Santa Bova* marinera

dissabte, 24 d'abril

Galli. Avinguda Marina, 187. Platja de Puçol - 962 112 653 / 607 153 152

El cap de setmana passat feia molt bon oratge i ens abellia dinar voreta mar; tot i haver-ho pensat un dia abans fou impossible trobar taula a la terrassa, així que decidírem reservar ja per a aquesta setmana, però estava previst que ploguera, de manera que demanàrem el balconet en el menjador de dalt. 

En arribar, no ens ha fet molta gràcia comprovar que no ens han adjudicat les tauletes al costat de la finestra; ho hem entés de seguida: en saludar els agraciats amb el premi, no s'han amagat de reconéixer que tenien enxufe.

Per començar, pa amb allioli i tomaca (1,50 € x 2)

El aeronauta 2019  DO Valdeorras

100% Godello, sobre pòsit

14% vol

Bodegas Palacio (Bodegas Ruchel. Vilamartín de Valdeorras, Ourense)

22 € (Aprox. 16,50 €)

Flors, fruita blanca, herba, cítric... molt bo.

Aigua amb gas Solan de Cabras (3,50 €)

Clòtxines (11 €)

Caragols moros fregits amb sal (9 €)

Tellines. Menudetes, però saboroses (14 €)

I fideuà (encomanada abans; 15 € x 2). Molt bona

Per a les postres, anàvem a demanar un Tap de xocolate, però per recomanació d'una habitual ens decidim per una llesca en ou caramel·litzada amb gelat, boníssima (6,50 €) i café (1,50 €)

I tenen un detallet final: cava i trufetes (Ho fan sempre? És una compensació per allò de la taula?)

Total: 50,25 € x 2

Ens ha eixit un poquet car, però hem dinat molt bé.

(Ens emportem una carmanyola amb la fideuà que ens ha sobrat, i també la botella mig plena)

Parlen valencià

[Llig al web que el Galli és un restaurant hereu del bar que va obrir Juan el Gallinero cap a l'any 85, en una platja quasi verge, de pedra]

*Òbviament, Santa Bova marinera no existeix, però sí Santa Bova / Beuva de Reims (s.VI), fundadora de l'abadia Saint-Pierre-les-Dames, a Reims, a qui el santoral li dedica el dia 24 d'abril. I casualitats d'aquestes que descobreixes navegant per la xarxa, hi ha un xampany amb aquest nom, Saint-Pierre-les-Dames, elaborat per Delphine Laborde Coustheur, que havia treballat per a Bollinger i per a Veuve Cliquot. I una altra, Barbe Nicole Ponsardin (1777-1866), la vídua de Clicquot, fou educada al convent de Saint-Pierre. Què vos ha paregut? 

I anava a dir que no som bovos, però crec que sí...

Com les reines del carxofar

divendres, 23 d'abril

14 d'abril - Plaça del Pilar, 7. Velluters/Pilar, Ciutat Vella - 649 447 249

Esperanza és incansable, i totes les setmanes ens envia al correu els dies que obrirà (aquesta setmana dijous, divendres i dissabte al migdia), la proposta del menú (15 € a migdia) -un menú comentat- (abans i després d'anar al mercat Central,  perquè, tot i que ella sempre té algunes conserves preparades en temporada, pot variar alguna coseta segons el que hi veja), i fins i tot el pronòstic de l'oratge...

Ja fa temps que hi ofereix carxofes, que ella sap preparar de maneres tan abellidores i variades, però quan ens ha proposat el menú exclusiu de carxofes m'ha entrat un recel, un desassossec... Quina sort tinc de poder demanar per aquesta boqueta i de seguida tindre les amigues disposades al "sacrifici" (moltes s'han quedat amb les ganes, ho sé).

És impossible que si m'heu llegit alguna vegada no sapigueu qui és Esperanza i quina proposta tan original fa al seu restaurant, un restaurant que no consta enlloc, que no té rètol a la porta, que no es publicita...; fins i tot podríem dir que abans era quasi clandestí; de fet, si quedaves amb algú que no el coneixia havies d'insistir que era allà al cantonet davant de l'església del Pilar; ara ja no ho és tant perquè té les tauletes en la plaça. El va descobrir Ester, que ho escorcolla tot, ja fa uns anys; hi conseguírem anar en setembre de 2014.

Comprove al blog que aquest mateix dia, el dia del Llibre, però de fa sis anys, hi vaig sopar amb la fàbrica (i el menú del sopar ja costava 15 €; el de migdia, 12€).

Quina sort hem tingut avui. L'oratge aquesta setmana ha sigut trist i lleig, però avui llueix un sol preciós, optimista, vitamínic...

Seiem en una taula en la terrassa i demanem vermut, un vermut de Bodeval, Moixent, en dosi KingSize, amb detall d'olivetes i cacaus (2,50 € x 4)

Detall: llom, amb pebre roig i maionesa 

Providencia Roble VT Castella

Cabernet Sauvignon

Cooperativa San Antonio Abad. Villamalea, Albacete

12 €

No diré res perquè és de la terra de l'ama, però a mi, els roures... en viu i en directe.

Aigua: 3 €

1. Xips de carxofa amb salsa romesco. Espectaculars.

2. Pastís de carxofes i gambes amb salsa dels caps de les gambes. Les gotetes són pura essència de gamba; el pastís, molt bo.

3. Crema de carxofa amb escabetx de cap de llom i bolets (mescla/dolç/àcid)

4. Mar i muntanya amb carxofes: galera, sépia, clòtxina; carxofa, mandonguilles de carn... No en sóc fan, d'aquestes mescles, però he de reconéixer que està bo. Ens acabem la cistelleta de pa, vinga sucar...

5. Postres: carxofes "After Eight", amb xocolate, menta, fruitetes roges i cotó de sucre. Original, eh?

Café (1,30 € x 5) i infusions (1,40 € x 2)

Detall: mistela

Total: 24,075 € x 4

Relació qualitat-preu mésquexcel·lent.

No sóc objectiva, però és una proposta molt recomanable.

El xic que ens atén parla valencià.

Apurem fins a les 18h, hora de tancament obligatori, i com que és el Dia del Llibre ens acostem a la llibreria Fan Set.

Un dia preciós. Gràcies, amigues; som les ames del carxofar, i del que faça falta.

Quantes maneres coneixeu de preparar les carxofes? Quina és la vostra preferida? (fregida, torrada, al forn, bollida, en truita, en ensalada, en crema...)

I quants significats sabeu? (DCVB, AVL)

-Cynara scolymus, de l'aràbic hurxufa (خرشوف)

-Doblec fet a una cinta o a un cap de mocador, a manera de cabeça, per adorn (or., Tortosa). 

-Cabota esculturada en forma de fruit de carxofera, que forma l'extrem d'un bastó o vara

-Vulva (Maestrat). 

-Persona fluixa d'enteniment o de voluntat (or., occ., bal.).

-Mentida (Monòver). 

-Micròfon

-Peça arredonida i plena de forats per on ix l'aigua en la dutxa. 

Loc.—a) Anar de carxofa a carxofa: confessar-se una sola vegada en l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes (La Selva).

b) La carxofa de Silla: nom que es dóna vulgarment a una espècie de flor molt gran que està penjada a la porta de l'església en la festa que se celebra anualment a Silla el dia 6 d'agost; quan la processó va per entrar a l'església, s'atura el Sant Crist davant la dita flor, de la qual surt aleshores un àngel que canta un motet, acompanyat de l'orquesta.

c) Poques i bones, com les carxofes de Margalita: se diu quan hi ha escassesa d'una cosa i encara la que hi ha és de mala qualitat (Val.). 

-Ball de la carxofa (o la magrana)

Refr. —«Amb diners, carxofes; i amb paper, milotxes»: es diu per significar que qui té diners troba fàcilment tota cosa (Val.). «Amb diners, carxofes; quant més, més grosses». 

