.png)
Enguany m'he apuntat per primera vegada al viatge d'estiu organitzat pel CUM (Club Universitari de Muntanya); 48 persones viatjant durant deu dies per Croàcia i Bòsnia i Herzegovina, amb algunes activitats totes plegades -com les rutes guiades per la muntanya o les ciutats, o els desdejunis- i amb d'altres en grups menuts, com dinars o sopars, en què hem conegut un poc la gastronomia de la zona.
Croàcia (Republika Hrvatska; HR als cotxes) i Bòsnia i Hercegovina (Bosna i Hercegovina; Босна и Херцеговина; BIH) són països dels Balcans amb arrels històriques lligades, però que presenten diferències notables.
Ambdós estats són laics. Croàcia és majoritàriament catòlica i té una identitat nacional croata bastant homogènia. Bòsnia és un estat multiètnic format per tres pobles constituents: bosníacs (musulmans), serbis (cristians ortodoxos) i croats (catòlics).
Parlen la mateixa llengua, amb variants dialectals; a Croàcia s'utilitza exclusivament l'alfabet llatí; a Bòsnia, s'utilitzen tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic (l'àrab escrit en espais religiosos).
Croàcia compta amb 1.778 de costa i més de 1.200 illes banyades per la mar Adriàtica. Bòsnia i Herzegovina és interior i muntanyosa, amb una eixida a la mar menuda i curiosa (Neum); el riu Miljiacka, que passa per Sarajevo, és afluent del Bosna (que dona nom al territori), de la conca del Danubi (eix vertebrador de l'Imperi Austrohongarés).
Croàcia té com a moneda l'euro des de 2023; BIH, el marc convertible (BAM/km: Konvertibilna marka; aprox. la meitat que l'euro) i preus més baixos.
La cuina croata té una forta influència italiana (pasta, pizza, marisc, oli d'oliva) i un poc austrohongaresa (gulash, strudel, Bečki odrezak -filet vienés-, Kremšnita -pasta fullada amb crema-) mentre que la bosniana la té otomana i oriental (carn a la brasa, burek, cafè turc, baclaua...).
La nostra primera incursió en la gastronomia balcànica croata és a Zagreb, en un restaurant recomanat pel guia, amb diferents espais -el nostre, a la terrassa coberta, més modern-: Vinodol (Teslina*, 10)
Compartim al centre
Zagorje štrukli, tradicional del nord de Croàcia, especialment de la regió de Zagorje; és una massa fina farcida de brull, ous i crema àcida, que es pot servir salada o dolça, bullida o al forn. Està protegida com a bé cultural immaterial croat (12 €)
Hrvatske delicije (Delícies croates; per a dues persones 30,00 €):
istarska kobasica (salsitxa d'Ístria) dalmatinski pršut (pernil), kulenova seka (embotit de porc curat), svježi sir s vrhnjem (formatge fresc amb crema agra), dimljeni kravlji sir (formatge fumat de llet de vaca), zaseka (sagí curat i picat)
kruh mala košarica (panera menuda; 2,20 €)
Total: 18,24 € x 3
*Atenció al nom del carrer: sabíeu que Nikola Tesla (1856-1943, l'inventor que desenrotlla el corrent altern, el que dona nom a la marca de cotxes, encara que amb nacionalitat nord-americana, era d'origen serbi i nasqué a Smiljian (imperi austrohongarés-actual Croàcia)?
Com a curiositat, pel nom de la ciutat i del restaurant, Trogir prové del grec antic Tragurion (Τραγούριον) < Tragos significa 'cabró' i Oros, 'muntanya' o 'turó'.
(El restaurant recomanat era Capo)
Sopem a la part de baix, al Veli Varoš, l'antic barri de pescadors, amb carrerons empedrats.
Una pizza compartida a la Konoba Pizzeria Feral (15 €). L'anècdota de la bruschetta (6 €) me la callaré, que em fa vergonya.
Amb cervesa točeno Karlovačko (de barril; 0,5 l 5 €)
Total: 17 € x 5
[No trobem les variants de la pizza croata: soparnik, coca de bledes i ceba, cuita amb llenya, i slavonska, base clàssica amb ingredients locals com ara salsa de tomaca, formatge, pernil, salsitxa seca (kulen o kobasica), ceba, ou, pimentó...]
Després d'un passeig en bici per la ciutat i les platges (Bene i Trstenik), ens fem un refresc de llima Hidra Iso Limun (Zagrebačka Pivovara) al Blue Bar de la platja Trstenik (5 €)
I dinem en un baret vora mar, Renato: cervesa de barril (0,30 l 4 €), ensalada grega (13 €), i café (kava) amb gel (2 €)
Total: 19,54 € x 3
[tenen una pizza que es diu Renato & Juliet]
També sopem al Konoba Varoš, al mateix Veli Varoš.
Bitter Lemon (4,50 €), cervesa (0,5 l 5,50 €)
i copa de vi blanc Ante Sladić Debit (debit és el raïm) (Ante Sladić Vino Skradin, Dalmàcia, Croàcia; 4,50 €)
Compartim una salata od hobotnice (de polp; 22 €)
I lignje na žaru prilogom (calamar a la graella amb guarnició; 21 €)
Total: 19,17 € x 3
Tot molt bo. Molt bona atenció. Lloc recomanable
A Sarajevo ens recomanen el Nanina Kuhinja (Kundurdžiluk 35 fb), i allà que anem.
Que bé, per beure tenen ayran (iogurt amb llet d'ovella i aigua, amb un poc de sal; 2 BAM x 3)
Hljeb (pa; 1,50 BAM)
Compartim un bosanski lonak (estofat bosnià; 23,90 BAM/apox.12 €
[La Begova Čorba és una sopa espesa de vedella amb verdures i ocra]
I un plat amb bamija (ocra; 20,90 BAM /aprox. 10,50€)
La recordava, amb deler, de Síria (bámia بامية), però aquesta està tallada tan xicotiua que no s'assaboreix.
Lloc recomanable. S'hi pot pagar amb targeta.
Un altre lloc recomanat és el Sedef (Ferhadija, 16 IG). Sense reservar, tenim taula per dinar en una terrasseta interior on s'està molt bé.
Compartim uns plats típics:
Kupus salata (de col, 9 BAM)
Els Banjalučki ćevapi són una varietat del ćevapi (salsitxes de carn picada) originària de Banja Luka (BIH). Normalment quatre salsitxes connectades, elaborades exclusivament amb carn de vedella, all, sal i pebre i a la graella; se servixen dins del pa pla tradicional lepinja i amb ceba crua (18 BAM x 2 + 4 BAM crema)
La šarena dolma és un plat tradicional de la gastronomia bosniana i dels Balcans que consisteix en una combinació de diferents verdures farcides de carn i arròs cuinades juntes en una mateixa olla o safata (24 BAM)
Sarma: carn picada i arròs embolicats en fulles de col fermentada
Dolma: Vegetals com pimientó, carabasseta o ceba farcits de carn i arròs
Total: 28 BAM x 3 (aprox. 15 €) Es pot pagar en BAM i en euros, però no amb targeta.
Lloc molt recomanable
[*La fàbrica de cervesa Sarajevska Pivara era una de les suggerències que tenia, però no pot ser.]
La cervesa, ací, és la Mostarsko Pivo (Hercegovačka Pivova), amb el pont a l'etiqueta, clar; 0,50 l 8 BAM x 2)
Compartim mix dolma (verdures farcides) i japrak (amb fulles de parra) (22 BAM)
ćevapi (18 BAM)
Total: 18,67 BAM x 3 (Aprox. 9,50 €; ens deixen pagar amb les dues monedes juntes: els BAM que ens queden i el que falta en euros).
Lloc guiri, sí, però servei mésqueamable.
Ha fet molta calor durant el dia, però de sobte es posa tot negre, comença a tronar i rellampegar i cau una bona ruixada. Espectacular.
A Sarajevo ens recomanen el mirador Žuta Tabija (la Fortalesa Groga) per veure una posta de sol. Arribem a temps, sí, però hauria estat bé fer-ho abans per comprar alguna cosa al baret -encara que no tenen alcohol-, i agafar un bon lloc per a quedar-nos-hi menjant alguna coseta (havíem comprat cireres al Pijaca Markale per menjar-nos-les-hi, però estan superàcides!!), com fan alguns, que s'hi porten el sopar i s'hi queden mentre va caient el dia i van encent-se tots els llums de la ciutat.
Llig que prop hi ha el Caffe Kamarija IG, the best pont of view.
Baixant cap a la ciutat, a la terrasseta del Ministry of Ćejf ens fem una llimonada amb menta (pensàvem que tindria la fulla, però només té el sabor; 6 BAM x 3). S'hi està bé veient la gent passar o prenent café; llàstima del fum de tabac, que molesta bastant.
[Després expliquem el significat de ćejf]
Avui no tenim sort i la posta de sol no té res a veure amb la d'ahir. Tenim una bona taula cara a la ciutat, en la seua immensitat, entre els turons, i veiem com s'apaga el dia i s'encenen les mesquites i els carrers, però tenim massa prop uns músics que ens fan sentir incòmodes. I també fa olor de cuina. En fi, tot no pot ser en esta vida.
Jo demane truita roja* (file crvene pastrmke; 28 BAM) i cervesa Sarajevo Premium (0,5 l. 8 BAM; per a 2)
Total: 39 BAM x 5 (Aprox. 20 €)
La tornada sí que la fem amb taxi.
A poc a poc, veiem com ix la lluna plena per darrere de la mesquita Gazi Husrev-beg.
La recepcionista de l'hotel que m'ha fet la reserva em revela que els VIP van al Kibe Mahala.
*Un bon lloc per a menjar truita és Blagaj, on hi ha el Monestir Dervix (Blagaj Tekke), del segle XVI, incrustat en un penya-segat al costat del naixement del riu Buna.
Jablanica és coneguda com la capital balcànica del corder rostit (jagnjetina); els corders sencers es rosteixen enfilats en broquetes que giren impulsats per sénies o rodes d'aigua alimentades pels rierols locals i el riu Neretva; la carn queda sucosa per dins i cruixent per fora (youtube). Llàstima, no el tastem.
Una de les excursions del viatge comença en el llogaret d'Umoljani i, amb vistes a un dels congostos més profunds de la regió, el del riu Rakitnica (afluent del Neretva), acaba al llogaret de Lukomir, el poble més alt de BIH, en la muntanya Bjelašnica, amb població nòmada, on algunes ONG de la regió duen a terme un projecte de turisme sostenible. No vos ho creureu, però hi ha diversos restaurantets, i en el nostre el cartell diu Caffé Manuel.
El menú d'avui està inclòs al viatge.
La cervesa té diversos preus segons el moment en què la demanes. Al final, totes les begudes a 5 BAM.
Jo, cervesa Sarejevsko Premium 33 cl.
Hi ha ensalada de col i tomaca i bureks (pastís de pasta de full farcit) d'espinacs, de formatge, de carn picada i de creïlla.
També ens ofereixen café turc i dolcets variats.
Acabem el viatge a Dubrovnik. L'únic restaurant que portem recomanat per menjar un bon peixet és el Levanat, no lluny de l'hotel però fora de la ciutat, i al final no ens apanya.
Al bufet de l'hotel hem desdejunat molt bé. Dos dinars i un sopar han sigut sobre la marxa, comprant alguna coseta al súper (Konzum) o en un forn i buscant una bona vista al port, a la mar, a la ciutat...
Quines platges hem gaudit a Cavtat!
Només hem sopat al Kavana Lazareti, ubicat on hi havia els Lazareti, deu edificis interconnectats i amb cinc patis, situats a només 300 metres de les muralles de la ciutat, al barri de Ploče, construïts al segle XVII per la República de Ragusa per aïllar viatgers i mercaderies com a mesura preventiva contra la pesta.
Jo, lignje na žaru (calamar a la graella; 23,90 €)
i un vinet blanc (5,90 €) Zlatna Vrbnička Žlahtina, elaborat amb el raïm Žlahtina, de la vall de Vrbnik a l'illa de Krk, Croàcia (PZ Vrbnik).
Altres opcions, risotto, pasta...
M'he quedat amb ganes de demanar per a les postres el Rožata, un flam amb licor de rosa
A Sarajevo (ciutat otomana fundada en 1461) ens expliquen que el café (kafa) és molt important en la seua cultura; hi ha moltes paraules que indiquen els moments de prendre'l i de convidar o despatxar la gent de casa.
El ritual, conegut com ćejf, consistix a bollir l'aigua, torrar lleugerament la pols de café molt fi en un cassó de coure o cafetera, džezva, i abocar l'aigua calenta per a crear una espuma densa abans de servir i beure lentament. El sucre no s'hi pot abocar directament.
Izvoli /Izvolite na kafu: forma directa de convidar algú a prendre un café (el qual no pots acceptar de seguida).
Bujrum: paraula de la cultura bosniana d’origen turc; significa "per favor, seu", "estàs en ta casa".
Kahvenisanje: descriu l’acte cultural de seure a prendre café i socialitzar durant hores.
Dočekuša: el "café de benvinguda", la primera tassa que se serveix als convidats.
Razgovoruša: el segon café, que se serveix per a mantindre una bona conversa.
Sikteruša: literalment, el "café de ves-te’n". Es el tercer café, molt més lleuger, oferit si els convidats no mostren intenció d’anar-se’n.
Un quart café ja s’oferiria per a provocar mal de panxa.
El primer bosanska kafa l'hem pres a la zona de Baščaršija de Sarajevo; et posen dos o tres terrossets de sucre (que se suposa que no has d'abocar al café), una gominola i un got d'aigua.
També ens hem fet un te (turski čaj mali -menut-) amb un baclaua (baklava, pasta de full amb anous o festucs i almívar) al Caffe Slastičarna Sarajka, per Baščaršija
Les tulumbe són unes postres tradicionals bosnianes (i balcàniques) que consisteixen en una massa fregida cruixent i sucosa, xopada en almívar de llimona.
La tufahija és una poma cuita farcida d'anous; la krempita és una pasta de full farcida de crema...
A Croàcia, hi ha les fritule, com uns bunyolets sense forat, amb ratlladura de taronja
Uns altres:
de lavanda, a la geladeria Riviera de Trogir;
de taronja salvatge al Gianni de Dubrovnik;
de pistatxo i xocolate al The Marash de Sarajevo (BIH). Els venedors ambulants de gelats (dondurma) d'estil turc són famosos pels seus trucs. Utilitzen espàtules llargues per a estirar el gelat i realitzen bromes clàssiques: alcen el con per damunt del client, fingeixen deixar-lo caure o li donen el con buit mentres es queden amb la bola de gelat a la mà (no vos perdeu el vídeo).
Ens queda tant per veure i tastar...!
"Comer en Sarajevo y Mostar" viaging (20/4/20)
"Qué comer en los Balcanes" mochileandoporelmundo (24/1/26)
"Qué comer en Croacia" mochileandoporelmundo (30/5/25)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada