divendres, 10 de novembre
Quin luxe eixir del treball divendres a l'hora d'esmorzar. He quedat amb l'esmorzador major del regne i la consort. Havia telefonat per a reservar, però em diuen que no fa falta. Efectivament, no hi ha massa gent a La Chata (Literat Azorín, 4. Russafa - 675 660 017 fb)
Com a detall, uns morterets amb olives i envinagrats i amb cacauets.
Ens costa decidir quin entrepà volem, perquè són tots molt abellidors (entre 9,50 i 10,50 € l'esmorzar complet):
Jo, Silla: figatell fet a casa, parmentier de creïlla i piquillo, pimentó rostit i ou caigut. Boníssim (encara que difícil de menjar), amb un bon pa.
La Pobla: guisat de cua de bou al xocolate amb creïlles, salsa de mostassa vella i formatge manxec fos.
La Canyada Poble: creïlles a lo pobre, calamarons amb ceba en el seu propi suc, llit de creïlles cruixents i motitas de mayo al cebollí.
Diverses botelletes d'aigua.
I damunt em conviden. Gràcies, rebonicos.
I damunt em conviden. Gràcies, rebonicos.
Verema/Abreunvinito (12,30 € x 3)
Sergio parla valencià; Clarisa, no.
Lloc molt recomanable.
Guía Hedonista (24/11/23)
* Coneixeu l'expressió "fer deu hores"? És "Fer un descans i menjar una bocinada els treballadors del camp, devers mitjan matí, cap a les deu o les onze.". Nosaltres no venim del camp, però farem el descans i l'esmorzar igualment.
"Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar" (faltaria "desdejunar, no?)
"Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar. I per arrodonir-ho millor, el ressopó"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada