Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cava. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cava. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de novembre del 2024

Bambolles solidàries

dissabte 23 de novembre, al mercat de Colom, Fira del Cava Valencià 
20 €, 4 degustacions: 2 de cava de guarda i 2 de cava premium
També hi ha Fila Zero, “Brindis des de la Distància”, que rebrà una botella de cava.
La gastronomia, la del mercat: Martín&Mary, Suc de Lluna, Las Cervezas del Mercado, Manglano, Pantalán 5, Mi Cub, Down, Casa de la Orxata i Ma Khin. 

dilluns, 14 de novembre del 2022

Del divendres 18 al diumenge 20 de novembre, se celebra la VIII FIRA DEL CAVA VALENCIÀ al mercat de Colom de València.
Hi participen Coviñas, Chozas Carrascal, Dominio de la Vega, Hispano+Suizas, Pago de Tharsys, Torre Oria i Uve. 
Els tiquets presenten dos formats: 15 € (1 copa, 2 consumicions de cava, 2 de cava premium i una de gastronomia) i 25 € (2 copes, 3 consumicions de cava, 3 de cava premium i 2 de gastronomia)

(No he trobat cap cartell ni informació en valencià)




dissabte, 2 de novembre del 2013

Beus cava amb el pernil?

dimecres, 30 d'octubre de 2013
Novament, i gràcies a Verema, tenim a casa una proposta per a maridar pernil amb cava.
Hem rebut  dos paquets de 100 gr de pernil de Guijuelo de Julián Martín, un ibèric de bellota i un d'enceball o d'engreix (cebo; mengen pinso natural), i una botella de cava Gramona III Lustros 2006.



[Com diferenciar un pernil ibèric pur de bellota d'un d'enceball?]

Abans d'obrir el paquet de pernil, s'havia de posar uns 30 segons sota l'aixeta d'aigua calenta i després d'obrir-lo calia deixar-lo airejant-se 15 minuts abans de posar-lo en un plat esclafat també prèviament.
A les 20 h comença el tast.
Tenim un fitxa que haurem de seguir per a la valoració del pernil:
-Fase visual (intensitat del color, lluentor, greix infiltrat, color del greix, presència de cristall de tirosina -ves per on els puntets blanques que hi ha de vegades tenen nom, i no són dolents!-)
Va i resulta que l'ibèric pur no ha de tindre molt de greix infiltrat, l'assimilació del àcids grassos és més intracel·lular que intramuscular; cristallets, també n'ha de tindre uns pocs, no massa (Julian Martín dixit)
-Fase tàctil (suavitat, fibrositat...)
-Fase olfactiva (que òbviament ja ha començat molt abans. Intensitat, persistència, notes d'avellanes, anous...)
-Fase gustativa (intensitat, notes de fruita seca, sabor, punt de sal, punt de curació...)
-Valoració global
No puc estar-me'n de copiar una descripció i un poema dedicat al pernil:
"Se aprecian notas de frutos secos, de nueces secas (3/5), con cierto recuerdo metálico, homoglobínico en nariz"

Pernil granate de brillante deseo.
De sedoso tacto y aroma intenso.
Placer nativo de Guijuelo pueblo.
Placer humano de Guijuelo abrazo.
Veteado justo y preciso...
de cristales sembrado y sudor de halago.
Bellota ¡¡, de ti nace este manjar,
que después de ver, oler y tocar...
Estamos deseando, poderte catar.
Aroma masticable de sedosa avellana.
Olor a montanera, en la sierra de Béjar por la mañana.
Perfume de nueces, y bellota en tu grasa.
 Que nos sacia, nos seduce y nos abraza.
Bellota sabroso, que te adhieres al paladar...
No puedo mas que sentirme dichoso,
de por fin poderte saborear.
Y sentir tu poder, tu sabor, tu estilo de agradar.
Que suave discurres por mi garganta,
larga y fluida retronasal.
Tu persistencia causa impacto,
impacto castellano, chacinero y real.
Tu magra compacta, sabrosa y fluvial.
Fluvial de suave grasa, densa, sublime y especial.
Jzm2000

I aquests, els resums de GARROFERO: (bellota) "Un bon pernil, d'intensitat cromàtica alta, brillantor notable, un poc "dur" en boca que li restava qualitat en la textura, lleugerament baix de sal".
(enceball) "Visualment molt agradable, amb una intensitat aromàtica menor que la del seu "germà major". De tacte en boca fins i tot més agradable. Un bon pernil."
En fi, ha sigut molt divertit, i instructiu també. I com sempre, al revés de tot el món.

