dissabte, 9 de març
Tornem a intentar fer la ruta completa de la marjal dels Moros, però el vent, la pluja i, sobretot, un gat no ens ho posen fàcil. Tot i això no ens amarguen el dia, que fem un passeget vora mar igualment, amb una llum grisenca extraordinària i, tot i que el restaurantet L'Estany de la Marjal dels Moros també s'ha posat en la nostra contra i ha tancat, ens fem un bon esmorzar a La Marimandona (La Marina, 21; platja de Puçol - 961 420 424 fb).
Aigua (2,10 €), dues copetes de vi (Atrio?)
Detall: olivetes, mix salat
Pisto amb embotit -llonganissa i botifarra- a l'estil de la iaia Amparo (extraordinari, molt recomanable)
La Marimandona Beach: truita, formatge i cansalada (normalet)
Dos cafés
Total: 10,55 € x 2
Parlen valencià (almenys s'hi esforcen)
-------------------
A la vesprada vaig al cine D'Or
A Fuego Lento (La passion de Dodin Bouffant, França, 2023;135 min. Direcció: Tran Anh Hung -El olor de la papaya verde, 1993-)Supose que totes tenim en ment el plaer que ens va produir la cuina de pel·lícules com El festín de Babette (1987, adaptació del conte d'Isak Dinesen i dirigida per Gabriel Axel) o Como agua para chocolate (1992, basada en el llibre de Laura Esquivel).
Què passarà amb aquesta, basada en el llibre de Marcel Rouff, La vie et la passion de Dodin-Bouffant, gourmet, 1924 (Mathieu Burniat, 2014, novel·la gràfica) o en el de J. A. Brillat-Savarin, Physiologie du goût, 1825?
Hi ha l'assessorament de Patrick Rambourg (Histoire du Paris gastronomique, du Moyen Âge à nos jours; L'Art et la table) i del xef Pierre Gagnaire (que fins i tot hi apareix).
Hi pots sentir l'aroma quan preparen els vol-au-vent, la garreta de vedella, les quenelle, la salsa bourguignonne, el Pot-au-feu, el rèmol amb llet...
Em sorpén l'omelette norvégienne (truita noruega, backed Alaska, omelette surprise, omelette sibérienne...), que ni és "truita" ni és "noruega"; és un bescuit amb gelat de vainilla i suflé de merenga cremada amb aiguardent (afuegolento, 196flavors)
I encara més L'ortolan à l'Armagnac: l'hortòlà o sit és una au menuda que se sotmet a un ritual sinistre: el cacen amb xarxes, el ceguen i el tanquen en una gàbia, l'alimenten amb mill i l'ofeguen en brandi; després el frigen. Els comensals es tapen el cap amb tovallons per menjar-se'l. És un plat prohibit des de 1999.
Pel·lícula "suggerent" potser, però "fascinant" em sembla massa. Per a "foodies" i incondicionals de la Binoche.
Sara Cucala, El País, 17/12/23
ValenciaPlaza 22/12/23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada