Nosex in Russafa

dissabte, 17 d'agost

Esta setmana és difícil trobar un lloc "decent" per sopar; seguint una recomanació del tipoquenuncacenaencasa trobem taula a Shahla's Bistro (Pintor Gisbert, 16. Russafa - 684 315 031).
Copa de vi Conde Valdemar 23 DOC Rioja(3,50 € x 3). El demane mentre espere; no trauen cap detall de benvinguda/cortesia.

La dona que ens atén és iraniana, i parla en anglés amb la que hi ha darrere del taulell.
Aigua Vichy 0,5 l 2,50 €)

Ens avisen que no tenen alguns dels plats de la carta.
Compartim al centre

Borani Esfenaj. Espinacs, iogurt, anous i all (9 €)

Mirza Ghasemi. Albergínia fumada, all, tomaca i ou fregit (12 €).

L'albergínia està molt bona.

Cheese Rolls. Rotllets cruixents de formatge farcits d'all porro i herbes (12 €).

Vos els podeu estalviar; en sobren la meitat.

Total: 23 € x 2

No parlen valencià.

He trobat que "shahla" significa «ulls de color blau fosc» o «dama d'ulls blaus», «bella reina»; també és un nom de dona, clar. 

No puc dir que hàgem sopat com unes reines.

Podríem haver-nos-hi quedat i acabar amb un còctel, sí, perquè els noms són suggerents -i per si són beuratges amb poders màgics, he,he-, però el lloc no m'acaba de fer paper.

Fora negrors amb la negri.

dimarts, 6 d'agost

"-Que no ens veurem, que fa molt de temps que no xarrem? -Clara!" A sopar a La negri (Albocàsser, 27. Benimaclet - 960 152 819    

Tenim taula al carrer, que fa bon airet.
Cervesa (2,30 € + 3 €); dos copetes de vi

Pa d'oli amb mantega de tòfona (4,50 €)

El pa, bo, encara calent; la mantega, no cal.

Anguila en allipebre Samare (12 €).

Deliciosa (encara que ració escassa)

Kinilaw de daurada (14,50 €). 

El kinilaw és el cebiche filipí. Per a marinar, els llatins usen sucs cítrics; els filipins, vinagre (de canya, coco, palma; arròs; vi blanc). També s'hi pot posar suc de calamansí, que són unes taronges diminutes molt agres; o llima verda.

Albergínia torrada amb salsa de miso i feta (9,80 €)

Fantàstica, i amb bona ració.

Per a les postres, pastís Alfredo, de formatge al forn (6 €)

Total: 26,05 € x 2
Lloc recomanable. 
No parlen valencià (encara que a les camisetes porten un missatge en valencià que ara no recorde).

Bon menjar, bona xarradeta, bona gent i bona passejada: fora negrors!

-----------

"Serem descendents de Mahlad?" katablok (01/23)

De València a València

Per eixes voltes capricioses que pega la vida, diverses persones ens hem retrobat en un club de muntanya i hem fet un subgrupet apanyat, i gràcies a les gemanes M. tenim uns dies a gastos pagats a la seua caseta de València D'Àneu. Des de 1970 aquesta forma l'Alt Àneu amb Alós d'Isil, Àrreu, Borén, Isavarre, Isil, Son i Sorpe, i pertanyen a la vall d'Àneu (antigament "les valls d'Àneu", subcomarca natural del Pallars Sobirà) juntament amb Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot.

El Pallars Sobirà és una comarca de la província de Lleida, forma part de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran; la capital i municipi més poblat és Sort. El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents; la major part del territori està protegit, especialment en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. 

Hi ha quantitat de topònims d'origen basc. La tesi de Coromines és que els parlars èuscars eren habituals en algunes comarques pirinenques fins prop de l'any 1000 dC, tot i que reduïts a una llengua de pastors i pagesos, mentre la romanització ja dominava les planes. Àneu deriva del preromà anavi (ana-be; la partícula -be 'sota de' i la primera part en discussió). Esterri, Stirri (s.IX), és d'origen basc; esto (tanca, pleta) i erri (lloc, indret): "el lloc de la tanca". Sort, de l'arrel sort, o suert, que volia dir "pont", fent referència a l'únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa [Pont de Suert seria un tautopònim]. Balestui, Berrós, Bisorre, Unarre...

