Un passeget solitari per la platja, matinet (o no tant), abans que rugisquen el ferotges de la F1, és una bona manera de començar un dissabte. I continuar anant a comprar al mercat de Russafa, ara acompanyada, sense obligacions... un plaer; una altra cosa és que no saber comprar ix una miqueta car.
Ja tenim bon peix i bona fruita.
Com a aperitiu, unes clotxinetes*, menudetes, però saborosíssimes.
I unes galeres i gambetes marinades amb llima, mostassa, pebre, ceba... Impressionant! (la foto no en dóna fe, però creieu-me, espectacular)
I ara, l'arrosset, amb polp, gambes, calamar, rossellones (chirlas) i algues Wakame. Ben bo.
Un vinet que no falla,
Pétalos del Bierzo 2009 DO Bierzo
Mencia
Descendientes de J.Palacios
13,20 € (Las Añadas)
Flors, fruita madura, mineral, herba de bosc... va obrint-se a poquet a poquet. Molt agradable.
------------------
Quan jo era menuda, a casa menjàvem clòtxines de roca, fresques, fetes al vapor, amb llima oli i pebre negre ( /pibenegre/ ), i mejillons (amb "j" espanyola) en conserva.
Quan vaig viure al Baix Maestrat feien la mateixa distinció, però ells menjaven musclos en comptes de clòtxines.
Ja de més major, m'he trobat que tothom fa la diferència entre la clòtxina de València i el mejilló de fora, i em fa malícia ( /malíksia/ ): no són tot clòtxines? Doncs sembla que tothom té raó i jo estic enganyada, segons la Denominació d'Origen:
"La clòtxina valenciana disposa des de 2008 de Denominació d'Origen atorgada per la Conselleria d'Agricultura. Al port de València n'hi ha 22 conreadors, amb una producció d'unes 350 tones. Segons un estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València, les clòtxines són riques en vitamines, calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi i Omega 3.
La "clòtxina", molusco característico de las costas valencianas, se distingue por ser de tamaño más pequeño que el mejillón, pero también más sabroso a decir de no pocos especialistas y consumidores."
"Una 'clòtxina' vale por tres mejillones", Levante
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada