Morillas-Mon...

8-10 setembre del 2017

Verema ha organitzat un Encontre de Forers a Montilla-Moriles, i allà que anem sota l'ala d'Abreunvinito. La majoria de vegades que he anat a pronunciar la denominació, he fet aquella mescla de Morillas-Mon... i ja no he pogut acabar.

Montilla-Moriles és una comarca al sud de la província de Còrdova, una terra plantada de vinya, forment i oliveres. Es relaciona sovint amb la de Xerés, però diuen que aquells vins tenen aroma d'oliva, de vegades salins, de gust sec i sabor a ametla, i que aquests tenen aromes de timó, romer, sotabosc, amb boca d'avellana; menys secs, més oliosos, amb menys acidesa i final amarg.

Hi ha tres tipus básics de vi de Montilla: jóvens afruitats, de criança i generosos (fino, amontillat, olorós, PX). Es vinifica després d'assolellar el raïm, s'enriqueix (amb alcohol vínic) i després pot tenir criança sota vel en criadores i solera. El roure de les botes sol ser americà, però també hi ha espanyol i de castanyer. Més del 80% de la vinya és Pedro Ximénez; també hi ha Moscatell, Lairén, Baladí i Torrontés. 

divendres, 8 de setembre

Las Camachas*. Av. de Europa, 3. Montilla, Còrdova - 957 65 00 04

Sembla que aquest és un restaurant tradicional a Montilla, tant que, sense art ni part, hi dinem dos dies de tres.
El primer dia, part del grup té un menú pactat de 37 € sense beguda (aigua i refrescs, sí), ja que cadascú hi aportarà una botella de vi. Dinem en menjador reservat amb taula llarga.

Entrants:
Pernil i formatge
Peixet fregit

Flamenquines (pernil macerat en vi, enrotllat en llom de porc, arrebossat amb pa ratllat i fregit)

Albergínies arrebossades, sense mel (estan molt bones; se suposa que s'han de mullar al salmorejo, però com que no ens ho expliquen no se'ns ocorre i no ho fem)

Salmorejo cordovés, boníssim.

Com a plat principal es pot triar entre cua de bou i corder a la mel, però ens deixen canviar-ho per verdures a la planxa.

Per a les postres, pastís anglés.

Cafés.

Copiant Abreunvinito, els vins aportats al dinar són: Botaina, magnum de fino Z--J embotellat pel "Guerrita", Doniene, champagne Jean Pierre Lau Fils 2008, champagne André Clouet millesimé 2008, Bermejo, Dalsheimer Steig riesling spatlese 1975, Miriade, Zarate Balado, Clos Mireille blanc de blans, El Lebrero 2015, Los Perdomos, Vouvray 1992, Monastrell de Ramón Izquierdo, Puelles freserva 1989, Feudi del Pisciotto, Ximenéz Spinola Exceptional Harvest 2013, Gemina dolç monastrell 1999, Lustau solera reserva Emilin. (N'hi hagué dos que no s'obriren i un que es va trencar, Tagonius 2005 edició commemorativa del centenari de la Gran Vía de Madrid)

dissabte, 9 de setembre

El segon dia hi dinem tot el grup, aquesta vegada en el menjador principal, en taules redones de 8 persones, també amb un menú tancat del qual no conec el preu

Entrants al centre:
croquetes de pernil

flamenquín (com el dia anterior)

Primer plat: sopa de cardo amb rossellones (chirlas; la cordovesa que hi ha a taula en malparla, però jo no la trobe malament del tot)

Plat principal: torna a haver-hi corder i cua de bou, però no ens posen cap problema per a canviar-nos-ho per verdures.

Postres: flamet
Cafés

Els vins: blanc Viñaverde (Pérez Barquero. Gracia Hermanos), Fino CB Alvear, oloroso Del Pino i Don PX 2015 de Toro Albalá, dels diversos cellers de l'Encontre.


*Leonor Rodríguez, La Camacha de Montilla (Montilla, 1532- 1585). Fetillera. El seu avi era Antón Garcia Camacho, i les descendents eren conegudes com "camachas". Processada per la Inquisició. Literaturitzada per Cervantes en el “Coloquio de los perros”


Divendres, després de la presentació al castell del gran Capità de la Denominació i de vins de diferents bodegues (Toro Albalá, Gracia, Alvear, Bodegas del Pino, Lagar Blanco, El Monte, Bodegas Luque...)  hi ha una picadeta: pernil, salmorejo, truita de creïlla, broquetes... (Sembla que l'amontillat Amón, de Bodegas Delgado, és un descobriment)

dissabte, 9

Don Quijote. Ballén, 6, Montilla, Còrdova - 957 651 271

Crec que no hi ha molta gana de sopar, però per allò de l'harmonia...
Entrants al centre
Albergínies arrebossades amb mel

Ous remenats amb gambetes, carabasseta, pimentó, creïlles...

Plat principal: emperador amb rossellones i gambeta (va, deixarem la crítica per a un altre dia)

Postres: gachas de most (es queden totes als plats)

Vull pensar que si no vas en grup amb el menú concertat, el menjar és millor...

Aigua, cervesa
Vins: Oloroso Asunción de Alvear; Amontillado Tauromaquia de Gracia Hermanos; blanc Dos Claveles, de Toro Albalá; Pedro Ximénez Cosecha, Del Pino. [Jo no en taste cap]

diumenge, 10 de setembre

Por em feia pensar que desdejunàvem en un celler; finalment ha sigut en l'almàssera Santa Ana (Montalbán de Córdoba), i ha estat espectacular, desdejuni moliner, diuen: ensalades de taronja i bacallà (remojón andaluz), olives partides amb all, pa amb oli orgànic extra verge Monte Blanco  d'arbequina, de piqual i coupage (trobe que no es comercialitza fora de la comarca), café amb llet...

Després tornem a Montilla i dinem al pati de Bodegas Del Pino: començant per diverses picadetes i gaspatxo de fruita

i com a plat principal un perol cordovés (normalment porta pimentó, ceba, costelles, pollastre, llom, xoriço, all, julivert, vi... però aquest ens el fan amb cua de bou)

Amb tots els vins del celler: Fino Mar de Cerros, Oloroso i Amontillado Del Pino; Bailio; diferents PX...
I fins i tot un dolç de xocolate i cafés i infusions.

Curiosament, no he trobat cap referència a "La bóta d'amontillado" de Poe en els dies que hem estat ací. Què seríeu capaços de fer per un bon amontillat? Ja sabeu el que li va passar a Fortunato...

El que més m'ha agradat del viatge,
les gerres per al PX

les premses hidràuliques amb els cofins per al segon premsat del raïm (Del Pino)

I els sequers per a les panses del PX, sense canyís, sense riurau com a la Marina, enmig del camp...

Ah, i el desdejuni moliner.

Podeu trobar ací un fantàstic reportatge d'AkataVino, "Montilla-Moriles, el ADN del PX".
I ací un altre de José Ruiz, VinoWine, "Encuentro Verema Montilla Moriles en imágenes"
Fotos Verema

CELLERS
- Pérez Barquero. Montilla
Fresquito, vino nuevo de tinaja; Finca La Cañada, verdejo; Viña verde, 80% Pedro Ximéxez; Fino Gran Barquero, 8-10 anys; Gran Barquero en Rama, Gran Barquero Amontillado x 2; Gran Barquero Oloroso x 2; PX cosecha, Gran Barquero PX; La Cañada PX, Pérez Barquero Solera 1955 Palo Cortado (158,80 €).
Tast dirigit per Juan Márquez (enòleg), Adela Córdoba

- Toro Albalá. Aguilar de la Frontera

Catedral

 

"La bombilla que se bebe"

Ens ensenyen un museu. Crec que mai he vist un lloc amb tantes col·leccions variades juntes i tanta brutícia junta! Hi ha de tot: fòssils, minerals, didals, culleretes, relíquies, teles, caixetes de mistos, màquines de totes classes, rellotges, bolis, clauers, antiguitats etrusques, copes, llibres, llibretes, botelles, botelletes, animals dissecats, cartells... i sí, també coses relacionades amb el vi.

Fem el tast en la bodega aèria-biblioteca-sala de tasts.

AKataVino

Marqués de Poley Palo Cortado 1964, PX Gran Reserva 1987, PX Vieja cosecha 1973, Don PX Selección de 1968,  1955 Convento Selección.

- Alvear. Montilla  (Bernardo Lucena, enòleg, i Maria Alvear)

        - Las 3 miradas (Envínate + Alvear)
              Cerro macho + Cero Macho Skin Contact
              El Garrotal + El Garrotal Skin Contact
              La Viña de Antoñín + La Viña de Antoñín Skin Contact
              Vino de Pueblo
              Marqués de la Sierra 2016

       - PX de sacristía: 2011, 2008, 2007, 2004, 2005, 2004, 2003, 2002, 2001, 1999, 1998;

Solera 1830 (botella de 2011)







[Com a curiositats, almenys per a mi: la rapa o cua del raïm s'incorpora al PX; el PX en bóta redueix l'alcohol; olorosos i amontillats l'incrementen. El PX jove té 22 x 9, 22 de densitat Baumé i 9 d'alcohol]

- Del Pino. Montalbán de Córdoba, Montilla

Hi tastem les dues primeres extraccions de PX

I al dinar, podem tastar tot açò