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, i s'instaurà el comtat de Pallars. L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el Pallars Jussà (el de baix; el cap de comarca és Tremp), i el Pallars Sobirà (el de dalt); la guerra civil entre els dos comtats acabà el 1094 amb la separació definitiva (encara que els límits han variat). El Comtat de Pallars Sobirà, que seria el més longeu de tots els comtats catalans, acabà l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.

------------------

I què hem menjat?

dimecres, 31 de juliol

Se'ns acaba el mes de juliol, i ens fa llàstima, però cal celebrar-ho. Sopem al restaurant de l'hotel Valls d'Àneu (Carrer Major, 46. Esterri d'Àneu - 973 626 097)

Cervesa 0.0 (2,75 €) i cervesa (2,50 € x 3); aigua de Vichy (2,50 €)

Pa amb tomàquet i all (3,50 €)

Albergínies (10 €)

Ensalada de salmó (12,25 €)

Post d'embotits del Pallars (16,75 €): xolís, secallona, xoriç, botifarra blanca i botifarra negra; i pa amb tomàquet.

El xolís és un embotit típic del Pallars fet amb carns del porc: pernil, llom, espatlla i una barreja de papada i cansalada fresca. 

La secallona és com el fuet, l'espetec o la llonganissa seca (encara que hi ha gent que hi veu moltes diferències masfoodlovers) 

Per a les postres:

Mel i mató amb melmelada de codony.

Peres al moscatell (6,50 €)

Fruita del temps: albercocs (3 €)

Iogurt natural** (3,50 €)

El iogurt natural Cal Joanet d'Ainet de Cardós ha sigut una de les estrelles de l'estada als Pirineus. Que bo!

Total: 15 € x 5

Parlen català, i comprovem que el seu i el nostre s'assemblen, també "ixen", i neutralitzen menys a-e àtones; com a Castelló, usen la desinència -e  (ell pense, jo anae -anave-).

divendres, 2 d'agost 

Dins el programa Dansàneu, hi ha una conversa sobre llengua moderada per Àngels Gregori: hi participen Enric Sòria, Joan-Lluís Lluís, Carlota Gurt, Sebastià Alzamora i Pep Coll. Interessant.

L'hotel Trainera (Esterri) ofereix un servei de bar i em faig un com (supose que vol dir "combinat"), amb vermut (Casa Valdepablo. Terrer, Saragossa) i bíter KAS (6 €). Paren taula amb diferents plats (algunes persones paguen i altres, no); jo, coca amb escalivada (2 €); també hi ha hummus, xips, guacamole...

No hem aconseguit entrades per a veure Marala a la nit, i, com que avui plou, ens quedem sense veure l'espectacle de dansa vertical.

Teníem taula reservada a la Busxeta (pl La Closa, Esterri), però com que plou anem a sopar al restaurant de l'hotel Lo Paller del Sisco (c/ Major s/n. València d'Àneu).

Només hi ha la possibilitat de menú (18 €), que inclou dos plats, pa, aigua  i una copa de vi de la casa.

Jo, tot i que és de nit, trie l'escudella pallaresa (corder, porc, botifarra blanca i negra, hortalisses...). Boníssima.

"Escudella, el primer plat dels catalans" (Bona Vida, Vilaweb. Jaume Fàbregas. 2016)

També hi ha sopa de pasta amb pilotes, amanides...

De segon, botifarra a la brasa

Castell d'Algars 2023 DO Terra Alta

Garnatxa Negra i Syrah   -  14,5% vol.

Celler Batea. Batea, Tarragona

(Aprox. 3,95 €; ens serveixen i encara ens deixen una altra botella a taula)

Fruita i torrats; agradable 

Cervesa 0.0 (2,20 €)

Per a les postres: pastís cremós de formatge al forn Lo Paller; crema catalana, flam d’ou de la casa, iogurt cremós El Pastoret amb fruits silvestres i gelat, fruita...

Café (1,40 € x 3)

Total: 18,92 € x 7

Lloc molt recomanable.

Parlen català.

dissabte, 3 d'agost

Cerbi és un poblet menudet, "mil·lenari", que pertany a Guingueta d'Àneu. Diuen que hi ha un resident i 17 persones censades, però avui estan celebrant Sant Serni (Sadurní?) i hi ha vingut molta gent, mudada o no. Ens ofereixen un barralet de mistela i ens animen a entrar a l'església; ara, a la coca beneïda no ens conviden. 

Al poble hi ha bastants cases de pedra ben cuidades. 

Hi hem vingut perquè tenim taula reservada a Lo got (pl Major, Cerbi - 622 505 940), un restaurant ben curiós, amb una llegenda ben particular sobre "lo got" d'un litre i "els borratxos" de les tavernes del poble.

Les taules tenen a sobre el mocador de farcell, ben típic a la zona.

Cervesa 0.0 (4,60 €), porró de vi (5 € x 2), aigua

Detall d'olives arbequines

Patés: cigrons, albergínia, pimentó verd amb carlota (12 €)

Bol d'amanida (18 €)

Pa (no el cobren)

Corder (16 € x 3)

Girella (13 €)

La girella (chireta a Aragó) és un embotit típic del Pirineu. Fet amb menuts de corder i arròs. Documentat des del segle xv.

Llangonissa (12,50 € x 2)

Jo em faig un mix amb Maria i Carmen.

Hamburgueses vegetals (10 €)

Per a les postres, 

meló amb maduixes i gerds (5,50 €), 

crema de llima (4,50 €), 

pastís de xocolate (5,50 €)

Café (1 €) i tallat (1,50 €)

Total: 22,66 € x 7

Racions escasses.

Lloc que mereix la pena visitar.

Parlen català.

A Escaló hi ha la Fira del Formatge i l'Artesania, i no ens la volem perdre. Escoltem l'actuació del duo Madaca, tastem alguns formatges i embotits, allioli de codony, olives... i ens fem una cerveseta al carrer Major (sense cap detall)

-------------------

Pel que fa al menjar casolà, tot ha estat un malcrio.

Maria ens porta una coca amb poma i anous deliciosa, però el més divertit ha estat el transportí amb què la duia ("cistella de transport" no queda tan bé, ei que no?).

Les xiques de la casa ens havien preparat de tot: paté al forn (típic de la zona); llonganissa; girella; pa torrat amb hummus, xia i tomaca seca; ensalades, formatges, secallona, fruita, xocolate... i, naturalment, el iogurt de Cal Joanet.

Alex, a més de portar el xampú (vermut de Xaló), s'ha posat el davantal i ens ha cuinat a voluntat: truites personalitzades (la d'albergínia, gloriosa); bacallà amb verdures, ensalada d'arròs, sardines i verdures...

També ens ha preparat unes infusions que ho curaven tot.

No tinc fotos dels desdejunis, però vos els podeu imaginar: café acabat de fer, pa torrat, oli, coca de Maria, melmelades...

Gràcies, reboniques!

-----------------

Les excursions han estat precioses: Aigüestortes (estanys de Gerber, de Sant Maurici, cascada de Ratera, salt de Comials o cascada del Gerber), Esterri, Son, castell de València...

Ah, i hem aprés a distingir l'hipèric; la flor més coneguda és el pericó o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), amb què Maria ens havia preparat un oli miraculós.

Una passejada per la Banya*

dijous, 25 de juliol - dia de Sant Jaume

Les "Guinness" hem decidit enguany passar uns dies a la Costa da Morte. El primer albariño que tastem, mentre esperem que ens donen les claus de l'apartament, és Mareas Vivas (Rías Baixas. Viña Sobreira, Pontevedra), a la cerveseria Bernaldo (Av. Mariña. O Porto do Corme), amb una bona vista a l'ancó (enseada); també cervesa 1906 Estrella Galicia. 

Volíem alguna tapeta, però, d'una manera un poc... deixem-ho amb "estranya", ens diuen que la cuina obri a les 13 h. Ens posen una tapeta de truita (2,30 € x 3)

A Galícia avui és el dia del patró, Santiago, però nosaltres el coneixem per sant Jaume ("El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat" 🎶) i altres, per Jaime, Jacques, James, Iago, Giacomo, Jacobo, Diego...

I com que tot s'ha de celebrar, ho fem al restaurant San Martín Canduas (As Grelas 34. Cabana de Bergantiños/Canduas. A Coruña - 627 880 426), cara a l'estuari del riu Anllóns.

Detall: mosset de pastís de peix

Pa (1,20 € x 3). El pa gallec, mmmmmm

Aigua (2,50 €)

Quinta da Peza 2023 DO Valdeorras

Godello  -  13,5% vol.

Quinta da Peza. Fontei-A Rúa, Ourense

15 € (10 € celler)

Polbo a feira (21 €). Quin punt, quin sabor!

Berberetxos d'Anllóns (16 €). Excepcionals de grandària i de textura.

"Mariscadoras de l'Anllóns" El Comidista (07/24)

San Martiño (gall de Sant Pere, 26 €). Deliciós

Per a les postres, crema de llima (3,50 €) i pastís de formatge al forn (4,50 €)

Café (1,50 € x 2)

Total: 31,70 € x 3

Lloc molt agradable. Després es pot passejar pel passeig marítim.

A la llotja de peix de Laxe veiem de prop el San Martiño, i també com subhasten el peix, en gallec.

A la porta d'un supermercat de Corme hi ha un cartell "Véndese peixe", i mireu, mireu on el tenen!

divendres, 26 de juliol

Ens havien recomanat el restaurant Tira do Cordel, però no hi ha taula i ells mateixos ens suggereixen el bar O Trebon* (Passeig Marítim, 11. Fisterra - 981 463 017), cara a la platja de Langosteira (on després anirem a passejar; jo fins i tot em banye)

*["Galícia i les més de 70 paraules per a parlar de la pluja". Trebón és un ruixat sobtat i intens, normalment amb vent.]

Aigua (3 €), cervesa (2,50 € x 3)

Copa de vi blanc Condes de Albarei (Albariño. Rías Baixas. Cambados, Pontevedra. 2,50 €)

Detall de benvinguda: xorís crioll (o com alternativa, cullerada d'ensalada russa)

Pa (1 € x 2)

Compartim:

Croquetes de cabra (centolla; 8 €)

Percebes (20 €)

Feia anys que no els tastava; per a alguna de nosaltres és la seua "primera vegada". 

Són menudets, però saborosos i, seguint les indicacions d'Isabel, ens els mengem molt bé.

Sardines a la brasa (15 €)

Sarg (40 €). Boníssim

Per a les postres, coulant de xocolate (6 €) i coca de Santiago (4,50 €)

Café (1,20 € x 2)

Total: 37 € x 3

dissabte,27 de juliol

Avui de matí fa fresqueta, fem un passeig per la plaça de Malpica de Bergantiños i ens asseiem vora la mar (rúa Praia; les xiques es fan uns tallats, un croissant i un pa torrat amb alvocat; jo vaig al Forno Novo (Maestro Antonio Montero) i em compre empanada de sardines (mitja, 10 €); la que més es ven és la de bonítol, però també n'hi ha de polp, zamburiñas, zorza (carn de porc amb pebre roig), pollastre, xampinyons, sardines, escopinyes, bacallà (sol o amb gambes, navalles, zamburiñas)...  

Diuen que un dels millors carrers per anar de tapes a La Corunya és Barrera: Cocodrilo (filet amb creïlles), O Tarabelo (mejillones, minchas, pimientos de Padrón, empanada de parrochiñas), A Troula; també els carrers de la Estrella, de los Olmos (Victoria), de la Galera (Jaleo), de la Franja (O Celeiro, A Lagarteta) o de Troncoso; plaça de Maria Pita (La Escondita)...

"Tapas en A Coruña: una ruta con pulpo, tortilla, callos y calamares". El Comidista (11/23)

Dissabte a migdia està tot de gom a gom i, miraculosament, trobem taula a la cerveseria El Real (Olmos, 8. La Corunya - 881 925 345).

Ens atenen diverses persones, entre elles el que sembla l'amo, el del dibuix, un home ben amable, que fins i tot farà a mà el compte.

Cervesa Estrella de Galicia de Bodega (sense pasteuritzar; 5,5% vol; 2,50 € x 3 + 1,50 € x 2)

Detall de la casa: truita de creïlla i empanada.

Tapa d'ensalada russa (2,50 €)

Pa (1,50 €)

Ració de calamaronets (13 €)

Pimentons de Padrón (7 €)

Ració de polbo a feira con cachelos (18 €)

Navaixes (16 €)

No volíem postres, però ens deixem seduir per un pastís d'orujo (4 €)

Café (1,50 € x 2)

Total: 25,17 € x 3

No és un dels llocs recomanats, i és un local molt gran, però no està malament.

