Un bon esmorzar no estalvia un dinar*

dijous, 12 de febrer

L'esmorzar a l'horta és cosa d'hòmens? Jo ho recorde així des de menuda, sí, i en alguns bars encara ho sembla, com al Baret de Roca (Sant Isidre, 33. Roca, Meliana - 960 802 395), encara que la majoria dels que hi ha ací ja no estan treballant. No entrarem en si és qüestió social, de cultura, de costums, de modes, de salut o de què. El cas és que a mi m'ha agradat sempre esmorzar: a les 11 en l'escola, quan feien Dinastia el dia que no anàvem a la facultat, cap a les 10,45 als instituts... i ara, sense hora. El que no entenc massa bé és aquell almuerzo de trabajo a l'hora de dinar.

Quan obrin el Baret a les 9, de dimecres a diumenge, de seguida s'ompli; nosaltres hi hem anat una miqueta més tard i no hem tingut problema per a tindre taula, a més a més no ens apressen perquè la deixem tot i que tanquen a les 11 i això que ho hem allargat.

Hi ha entrepans sencers i mitjos, o plats, que es trien a l'aparador de la cuina: titaina, truites, embotit, sépia amb ceba, sang amb ceba, lleterola, abadejo amb ceba al vol, carn de cavall, pimentó fregit,  alls tendres, faves, creïlles fregides, ou fregit...

De seguida porten a taula el cacau -del collaret- i les olives variades. 

Jo, cervesa i mig entrepà d'embotit amb pimentó. El pa, fantàstic, del forn Avinguda José Ballester de Meliana (fb). Que bo!!!

Tot i que m'agrada més el café, hui em demane el cremaet; rebò.

Total: 7,25 € x 2

Parlen valencià.

Quin gust, un dijous i bon dia esmorzant tranquil·lament en un baret de l'horta!

Lloc molt recomanable, tot i que, com diuen a "El Baret de Roca-Cúper no té clients, té incondicionals", ValenciaPlaza (Vicent Marco, 15/6/23): "Posa alguna cosa mala a l'article, perquè no vinga més gent!", "no publiques res que s'omplirà d'esmorzadors!", "digues que està tot fatal que si no no tindrem lloc!"

*El refrany diu que sí que l'estalvia, però tampoc ha sigut tant com per a no dinar després; me'l podia haver estalviat? Probablement, però he dinat amb la mare.

-----------------

Des de 1953, els llogarets de Roca (Meliana) i Cuiper (Foios) constitueixen una parròquia.

Roca té l'origen en la concentració d'alqueries al voltant de l'antic camí de la Tanca -conegut inicialment com l'Alqueria Alta o Els Xorets, per ser el sobrenom que rebia la família més gran-,  sobretot després de la desamortització del segle XIX, tot coincidint amb la rompuda de les terres de la marjal. En 1884 es va beneir l'ermita dedicada a Sant Antoni, en l'alqueria de Vicente Roca, terratinent de València el cognom del qual va acabar donant el nom a aquesta pedania.

Quant al temeta de "Cúper" o "Cúiper", podeu llegir alguna cosa interessant a cdlpv.

El topònim deriva del nom de família Cuyper o Kuyper, antropònim d’origen flamenc (s. XVII). El 1882 un descendent d’aquesta família, Joaquim Guerrero Casanova de Cuyper, hi va fundar la Colònia Agrícola de Cuiper.