No cal tirar-se al pou

dissabte, 14 de març

Fa exactament sis anys que entrà en vigor l'estat de alarma a Espanya i ens confinaren. No podíem creure tot el que estava passant ni imaginar el que estava per vindre. Les falles es quedaren mig plantades als carrers; algunes es cremaren i d'altres es pogueren guardar. Enguany sí que n'hi ha, de falles, però preferim fugir de l'excés. Una excursioneta als ponts de Xulilla (els Serrans)? Pensat i fet, anem cap allà.

Fem una volteta pel poble i, com l'altra vegada, entrem al forn Esteve (IG); he tornat a comprar el reguiño (una espècie de pa cremat; baix a la foto) i en aquesta ocasió un pa de corte de cruz. 

Avui tampoc hi ha repelà, un pa amb forma de cassola que se sol omplir amb diversos ingredients, segons m'han explicat (en la foto, dalt a l'esquerra).

Hem reservat taula a El Pozo (Arrabal, 7. Xulilla - 640 989 020 fb) en el primer torn (13,30 h. Ho tenen de gom a gom, amb molt d'estranger -diuen que és habitual en hivern-), però no ens apressen perquè deixem la taula quan es fan les 15,15 h.

Comencem amb una cerveseta (Estrella Galicia 2,30 € x 3), i el detall d'unes olivetes.

Aigua (Solán de Cabras 1l. 2,40 €), copa de vi negre (3,50 €).

Hi ha menú del dia (26 €), amb tres entrants (ajoarriero, croquetes de sépia i migas de pastor), un plat principal a triar entre diverses opcions i unes postres. Ens pareix molt i demanem de la carta.

Compartim els entrants:

Ajoarriero (6,90 €). Saladet però molt bo; llàstima de pa industrial amb què el serveixen.

Cruixents de botifarra amb melmelada de figa (2,60 € x 2)

Jo, olla de berzas (col de cabdell), amb fesols, creïlla, bleda i herba-sana, amb el rin-ran d'ou dur i bacallà en oli d'oliva (13,50 €). És un plat típic de Xulilla (primavera-estiu). L'olla xurra (amb embotit, porc, corder...), per a l'hivern.

I. s'ha demanat unes manetes de porc en salsa d'ametla (14,50 €), acompanyades de rodanxes de creïlles fregides

Ens porten una cistelleta de pa, ara sí, molt bo, i no el cobren.

No hem pogut amb les postres.

Café (1,90 € x 2)

Total: 28,35 € x 2

És zona castellanoparlant i no, no parlen valencià, tot i que l'entenen i no fan mala cara si el parles; l'anglés sí que el dominen.

"Penjades de la natura" (Katablok, 18/11/23)

--------

No cal "tirar-se dins d'un pou", és a dir, fer un acte de desesperació. Senzillament ens ha paregut una bona opció eixir a caminar, i a dinar, clar.

"Caure al pou"? Literalment, a l'entrada del restaurant n'hi ha un, però està ben tapat, és impossible caure-hi. En sentit figurat és tenir una gran desgràcia o passar grans dificultats i, a pesar que en tenim alguna familiar i moltes mundials, intentem no abatre'ns i tirar avant; ha sigut una escapada molt agradable, tot i que l'orage feia carasses: sol, pluja -gotetes-, arcs de Sant Martí...

--------------------

L'etimologia de Chulilla-Xulilla- Xulella-Iulella és incerta, amb dues teories principals: 

-una suggereix un origen en un patronímic (nom de persona, nom del pare, cognom) àrab que reflecteix el passat andalusí

-l'altra apunta a una arrel romànica derivada de xulla (costella o llom) amb el sufix diminutiu -illa, possiblement fent referència a la forma del terreny o les característiques geogràfiques.

----------------

Ruta o Senda dels Pantaners o dels Ponts Suspesos/Penjants o dels ganxers: els pantaners eren els treballadors que van viure -amb les seues famílies- en un poblat específic fet per a la construcció de l'embassament de Loriguilla en la conca del riu Túria (1950-67). Hi havia un pont suspés i un fix, que s'endugué la riuada del 57. En 2013 es reconstrueixen els dos ponts suspesos. Els ganxers (madereros) eren els que transportaven la fusta pel riu.

Paratge Natural de Los Calderones

El Charco Azul, piscina natural