Entrevins

Reina Maria, 3. Russafa     963 333 523


Està bé que vinguen a buscar-te a casa, tries tu el lloc per a anar a dinar i damunt et conviden. No està bé que a algú que havia de vindre se li haja fet tard i no haja vingut.
Aquest és un lloc que no sorprén, que no oferix una carta variada, però on sempre es menja bé, i sol canviar els menús sovint.


Menú del dia. 17 €
(n'hi ha un altre de 27, i tapes. La pàgina web no està actualitzada)

Aladroc marinat en oli i vinagre i perles de vinagre de Mòdena.

Foie caramelitzat amb bresquilla. Deliciós. (potser en comptes de pa de xapata hi aniria millor una llesqueta fineta de pa torrat)

Croquetes

Arròs melós de marisc i verdura.

Estay 2010
VT Castilla-León
Dominio Dostares
Prieto picudo
15 € (6,90 € en Decántalo!)

Intens en color i aroma. Fruita roja, flor (no sé si el meu subconscient la relaciona amb el mencia, però m'ix la violeta), un poc mineral, i un pèl balsàmic. Agrabable en boca.
dominiodostares
verema

Dominio de Tares: Baltos, Bembibre, Cepas Viejas, Godello FB, Arrebato, Tares P3
Dominio Dos Tares: Brysal, Cumal, Estay, Leione, Tombú Rosado

Pastís de formatge amb fruites roges

Brownie amb gelat

Irlanda en una paraula: Guinness

"When in Ireland, do as the Irish do", però costa començar el dia amb un desdejuni irlandés, Irish breakfast: sausages (salsitxes del tipus Frankfurt), black and white pudding (botifarra negra i blanca), rashers (bacó), ous fregits (massa fregits, que no es poden sucar amb pa), tomata torrada i suc; sobretot quan el café... on està el café?

Jo diria que el plat típic d'Irlanda és la creïlla. En el mateix plat, te la poden servir bullida, fregida i en puré! Hi ha varietats amb nom propi com el Colcannon (puré de creïlla, col, mantega, sal, i pebre) o el Boxty (pancake, puré fregit en la paella).

El pa també té una presència important; el solen fer a casa amb motle (hi ha molt pocs forns de pa, a penes n'hem vist algun), amb farina integral de diferents cereals i amb soda (baking soda). Saborós, deliciós, addictiu untat amb matega.


Aquests són alguns dels plats que hem anat tastant:

Seafood chowder: sopa o crema amb verdures, brou de peix i fruites de la mar (gambes, clòtxines...) i pa.
recepta

Sopa del dia: normalment de creïlla amb carabassa, o porros, o ceba, o col llombarda...; all, gingebre...; amb pa negre i mantega.

El salmó és omnipresent (fresc o fumat; com que estàvem per la zona, havia de ser el salmó de Burren) i diuen que el bacallà és típic, però nosaltres no n'hem menjat.
http://www.burrensmokehouse.ie/burren-smoked-irish-salmon-1.html

A Dingle menjàrem llobarro i una espècie de lluç pescats en la zona.

A la foto falten les creïlles fregides.

També falta el pa negre amb soda, casolà, un dels millors de tot el viatge (bo per a començar, per al sopar, per a les postres...)

És molt comú demanar un plat de clòtxines per a una persona, i solen fer-se amb crema i herbes.

Recepta de clòxines amb Guinness

I també és habitual compartir unes ostres.
Amparo volgué acompanyar-les amb una Guinness. Jo, més clàssica, amb una copeta de vi blanc francés, garnatxa blanca, 2010 (5,50 € la copa)

I el més típic de tot, els Fish and Chips (encara que mai no en menjàrem al carrer)

Cottage pie o Shepherd's pie: pastís de carn picada (de vedella o de corder) amb puré de creïlla.

Guinness Irish Stew: estofat de carn de corder, creïlles, cebes i julivert, cuit amb Guinness, clar.





He posat la Guinnes al títol, i encara no n'he parlat, doncs a cada plat (excepte al desdejuni) poseu-n'hi una pinta (o mitja. 1 pinta = 0,568 l). I per acabar el dia, una altra.

També n'hem begut d'altres: Smithwick’s Pale Ale, Smith, O’Hara’s Pale Ale, Harp...  

I no m'ho puc creure, no tinc cap foto de les ametletes d'Aras que ens va preparar Jose i que ens han acompanyat tantes cervesetes.

Hem vist moltes vaquetes, ovelletes i cabretes (és tot tan verd: l'illa maragda), però hem menjat poc de formatge. Als barets no se'n posen tapetes com ací.



Amparo, haurem de tornar per tastar aquest de la foto, el Cahill's Irish Porter, amb Guinness, clar.

També hem descobert arboços als llacs del parc natural de Killarney. Són d'origen mediterrani, però l'arbre es fa molt més gran i la fruita madura abans (en juliol ja està madurant). També hi circula la història sobre el seu poder embriagador.

I l'últim descobriment: si busques el Comoloco a Múrcia, doncs això, et miren com a un boig, i allà en un racó d'Iralnda, et trobes açò! El Comoloco (jumilla), el Naire (Castilla-León), i pebre roig de Múrcia, i melons, i albercocs, i conserves espanyols...

El que no hem acabat d'entendre és per què a les botigues es pot comprar vi, però no cervesa. Algú m'ho pot explicar?

La embajada

Pl. Alfons el Magnànem, 7, 1r. 963 941 801
laembajada

dissabte, 14 de juliol

Quants bons restaurants han tancat a València! Molts aconseguixen reinventar-se, i les grans figures ahí estan. Van tancar Oleo, però Vicente Patiño torna a aparéixer a La Embajada. Qui pot permetre's un lloc així? Això ja no ho sé, el cas és que el restaurant està al primer pis d'un edifici impressionant (que podria haver desaparegut amb la creació d'El Corte Inglés), amb una escala per a fer-te sentir important, sostres amb cassetons, vidrieres, terra amb mosaic hidràulic de dibuixos molt treballats, miradors al Parterre, diverses sales... buf, per a perdre els sentits!
observaciongastronomica2 

Hi ha tres menús: Executiu (25 €), Nocturn (29 €) i Gastronòmic (45 euros). De nit, solament els dos últims. La diferència està que un porta dues entrades i mitges racions de peix i carn, i l'altre, quatre entrades i racions senceres. Demanem el curtet.
Detalls:
-Olives

-Cucurutxos menuts farcits d'ensalada russa (és ben famosa l'ensalada de Patiño; a mi la textura em va semblar un poc pastosa, i la neula massa dolça)
-Falsa cresta (empanadilla) o deconstrucció de pastís de tomata i tonyina, servida en forma de crema en un gotet amb trossets de tonyina. Molt ben aconseguida, fantàstica.


Entrants:

-Cavalla marinada (textura perfecta, de les que no ix a casa) amb praliné d'avellanes. Exquisida.

-Ostra amb raves i api. Mmmmmm, que prompte s'acaba.







Plats:

-Llobarro amb crema de xili i espinacs ecològics, i créixens, que el fan molt especial.

- Guisat de vedella a la llauna, albergínies i comí.
(està bo, però la llauna potser es deixa notar massa)

Postres
Sorbet de toffee, crema de regaléssia i dolç de pera.
(potser un poc dolç, però molt bo, sobretot els contrasts)

Vallegarcía 2010
VT Castilla, Montes de Toledo
Viognier
Color daurat preciós.
Nas agradable, fruita blanca, rent, forn, un poc d'herba i molt poquet torrats.
En boca, potent, agradable, fresc, amb l'amarg justet.


La setmana anterior havíem tastat els negres Hipperia i Petit Hipperia, i fa temps, el Vallegarcía syrah, així que ens va semblar interessant tancar l'oferta de Vallegarcía. 










Relació qualitat-preu: formidable. És veritat que no es pot triar res, però caldrà disculpar-ho perquè es puguen oferir aquests preus. L'oferta de vins és molt correcta i els preus, ajustats.
Total: 81,50 (2 persones)

Oh, brother!

Kata 81 - Eva, 06/07/2012

Normalment, quan trobem un vi d'una bodega o d'un enòleg que ja coneixem i ens ha agradat, tendim a veure'l com si fóra de la família. Però que entenem per "germans menors"? Els vins de gamma més baixa del celler? Els vins que ixen tots els anys (en eixe cas, els majors serien els que sols ixen al mercat si són especials)? Els menys cuidats de la casa? Els més barats? Han de portar el mateix "cognom", "nom"...?
Podeu llegir ací el fòrum plantejat a Verema pel gran Higón (a partir d'una pregunta d'un bon amic, Pepe).
Bo, siga com siga, he pensat de preparar la kata amb dues parelles de germans, amb una diferència en el nom que indica que un és "més" o "menys" que l'altre (en un cas el major serà "I" i en l'altre el menut serà "petit".
En cata cega, informe que hi ha dos vins d’una denominació que pot ser Rioja o Ribera, i dos que són VT Castilla-La Manxa. Uns germans són 2009 i uns altres 2006 i 2008. Dos són tinta país (està clar quins) i dos són multivarietals, encara que en un predominen el merlot i el cabernet sauvignon). Fàcil.

Corimbo 2009, D.O. Ribera del Duero 
Raïm: tinta país
Celler: Bodegas La Horra    Enòleg: Carlos Díez dela Concepción? Agustín Santolaya? 
Preu: 17,75 € (Añadas)

-Picota fosc, rivet morat
-Flors, caramel de violeta, compota, espècies / compota de fruita, balsàmic, espècies, pebre negre, fusta (“Abellís beure-se’l)
-Alcohol, potent però no intens, potser està verd, necesita doma; amarg. (“Infanticidi”). Per a uns és llaminer, per a altres és original.

Corimbo I 2009, D.O. Ribera del Duero 
Raïm: tinta país
Celler: Bodegas La Horra    Enòleg: id. 
Preu: 37,25 € (Añadas)

-Color molt semblant 
-Torrats, café (infusió), més fusta que l’anterior. Complex, misterios, interessant, suggestiu… 
-Fruita en el seu punt, vellutat; mineralitat perfecta en el postgust; no és potent, però sí complex, interessant. 

Ei que vos recorden les etiquetes a les dels Roda? Sí, l'Agustín Santolaya de Roda (Rioja: Roda, Roda I, II, Cirsion, Bodega Roda Sela) ha muntat Bodegas La Horra (on hi ha Bodegas Hermanos Sastre), Burgos, sota la DO Ribera del Duero per a obtenir vins "menys fins, però amb una càrrega aromàtica i estructural molt potent". Corimbo 2008 va ser el primer. Les etiquetes porten dibuixada la variant del card, el corimbe, tres flors aliniades (als Roda estaven a distint nivell).

bodegaslahorra

"Expertos del tempranillo: cata con Bodegas Roda y La Horra"

"Llega Corimbo 2009"

efeagro
elcatavinos

Hipperia 2006, VT Castilla-La Mancha
Raïm: 47% merlot, 46% cabernet sauvignon, 5% petit verdot, 2% cabernet franc
Celler: Pago de Vallegarcía  Enòlegs: Adolfo Hornos, Javie García, Teresa Delgado
Preu: 18,50 € (Mesquevins)

-Color evolucionat 
-Cuir, òxid, metall, sang, medicines emmagatzemades? albelló? / clau rovellada, natura marcida, mineral 
-Fons licorós, com si la fusta de la bóta haguera tingut conyac, flors marcides, “pre RIP”


Petit Hipperia 2008, VT Castilla-La Mancha
Raïm: cabernet franc, cabernet sauvignon, merlot, petit verdot, sirà
Celler: Pago de Vallegarcía    Enòleg: id. 
Preu : 11 € (Mesquevins) 

-Brillant 
-Inicialment aroma subtil, dolç, compota, mineral? vernís? fusta 
-Lleugerament àcid, “potencia tranquil·la” 

Distingir les parelles no ha estat difícil. En la primera, ha guanyat clarament el germà major; però en la segona ha guanyat el menut, potser perquè el major se n’ha passat.
A Verema trobareu tots els vins comentats pel nostre convidat Abreunvinito

Per a sopar bevem un Quincha  (en aquest cas, no el podem considerar el germà major de Mestizaje i Finca Terrerazo, o sí?

Quincha Corral 2004  VT El Terrerazo (València)
Bodega El Mustiguillo
96 % boval (?)  4% sirà (?)

Riquíssim en aromes: fruita negra madura, xocolate, regaléssia, fusta, tabac...
En boca, llaminer, elegant, potent, intens, redó.  
M'agrada tant! Es deixa beure a poquet a poquet, va contant-te cosetes, diferents, sensuals...mmm
                                         Llàstima que valga +50€

Un soparet fresquet: gaspatxo andalús (gentilesa de JJ, però amb el meu puntet de carlota), ensalada russa, tàrtar de tonyina (també a l'estil JJ), clòtxines, tellines, esgarrat, pernil, moixama, formatges...

I a les postres, per acompanyar un gelat casolà casolà de mango, el "convidat" ens regala un

Punt Dolç   DO València (Clariano)
Vi Negre Dolç Natural
Monastrell i garnatxa
Celler Heretat de Taverners (Fontanar dels Alforins)
Dolcet, sense ser dolç. Fruita molt madura, mores, olives negres, herba... (buf ja no estem per continuar...!)
fitxa
(aprox. 15,60€ / 50 cl)


dokument kata

kates 

Aragon 58

divendres, 29 de juny

Avda Aragó, 38  (sí, sí)  tel. 963617961

Lloc clàssic a València que jo no coneixia. Havíem de celebrar un aniversari, al final no ha pogut ser, però hi dinarem igualement. JJ el coneix bé i sempre parla de la bona qualitat, de la professionalitat del servei...; com diu Abreunvinito, "Un clàssic que no falla".
Al restaurant, s'hi accedeix per unes escales cap avall, i és com si entrares en un vaixell. No hi ha massa gent, però JJ troba algun conegut i saluda. Estem prop d'una taula amb un avi i tres néts que li donen el dinar, pobre, així que paga i se'n van (encara sort!).

Comencem amb unes cervesetes (2,14 € x 2 + 8%) mentre mirem amb què podem acompanyar l'arrosset que hem vingut a tastar.

Ens decidim per un calamar a la planxa (bona qualitat, bona elaboració, sense "extrems").
14,50 €

Tinc desig d'unes tellinetes, pero mira, deu ser que a la tercera no va la vençuda. Les canviem (sense mirar la carta) per unes navaixes i sí, estan bones, però 8,50 € x 6 = 51, + 8 % = 55,08 €! (Bo, això ho sabrem al final)

La carta de vins no és gens extensa, hi ha unes suggerències en la mateixa carta del menjar, on es mesclen denominacions, vins blancs, negres, 1 xampany...

Pazo Baión DO Rias Baixas (Val do Salnés, Pontevedra)
Albariño
Enòleg: José Hidalgo
21,60€
Botella molt elegant. (Es ven com un vi "xic")
Flors blanques, un poquet mineral; suau, no massa cítric, elegant.
Pazo Baión

Escoltem parlar "entre bastidors" sobre ostres valencianes, i com que jo no les he tastades, ens decidim a demanar-ne 2 i comparar-les amb altres 2 sense saber quina és cadascuna; les altres seran gallegues. Cap de les dues ens fa caure d'esquena, però la textura de la valenciana és molt agradable.
2,80 € x 4 + 8% = 12,10 €
Quines diríeu que són les valencianes? Les de la dreta.

I arriba el moment de l'arrosset, amb conill, foie i boletus. Espectacular. El sabor és tan intens que potser para un poquet salat, però res, fantàstic.
15 € x 2 + 8% = 32,40 €



No anava a demanar postres, però el gelat de iogurt... molt bo. 5,13 €
2 cafés (3,70 €))
Pa (que a penes toquem, solament 2 rosquilletetes: 3,70€)
Total: 142,53€ (2 pers.)  Tot molt bé, excepte el preu de les navaixes.

El cuscús de Casa Ruiz

Avda d'Itàlia, 76 - B  Platja d'Almardà, Sagunt   tel. 962608189

dijous, 28 de juny

S'acosta la fi de curs i els cos ens demana l'escapadeta al cuscús de la platja. Finalment, després d'una reunió, d'una atenció a pares i alumnes sobre els resultats del curs, i d'una divertida, revolucionària i profitosa sessió passant a l'ordinador les dades de la prova diagnòstica de 2n ESO... ens la mereixem.
Hi ha hagut algun canvi, ha desaparegut l'arbre, però ens reben amb molta cordialitat, com a clients habituals (uns més que altres, clar). S'està tan bé voreta mar!
Comencem amb una cervesa ben fresqueta. Ahir Carme ja volia comprar tellines però vam trobar la pescateria tancada. Avui en demanem i no en tenen. Les canviem per unes clòtxines  (6,50 €) i unes delícies de peix i marisc que estan molt bones. (10 €)

I ara ja el cuscús, ben bo, com és habitual (en som 4, però en demanem per a 3: 3 x 13 = 39 €)

Cyatho 2011 DO Rueda
Bodegas Cyatho
verdejo
12€

Cítrics, herba... fresquet.

PER MOLTS ANYS, ESTER!

A versandovinos teniu un poemeta que no us podeu perdre.


Un platet de pinya natural i meló d'alger per a compartir (2 x 1,50 = 3 €) i uns cafenets.
TOTAL: 21,05 € persona

I ara toca anar a fer la migdiada i el banyet a la platja. Que bo, companys!

Nit de futbol

dimecres, 27 de juny

Félix Azpilicueta Colección Privada 2007 DO Rioja
12 mesos en bóta de roure francés
Domecq Bodegas
Tempranillo, graciano i mazuelo (carinyena)
5.000 botelles
aprox 22 €


Fruites roges, un poc balsàmic, mineral, espècies, torrats; llarg i redó, molt bo. Clàssic.

Etiquetes apostrofades

Quina és la funció de l'etiqueta en una botella de vi? Complir una obligació? Donar-ne informació? Ser original? Cridar l'atenció? ...
Havíeu pensat alguna vegada que l'apòstrof del català poguera dificultar-ne la comprensió?

Llegiu uns articles interessants sobre la polèmica:

vadevi.cat
"La triste historia de la etiqueta española (I)  i  (II) ", José Peñín
"Etiquetaje universal", divendres al vespre, Xavier Pérez

Xavier Pérez ens posa nombrosos exemples d'etiquetes de grans dissenyadors:
"-el mítico diseño de Josep Maria Civit (Taula de Disseny) de finales de los 70 para los primeros productos del Cava Raventós i Blanc
-otro de los integrantes de Taula de Disseny, Xavier Bas, creador de etiquetas de vino magistrales, ya no por la calidad del diseño sino por la importancia de los bodegueros que confiaron en él como Tomás Cuisiné, Raventós i Blanc o Alvaro Palacios
-Fernando Gutiérrez, creador del estudio barcelonés 'Gráfica', más tarde con estudio propio en Londres, en donde creó obras maestras como la etiqueta del Dehesa Gago, de la Compañia de Vinos Telmo Rodríguez, siendo todos ellos y otros muchos, piezas fundamentales en la evolución de esta (antaño humilde) disciplina del diseño.
-Estudios de diseño gráfico catalanes como Salvatore Adducci, Dorian, Lluis Serra, (Laus de oro 2009, con la linea gráfica de las Bodegues La Vinyeta), Joan Josep Bertran, Estudio Atipus, (Laus de Oro 2011 con la etiqueta para el Mas Roig), Bendita Gloria (Laus de oro tambien 2011, con las etiquetas de Casa Mariol) Macabeus, Rosa Lázaro
-estudios de otras zonas de España como Moruba, Spanish White Guerrilla o el valenciano Daniel Nebot

La referència històrica, el punt de no retorn en el disseny d'etiquetes

Josep Maria Civit

«A Catalunya les etiquetes de vi les fem millor que ningú»

Xavier Bas

Sant Joan sense bacores

La Vicalanda 2004  TR DO Rioja
Tempranillo
Bodegas Bilbaínas, Haro (Rioja Alta)
Enòleg: Diego Pinilla
14 mesos en bóta nova de roure francés Alier, 24 mesos en botella
20 € (Verema)

M'agrada això del Javier46 "Caràcter modern sobre base clàssica", perfecte.
Fruita roja, regaléssia, torrats, espècies dolces (clau, canyella...).
Elegant, agradable, tanins dolços, potgust llarg.

De l'etiqueta també podríem dir que és "clàssica renovada", amb informació sobre la criança, el tipus de bóta, el tipus de raïm, la data d'embotellat, etc.
lavicalanda
verema


I clar, com no podia ser d'una altra manera, per acompanyar-lo, un fantàstic dinar de diumenge (a pesar que el nostre Juan no està, i al JJ que tenim li agraden més les falles): megaensalada, clòtxines, pernil, coca salada... i un arrosset al forn amb costelletes.

Fer dissabte

"Fer dissabte" és fer neteja? I si en canviem el sentit?
Un passeget solitari per la platja, matinet (o no tant), abans que rugisquen el ferotges de la F1, és una bona manera de començar un dissabte. I continuar anant a comprar al mercat de Russafa, ara acompanyada, sense obligacions... un plaer; una altra cosa és que no saber comprar ix una miqueta car.
Ja tenim bon peix i bona fruita.

Com a aperitiu, unes clotxinetes*, menudetes, però saborosíssimes.

I unes galeres i gambetes marinades amb llima, mostassa, pebre, ceba... Impressionant! (la foto no en dóna fe, però creieu-me, espectacular)

I ara, l'arrosset, amb polp, gambes, calamar, rossellones (chirlas) i algues Wakame. Ben bo.

Un vinet que no falla,
Pétalos del Bierzo 2009  DO Bierzo
Mencia
Descendientes de J.Palacios
13,20 € (Las Añadas)
Flors, fruita madura, mineral, herba de bosc... va obrint-se a poquet a poquet. Molt agradable.





 ------------------
Quan jo era menuda, a casa menjàvem clòtxines de roca, fresques, fetes al vapor, amb llima oli i pebre negre ( /pibenegre/ ), i mejillons (amb "j" espanyola) en conserva.
Quan vaig viure al Baix Maestrat feien la mateixa distinció, però ells menjaven musclos en comptes de clòtxines.
Ja de més major, m'he trobat que tothom fa la diferència entre la clòtxina de València i el mejilló de fora, i em fa malícia ( /malíksia/ ): no són tot clòtxines? Doncs sembla que tothom té raó i jo estic enganyada, segons la Denominació d'Origen:

"La clòtxina valenciana disposa des de 2008 de Denominació d'Origen atorgada per la Conselleria d'Agricultura. Al port de València n'hi ha 22 conreadors, amb una producció d'unes 350 tones. Segons un estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València, les clòtxines són riques en vitamines, calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi i Omega 3.
La "clòtxina", molusco característico de las costas valencianas, se distingue por ser de tamaño más pequeño que el mejillón, pero también más sabroso a decir de no pocos especialistas y consumidores."
"Una 'clòtxina' vale por tres mejillones", Levante