El meló d'alger és originari del sud d'Àfrica (ens hi arriba a través d'Alger), i és conegut per ser ric en sucres naturals, vitamina A, vitamina C (que enfortix el sistema immunològic), licopé (un antioxidant que ajuda a protegir el cos contra els radicals lliures) i potassi; és baix en calories, té un 92% d'aigua (per la qual cosa des de l'antiguitat ja era un refresc ideal per viatges llargs)
És una fruita (dins podem trobar les llavors), però també és una verdura; forma part de la família de les cucurbitàcies (com la carabassa, el carabassó i el cogombre).
El nom (en oriental) prové de l'àrab (baṭîḫa sindîia; literalment, ‘meló del Sind’ regió del Pakistan). A partir d'aquest va derivar el nom català de síndria o xíndria.
En teoria és redó, roig per dins i té pepites, però la gent s'entesta a fer experiments: quadrat, groc, sense pepites...
De menuda, a casa, només l'havia menjat per a les postres (com ens agradava, eh, Micalet?), però ara ho faig també en ensalades, gaspatxos, batuts, gelats...
No em solen agradar les gelatines, però aquests dies n'he vist una feta amb un meló d'alger que m'ha flipat.
Hi ha un article molt interessant sobre les voltes que peguen les paraules i les persones: "El meló d'alger, un emblema de la globalització". Josep Lacreu, "Pren la Paraula", Levante EMV (07/20)
Joieria Botànica de la terra La xata Merenguera
Heu fet alguna vegada fanalets de meló?
 |
| Sorolla |
Cançons
"Filles d'un meló d'alger", Orxata Sound System
La terra es troba en un estat febril i disentèric
i escriu al seu diari de rescalfament:
a quin contenidor haurem d'abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?
(...)
som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme
en un camp de golf universal el tinki winki viu
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
i confrontem els èitors un ogre que mai riu
(...)
" EGLÉ I LA SÍNDRIA " de Josep Carner. Els fruits saborosos (1906)
Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles;
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit.
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici,
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó.
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens il.lumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara,
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada