De l'occità Marselha; Massella, del llatí Massilia; del grec antic Μασσαλία (Massalia), és el nom de la colònia comercial que fou fundada per mariners foceus cap al 600 aC, de la qual es conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el segle Iv aC. És la capital del departament Bouches-du-Rhône, de la regió Provence-Alpes-Côte d'Azur.
tartar de salmó tallat amb ganivet i alvocat,
Per a les postres:
Enguany hi ha la primera edició del festival Mars à table, del 8 al 22 de març (mars és 'març', i juga amb 'Marsella', supose), i està dedicat a un imprescindible de la cuina de Marsella: l'aïoli. "Es tracta de remarcar la importància del peix local capturat de manera sostenible; els restauradors de Marsella oferiran aquests productes en la seua carta i hi haurà tres festes organitzades a l'Estaque, a Pointe Rouge i al Vieux-Port, per reunir-s'hi la família o els amics, amb animació musical, activitats diverses i visites pels barris". (marseille.fr)
No hem fet massa ruta gastronòmica, però alguna coseta hem menjat.
Un dels plats més coneguts és la bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse; de boulh 'bullir' i abaissa 'baixar -el foc'), una mena de suquet de peix típic de la Provença: Marsella, Seta i Toló. (maresellie-tourisme) I jo volia tastar-la, clar. Ho fem, un dia amb un solet preciós, a la terrassa de L'Esquinade (38 Rue Saint Saens, prop del port Vell), inclosa en un menú (26 €).Compartim unes ostres (huîtres Spéciales Merennes d'Oleron nº 3),
formatge de cabra calent, magret d'ànec,
sépia, gambes, peixets.
Jo amb una copeta de vi negre (6 €),
i M. amb una cerveseta (6 €).
L'aigua és debades (en bevem tres botelles)
i la cistelleta de pa està inclosa.
Per al plat principal, bullabessa de peix de roca (x 2),
tonyina o carn.
Per a les postres:
Tarte fine aux pommes
Fondant au chocolat
Pastís Opéra
Formatge de cabra amb oli l'oliva i herbes provençals
Café (2,80 €)
Total: 29,70 € x 4
Als restaurants el plat sol dur peix (bacallà) o gambes, musclos, polp... verdures... i allioli, clar (ací, fet amb ou; marseille-tourisme)
L'aïoli forma part de la cultura marsellesa:
La premsa francesa ha batejat la novel·la negra nascuda al voltant de Marsella com «aïoli polar» (El Temps)
D’aïoli à zou! (diccionari marsellés) «faire monter l’aïoli»: animar o alegrar l'ambient, fer festa
«pédaler dans l’aïoli» = «pédaler dans la choucroute»: entrebancar-se, embolicar-se, perdre el fil
Grup musical Massilia Sound System: "Monter l'aïoli", "Aïollywood"
Hi ha un periòdic de 1891 anomenat L’Aiòlien
També unes magdalenes espectaculars.
La Bonne-Mère és Notre-Dame de la Garde o Nostra Senyora de la Guàrdia, emblemàtica a Marsella.
Prop de casa de la xiqueta (plaça Castellane) hi ha una botigueta on fan creps i xurros i ens l'han adoptada. Hi fem alguna visiteta, naturalment. Els xurros, els serveixen amb xocolate, però és un potet amb Nutella; si demanes xocolate calent és com un got de llet amb Nesquik (n'estàvem previngudes).
No hem tastat el chichis fregis típics de l'Estaque (marseilletourisme), que no, que diuen que no són xurros, encara que tenen aparença de porres.
La zlabia, zlebia o zalabia (زلابية, zalābiyya) és un dolç de la cuina oriental d'origen molt antic, especialment popular durant el mes del ramadà (en veiem en pastisseries orientals i també franceses, i l'hem haguda de comprar), encara que es troba tot l'any. És una massa lleugera feta de farina de blat, rent i iogurt, amb forma d'espiral o de bretzel, fregida i banyada en un xarop aromatitzant; cruixent i molt dolça; es pot menjar freda o calenta. (2 €)
També hem fet molt el guiri, clar; per la zona de Panier dinem en una terrassa immensa al solet: Le Rendez-vous des Amis (Place Rodellat). Només hi ha burger-classique, burger veggie i entrecot (la torrrada amb alvocat se'ls ha acabat). La carafe d'eau et le verre d'eau sont gratuits pour les clients.
Totalment prescindible
18,50 € x 4
No hi ha un mercat de menjar com a València el Central o el de Russafa, els mercats estan al carrer: marché du Prado (al costat de casa; esperàvem comprar sabonets dilluns, però no n'hem trobat), de la Plaine, au poisson (Vieux-Port), de Noailles, du Cours Julien, de Saint-Victor...
Hi hem trobat tellines, sí, sí, tellines! A 25 € el quilo.
I quantes places, placetes i plaçotes per fer-se un cafenet...! Sempre amb un gotet d'aigua.
Un gust, boniques!
1 comentari:
Collins pareis una guia Michelin
Publica un comentari a l'entrada