Tenim l'hotelet a la platja de Bastiagueiro (Oleiros), i de vespradeta ens hi fem un vinet a Varadero.

Castro de Lobarzán 2022 CRDO Monterrei

Godello i Treixadura

Castro de Lobarzán. Villaza

3,50 € x 2

Intens, aromàtic, agradable.

Amb detall d'olives

Un altre vi que tastem "a casa" és

Pazo Serantellos 2022 DO Rías Baixas

Albariño

Pazo Serantellos. Cambados

Aprox. 7,50 €

diumenge, 28 de juliol

Entrem al poble de Redes i veiem molta gent fent l'aperitiu als restaurants, però no ens donen taula. En A Pousada do Mariñeiro en tenim, sí, però només ens serveixen cervesa (amb molta insistència ens portaran unes papes i unes olives, amb potet i tot; 3,20 € x 3).

Finalment, una miqueta tard, aconseguim taula en la terrassa del Mesón O’Mourón das Gemelas (Rúa do Medio, 10. )

Al diccionari gallec trobe "Mourón: Pau que serve de soporte a algunha cousa para que non caia. / Fungo do trigo e doutros cereais."  Google el tradueix per "idiota"

Aigua i cervesa

Ensalada. No té gens de verd! Pimentons del Piquillo en conserva, espàrrecs, ventresca de tonyina i olives (12 €)

Pimentons de Padrón (5 €)

Cloïsses (24 €)

Pa (2 €)

Brownie i pastís de formatge (6 € x 2)

Café?

No ens aclarim amb el compte; números poc clars i tres sumes diferents. Al final, 21,14 € x 3.

Servei molt amable.

A l'hora d'esmorzar havíem intentat menjar truita a Betanzos, però Casa Miranda (Progreso, 5) i O Pote (Progreso, 9) estan tancats, obrin a les 12,30. La cerveseria As Galeras, vora el riu Mendo*, està oberta, però resulta que no ofereixen truita fins a les 13 h! En fi, passem com podem amb un café amb llet i pa torrat amb tomaca (3,80 € x 3). A la nit tornem a intentar-ho, però no havíem reservat i és impossible; novament trobem taula a As Galeras (pg. A Galera, 2. Betanzos- 981 775 137).

Aigua (1,50 € x 3)

Ensalada (6,20 €), pa (1 €), cervesa (2,20 €), copeta de vi (Lagar de Deuses Godelllo DO Monterrei. Méndez-Rojo, Chantada, Lugo)

i l'esperada truita de Betanzos (xicoteta, de 6 ous; 9,90 €)

Total: 14,15 € x 2

"El secret de la truita de Betanzos", El Comidista (9/2016). És una truita melosa o líquida, feta amb ous de pagés, creïlla gallega (kennebec), oli i sal.

En l'últim concurs de la Semana da Tortilla de Betanzos (09/23) la millor truita fou la d'O Noso Recuncho (Tr. Progrés, 17; amb Jorge Buleandra, natural de Romania, a la cuina. fb). Competien 16 establiments, i van van arribar a la final també Café de Segundo, restaurant Casanova, Yocri i Treze. El Bar Galícia no revalidà el títol. 

En la foto es veu una de les pintures que pengen de les cases del nucli antic de Betanzos en la XVII Biennal de Pintura Balconades (2024), obra d'Aida Rodríguez Donoso (Vigo)

*[El riu Mendo i el Mandeo formen la ria de Betanzos. Una ria és un accident geomorfològic que designa una de les formes que pot prendre la vall fluvial en la desembocadura d'un riu quan queda submergida sota la mar per l'elevació del nivell d'aigua; és un braç de mar que s'interna en la costa i que està sotmés a l'acció de les marees. Els fiords, profunds i d'escarpats vessants, van ser erosionats per una glacera.

Rías Altas desemboquen al Cantàbric, i Rías Baixas, a l'Atlàntic]

Tot el món ens pregunta si a Galícia estem fresquetes; potser un poc més que a València, però fa calor, sí, i ens mengem algun gelat, com el d'O 'Ezaro -diuen  que el Xallas és l'únic riu europeu que cau en cascada- (de llima, de La Lechera) 

o el del Ferrol, Bico de Xeado (brull da Capela amb figues caramelitzades, i de llima amb alfàbega)

"Fai un sol de carallo" 🎵

No hem begut Guinness, només Estrella Galicia, clar. 

Hi tornarem, no?

*El nom de la ciutat de la Corunya té el seu origen en el terme fenici a Karn, el significat del qual és "la banya". D'eixa manera l'haurien batejada els navegants d'eixe poble, segles abans de la conquesta romana, en atenció a la forma de l'istme en què s'emplaça (Theo Vennemann)

La Costa da Morte (Costa de la Mort /1904, diari El Noroeste) és el nom donat a una part de la costa atlàntica de Galícia. S'estén des de Malpica de Bergantiños fins a Muros, a la província de la Corunya. Rep aquest nom degut al nombre important de naufragis que s'han produït a la zona al llarg de la història. És una costa exposada directament a l'Atlàntic, amb penya-segats i forts corrents, la perillositat dels quals es veu augmentada amb els temporals, que hi són freqüents.

Meló del Sind

El 3 d'agost se celebra el Dia Mundial del Meló d'Alger (meló d'aigua, meló roig, meló de moro, síndria, xíndria...)

El meló d'alger és originari del sud d'Àfrica (ens hi arriba a través d'Alger), i és conegut per ser ric en sucres naturals, vitamina A, vitamina C (que enfortix el sistema immunològic), licopé (un antioxidant que ajuda a protegir el cos contra els radicals lliures) i potassi; és baix en calories, té un 92% d'aigua (per la qual cosa des de l'antiguitat ja era un refresc ideal per viatges llargs)

És una fruita (dins podem trobar les llavors), però també és una verdura; forma part de la família de les cucurbitàcies (com la carabassa, el carabassó i el cogombre). 

El nom (en oriental) prové de l'àrab (baṭîḫa sindîia; literalment, ‘meló del Sind’ regió del Pakistan). A partir d'aquest va derivar el nom català de síndria o xíndria. 

En teoria és redó, roig per dins i té pepites, però la gent s'entesta a fer experiments: quadrat, groc, sense pepites...

De menuda, a casa, només l'havia menjat per a les postres (com ens agradava, eh, Micalet?), però ara ho faig també en ensalades, gaspatxos, batuts, gelats...

No em solen agradar les gelatines, però aquests dies n'he vist una feta amb un meló d'alger que m'ha flipat.

"Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer"

Hi ha un article molt interessant sobre les voltes que peguen les paraules i les persones: "El meló d'alger, un emblema de la globalització". Josep Lacreu, "Pren la Paraula", Levante EMV (07/20)

Joieria Botànica de la terra La xata Merenguera

Heu fet alguna vegada fanalets de meló?

Sorolla

ValenciaBonita "La tradició valenciana dels fanalets"

Cançons

"Filles d'un meló d'alger", Orxata Sound System

La terra es troba en un estat febril i disentèric 

i escriu al seu diari de rescalfament: 

a quin contenidor haurem d'abocar el capital? 

al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?

(...)

som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme 

en un camp de golf universal el tinki winki viu 

agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 

i confrontem els èitors un ogre que mai riu

(...)

" EGLÉ I LA SÍNDRIA " de Josep Carner. Els fruits saborosos (1906)

Arriben les comares. Rient, fent el cor fort, 

es passen una síndria que és la més gran de l'hort; 

són llurs marits a vila, i han berenat entre elles, 

i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets; 

mouen gatzara, salten, comencen cantarelles; 

va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets. 

La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta. 

Una comare branda la forta ganiveta. 

Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit, 

que esglaia les cunyades i bat el seu marit. 

-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada. 

I, depassant-les totes, Eglé respon irada: 

-No sigui la primera tallada de ningú! 

A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici, 

ara que d'innombrables estels amb el seguici, 

vermella com la síndria, somrius a cadascú: 

rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles, 

si ens veus avalotades retorna'ns a raó. 

No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles; 

si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó. 

És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir 

o el péixer o el batallar amb la fanga:

 i si els marits enutgen i els fills donen treballs, 

ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls. 

Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva 

veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp, 

i ens il.lumines la joia del sopar 

i alegres la botella posada a refrescar, 

demà, que a trenc de dia et reveurem encara, 

demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara, 

si, closes en la fosca, ens remogué en el llit 

el plor de la mainada o els besos del marit.