Per eixes voltes capricioses que pega la vida, diverses persones ens hem retrobat en un club de muntanya i hem fet un subgrupet apanyat, i gràcies a les gemanes M. tenim uns dies a gastos pagats a la seua caseta de València D'Àneu. Des de 1970 aquesta forma l'Alt Àneu amb Alós d'Isil, Àrreu, Borén, Isavarre, Isil, Son i Sorpe, i pertanyen a la vall d'Àneu (antigament "les valls d'Àneu", subcomarca natural del Pallars Sobirà) juntament amb Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Espot.
El Pallars Sobirà és una comarca de la província de Lleida, forma part de l'àmbit territorial de l'Alt Pirineu i Aran; la capital i municipi més poblat és Sort. El seu relleu està vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents; la major part del territori està protegit, especialment en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Hi ha quantitat de topònims d'origen basc. La tesi de Coromines és que els parlars èuscars eren habituals en algunes comarques pirinenques fins prop de l'any 1000 dC, tot i que reduïts a una llengua de pastors i pagesos, mentre la romanització ja dominava les planes. Àneu deriva del preromà anavi (ana-be; la partícula -be 'sota de' i la primera part en discussió). Esterri, Stirri (s.IX), és d'origen basc; esto (tanca, pleta) i erri (lloc, indret): "el lloc de la tanca". Sort, de l'arrel sort, o suert, que volia dir "pont", fent referència a l'únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa [Pont de Suert seria un tautopònim]. Balestui, Berrós, Bisorre, Unarre...
Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, i s'instaurà el comtat de Pallars. L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el Pallars Jussà (el de baix; el cap de comarca és Tremp), i el Pallars Sobirà (el de dalt); la guerra civil entre els dos comtats acabà el 1094 amb la separació definitiva (encara que els límits han variat). El Comtat de Pallars Sobirà, que seria el més longeu de tots els comtats catalans, acabà l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.
------------------
I què hem menjat?
dimecres, 31 de juliol
Pa amb tomàquet i all (3,50 €)
Albergínies (10 €)
Ensalada de salmó (12,25 €)
Post d'embotits del Pallars (16,75 €): xolís, secallona, xoriç, botifarra blanca i botifarra negra; i pa amb tomàquet.
El xolís és un embotit típic del Pallars fet amb carns del porc: pernil, llom, espatlla i una barreja de papada i cansalada fresca.
La secallona és com el fuet, l'espetec o la llonganissa seca (encara que hi ha gent que hi veu moltes diferències masfoodlovers)
Per a les postres:
Mel i mató amb melmelada de codony.
Peres al moscatell (6,50 €)
Fruita del temps: albercocs (3 €)
Iogurt natural** (3,50 €)
El iogurt natural Cal Joanet d'Ainet de Cardós ha sigut una de les estrelles de l'estada als Pirineus. Que bo!
Total: 15 € x 5
Parlen català, i comprovem que el seu i el nostre s'assemblen, també "ixen", i neutralitzen menys a-e àtones; com a Castelló, usen la desinència -e (ell pense, jo anae -anave-).
divendres, 2 d'agost
Dins el programa Dansàneu, hi ha una conversa sobre llengua moderada per Àngels Gregori: hi participen Enric Sòria, Joan-Lluís Lluís, Carlota Gurt, Sebastià Alzamora i Pep Coll. Interessant.
L'hotel Trainera (Esterri) ofereix un servei de bar i em faig un com (supose que vol dir "combinat"), amb vermut (Casa Valdepablo. Terrer, Saragossa) i bíter KAS (6 €). Paren taula amb diferents plats (algunes persones paguen i altres, no); jo, coca amb escalivada (2 €); també hi ha hummus, xips, guacamole...
No hem aconseguit entrades per a veure Marala a la nit, i, com que avui plou, ens quedem sense veure l'espectacle de dansa vertical.
Teníem taula reservada a la Busxeta (pl La Closa, Esterri), però com que plou anem a sopar al restaurant de l'hotel Lo Paller del Sisco (c/ Major s/n. València d'Àneu).
Només hi ha la possibilitat de menú (18 €), que inclou dos plats, pa, aigua i una copa de vi de la casa.
Jo, tot i que és de nit, trie l'escudella pallaresa (corder, porc, botifarra blanca i negra, hortalisses...). Boníssima.
"Escudella, el primer plat dels catalans" (Bona Vida, Vilaweb. Jaume Fàbregas. 2016)
També hi ha sopa de pasta amb pilotes, amanides...
De segon, botifarra a la brasa
Castell d'Algars 2023 DO Terra Alta
Garnatxa Negra i Syrah - 14,5% vol.Celler Batea. Batea, Tarragona
(Aprox. 3,95 €; ens serveixen i encara ens deixen una altra botella a taula)
Fruita i torrats; agradable
Cervesa 0.0 (2,20 €)
Per a les postres: pastís cremós de formatge al forn Lo Paller; crema catalana, flam d’ou de la casa, iogurt cremós El Pastoret amb fruits silvestres i gelat, fruita...
Café (1,40 € x 3)
Total: 18,92 € x 7
Lloc molt recomanable.
Parlen català.
dissabte, 3 d'agost
Cerbi és un poblet menudet, "mil·lenari", que pertany a Guingueta d'Àneu. Diuen que hi ha un resident i 17 persones censades, però avui estan celebrant Sant Serni (Sadurní?) i hi ha vingut molta gent, mudada o no. Ens ofereixen un barralet de mistela i ens animen a entrar a l'església; ara, a la coca beneïda no ens conviden.
Al poble hi ha bastants cases de pedra ben cuidades.
Hi hem vingut perquè tenim taula reservada a Lo got (pl Major, Cerbi - 622 505 940), un restaurant ben curiós, amb una llegenda ben particular sobre "lo got" d'un litre i "els borratxos" de les tavernes del poble.
Les taules tenen a sobre el mocador de farcell, ben típic a la zona.
Cervesa 0.0 (4,60 €), porró de vi (5 € x 2), aigua
Detall d'olives arbequines
Patés: cigrons, albergínia, pimentó verd amb carlota (12 €)
Bol d'amanida (18 €)
Pa (no el cobren)
Corder (16 € x 3)
Girella (13 €)
La girella (chireta a Aragó) és un embotit típic del Pirineu. Fet amb menuts de corder i arròs. Documentat des del segle xv.
Llangonissa (12,50 € x 2)
Jo em faig un mix amb Maria i Carmen.
Hamburgueses vegetals (10 €)
meló amb maduixes i gerds (5,50 €),
crema de llima (4,50 €),
pastís de xocolate (5,50 €)
Café (1 €) i tallat (1,50 €)
Total: 22,66 € x 7
Racions escasses.
Lloc que mereix la pena visitar.
Parlen català.
A Escaló hi ha la Fira del Formatge i l'Artesania, i no ens la volem perdre. Escoltem l'actuació del duo Madaca, tastem alguns formatges i embotits, allioli de codony, olives... i ens fem una cerveseta al carrer Major (sense cap detall)
-------------------
Pel que fa al menjar casolà, tot ha estat un malcrio.
Maria ens porta una coca amb poma i anous deliciosa, però el més divertit ha estat el transportí amb què la duia ("cistella de transport" no queda tan bé, ei que no?).
Alex, a més de portar el xampú (vermut de Xaló), s'ha posat el davantal i ens ha cuinat a voluntat: truites personalitzades (la d'albergínia, gloriosa); bacallà amb verdures, ensalada d'arròs, sardines i verdures...
També ens ha preparat unes infusions que ho curaven tot.
No tinc fotos dels desdejunis, però vos els podeu imaginar: café acabat de fer, pa torrat, oli, coca de Maria, melmelades...
-----------------
Les excursions han estat precioses: Aigüestortes (estanys de Gerber, de Sant Maurici, cascada de Ratera, salt de Comials o cascada del Gerber), Esterri, Son, castell de València...
Ah, i hem aprés a distingir l'hipèric; la flor més coneguda és el pericó o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), amb què Maria ens havia preparat un oli miraculós.
1 comentari:
Molt Bon resumen. Mentres la resta menjaven i miravem, tú anaves fent... Gràcies per el record que ens deixes amb tota mena de detalls.
Publica un comentari a l'entrada