«Ser /Fer-se l'amo del carxofar»: tindre poder per a manar als altres

«Ser la reina del carxofar»

-escarxofar-se: Assentar-se ben ample i amb tota comoditat

Festa de la carxofa (Ajuntament de Benicarló)

Alcachofa de Benicarló

Un japonés en la família

dijous, 22 d'abril

Plaça de la Cultura, 2. Meliana - 610 962 565

Tenint una botiga de menjar preparat en la família, El rustidor, quin poc profit en traem! (Bé, en podrien ser dos, que la meua amiga de tota la vida té a Manises l'A Dinar com a Casa) Podria posar com a excusa que no em ve de pas... El cas és que avui fan un especial "japo", i ens hi hem apuntat (sí, has de reservar fins la vespra o fi d'existències; i tinc sort, ara que estem al Puig obligue a Jj perquè li vinga de pas, hehe)

California: carranc, alvocat, cogombre, sèsam (7,90 €)
Tunakame: tonyina, alvocat, formatge, alga wakame  (9,50 €)

Ibèric: mango, crema de formatge, foie cremat i pernil  (9,50 €)
Doble salmó: salmó en tempura, espàrrec silvestre, salmó cremat i maionesa japonesa  (10,40 €)

Total: 18,65 € x 2

Estan molt bons (potser els falta un poquet de consistència), encara que trobe que no he sabut triar, no sé per què no he demanat makis o Futomakis, tant com m'agraden...

Opció molt recomanable

Sant Jordi a la cuina

Per què cuinar i llibres i regals van sempre tant de la mà?

10 llibres gastronòmics per regalar i llegir aquest Sant Jordi (ara.cat)

1. La teca. Ignasi Domènech. Ed. Cossetània

2. Meleta de romer. Gessamí Caramés (postres Cuines, de TV3). Ed. Cossetània

3. 1000 receptes d'or. Karlos Arguiñano. Ed. Columna

4. Carmanyoles. Núria Gispert Ed. Cossetània

5. En boca de tothom. (alimentació infantil) J. Llorca i M. Gómez. Ed. Rosa dels Vents

6. Pastisseria tradicional per fer a casa. Victòria Gudiol.Viena edicions

7. Per què mengem? Albert Vidal. Albertí Editor

8. Picades. Ramon Parellada. Ed. Rosa dels Vents

9. Sopes. Fundació Alícia. Ed. Planeta Gastro

10. Tapes molt catalanes. Dolors Mateu. Ed. Susaeta

"Especial Llibres de Gastronomia" (Vilaweb)

LLIBRES SOBRE EL VI

GUIES I MANUALS 

Jordi Alcover, Sílvia Naranjo i Sergi Sevé, La guia de vins de Catalunya i el Rosselló 2021 (La Subversiva Lectura) 

Lluís Romero, Vins autòctons (Cossetània) 

Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop Edicions) 

Diversos autors, Cellers d’Or (Larousse) 

PER A AMATEURS 

Àngel García Petit, Els millors vins del món (Cossetània) 

Meritxell Falgueras, #Divinament (Larousse) 

VI I HISTÒRIA 

Jordi Esteve i Clara Isamat, Antics cellers de l’Albera (Brau) 

Plini el Vell, El llibre del vi. Traducció i pròleg de Mònica Miró (Godall Edicions) 

VI I LITERATURA 

Lola Palau, Dies de roses i vi (Edicions de l’Albí) 

Rosa M. Prat i Balaguer, Terra de vinyes (Saldonar) 

Miquel Martín i Serra, Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop Edicions) 

Núria Martínez-Vernis i Martí Sales, Alcohols (Vibop Edicions)

LLIBRES DE CUINA 

OBRES DE REFERÈNCIA 

Andreu Manresa, El menjar i les illes (El Gall Editor) 

Fundació Alícia, Sopes. Amb fotografies de Becky Lawton (Planeta Gastro) 

Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana. Volum 3 (Els llegums, l’arròs i la pasta) (Edicions Sidillà) 

Ramon Parellada, El llibre de les picades (Rosa dels Vents) 

CUINA I TERRITORI 

Diversos autors, La cuina dels Ports. Receptes valencianes de muntanya (Llibres de la Drassana) 

Jordi Tresserra, Cuina de Mar i Muntanya. Costa Brava Sud (El Farell) 

PRODUCTES DE MERCAT I ALS MERCATS 

Diversos autors, Productes de mercat: el porro, les nous, les gambes, les faves, la camamilla (Sd·edicions) Xavier Febrés i Àngela Vinent, Cuines amagades (Cossetània) 

CUINA DELS MENUTS 

Alexandre Serrano, A la menuda. La cuina de la triperia i de les despulles a Europa (Llibres de la Drassana) 

Jaume Fàbrega, Cap i pota. El gran llibre dels menuts (Cossetània) 

ALTRES CUINES 

Zaraida Fernéndez, Cuina vegana per a ocasions especials (Cossetània) 

Joan Jofre, La cuina dels fumats. Fotografies de Marta Parés (Cossetània) 

CUINAR AMB HERBES SILVESTRES 

David Solé, Les herbes aromàtiques. Cuina dels perfums (El Farell) 

Col·lectiu Eixarcolant, El llibre de les plantes silvestres comestibles 2 (autoedició) 

Robin Wall Kimmerer, Trenes d’herba dolça. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes (Cossetània) 

Jordi Garcia i Beatriz de Marcos, Males herbes. Receptes amb plantes silvestres (Cossetània) 

CUINA I SALUT 

Germans Torres, Menja bé, no facis dieta (Rosa dels Vents) 

Juan Llorca i Melisa Gómez, Llet amb galetes (Rosa dels Vents) 

Col·lecció Cuina Plant Based (Cossetània) 

Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània) 

MENJAR DE CARMANYOLA 

Núria Gispert, Carmanyoles (Cossetània) 

ALIMENTS 

Jordi Morera, Avui faràs pa (Ara Llibres) 

MEDIÀTICS 

Gessamí Caramés, Meleta de romer. Les postres de la Gessa (Cossetània) 

Marc Ribas, En marxa cuina! (Cossetània) 

ÈXIT A LES XARXES SOCIALS 

Josep Maria Mañé i Carme Julià, Com a casa de la mama (Rosa dels Vents) 

Rafuel, Les meves millors receptes (Columna) 

PER POSTRES 

Dolça Camprubí, Dolces tradicions (Albertí) 

ASSAIG I NARRATIVA CULINÀRIES 

Martí Sales, Aliment (Club Editor) 

Carlos V. Fuster, Panses a l’ombria del Benicadell (Institució Alfons el Magnànim) 

Albert Vidal, Per què mengem? L’origen de 47 plats habituals (Albertí) 

Adrià Pujol Cruels, La gola (Fragmenta) 

Robert J. Courtine, Simenon i Maigret s’entaulen (Vibop Edicions) 

Quan el Mercat i Velluters eren dos mons

Noruega. Rafa Lahuerta Yúfera 

Llibres de la Drassana. 2020

"Jàssena", 15

Premi Lletraferit de Novel·la 2020 

392 pàgines 

21,95 €

(Portada: Virginia Lorente @typicalvalencia)

Què tenen a veure Arròs i tartana i Noruega? Haureu de llegir-los per descobrir-ho. 

Ja fa temps que volia llegir aquest últim. Per què? No ho sé, però és que tothom en parla, bé i malament. A la Guía Hedonista (26/2/21) vaig llegir l'article "Los bares por donde transcurre Noruega, la última gran novela valenciana. LA VALÈNCIA DE ANTES DE LAS FRANQUICIAS", de Vicent Molins, i ara m'hi he animat.

Durant la lectura, hi ha hagut alguns passegets entranyables, alguns fins i tot amb la companyia d'Ana Bayarri...

El protagonista, Albert Sanchis Bermell, pertany a una família que té una botiga al carrer del Trench i una parada al mercat Central, "Salazones Sanchis, El salmón de Noruega"; fa un recorregut per «la ciutat sense bars amb solera en què a poc a poc es convertí València».

"Els bars i les cases de menjars a on portàvem gènere (fumats, adobats, anxoves, sardines, abadejo): Bar Eladio (carrer de la Mar), Comidas Esma (Assaonadors), Taberna Alcayde (Danses), Tasca Borgo (Vallanca), Casa Eulogio (Manyans), Bar Peña (Tundidors), Bar el Kiosko (Collado), Tasca Ángel (Puríssima), Bar Alpi (Llanterna), Bar Padis (Cavallers), Bar Pepito (Sant Donís), El Gallo de Oro (En Gall), Bar Paninis (Trinquet de Cavallers), Mesón del Peine (Sant Antoni), Bar Redford (Comèdies), De Pas (Sant Calze), Bar Nebraska (Oest), Bar La Lonja (Palafox), Bar Chicote (la Reina), Bar Botellas (Botelles), Café-Bar Valenciano (Botelles), El Ventorro (Bonaire), Bar La Española (Carabasses), La Francesa del Carme (Soguers), La Carme (Soguers), Bar Líbano (Hernán Cortés), Bodegó La Sarieta (Juristes), Bar Carxofa (Baix), Cafeteria Inca (Russafa), Casa Mario (Roters), Bar La Barraca (Lope de Vega), Bar la Rotonda (plaça Redona), Bar Rufus (plaça del Carme). Molts, quasi tots, tancaren." (pàg. 174)

"Cal enumerar dins del relat els bars, les cases de menjars, les tavernes, els antres, els forns, els tallers (cada volta menys). Casa Petra, Los Viñales, El Forn, el bar Berta, el Carxofa, el bar Garro, el bar Ripalda, la Francesca del Carmen, Capsa, L'Aplec, el Dakota, el John Silver, el Xonwein, el ColaCao, el Sombra, el Cafetín, la casa de menjars que es deia simplement així, Casa de comidas, el bar Pepito (el del Manco), el Rufus, arandinos, el Nou Pernil Dolç d'Olga Poliakoff, El Covarrubias, Tatuaje, ADN... Molts d'ells ja desapareguts." (pàg. 262) 

I tants altres: Café del Mercat, Café Lisboa, Radio City, Ca Revolta; Las Viñas; terrassa de la Pérgola; berenar a Noel, a Lauria, a Barrachina, al Siglo, a Monterrey; tasca Borgo, La Pepica, Casa Calabuig, Casa Flor, El Polit, El Polp, Bolos, el Subastero, el Gol, el Polit de Vera, La Cueva del Mero, Casa Guillermo, Casa Montaña, Bar La Pasquala, Gastón, El Rincón de Adriana (el rabo de bou era excel·lent), Bar Juanito, Racó del Mar, Els Carinyets, La Aduana, Bar Aquilino; El Martinot; Ferradura; Aquarium, Bimbi...

No, no crec que siga "la gran novel·la de València", però fareu bé de llegir-la.

 "Jo també he llegit Noruega", Enric Iborra

"Per què tothom parla de Noruega?". Esperança camps, Vilaweb

"Noruega, la València descongelada". Víctor Maceda, El Temps 

"Noruega: la València perduda i recuperada de Rafa Lahuerta" 

"Noruega o la ciutat bombardejada". Vicent Garcia-Devís

"Morir amb les solsides de la ciutat". Begonya Mezquita

Ara, fins i tot Saona pot ser especial

dilluns, 19 d'abril

Saona. Marqués del Túria*, 46. La Gran Via, l'Eixample - 963 346 489

Hi ha personetes de qui enguany, entre la carasseta i les circumstàncies, no estic disfrutant gens, com ara alguns companys de treball; avui, encara que amb poc de temps, quede amb un a dinar. Tenim taula a les 15 h, i només tenim una horeta; haurà de ser rapidet.

El menú d'entre setmana (9,95 €) inclou dos plats, postres i una beguda. Hi ha entrants fora de carta que no demanem. 

Comence amb una copeta de vi

Abans de demanar, ens avisen que hi ha alguns plats que s'han acabat (ensalada russa, tataki de tonyina...). Jo demane Falsos niguiris: foie i pera, polp, pernil i pimentons de Padrón, ou i tòfona. Escàs, però bonic i curiós.

Per al plat principal havia demanat caneló de verdures, però tornen i em diuen que ja no n'hi ha; el canvie pel Sandvitx de pastrami amb maionesa de ceba caramel·litzada, cogombrets i formatge Cheddar (ai... el record d'aquell pastrami al Katz´s de NY!)

Per a les postres ja no tenen fruita, i el pastís de formatge no pot ser sense melmelada, així que demane pastís de xocolate amb anous. I café (1,20 €)

Total: 11,22€ x 2

Un lloc per a eixir del pas; el menjar està bé, el mal és el trànsit i la "sensació cadena".

Només una xiqueta parla valencià.

-------------------

*Aquesta avinguda pren el nom del Marquesat del Túria, títol atorgat el 1909 a Tomás Trénor i Palavicino (València, 6 d'abril de 1864 - Madrid, 1913), aristòcrata, militar, empresari, polític i filantrop. Des de la presidència de l'Ateneu Mercantil de València va promoure l'Exposició Regional Valenciana del 1909. Va encarregar un himne de l'Exposició al Mestre Serrano, que en 1925 es va adoptar com himne oficial.

Durant la Guerra Civil (1936-39), l'avinguda fou batejada amb el nom de Buenaventura Durruti, en honor a l'anarcosindicalista català.

Un bon cau a recer de la pluja.

divendres, 9 d'abril

Ca Duart. Císcar*, 22 - la Gran Via, l'Eixample - 963 332 812

Avui no hi ha cap excusa per a vindre a València a dinar, però el xic s'ho mereix, que el treball és dur i comença el cap de setmana. Plou, però plou poc.

Mentre espere a Jj, un vermut, amb el detall d'unes olivetes 

La copa

Elaborat a partir de soleres nobles d'olorosos i Pedro Ximénez, amb 8 botànics: donzell, sajolida, clau, taronja, canyella, nou moscada, angèlica i quina. 

González Byass. Xerés

(3 €) Aprox. 8,70 €

Hi ha un porxe amb quatre tauletes, però triem la sala.

Amb el QR només hi ha l'opcció dels menús, que varia d'un a tres entrants, amb el plat principal i les postres; també canvia el preu entre setmana i cap de setmana. Volem tastar els tres entrants i compartir un principal, però sembla que això no pot ser. 

Ens avisen que el servei de pa és 1 € per persona; ja ho havíem llegit. Acceptem.

Sembla que amb El tenedor et fan un 50% sobre el preu de la carta, però nosaltres no ho havíem tingut en compte.

Aigua amb gas (2,50 €) i una copeta de vi valencià (que no cobren)

Entrades a elegir:

-Calçots a la brasa amb salsa romesco. 

-Ou trufat amb escuma de creïlla, xampinyons i migas. Sembla que és un plat molt reconegut; està bo.

-Coca de dacsa amb ensalada de tonyina i chipotle. La canviem per la coca Xàbia, amb bledes i gambetes (6 €; al menú de coques en val 12). Ben distinta de les de la Safor, molt grossa, però saborosa.

Plat principal a triar: 

Ens decidim pel rossejat de fideu fi amb cigales i alls tendres, però després venen i diuen que canvien les cigales per mollets. Així que només en volem una ració. Molt bo.

I Jj canvia a l'arròs de presa amb carxofes i caragols. Saladet, però bo.

(També hi ha daurada amb salsa d'espàrrecs i llom de porc amb puré de carabassa i alls porros)

Postres: 

Pastís de poma caramel·litzada amb gelat de vainilla. I café

(Les altres postres són crema cremada de xocolate i avellana i maduixes amb gelat de llima)

Al final, ens han cobrat el menú Ca Duart (el més barat, 17,50 € x 2).

Total: 24,25 € x 2

No parlen valencià

El nom del lloc sembla un joc amb Ca/Carlos i Duart/Art, afrancesat potser amb el "du" (Carlos Duart, el cap de cuina, havia treballat a La Seu, La Sucursal i Zuberoa; Dana Tanasoiu és la cap de sala)

Un dels llocs recomanats per a menjar paella (GuiaHedonista) i coques (HistorasConDelantal)

------------------

*Ja hem vist en alguna altra entrada que Gabriel Siscar i Siscar (Oliva, 1759 – Gibraltar, 1829) fou mariner, polític i matemàtic, nebot dels il·lustrats Gregori i Joan Antoni Maians i Siscar.

Raconets de confidències

dijous, 8 d'abril

Polo de Bernabé*, 4. Exposició, Pla del Real** - 637 157 141 / 963 819 335 

No recorde quant de temps fa que no ens veiem. Des de febrer de l'any passat? No done crèdit! Tota la pandèmia...! Sort que hem anat parlant per telèfon i que "on hi ha hagut sempre en queda".

