dimarts, 21 de maig del 2024

dolça virtut...

He descobert per casualitat que al forn-cafeteria La Estrella (Maties Perelló, 2) fan el dolç oficial creat pel Gremi de Forners per al dia del Corpus, que es diu La Moma Dolça! El coneixíeu? Ja l'he encomanat per al diumenge del Corpus.
La Moma és un pastís de merengue blanc, i els momos són bescuits farcits de melmelada de taronja decorats amb maduixa.
5 barricas
ValenciaBonita
La Moma representa la virtut, i els momos els set pecats capitals.
El Corpus és una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta, és a dir, 60 dies després del diumenge de Pasqua. D'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia. Valencia adoptà la festa el 1328, i celebrà la primera processó en 1372.
Quan jo era xicoteta, el Corpus era un dels tres dijous que "relusen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión (40 dies després del diumenge de Pasqua; jo vaig combregar un d'aquests dijous de l'Ascensió)".
A Almàssera i Alboraia podem celebrar el Corpus en les festes patronals, diuen que per una dispensa papal després dels Peixets*.

"Es xopà hasta la Moma" és, potser, el poema simfònic més popular de Salvador Giner (1832-1911). Descriu la popular processó del Corpus Christi de València interrompuda per una tempesta, que fa que "fins la Moma" acabe mullada.
"la figa (de) la Moma" S'usa per a expressar desacord o oposició a un fet o a una idea.
------------------

----------------
*Cap a l'any 1348, el musulmà convers Hassam-Ardà, d'Almàssera, va manar cridar al rector d'Alboraia (Almàssera en depenia eclesiàsticament) per a rebre el Sant Viàtic. Quan el sacerdot tornava cap a Alboraia, en creuar el barranc de Carraixet que baixava crescut per una pluja torrencial, li va caure a l'aigua l'arqueta que contenia les sagrades formes. Més tard van acudir a buscar-lo uns llauradors dient que havien vist unes llums brillants en la desembocadura barranc, que van resultar ser dos peixos amb les hòsties en la boca. Els d'Alboraia mantenen que l'arqueta caigué a l'aigua en anar cap a Almàssera i per tant hi hauria tres peixos i tres hòsties.
Els pobladors d'Almàssera sol·licitaren al bisbe de València D. Ramón Gastón la segregegació d'Alboraia i el posterior bisbe Sr. Hugo de Fenollet la va concedir (1352), sota la devoció del Santíssim Sagrament.
L'arqueta recuperada es guarda a l'església d'Almàssera i vora el barranc hi ha la capelleta del Miracle.  A Alboraia es guarda el calze amb què el rector replegà les formes, i en la desembocadura del barranc hi ha l'ermita construïda en 1901, lloc de romeria el dilluns de Pentecosta (50 dies després del diumenge de Pasqua).

----------------------------

I ací la tenim (18 €).
No està malament, encara que el momo "pantera rosa" està una miqueta massa dolç.