diumenge, 26 d’agost del 2018

Ens mengem la moda?

Com es genera una moda? Hi ha moda gastronòmica? Quan passa? No vos sembla que de vegades s'abusa d'algun ingredient o forma de preparació? Per exemple, allò de l'ensalada mesclum amb el formatge de cabra i la reducció del vinagre de Mòdena? O la ceba caramel·litzada, els tàrtars, els carpaccios [sí, allò que el diccionari diu que és un plat fred consistent en filets de carn o de peix crus i tallats molt fins, però ara són de carabasseta, de pinya...], les albergínies a la mel, la quinoa, l'espelta, la llet de coco, l'estil thai...
Algú sap que és el poké (o poké bowl), el kimchi, el kale, el katsuobushi, un mocktail...? Podem viure sense saber-ho? Podem acabar de menjar sense un brownie, o un coulant, o una torrija...?
Hi ha postureig en la restauració (actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes socials, amb la intenció de fer-se veure)? Ens importa més fer la foto que menjar-nos el plat?
A "La gastronomía pasajera" de la Ser parlen de tot això.


Regals de la mar

Jj ha descobert una nova afició: la pesca d'eriçons de mar, petxelines (lapas), caragols de mar i caragolins (bígaros); fins i tot un dia ha trobat dos cogombres de mar (holoturias) i una caixeta (Arca Noae? Peu de cabrit?)

Ens hem menjat els eriçons crus, oberts i amb cullereta; el caragols i els caragolins, bullits amb aigua, sal i llorer, i les petxelines, torrades, amb picadeta d'all, julivert i oli. Voreta mar i a la llum d'una lluna preciosa.

Amb una copeta de mançanilla La Guita.

Els cogombres són molt difícils de preparar i es queden en no res; no han arribat a taula.
Artes de pesca

La caixeta, l'hem passada un segon per aigua bullint i per la paella amb all, oli i julivert.
Los Foodistas



... ben a la vora de la mar

divendres, 24 d'agost
Mala setmana per a anar coneixent bars o restaurants de la llista de pendents (Yarza, La Pascuala, La Aldeana...). Després de diferents portes tancades, hem entrat en un baret que no teníem pensat:
Ca la Mar (Carrer de Just Vilar, 19. Cabanyal - 963 259 827)
Com diuen al facebook, Ca la Mar és un projecte de tres amigues que aposten per un menjar típic valencià de qualitat fet amb productes de temporada i de proximitat, al barri que estimen.
M'agraden els jocs de paraules per als noms dels restaurants. Si a una de les tres amigues li diuen "Mar" o no, no ho sé, però ben propet de la mar sí que estem.

Fa molta calor i encara que hi ha tauletes al carrer preferim quedar-nos dins; tenim sort perquè abans de les 14 h. ja ho tenen quasi tot ocupat o reservat.
Comencem amb dues cervesetes (una pinta 2,50 €; un doble 1,80 €).
Decidim compartir alguns plats:

Creïlles braves (ben fregidetes, amb gust de pebre-roig; ració abundant; 4 €)

Saladures (9 €): moixama, anxoves i ous d'escolà (maruca) i tonyina. Bona qualitat.

Carpaccio de carabasseta, amb picadeta d'all i julivert, ceba morada i formatge feta (4,50 €)

[Segons el diccionari, el carpaccio és un plat fred consistent en filets de carn o de peix crus i tallats molt fins. Però ara, de qualsevol cosa tallada fineta, en diuen carpaccio]

Llesca de pa amb pollastre tandoori (5,50 €).

Figatells (5 €)

El figatell és un embotit fresc que s'elabora artesanalment en forma de mandonguilla grossa amb una mescla de fetge i carn magra de porc, embolicada amb mesenteri de porc; normalment es frig o es fa a la planxa i se serveix calent. No sóc de zona de figatells, però els trobe bons, potser més fets i amb més textura de mandonguilla de carn que altres vegades que n'he tastat.
"El figatell és tendència", PacoALaNaranja

Serveixen una cistelleta de pa que no cobren.
No demanem postres ni café.
Total: 16,15 € x 2
Relació qualitat-preu excel·lent.

Parlen valencià. Carta i cartells en valencià. Fins i tot hi ha versos de Salvat-Papasseit pintats a les parets i ofereixen per a llegir diverses publicacions com la revista Lletraferit.


Lloc recomanable.

----------------------------
No he trobat qui fou Just Vilar; intentaré veriuar-ho.

Catarroja descoberta!*

dijous, 23 d'agost
Restaurant Viu. Músic José Manuel Izquierdo*** 16.  Catarroja** - 666 951 773

Façana que destaca entre totes les cases de la contornada pel color -caldera-, i els dibuixos -cares grans de còmic-.
tripadvisor
L'interior sembla una orxateria, amb taulell blanc i mobiliari i detalls blaus. Despista bastant, fins i tot hi ha una màquina escura-butxaques!
En Abreunvinito trobareu una descripció extensa i fantàstica.

Mentre esperem a estar tots, ens fem algun refresc o un vermut (Perucchi), amb detall de papes artesanals (molt fregides)

Decidim demanar plats que es puguen compartir:

Detall de benvinguda: aladroc fregit amb allioli



La carta de vins és curteta; són dues etiquetes en una botella, una per a negres i una altra per a blancs i caves





Ens pregunten si volem pa. Està boníssim i buidem la primera caixeta en un tres i no res (1,50 € x 3)


Pasiego Las Suertes 2017 DO Utiel-Requena
80% Macabeu, 20% Sauvignon
12% vol.
Bodegas Pasiego. Sinarcas, València
14€ (6€ celler)







- Bombons de foie (potser la cobertura de xocolate és excessiva; 2 € x 4)

- Post d'hummus de 3 sabors: cigrons, albergínia a la brasa i pimientó torrat (9,50 €)

- Croquetes d'allipebre (ens recorden que és una tapa guanyadora de concurs; interessants; 2,50 € x 5)

- Porc senglar en escabetx (no en sóc masssa fan; 14 €)

- Ensalada templada de magret d'ànec a la brasa amb gelat de mango, cirerols, brots i llangostins (11,50 €)


Blanc de Trilogía 2017 DO València
Sauvignon blanc 40%, Muscat 40%, Verdil 20%
14% vol.
Bodegas Los Frailes. Fontanars dels Alforins
Parcel·les Seleccionades
18€ (7,95 € Alforins)






Volíem acabar amb un poc de peix i un poc de carn, però ens aconsellen la carn perquè es comparteix millor; se serveix fumada al moment amb fusta de roure i de faig

- Entrecot (18 €)

- Secret ibèric (18 €)

Hi ha tres postres i decidim tastar-les les tres (5,50 € x 3):
- Cremós de iogurt amb gelat de vi. Molt bo.

- Llesca amb ou caramel·litzada amb gelat d'orxata. Potser massa dolça

- Apple strudel. Pastís de poma amb pasta fullada.

Cafés i detall de café-mojito

Total: 33,90 € x 5
Bona relació qualitat-preu.
Un lloc que no et pots perdre si estàs per la zona, recomanat fins i tot per Tonino.
Com que hem anat a dinar no hem pujat al chill-out, però potser un altre dia...
Parlen valencià.

-----------------

*Catarroja descoberta! Expressió valenciana que originàriament es refereix al fet que, sense voler, s’ha revelat o fet pública alguna cosa que es volia mantenir en secret.  També es fa servir davant d’una cosa que algú creu descobrir i que ja era ben coneguda de tothom (com "descobrir la sopa d’all" o "la Mediterrània").

**He trobat dues etimologies diferents del topònim Catarroja:
una, d'origen llatí; Cata- derivaria de capta, del llatí capita, “terme, punta” (a causa dels dipòsits al·luvials procedents del barranc de Torrent, que desemboca a l’Albufera, s'hi va formar una petita punta); mentre que -roja provindria de la forma romànica tardana roia, i aquesta de rubea, “roja”, pel color de les aigües tèrboles de l’Albufera en rebre els dipòsits al·luvials. [Mètode]
L'altra, d’origen àrab; cata- seria «peça de terra, tros conreat; parcel·la d’una heretat»; qatca ar-rušd, ‘el terreny de la vida recta, de la dretura, de la generositat’» (RodaMots). O potser ‘parcel·la de pasturatge’, que, per la influència de les aigües royas (de l'aragonés), donà Catarroya (al Llibre de Repartiment) i que fou finalment catalanitzat com a Catarroja. (ToponímiaHorta)

***Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – València, 1951), músic, compositor i professor. Compongué sarsueles, música religiosa (marxes de processó de Setmana Santa), música de cambra i per a banda. També fou autor de diverses transcripcions per a banda d'obres de música clàssica i reinstrumentacions per a orquestra.

diumenge, 19 d’agost del 2018

Un nou taulell valencià

dissabte, 18 d'agost

Toshi. Carrer del Salvador, 5. Barri de la Seu - 961 016 080

Nou restaurant japonés a València (obrí el 20 de juliol). Toshiya Kai havia treballat al Seu-Xerea (HistoriasConDelantal) i al Riff. És una proposta arriscada: només hi ha taulell per a 9 persones i de nit el servei (60 €) comença per a tots alhora a les 21 h (al migdia pot començar a les 14 h o a les 15 h, cosa que no vol dir que hi haja doble torn). Nosaltres pensem que arribem els últims, són les 21,02h. Sembla que algú ja ha telefonat de vesprada per a anul·lar la reserva. Una altra parella arriba passat el quart; una altra passada la mitja; i l'última parella... els han de telefonar i diuen que "están trabajando"!!! Quina falta de respecte! No puc entendre que hi haja gent que valore tan poc la il·lusió i el treball dels altres.
Així que no comencem massa bé. Al llarg de tres quarts d'hora, mentre anem xarrant de tot un poc, ens van servint:

crema de dacsa, molt saborosa;

clòtxines a la marinera, amb crema de carabassa i pebrera; un mosset fantàstic;

i focaccia casolana amb herbes de muntanya
VinObjetivo


Una copeta de vi (no ens trauen carta, em pregunten si em va bé blanc; sí; Albariño? Perfecte).
La Caña DO Rías Baixas
100% Albariño
8 mesos sobre pòsit, parcialment criat en bóta
13,5% vol.
Bodegas La Caña. Jorge Ordóñez. Val do Salnés. Zamar-Rubiáns, Pontevedra.
7 € copa x 2 (la meua la serveixen una segona vegada) (12,55 € Vinissimus)

Fruita de pinyol, flors, cítric, bona acidesa.

També demanem aigua amb gas, Magma de Cabreiroá (5 € 1l)

I ara ja comença el festival, amb tres persones darrere del taulell per a 6 persones fora que podem gaudir de com es cuinen i es preparen tots els plats.

Sardina fregida amb oliva Kalamata i taperot

Ensalada de tomates ecològiques amb verdolaga, ruca i mousse de llet d'ovella
(crec que aquest plat és la fusió de dos que hi ha al menú; amb les tomates aniria mozzarella i amb la mousse, moniato morat). Tots demanem més pa per a poder sucar-hi.

Bonítol amb albergínia i all negre. Textura i temperatura del peix impossibles; que bo!

Navaixa i berberetxos amb ensalada de llentilla verda.

Anguila cruixent amb bajoca, tirabecs, pinyons i envinagrat de paraguaià. Fantàstica textura de l'anguila, amb la carn molleta i la pell ben cruixent.
Aquest plat ens portarà a parlar dels diferents gustos, de les distintes maneres de menjar anguila, de les tradicions japoneses i valencianes...

Arròs amb alficòs i sopa, amb peix de llotja -llucet amb tiges de porrassí-.

El menú anirà variant segons el mercat; alguns dies pot haver-hi carn, encara que avui no; el que sempre hi haurà és peix i marisc. No apte per a vegans.
No faran sushi ni menjar a domicili (hi ha gent que els ho pregunta).

I passem a les postres:
Gelat de sake mediterrani i bacores amb oli d'oliva

El sake no és japonés, sinó del Delta de l'Ebre, Kenshosake. Curiós; amb l'oli i el puntet de sal està mooolt bo.

Bresquilla amb llet d'ametla espessida, romer i llima verda

Infusió de té verd i herbes aromàtiques

(Avisen que no serveixen café)
Total: 69,50 € x 2

Ja ho hem dit, una proposta arriscada en aquestes terres.
D'una banda, no puc evitar comparar aquest taulell amb els de Tòquio, el de l'Akai per exemple, on una sola persona s'ho manegava tot, no depeníem dels altres comensals i allò rutlava bé.
De l'altra, em sembla una iniciativa interessant, original, amb la incorporació del producte valencià a la forma de cuinar japonesa. Espere que tinguen molta sort i puguen continuar fent el que volen fer.

No parlen valencià

VisionesDeUnViajero

dissabte, 18 d’agost del 2018

Va de bo!

divendres, 17 d'agost
En Foios estan en festes, i avui és el dia de la patrona, la Mare de Déu del Patrocini; per a celebrar-ho la familieta eixim a dinar.

Pelayo Gastro Trinquet. Pelai, 6. La Roqueta, Extramurs - 963 514 156
Obri tots els dies de 9h a 00,30h.
Cuina: Pablo Margós (de Las Bairetas, Xiva)


En entrar recorde l'època de La Garrigosa, on fomenten l'esport de la pilota i cada any porten l'alumnat a una partida de pilota en aquest trinquet; Frederic Llopis fins i tot va escriure el llibre El joc de pilota valenciana (Carena, 1999).
També recorde els gravats i les escultures de Manolo Boix amb el motiu pilotaire.

El rincón de Ana Soff
"Mà de pilotari", de Manolo Garcia
La carta està dins d'unes cobertes de pell, supose que de vaqueta, com la pilota (ja sabeu allò que diuen de "tindre la cara folrada de vaqueta", ben dura); la carta inclou ingredients i plats valencians, però està tota en castellà.
Els coberts descansen sobre mitja pilota feta de ceràmica.
Mentre esperem, demanem una cervesa i un vermut (Lustó, segons la xica que els serveix; Lustau), amb el detall d'unes olivetes variades i tramussos.

Compartim al centre:
Ajoarriero de garrofó amb pa torrat al carbó (8€). No sé si m'agrada l'invent de la mànega pastissera de plàstic, però està bo.

Sépia amb maionesa (amb la seua tinta i ratlladura de llima verda; 7,50 €)

Carxofes jóvens cruixents amb romesco (8,50 €). Delicioses.

Empanadetes de titaina (2,80 € x 5). Casolanes i molt bones.

Anàvem a demanar fideuà de peix, però com que duia favetes i tenim alguna "intolerància" la canviem per la de sepietes de platja amb carxofes. Després diuen que s'han enganyat i ens fan arròs. Acceptem per no haver d'esperar (més tard a la carta llig que amb aquests ingrediens el que feien era arròs, no fideus; 13,50 € x 5).

Per a les postres compartim:
Versió de tiramusú amb fartó valencià i galleta de cacau (4,70 €)
Coca de llanda de taronja amb cremós de xocolate 70% (les millors; 4,70 €)
Panacota d'orxata amb fató caramel·litzat (4,70 €)


Hi ha un cambrer que parla valencià, "valencià a borbotons", segons diu ell.

Queda pendent vindre a veure una partida.

Gràcies per tot, Carmen.

"La cocina de Pablo Margós salta al trinquet de Pelayo", Historias con delantal
"Trinquete Pelayo, catedral de la pilota y de la gastronomía valenciana", 5 barricas
Bon Viveur