Trie aquest lloc per la situació, propet d'un lloc on hem d'estar a les 16h, tot i que no m'agrada el nom ni m'abelleixen els ibèrics:

Quant al nom, la quantitat de llocs que deuen dir-se "El racó" o "El raconet"! Rincó no és una paraula normativa, però els valencians l'hem fet nostre amb el diminutiu, i sí, el restaurant està al raconet d'una plaça bastant tranquil·la encara que siga una zona amb trànsit. I quina sort hem tingut, jo vaig amb paraigua perquè el dia està núvol, però el solet ha començat a eixir; em donen l'opció d'una tauleta a la terrassa i hi estarem molt bé.

Arribe la primera i em demane un vermut (Yzaguirre, 2,50 €), però no he hagut d'esperar ni un minut. Amb el detall d'unes olives adobades. A. demana una cervesa (2 €).

I pel que fa als ibèrics... hi ha moltes altres opcions. Hi ha dos menús del dia (13 i 17 €, crec), però decidim compartir alguns platerets.

Sardines fumades (2,50 € x 2; estan un poquet gelades, però bones)

El Senat de Montsant 2018 DO Montsant

40% Carinyena, 40% Garnatxa negra, 20% Sirà

8 mesos en roure francés

14,5% vol.

7 Magnífics. Batea, Tarragona

20 € (Aprox. 12,95 €)

Afruitat, complex. Molt bo

En haver triat aquest vi, l'amo o encarregat es mostra content i comença una conversa sobre com li agraden aquests vins i els Priorat. És romanés, però molt ibèric.

Calamarons amb ceba (9 €)

Demanem pa (acabat de "coure", no el cobren)

Paella Rinconet: pernil, ou fregit, creïlles, allets tendres, favetes... (9,50 €). Es menja amb gust.

No volem postres, però com que ens queda vinet ens conviden a un plateret de formatge. Gràcies.

I tampoc ens cobren el café.

Servei atent i amable. Tot i les meues reserves, hem dinat molt bé. Lloc recomanable.

Total: 24 € x 2

No parlen valencià

Després de la cita, com que continua fent solet, ens quedem a l'Albereda fent-nos uns gintònics (amb Seagram's i Schweppes, Café Alameda, 8€ x 3). No tenen café!!! I quines copes tan lletges! Abans de les 18 h "toquen la campaneta".

Encara passegem un poc per algunes botiguetes de roba, i alguna peça cau. Hehe.

Gran dia, amiga.

---------------

*José Polo de Bernabé y Borrás (Quartell, 1812 - Vila-real, 1889), llicenciat en Dret, polític i empresari.

Militava a l'ala més liberal del Partit Moderat, amb el qual fou nomenat tinent d'alcalde de València quan fou alcalde José Campo Pérez (1844-1847), i el 1846 diputat a Corts Espanyoles per la província de Castelló. Amb el Partit Liberal Conservador fou elegit diputat per Vinaròs a les eleccions generals espanyoles de 1876. 

Era un gran propietari agrícola, i en la seua activitat agrícola va incorporar novetats tecnològiques que van tenir una important repercussió en la producció, com l'ús dels superfosfats i abonaments minerals; va reemplaçar vinyes i oliveres per mandarines; va potenciar el comerç exterior de taronges; una de les primeres marques de cítrics patentada a Espanya duia el seu nom

En 1870 va fundar la Companyia Anònima de Barris Obrers de València, que va promoure la construcció de cases barates per als treballadors, per tal d'afeblir la influència de l'internacionalisme obrerista entre els treballadors. I el 1879 apareixia com a copropietari d'una fàbrica de rajoles a Onda.

**Aquesta denominació no s'ha de confondre amb el mot reial, derivat de rei, sinó que prové de l'àrab riyad (رياض‎), 'jardí' (d'ací els riads, les cases tradicionals marroquines amb jardí o pati interior, i Riad (الرياض, ar-Riyāḍ, 'els Jardins'), la capital de l'Aràbia Saudita