dijous, 19 de febrer
No vull entrar en la polèmica de l'esmorzar i l'esmorzaret, ni en si tot el que envolta la moda de la ruta dels esmorzars és bona idea o no. Molta gent es queixa perquè ja no pot anar tranquil·la a esmorzar, ha de reservar, pugen els preus i baixa la qualitat, es fan mescles impossibles, s'ofereixen mides d'entrepans estratosfèrics, el soroll dels locals no deixa ni parlar... En fi, sabeu que a mi m'agrada molt l'hora de l'esmorzar, a casa i fora, i més si és amb amics. I qui si no em podia haver fet conéixer un bar com Guimarayz (les Encreullades, 3. Aldaia - 960 014 138)? Abreunvinito, clar. Em parla d'un premi del Cacau d'Or, però jo no trobe informació, ni tampoc trobe el bar al llibre de Paco Alonso La cultura de l'esmorzar.
El local està de gom a gom, i resulta bastant sorollós. A taula (reservada per a les 11,15 h, que tot i ser jubiletes hi ha algunes obligacions), cacau i olives amb variants. Vi, gasosa i aigua.
Compartim un plat de carxofa i faves.
Jo, mig entrepà amb ou remenat amb embotit i creïlles (que semblen bollides més que fregides). El pa, bo, cruixent.
Les altres opcions, mig de carn entatxonada (mechada) i un altre sencer de carn.
Al final, café, cremaet i café tocat de Baileys.
Quan ja estem tranquils és hora d'anar-se'n (però no perquè ens hagen dit res).
No sé quant val, em conviden. GRÀCIES! Com se sol dir, hem de repetir!
No parlen valencià.
---------
El topònim aldaia és d'origen àrab, الضيعة al-dáia, l'aldea, la finca, el mas (toponímia de l'Horta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada