamos o paramos para ‘esmorzar’, no para comernos un ‘esmorzaret’, igual que hablamos de ‘la terra’, un término infinitamente diferente al insulso ‘terreta’, infantil y ‘aigualit’ hasta el extremo máximo. 

Señores publicistas, por favor, dejen de infantilizar nuestra manera de ser, de hablar y de vivir la vida. Mil gracias por reivindicar nuestra lengua para vender más sus productos. Pero háganlo con respeto, a nadie se le ocurriría una campaña que invitara a comer ‘callitos’ en Madrid, ‘butifarritas’ en Catalunya, ‘pintxitos’ en Donosti o ‘jamoncito’ a lo largo y ancho de la piel de toro. Trellat.

---------------------

No sé què ha passat. Jo tenia una entrada amb el llibre de Paco Alonso La cultura de l'esmorzar (Bromera. 21,95 €), però no la trobe. He llegit un article de Joan Garí que en fa referència i el copie ací.


"Esmorzar és cultura". Joan Garí - Llepolies & Saladures (AlmanaqueGastronómico)

Potser ningú com Paco Alonso s’havia esforçat tant per a reivindicar que això que fem els valencians entre les 9 i les 11 del matí és cultura. Mentre en d’altres tradicions gastronòmiques estan habituades a desdejunis pantagruèlics només eixir del llit, ací som molt d’un got de llet o café al principi de la jornada i reservar-nos per a l’autèntic àpat restauratiu i jubilar. Esmorzar, en efecte (no confondre amb l’almuerzo espanyol, que és la mateixa paraula però amb un contingut diferent) és un costum privatiu valencià que té una litúrgia, uns còmplices, uns aliments fetitxe i uns locals especialitzats. Perquè esmorzar, ras i curt, és una cosa perfectament seriosa. La menjada més feliç del dia. L’ocasió primerenca cada matí de reconciliar-se de nou amb el món. Un instant de repòs i satisfacció abans d’una dura jornada laboral. 

 De tot això parla Alonso en el seu nou llibre La cultura de l’esmorzar (Bromera). Ací s’explica fil per randa tot el que necessita saber un esmorzador si vol comprovar que el que està fent és el que toca. Algunes paraules clau hi són comboi i dieta. La primera la defineix el Diccionari Normatiu Valencià com “activitat festiva, diversió col·lectiva, entusiasme, il·lusió”. Perquè l’esmorzar sol ser col·lectiu, gremial, sindicat i solidari. Quant al segon terme, ha fet fortuna des de fa dècades dins el sintagma “dieta mediterrània”. Al meu amic (i gran gastrònom) Jaume Fàbrega no li agrada l’expressió perquè sembla suggerir alguna cosa mèdica. Alonso, al seu torn, es limita a recordar que dieta ve del grec Díaita, que vol dir “estil de vida”. Doncs sí, és això. Esmorzar cada dia forma part del Valencian Way of Life. Que no deu ser molt estrambòtic quan milions de visitants venen al nostre país per a formar-ne part, ni que siga per uns pocs dies. 

Entrem en faena, però. L’esmorzar valencià consta d’uns termes fixos que són els cacaus, els tramussos i les olives partides. Després ja, al gust: de l’allipebre albuferenc a la carn de cavall, de les faves tendres a la sardina de bota, tota mena de truites i mil entrepans boteruts amb, com a mínim, tres ingredients. 

Entre totes aquestes menges sagrades, un capítol a part el constitueix el figatell. Aquesta mescla de carn magra i fetge adobat amb espècies, típica de la Safor i la Marina, ha passat a ocupar un lloc d’honor en molts bars dedicats a l’esmorzar. Justícia poètica, diríem, perquè el figatell és un poc com l’hamburguesa valenciana, però més deliciosa. Encara recorde els que em vaig menjar a l’Hotel Alahuar, a la Vall de Laguar, gràcies al cuiner Vicent Mengual. Bocatto di cardenale.

“L’esmorzar –escriu Alonso- és probablement el més autèntic que queda en la nostra forma de ser i d’alimentar-nos”. I després afegeix que el prefereix a la paella, perquè genera menys talibanisme. Són paraules majors. Precisament Paco Alonso és el creador de Wikipaella (una web on deixar constància dels restaurants respectuosos amb el nostre plat nacional) i també dels Premis Cacau d’Or, que guardonen els establiments on la rutina alimentària matinera es pot fer amb major profit i consistència.

Tots tenim algun bar en especial on sabem que podrem esmorzar amb garanties. El meu –o un dels meus- és el Racó de Tere, a la Vall d’Uixó. No està inclòs en la “Guia d’Or dels esmorzars (101 llocs on paga la pena esmorzar)” que tanca el volum de què parlem, però podria estar-ho. Precisament la Vall d’Uixó té l’honor d’haver inventat “el plat més fort de la gastronomia espanyola” (segons Alonso), l’empedrao. Aquesta recepta, d’origen sogorbí, consisteix en una densa barreja de carn de caça, arròs i fesols triturats. Menjar-se això per a esmorzar té mèrit, vos ho assegure… Jo ho he fet per a dinar i vos assegure que és un mos consistent però alegrement gustós. 

Quant al Racó de Tere, està situat al davant de l’Institut Honori Garcia. El va fundar en 1987 la mare de Loli Segarra, que ara regenta el negoci amb el seu marit, Javi Navarro. És un lloc sense pretensions on saps que, cada matí, tindran preparada una truita de creïlla, ceba o carabasseta, llomello fregit, calamars o sardina de bota i tot això acompanyat per un allioli de bandera. D’entrada, invariablement, un bol amb olives i un altre amb cacau (que no és del collaret: no es pot ser perfecte!). 

Aquesta panòplia convoca, cada matí, colles de clients que només aspiren a una cosa: la felicitat. És a dir, un bon esmorzar.

Esmorzars Hedonistes

Ho repetiré una i milanta vegades més: no puc amb l'esmorzaret, la terreta, el caloret, la germanor... ! Però el que sí que m'agrada és l'esmorzar. La Guía Hedonista n'inaugura una secció a càrrec de Joan Ruiz (esmorzaret.es). 

Quins són els seus 20 bars favorits? Els podeu consultar a l'app de la GH.

- Mercat de Russafa (Russafa, l'Eixample)

- Mistela (Benicalap)

- Barecito (Ciutat Vella)

- Bodega Avellanas (la Seu, Ciutat Vella)

- Ca Rakel (Cabanyal-Canyamelar)

- Ca Xoret (Meliana)

- Casa Mundo (Sant Francesc, Ciutat Vella)

- Cerveceria Àngel Guimerà (Arrancapins, Extramurs)

- Che Taberna Vasca (la Gran Via, l'Eixample)

- Gallo de Oro (el Mercat, Ciutat Vella)

- Kiosko La Pérgola (Exposició, el Pla del Real)

- La Cantina de Russafa (Russafa, l'Eixample)

- La Chata Ultramarinos (Russafa, l'Eixample)

- Mesón Canela (Campanar)

- Nuevo Oslo (Arrancapins, Extramurs)

- Plattering (la Petxina, Extramurs)

- Pollos Quinín (la Gran Via, l'Eixample)

- Rojas Clemente (el Botànic, Extramurs)

- Torre de Utiel (Russafa, l'Eixample)

- Trinquet de Pelai (la Roqueta, Extramurs)

Esmorzant a l'aldea

dijous, 19 de febrer

No vull entrar en la polèmica de l'esmorzar i l'esmorzaret, ni en si tot el que envolta la moda de la ruta dels esmorzars és bona idea o no. Molta gent es queixa perquè ja no pot anar tranquil·la a esmorzar, ha de reservar, pugen els preus i baixa la qualitat, es fan mescles impossibles, s'ofereixen mides d'entrepans estratosfèrics, el soroll dels locals no deixa ni parlar... En fi, sabeu que a mi m'agrada molt l'hora de l'esmorzar, a casa i fora, i més si és amb amics. I qui si no em podia haver fet conéixer un bar com Guimarayz (les Encreullades, 3. Aldaia - 960 014 138)? Abreunvinito, clar. Em parla d'un premi del Cacau d'Or, però jo no trobe informació, ni tampoc trobe el bar al llibre de Paco Alonso La cultura de l'esmorzar. En la seua ressenya trobareu informació més detallada.

El local està de gom a gom, i resulta bastant sorollós. A taula (reservada per a les 11,15 h, que tot i ser jubiletes hi ha algunes obligacions), cacau i olives amb variants. Vi, gasosa i aigua.

Compartim un plat de carxofa i faves.

Jo, mig entrepà amb ou remenat amb embotit i creïlles (que semblen bollides més que fregides). El pa, bo, cruixent.

Les altres opcions, mig de carn entatxonada (mechada) amb creïlles i un altre sencer de carn de cavall amb faves i ou fregit.

Al final, café, cremaet i café tocat de Baileys.

Quan ja estem tranquils és hora d'anar-se'n (però no perquè ens hagen dit res).

No sé quant val, em conviden. GRÀCIES! Com se sol dir, hem de repetir! (Comprove  la seua entrada que són 7,47 € x 3)

No parlen valencià.

---------

El topònim aldaia és d'origen àrab, الضيعة al-dáia, l'aldea, la finca, el mas (toponímia de l'Horta).

Un bon esmorzar no estalvia un dinar*

dijous, 12 de febrer

L'esmorzar a l'horta és cosa d'hòmens? Jo ho recorde així des de menuda, sí, i en alguns bars encara ho sembla, com al Baret de Roca (Sant Isidre, 33. Roca, Meliana - 960 802 395), encara que la majoria dels que hi ha ací ja no estan treballant. No entrarem en si és qüestió social, de cultura, de costums, de modes, de salut o de què. El cas és que a mi m'ha agradat sempre esmorzar: a les 11 en l'escola, quan feien Dinastia el dia que no anàvem a la facultat, cap a les 10,45 als instituts... i ara, sense hora. El que no entenc massa bé és aquell almuerzo de trabajo a l'hora de dinar.

Quan obrin el Baret a les 9, de dimecres a diumenge, de seguida s'ompli; nosaltres hi hem anat una miqueta més tard i no hem tingut problema per a tindre taula, a més a més no ens apressen perquè la deixem tot i que tanquen a les 11 i això que ho hem allargat.

Hi ha entrepans sencers i mitjos, o plats, que es trien a l'aparador de la cuina: titaina, truites, embotit, sépia amb ceba, sang amb ceba, lleterola, abadejo amb ceba al vol, carn de cavall, pimentó fregit,  alls tendres, faves, creïlles fregides, ou fregit...

De seguida porten a taula el cacau -del collaret- i les olives variades. 

Jo, cervesa i mig entrepà d'embotit amb pimentó. El pa, fantàstic, del forn Avinguda José Ballester de Meliana (fb). Que bo!!!

Tot i que m'agrada més el café, hui em demane el cremaet; rebò.

Total: 7,25 € x 2

Parlen valencià.

Quin gust, un dijous i bon dia esmorzant tranquil·lament en un baret de l'horta!

Lloc molt recomanable, tot i que, com diuen a "El Baret de Roca-Cúper no té clients, té incondicionals", ValenciaPlaza (Vicent Marco, 15/6/23): "Posa alguna cosa mala a l'article, perquè no vinga més gent!", "no publiques res que s'omplirà d'esmorzadors!", "digues que està tot fatal que si no no tindrem lloc!"

*El refrany diu que sí que l'estalvia, però tampoc ha sigut tant com per a no dinar després; me'l podia haver estalviat? Probablement, però he dinat amb la mare.

-----------------

Des de 1953, els llogarets de Roca (Meliana) i Cuiper (Foios) constitueixen una parròquia.

Roca té l'origen en la concentració d'alqueries al voltant de l'antic camí de la Tanca -conegut inicialment com l'Alqueria Alta o Els Xorets, per ser el sobrenom que rebia la família més gran-,  sobretot després de la desamortització del segle XIX, tot coincidint amb la rompuda de les terres de la marjal. En 1884 es va beneir l'ermita dedicada a Sant Antoni, en l'alqueria de Vicente Roca, terratinent de València el cognom del qual va acabar donant el nom a aquesta pedania.

Quant al temeta de "Cúper" o "Cúiper", podeu llegir alguna cosa interessant a cdlpv.

El topònim deriva del nom de família Cuyper o Kuyper, antropònim d’origen flamenc (s. XVII). El 1882 un descendent d’aquesta família, Joaquim Guerrero Casanova de Cuyper, hi va fundar la Colònia Agrícola de Cuiper.

Esmorzem amb cacau

XI Premis Cacau d’Or  (22 de novembre de 2025, Torrent)

Guanyador: Los Abetos (Torrent), amb "El Cestón" (entrecuix de pollastre macerat amb herbes, creïlles, alvocat i salsa secreta)

Jurat: Juanjo Rausell, president del Gremi de Forners i Pastissers de València; Ana Torres; Paco Alonso; Pablo Margós, xef del Trinquet Pelayo; i Manuel Latorre, gestor comercial de Heineken. 

Nous temples de l'esmorzar

Castelló:

Casa Julián (La Barona), Casa Bou (Sant Joan de Moró) i Bar Trafalgar (Grau de Castelló)

València:

Cal Carrero (Patraix), La Nueva Terraza (La Pobla de Vallbona) i Mesón Canela (Campanar)

Reconeixements especials a Torrent: La Curra, premi Centenari, i Los Abetos, premi especial grup hostaler

Alacant:

Nautilus (Forna), Rafel Restaurant (Pego) i Restaurant El Rall (Benissa).

ValenciaBonita (22/11/25)

"A bon mercat..."

dimecres, 12 de novembre

Al meu horari hui de matí tocava "gimnàstica", però l'he canviat sense pensar-ho massa per una visita al Mercat Central amb companyia d'una habitual i un esmorzar a Central Bar, en una hora que encara no està ple de guiris.

No, no hi ha gasto, directament passem a l'entrepà, del "Hoy Tenemos":
Albergínia a la flama amb ventresca i envinagrats (cebeta, pebrera...) (7,50 € i 5,50 € del mig, que no és mig), en pataqueta. Molt bo.

Jo, una copeta de vi La Forcallà de Antonia (100% Forcallat. Rafael Cambra. 4,80 €); 

E., aigua Solan de Cabras 0,5 l (2,50 €)

Café i tallat (2 € x 2)

Total: 12,15 € x 2

Parlen valencià

"El Central amb aire d'alfàbega" (17/8/21)

"Central Bar by Ricard Camarena" (7/9/12)

Sembla que la cotorra del mercat ja vol que siga Nadal...

Esmorzar amb amigues -i amics- sempre és una festa

diumenge, 28 de setembre

No, no m'agraden aquest tipus d'esdeveniments (eventos, diuen, o propostes gastronòmiques) on hi ha moltíssima gent, s'han de fer llargues cues, els preus són desorbitats i la qualitat del menjar... no sé com dir-ho... 

Però ací estic jo, amb una més de les meues contradiccions o incoherències, al Festmorzar, per primera vegada a Almàssera.

Hem hagut de vindre abans de les 9,30 h en què obrin, perquè si no és imposssible.

Diversos bars o restaurants fan una proposta d'entrepà (12,50 €; inclou beguda i gasto -cacau i olives-) + tapa (19,50 €) + cremaet, + pastís de formatge

Al facebook de La Ruta dels Esmorzars hi ha molts vídeos.

Hem triat:

-Cal Carrero (orxateria; Sant Isidre, Patraix, València)

“EL CUBANO DE CAL CARRERO” (el de l'esquerra de la foto): porc marinat i torrat, pernil cuit, mostassa, cogombrets i formatge; pa torrat i untat amb mantega. Boníssim 

/ Tapa: titaina del Cabanyal amb ou. 

-Brasería Ca Juan (Daimús)

“TORRENTE” (el primer de la foto, el que jo he demanat tot i el nom que té): creïlles fregides, rostes de Sória, formatge brie a la planxa, ou fregit, allioli de llima verda 

/ Creïlles Miura (braves amb cua de bou, formatge cheddar i ou curat en soia)

-Bar Marvi (Camins al Grau, València)

 “COCHINILLO” (el de la dreta): porquet guisat, maionesa de llima verda i pico de gallo. Llàstima de pa, no ens agrada gens.

No hem demanat la tapa de bunyols de bacallà amb allioli 

El cremaet, a La Nueva Terraza (la Pobla de Vallbona) -ens ha entrat en el tíquet-; també s'hi pot comprar el licor crema de taronja i ametla Truc (La Ruta dels Esmorzars; Beals)

Les altres opcions, 

A To Trapo 2.0 (Paiporta): “CONTRAMUSLO” / creïlles braves

Mesón Canela (Campanar, València): “KANELA FRIED CHICKEN” / ou amb llagostins

Reyton (Sueca): “BRASCA CABRA POLLO” / boles de creïlla farcides de llonganissa

Coquería Pepe Cotaina (Gandia): coca de masa mare de titaina i esgarraet / ensalada russa

Bergamonte

Como un queso

Cassalla Cerveró

Ho hem passat bé a pesar de tot i de la música excessivament forta; hi he anat amb un dels esmorzadors més gran de la contornà, que coneix a tot deu.

dissabte, 27 de setembre

No anava a penjar aquest esmorzar en aquesta entrada, però com que té a veure amb el festivalet, ací el deixe. Hem anat passades les 10,30 h al Festmorzar, les cues són llarguíssimes i el sol ben potent, així que en desistim i ens n'anem al corralet de casa, que hi ha alternativa:

sardina amb ceba de la mamma, coca amb tomaca, coca amb sal, cacau, tramussos, envinagrats (variants), olives de Kalamata, banderilles Toreras Kimbo, llonganisseta de pasqua, papes, galetes amb llavoretes...

Cervesetes i vi

Matsu El Pícaro 2024 DO Toro

100% Tinta Toro - 13,5% vol.

2 mesos amb mare en ciment

Bodega Matsu / Vintae. Toro, Zamora

9,50 €

Fruita, punt dolç.

Per a les postres, gínjols, mandarines, coca cristina i pastís de poma.

Ah, i també hem preparat cremaet, perquè no ens falte de res.

A partir d'ací, ja, molta aigua.

Que bé que s'està ací amb aquesta gent!

Te'n vens a esmorzar a Almàssera?

No done crèdit, a Almàssera se celebrarà, del 26 al 28 de setembre, a l'antiga fàbrica de Nalda, la primera edició del Festmorzar, organitzat per La Ruta dels Esmorzars (fb, IG)

Mira, han tingut el detall de no parlar d'esmorzaret, i ho han escrit bé, sí, amb "z". No sé si hi trobarem alguna cosa més en valencià 🤔

divendres 26 de 17:00 a 03:00
dissabte 27 de 09:30 a 03:00
diumenge 28 de 09:30 a 00:00

-Cal Carrero (València): entrepà “EL CUBANO DE CAL CARRERO” (porc marinat i torrat, pernil cuit, mostassa, cogombrets i formatge; tapa Titaina del Cabanyal amb ou
-Bar Marvi (València): entrepà “COCHINILLO”; tapa, bunyols de bacallà
-A To Trapo 2.0 (Paiporta):entrepà “CONTRAMUSLO”; tapa, creïlles cruixents
-Mesón Canela (València): entrepà “KANELA FRIED CHICKEN” (entrecuix KFC); tapa, ou amb llagostins i gula
-Reyton (Sueca): entrepà “BRASCA CABRA POLLO”; tapa, boles de creïlla farcides de llonganissa
-Coquería Pepe Cotaina (Gandia): entrepà, coca de titaina i esgarradet; tapa, ensalada russa
-Brasería Ca Juan (Daimús): entrepà “TORRENTE”(creïlles fregides, rostes...)
-La Nueva Terraza (la Pobla de Vallbona)
-Como un Queso

ValenciaSecreta

ValenciaBonita

I del 2 al 5 d'octubre, L'Horta Burger Fest. Que què?

On diríeu que està el tròpic?

dijous, 31 d'octubre

Mals dies per als pobles de l'Horta Sud i de la Plana d'Utiel-Requena; tot i això la gent es reuneix al solet de la ciutat de València i fa un poc de teràpia, entre sons d'alarma de Protecció Civil que arriben ben tard. 

I allà estem, esmorzant al bar Trópico (Av. Burjassot, 24. Les Tendetes, Campanar - 963 271 765 IG), a hora de senyoretes, no d'obrers, i ja se'ls han acabat moltes coses. L'esmorzar sencer val 6,50 €; mig entrepà, 6 €; el de carn de cavall, 8 €, però ni preguntem si en tenen.

A taula, olivetes i variants (cacaus, no)

Jo em demane un entrepà d'ous remenats amb botifarra, cansalada i rovellons; era l'últim remitjonet i em cobren 6 €. Deliciós. Amb cervesa i café.

6 € x 3

Hi hem de tornat a tastar el morro, la sang amb ceba, l'allipebre...

Lloc molt recomanable.

No parlen valencià.

Vicent Marco. Guía Hedonista (10/6/22)

Publiblok esmorzar

I ja que estem, més publicitat. Vos he parlat moltes vegades de com m'han fet avorrir paraules com ara "la terreta" i "l'esmorzaret", però mira, almenys el cartell està en valencià.
Aquest Esmorzafest serà divendres 1 i dissabte 2 de novembre als Jardins de Vivers. 

La final de Som Esmorzadors es disputarà entre els cinc baristes que hagen passat la fase prèvia. Entre el 9 de setembre i el 20 d'octubre, qualsevol persona podrà votar telemàticament pel seu esmorzar favorit inscrit en www.somesmorzadors.com, introduint un codi de la botella edició especial d'Amstel.

Les entrades gratuïtes es podran aconseguir a través dels codis de la botella d'Amstel ‘Feta en Comunitat Valenciana’, a partir del 9 de setembre, o bé amb el tiquet de compra del producte en botigues, supermercats o grans superfícies (a partir del 26 de setembre).

Algú sap si aquest és el mateix premi que el Cacau d'Or /La cultura del Almuerzo?

Disfressant-nos de llauradors

dimarts, 9 de juliol

Feia temps que no venia a esmorzar a la Cantina de Russafa (Literat Azorín, 13); és un lloc agradable, i està de gom a gom (havia reservat taula a través del whatsapp - 653 944 026).

Ja sabeu que poc m'agrada la paraula "esmorzaret", per l'ús que se n'ha fet, però el cas és que ha triomfat. Ací, de 9,30 a 12,30 fan "L'ESMORZARET del Llauraor" (que també costava massa posar la "d"), per 7,50 € (inclou les olives i el cacau, la cerveseta/el vi/el refresc i el café, +1 € si és cremadet)

Jo em demane el Benimaclet: pataqueta de l'horta amb llonganissa, ou rotlladet (així és com li deia ma iaia a la truita francesa) i tomaca. No és bonic, però està molt bo.

Fran, l'Almussafes: sobrassada, ceba escalfada, formatge.

Compartim una cervesa extra (2 €).

Parlen valencià.

Lloc molt recomanable.

ValenciaSecreta (24) Guia definitiva esmorzar a València (25):

Bajoqueta Bar (Corts Valencianes, 15)

Ca Rakel (Dr Lluch, 9. Poblats Marítims)

Pastoret de Náquera en Valencia (Mercat de la Impremta, C de la Mascota)

Alenar (Martínez Cubells, 6)

Garden Brasas (Vall de la Ballestera, 43)

Bar Nuevo Oslo (Doctor Sanchis Sivera, 7)

Asador El Pastoret (Pí del Salt, 10, Nàquera)

La Mesedora (Carnissers, 22, Algemesí)

La Cantina de Russafa (Literat Azorín, 13)

El Trocito del Medio (Blanes, 1)

Bar Mistela (Riu Nervión, 11)

L’Institut (1 de Maig, 65. Ribarroja)

Marvi (Sants Just i Pastor, 14)

Casa Cent Duros (Camí de Masarrojos, 10. Borbotó)

Bar Torrent (Pl del País Valencià, L’Eliana)

La Pérgola (Passeig Albereda, 1)

Bar Restaurante La Cooperativa (Arxiduc Carles, 14)

La Piulà (Carrer de Borriana, 45) 

Chaparral (Ctra. Barraix – Garbí, km. 2,2) 

El Trinquet de Pelayo (Carrer de Pelai, 6) 

Bar Ca Susito (C. Marines, 36, Vilamarxant) 

Nou Racó de la Taronja (C. Montcada, 46119 Nàquera) 

La Fragua Gastrotime (Pl Manuel Granero, 9) 

Bar Cremaet (Avinguda del Port, 20) 

El Baret de Javi (Plaça de Rojas Clemente, 1A) 

Taberna Los Gómez (Carrer de Correus, 10) 

La Bicicleta de Nàquera (Aragó, 1) 

Bar Anem Anant (Jose María Haro, 19) 

Bar La Utielana (Pl Picadero de Dos Aguas, 3) 

La Taula de Xuan (Dr. Álvaro López, 41) 

Taberna Valear (Ciril Amorós, 82) 

Bar restaurante Rojas Clemente (Mercat de Rojas Clemente) 

Bar Cristóbal (Av. de Jesús Morante Borrás, 144) 

La Bodeguita de Juancar (Sant Clement, 8) 

Bar Mercat (Mercat Algirós) 

La Peseta (Carrer del Crist del Grau, 16) 

Central Bar (Mercat Central) 

Bar Avenida (Avinguda de les Balears, 31) 

Jimmy Bar (Av. del Camí Nou, 252A, Xirivella) 

Los Arcos (Carretera CV-310, km. 6, Bétera) 

Restaurante Polígono VII (Carrer de Massanassa, Silla) 

Cassalla (Bon Ordre, 19) 

Casa Baldo (Carrer de Ribera, 5) 

Mapa de l'esmorzaret

Beníssim benifet benigne*

dimarts, 12 de març

Avui tenim la Ruta literària medieval amb el CCC Octubre (Sant Ferran*, 12. El Mercat, Ciutat Vella); entre el recital i la ruta esmozem a la Cafeteria CCCO (650 711 723)

Cistina ens havia dit que ací havia menjat una truita amb carxofes deliciosa, i ens n'havien entrat ganes; però no tenim sort i avui no n'hi ha; tant se val, la demanem amb carabasseta; entrepà molt bo. 

Mig esmorzar, amb café: 5,80 € x 3); pa torrat amb pernil i café (4 €); tallat: 1,50 €)

*Carrer de principis del segle XIX (en temps del General Elio, que va promoure la seua obertura) sobre un tros de la muralla àrab, l'ex-convent de Magdalenes i els antics cementeris parroquials de Sant Martí i Santa Caterina (en 1805 van ser prohibits els cementeris urbans), en una àrea de transició entre dos zones comercials molt diferents: el carrer Sant Vicent, amb botigues de luxe, i una zona més popular, el mercat. Dedicat al rei sant Ferran per ser el Sant Patró del monarca absolutista Ferran VII qui ja tenia llavors dedicada l'actual plaça de la Mare de Deu.
En 1840 passà a ser carrer Lacy, militar i polític liberal Luis Roberto de Lacy i Gautier que va morir afusellat al castell de Bellver a Palma (1819); en 1844 tornà a ser San Fernando.

De 1937 a 1939 el carrer va ser batejat com a Tripulació del Komsomol, en homenatge als mariners soviètics del vaixell de càrrega Komsomol afonat el 14 de desembre de 1936 amb el seu carregament d'aliments i armes per al bàndol republicà. (callesyplazasdevalencia)

En CallesHistóricasdeValencia llig: "En su trayecto recordemos al primer centro comercial que tuvo la ciudad y que fue el célebre “Siglo valenciano” (1879), hoy ocupado por una entidad que glosa las “excelencias culturales catalanas”."

En ValenciaPlaza trobe que la farmàcia històrica que feia cantó amb Maria Cristina ha sigut desmuntada i convertida en botiga de lloguer de bicis.

---------------------------

Al migdia he quedat a dinar amb les "Guinness"; aquesta vegada a Benimàmet: Las Palmeras (Campament, 65 - 963 630 392 fb), molt prop de l'estació Les Carolines i la Fira.

És una casa antiga, amb terrasseta a l'entrada i pati descobert per als xiquets a l'interior.

Hi ha menú del dia, però Amparo ha encomanat una paella d'arròs del senyoret.

Cervesa (1,70 € x 5)

Com a entrant, demanem un Maño: papes, clòtxines en escabetx, berberetxos, aladroc, ametles i olives (7 €).

I arriba l'arròs del senyoret, amb bona cosa de trossets de peix i marisc (15 € x 3).

Molt bo; racions abundants (ens en posen per a emportar-nos-en sense cobrar res)

Per a les postres, dues llesques amb ou i gelat de vainilla (5 € x 2).

Estan bones, però no les han descongelades bé per dins; llàstima de presentació.

(Després veiem un pastís de xocolate i galeta amb molt bona pinta.)

Café (1,20 €) i tallat (1,30 € x 2)

Total: 24,77 € x 3

Lloc recomanable.

No parlen valencià.

Fem un passeget pel poble. L'antiga estació de Les Carolines és un bon lloc per fer-se un altre cafenet, però preferim caminar. 

Acabem al Casino/Sociedad Instructiva del Obrero Agrícola. Musical; antic cine Cervantes (1921) i ens fem un d'eixos gintònics (1/3) que ens agraden.

Convida l'amfitriona.

Lloc agradable i recomanable (també tenen menú del dia).

-------------------------

Benimàmet va ser un municipi independent fins a 1882, any en què va passar a ser una pedania de València. El prefix àrab Beni- sol traduir-se per «fills de» o «propietat de»; l'alqueria hauria pertangut a Mamet (probablement desviació de Muhammad); al Llibre del Repartiment consta Benimahabe. 

----------------------

*

beníssim: adv. Molt bé

benifet: m Benefici

benigne: adj. Saludable; que manifesta benevolència

Històries "foodies"

dissabte, 9 de març

Tornem a intentar fer la ruta completa de la marjal dels Moros, però el vent, la pluja i, sobretot, un gat no ens ho posen fàcil. Tot i això no ens amarguen el dia, que fem un passeget vora mar igualment, amb una llum grisenca extraordinària i, tot i que el restaurantet L'Estany de la Marjal dels Moros també s'ha posat en la nostra contra i ha tancat, ens fem un bon esmorzar a La Marimandona (La Marina, 21; platja de Puçol - 961 420 424 fb).

Esmorzar: 9,50 €

Aigua (2,10 €), dues copetes de vi (Atrio?)

Detall: olivetes, mix salat

Entrepans, amb pa molt bo:

Pisto amb embotit -llonganissa i botifarra- a l'estil de la iaia Amparo (extraordinari, molt recomanable)

La Marimandona Beach: truita, formatge i cansalada (normalet)

Dos cafés

Total: 10,55 € x 2

Parlen valencià (almenys s'hi esforcen)

-------------------

A la vesprada vaig al cine D'Or

A Fuego Lento (La passion de Dodin Bouffant, França, 2023;135 min. Direcció: Tran Anh Hung -El olor de la papaya verde, 1993-)
Supose que totes tenim en ment el plaer que ens va produir la cuina de pel·lícules com El festín de Babette (1987, adaptació del conte d'Isak Dinesen i dirigida per Gabriel Axel) o Como agua para chocolate (1992, basada en el llibre de Laura Esquivel). 

Què passarà amb aquesta, basada en el llibre de Marcel Rouff, La vie et la passion de Dodin-Bouffant, gourmet, 1924 (Mathieu Burniat, 2014, novel·la gràfica) o en el de J. A. Brillat-Savarin, Physiologie du goût, 1825? 

Hi ha l'assessorament de Patrick Rambourg (Histoire du Paris gastronomique, du Moyen Âge à nos jours; L'Art et la table) i del xef Pierre Gagnaire (que fins i tot hi apareix).

Hi pots sentir l'aroma quan preparen els vol-au-vent, la garreta de vedella, les quenelle, la salsa bourguignonne, el Pot-au-feu, el rèmol amb llet...

Em sorpén l'omelette norvégienne (truita noruega, backed Alaska, omelette surprise, omelette sibérienne...), que ni és "truita" ni és "noruega"; és un bescuit amb gelat de vainilla i suflé de merenga cremada amb aiguardent (afuegolento, 196flavors)

I encara més L'ortolan à l'Armagnac: l'hortòlà o sit és una au menuda que se sotmet a un ritual sinistre: el cacen amb xarxes, el ceguen i el tanquen en una gàbia, l'alimenten amb mill i l'ofeguen en brandi; després el frigen. Els comensals es tapen el cap amb tovallons per menjar-se'l. És un plat prohibit des de 1999.

Pel·lícula "suggerent" potser, però "fascinant" em sembla massa. Per a "foodies" i incondicionals de la Binoche.

Sara Cucala, El País, 17/12/23 

ValenciaPlaza 22/12/23