"Dos caras de la misma moneda", mfunes

I en acabant, comença la del cava. En teoria havíem de seguir tot el procés del tast sense maridar, però... a veure qui és el valent que aguanta!


Gramona III Lustros 2006
70 % xarel·lo, 30 % macabeu
Criança amb tap de suro, almenys 5 anys a la cava.
Gramona. Sant Sadurní D'Anoia
Enòleg: Jaume Gramona
11,5º
Aprox. 23 €

Una altra experiència... "religiosa". Us la recomane.
GARROFERO: "La presentación de la caja impresiona. 
Cuidada y elegante. De color amarillo pajizo. Con un burbujeo intenso e intenso brillo. En nariz, panadería, flor blanca, tonos cítricos persistentes. 
 Al perder temperatura se hace más presente la bollería, la madera y los tostados. 
 En boca es elegante, la percepción de la burbuja es notable. Entrada intensa, cÍtrica y con presencia del carbónico. El postgusto es amargoso, pero agradable. Muy agradable. Un interesante cava."

CATALINA BIILONI:  F. visual, de color groc pallós amb tocs allimonats (de llimona madura). Atractiu a la vista. (No es diria que té aquesta edat)
F. olfactiva; alta intensitat aromàtica. Al primer cop de nas es noten aromes d'herbes aromàtiques, herbassana i menta, però conforme la botella es va obrint es perden aquets aromes. Seguidament apareixen aromes de la criança, brioxeria fina, pa recent enfornat que cedeixen pas a la fruita seca, avellanes. Nas de mantega. Complexitat que va evolucionant constantment. Tocs a roure (tot i que no té pas per bóta)
F. gustativa, carbònic molt ben integrat, pas amb certa cremositat. Persistent en boca i amb la retro que recorda constantment aromes de brioxeria fina i fruita seca. En tot el seu recorregut es mostra molt elegant. Per mi, és un cava molt franc i està rodó.

I ara, el poeta, Jzm2000:
Néctar amarillo pajizo, pálido como la mañana, 
brillante con destellos dorados, como el sol que de ti emana. 
Tu rosario es de fina burbuja, elegante y también escasa, 
aunque vaticina tu larga vida, adivina tu larga guarda. 
Tus finas lías se apoderan, de un aroma que no espera, 
entremezclando frutos secos, bollería fina y alguna hierba. 
Eres complejo, intenso y especial, 
por todo ello, Gramona te debió tanto guardar. 
Ahora que te libero, no seas tímido,  eres digno de expresar, 
tus toques amielados, salinos y mineral. 
Y aunque la madera no la has tocado, y mi me da..., un algo..., un no se..., 
un tostado, será subliminal. 
Potente trago nos deparas, y sin saberlo, y sin quererlo, 
te deslizas ya, con tan buena acidez, que limpias a tu firme paso. 
Sabroso..., tanto que llenas la boca, y tu fina burbuja,
 mientras rebota, y nos embelesa, y nos despista..., 
un suave y fino amargor final, nos inunda y nos envuelve.

Després continuarem sopant amb més pernil, sèpia amb ceba i mostassa, col fregida amb embotit (l'entrepà preferit de JJ), una quiche de sobrassada que ha fet Amparo, un poc de formatge La Peral... i obrim un vinet, La tribu, d'Angosto (veure "Vinets de tardor")

dimarts, 11 de gener del 2011

saltants i formigalejants


Virgili, a L’Eneida, esmenta els vins spumantem. Francesc Eiximenis (s.XIV) parla dels vins saltants i formigalejants. Conten que el frare Pierre Perignon exclamà “boire les étoiles” quan va ʽdescobrirʼ el champagne.
Al llarg de la història, i segons el lloc, trobem diverses denominacions, des de les més tècniques (espumosos exògens, vins espumosos als quals s’afegeix gas perquè formen bombolles, com alguns vins d’agulla, o de Lambrusco, i espumosos endògens, aquells les bombolles dels quals provénen de la fermentació, com el xampany i el cava) fins a les més literàries com hem vist abans. A Portugal els anomenen espumantes; a Itàlia, spumantes; als països anglòfons, sparkling wines; a Sudàfrica, Cap Classique; a França, Crémant, Mousseux; a Alemanya i Àustria, Sekt...
La qüestió, ara, no és de diversitat, que està molt bé, sinó de termes legals. Llegiu aquest article de Màrius Serra publicat en el suplement de cultura del diari AVUI  (6 de gener del 2011)

Xampany?
Què se n’ha fet, d’un mot de fonètica tan esclatant com xampany? Doncs que les lleis l’han afrancesat, fins al punt d’acotar-ne l’ús exclusiu al vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió francesa de la Xampanya (Champagne). És a dir, que el seu ús extragal és tancat a xampany i forrellat, tot fent del xampany francès un pleonasme. Durant l’últim quart del segle XX les qüestions jurídiques van comportar la generalització del terme cava entre els fabricants d’escumosos catalans i la lenta introducció del mot en el llenguatge col•loquial. Fora de la Unió Europea la substitució és més laxa. Em consta que a l’Argentina encara anomenen champán els seus escumosos, que no exporten, i alguns caves produïts als Estats Units poden portar el mot champagne a l’etiqueta si s’acullen a certes restriccions. Ara he sabut, però, que a Suïssa es dóna un fenomen d’un cert interès verbal. La lectora Natàlia Reverdin Effront m’informa que al cantó de Vaud hi ha una zona vinícola que es diu Champagne. Com que la llei europea els prohibeix de retolar els seus vins amb el seu topònim, aquests suïssos hi posen C.ampagne i ho expliquen. Bon tortell de Reis, ben regat amb xampany!
hoteldilluns
La cultura fa bo el xampany, Avui, 11/11/2010

diumenge, 9 de gener del 2011

En mundovino apareix una classificació d'espumosos que m'ha fet gràcia perquè hi ha molta varietat: vins originals (un espumós andalús que, curiosament, acabem de comprar a Barbadillo; el primer cava blanc fet amb pinot noir; els 'mètode clàssic' italians; un xampany elaborat amb set raïms diferents...), xampany de xicotets productores artesanals, caves elaborats amb varietats autòctones...
30 vins espumosos (un no pogué ser valorat per un problema de TCA), secs i elaborats segons el mètode 'champenois' de segona fermentació en botella; procedents de quatre països i set denominacions diferents, elaborats amb 11 raïms distints, i amb preus de venda al públic entre els 5 i els 100 €.

I avui uns amics han volgut compartir amb nosaltres un xampany:  
Rouger Coulon Brut Nature "ESPRIT DE VRIGNY"
Pinot Noir, Pinot Meunier i Chardonnay (parts iguals)
Bombolla fina. Color groc intens amb tonalitat cirera.
En nas, un poc de mel al principi, fruita groga madura (albercoc i bresquilla) i un poc de fruita seca (ametlla i avellana); al final, un poc de fusta.
Molt saborós, redó, amb molt matisos, però predomina l'orellana.
Un bon xampany per començar l'any. Moltes gràcies

dijous, 30 de desembre del 2010

A poquet a poquet

Cultura del Vino
CIENCIA Y SERVICIO IDEAL DEL CHAMPÁN
Despacito, copa inclinada, 4º C
elmundovino
(enviat per Sergio)