dimecres, 8 de desembre
La Cuina de Fernando. Joaquim Costa, 63. Castelló - 964 233 135 - 629 071 187
Fernando Molina és un cuiner autodidacta que començà de pastisser; ofereix una actualització dels plats tradicionals. El teníem en la llista de pendents des que el vam conéixer al programa de Camarena Cuineres i cuiners, "Fernando Molina: cuina de soca" (el restaurant deu haver canviat d'ubicació).
En diversos llocs com els davantals d'empleats o les tovalloles apareix brodat #Desoca, que correspondria a la segona accepció del diccionari de l'AVL de l'entrada "soca-rel": 2. de soca-rel loc. adj. De la terra, genuí. És castellonenc de soca-rel. (1. de soca-rel loc. adv. Del tot, íntegrament. El vent ha arrancat el taronger de soca-rel. Cal eliminar la corrupció de soca-rel.)
Només hi ha la possibilitat del Menú Degustació (35 €), amb tres entrants, un plat principal i unes postres a triar entre diverses opcions (els entrants han de ser els mateixos per a la taula completa).
Demanem l'únic vi negre que tenen de Castelló,
Clotàs M 2019 IGP Castelló
Clotàs M 2019 IGP Castelló
100% Monastrell
12 mesos en roure francés
14% vol
Bodega Flors. Les Useres
24 € (18 € celler)
Fruita madura, espècies, torrats; agradable.
Amb el detall d'unes papes,
i un gaspatxo de cireres, anxova i ametla
Tot i que Fernando coneix el món del forn i abans feien ells el pa, aquest pa és del forn pastisseria Blanch, de Castelló
(1 € x 2)
No podem començar d'una altra manera: amb la famosa Coca de tomaca Fernando.
I amb la pilota de Trencaladres amb caldo d'Olleta de Castelló.
El tercer ens ha costat més; estàvem entre el cremós de formatge "El Miracle de les Coves" amb escalivada i moixama,
No podem començar d'una altra manera: amb la famosa Coca de tomaca Fernando.
Sí, sap a coca de tomaca, encara que és una desconstrucció.
I amb la pilota de Trencaladres amb caldo d'Olleta de Castelló.
Esponjosa, saborosa.
El tercer ens ha costat més; estàvem entre el cremós de formatge "El Miracle de les Coves" amb escalivada i moixama,
o el "Pam Pam Orellut", un caneló de blanc i negre gratinat amb allioli, que és el que finalment hem demanat.
[Com ja hem explicat en alguna altra ocasió, "Pam, pam, orellut" és l'himne oficial del CD Castelló. La història naix amb el llegendari porter dels anys 20 del segle passat, Alanga, que solia portar un elefant com a mascota i el situava darrere de la seua porteria. Era un elefant xicotet amb unes enormes orelles. Hi havia un aficionat, Jaime Varella, també amb unes orelles ben grans, que sempre aplaudia dos vegades (pam, pam) i uns jóvens, per a mofar-se d’ell, començaren a fer rimes amb la paraula "Orellut", escudant-se en l’elefant del porter. Després d’una victòria a casa del Valencia CF començà allò de: "Pam Pam Orellut!, el València ha perdut!"]
Com a plat principal, jo he triat rémol (rodaballo) fresc amb reducció de suc de calamars guisats i puré d'api-rave
I Jj, porquet a baixa temperatura amb el seu suc reduït en cítrics.
Abans de passar a les postres, un sorbet de gintònic.
Jo, pasta de full de mantega amb suc de maduixots, gelat de mascarpone i cremós de torró
Jj, un "rebentat de rom", una altra "recreació".
Amb un café Lavazza (1,50 €)
i el detall d'uns bombonets de xocolate
Total: 50,50 € x 2
Parlen valencià
Ens hauria agradat saludar Fernando, però no l'hem vist.
-----------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada