Enjoying London Weather (2)

Aquesta vegada arribem amb sol a Londres, però l'alegria durarà poc, no més d'un parell d'horetes. Qui diria que estem en estiu?

Hauríem volgut arribar a dinar al Borough, el mercat gastronòmic més important de la ciutat, sobretot dissabtes, però se'ns fa un poquet tard.
"Borough market, el mejor mercado de Londres"

Ens conformarem en un restaurant turc prop de l'hotel, Koza (82 Kennington Road).
Per a compartir, humus i Ispanak tarator (espinacs amb oli, all, iogurt i tahina).

Jo em demane una mussaca vegetal i els altres plats són Iskender Kebab (de pollastre, amb salsa de tomaca, iogurt, mantega i menta; novament hi ha la confusió döner-xauarma) i Angus steak.

Per a beure, tot turc també: una copeta de vi Yakut i una cervesa Efes Draft (nom en honor a la ciutat d'Efes); tenim problemes per a explicar que també volem una clara, amb llima (el més semblant deu ser una Shandy).
Tres cafés, però no turcs sinó exprés.
Total: 23,25 £  (aprox. 33 €)
Lloc agradable (encara que està buit -potser ja han dinat tots-) i qualitat correcta.

Després d'una volteta amb la London Eye i per a esperar el quart element, ens fem una cerveseta (Efes Pilsner, Cobra) a Troia (a 3,95 £ (aprox. 5,60 €), prop del County Hall.

A la nit volem fer una cervesa al pub St Stephens Tavern (10 Bridge Street, Westminster), però ens fan pujar al pis de dalt i ja posats, sopem un poc: jo, una fish pie -ben correnteta-, i els altres, hamburguesa. No ens volen posar cervesa anglesa dels tiradors de baix i hem de conformar-nos amb cervesa del tipus Kronenbourg (4,20 £).

Total: 15,45 £ x 4 (aprox. 22 €)
Servei jove i amb poca paciència.

Una de les estrelles gastronòmiques a Londres és el menjar hindú, i el barri de Shoreditch és una de les zones de moda; a més a més és diumenge i la ciutat ofereix bons mercats: Old Spitalfields Market, Up Market (un edifici vell amb roba i parades de "menjar ètnic" -espere que més autèntiques que la espanyola-), Brick Lane Market...
"Shoreditch y Brick Lane"
"Comiendo algo en Brick Lane"

Seguint una recomanació, busquem el restaurant Clifton per a menjar un bon "curri", però no el trobem (pensem que deu haver tancat i ara és un altre restaurant). Al carrer hi ha molts restaurants de cuina de Bangla Desh i l'India, i tots tenen un rètol d'algun premi o d'alguna intervenció al Master Chef. Entrem al Preem & Prithi (118-120 Brick Lane). La carta és tan extensa que ens maregem; finalment, el cambrer, depenent del spicy (picant) que ens agrade, del tipus de carn que vulguem i de la salsa que ens abellisca ens confecciona el menú: Chicken Hussainy, Lamb Bhoona, Vegetable Korma,
Thai Massaman Chicken Curry... amb pa, arròs i cervesa Cobra (UK i Xina). I un café no exprés.

Total: 18,9 £ x 4 (aprox. 27 €)
No sé si recomanaria el lloc, però el servei ha estat molt amable i el picant ens ha fet riure molt.

Per a descansar del passeig i de la pluja, decidim fer un cafenet o un xocolate, i entrem al Café Royal. Quin luxe i quins preus!: dos xocolates, un te Royal, una aigua amb gas i tres macarrons... 29,25 £! (Aprox. 10,5 € x 4).

Els pubs anglesos tanquen prompte per a sopar i mai arribem a hora al The Red Lion (48 Parliament Street). El dia que aconseguim arribar abans de les 19,30 va i tanquen més tard. Els xics demanen l'Ale & Pie Tasting board, amb tres panades (steak and ESB; chicken, ham hock and honey dew; sweet potato, spinach and goat's cheese) i tres cervesetes.

redlionwestminster

Les xiques, la panada del dia, carn amb formatge blau. Jo, una cervesa London Pride (Premium Bitter / ESB).

Per a continuar menjant pel món i alhora fer l'especial del viatge, triem un peruà, el Coya (118 Piccadilly. Mayfair).
És un local curiós, amb mescla d'estils, modern, i amb gent molt diversa (des del grup de dones musulmanes que van de negre de cap a peus fins als megafashion londinencs).
El xef és Sanjay Dwivedi, natural de Delhi, que féu que Zaika fóra el primer restaurant de cuina índia a guanyar una estrella Michelin, i fou reclutat per Arjun Waney (l'inversor milionari del japonés Zuma). Coneix a Madrid el cuiner i escriptor peruà Gastón Acurio (Astrid & Gastón, 1994).
Com que parlem espanyol, ens atén Jorge, que fa que ens sentim afortunats d'haver sigut atesos per un peruà autèntic.  Dwivedi afirma que "I am the restaurant", però Jorge diu que ell és l'únic peruà del restaurant, i per això, com que no ens decidim entre triar a la carta o el menú de degustació (80 £), serà ell qui confeccione el nostre menú.

miaminews

El preu dels vins és quasi prohibitiu, però avui no ens l'estalviarem.

Zuccardi Serie A  2014   Salta
Torrontés
14,5 % vol.
Família Zuccardi. Salta, Argentina

Flor, fruita blanca i de pinyol, un poquet cítric i mineral. Molt agradable, elegant.
36 £

-Ensalada de dacsa dolça

-Tiradito de còbia (còbia -bonítol negre-, dashi -brou-, oli de tòfona, cibulet)

-Cebiche de tonyina Chifa (tonyina, soja, sèsam, pa de gamba)
-Cebiche Clàssic de llobarro (llobarro, ceba roja, creïlla dolça i dacsa blanca)

-Anticucho de pollastre

tripadvisor

-Calamar fregit amb ocopa i quinoa

terencenahar

'Johann' Donabaum Gruner Veltliner Federspiel 2014  Wachau, Àustria
Gruner Veltliner
12 % vol.
37 £ [Aprox. 14 £]


Poma, herba, punt cítric i mineral.




-Carn de bou picant

-Creïlles braves

-Cassola d'arròs Nikkei, amb llobarro, llima verda i xili

-Bròquil

Postres:

-Chicha morada
-Copa de gelat amb dacsa
-Xocolate Genache

Total: 70 £ x 4 (Aprox. 100 €)
Lloc recomanable.

grubstance
samstewartetc

I clar, algun dia havíem de menjar fish and chips.
Un, ho fem al St Stephens Tavern. La veritat és que sols volíem una cervesa, però compartim un plat per a acompanyar-la. 2 Peroni, 1 Sol, 1 plat de fish and chips i un de creïlles (amb salsa maionesa). Total: 31,65 £ (Aprox. 11,3 € x 4). Això sí, el got d'aigua és debades. La segona visita ens confirma que és un lloc bastant guiri, amb menjar correntet.

Un altre dia ho fem al The Albert Tavern  (52 Victoria Street), un lloc amb molta història (a Victorian Public House, 1864), envoltat de gratacels; prop del Parlament.

Aquesta vegada, la qualitat és un poquet millor, i el lloc molt agradable. Les cerveses que demanem són 1730, London Glory i IPA (India Pale Ale). Total: 25, 87 £ ( Aprox. 9,25 € x 4)

Fora de Londres, mengem al The York Roast Co. de Salisbury, després de la visita a Stonehenge. A la gent, li agrada molt menjar amb la caixeta pel carrer, però nosaltres preferim la taula: Pork / Beef York Pudding (carn de porc o bou, verdures, creïlles torrades, stuffing balls -mandonguilles- i diverses salses). I com que no tenen cervesa, una Diet Pepsi. Total: 16, 78 £ (Aprox. 11,50 € x 2)

I se m'havien oblidat els desdejunis a l'hotel H10 London Waterloo (amb spanish churros, spanish omelet, iberian ham, Manchego cheese... Hahaha. I també els beans, el bacon, els eggs, les sausages...).

L'Ambigú a Sogorb

dimecres, 19 d'agost del 2015

Ambigú. Andernos, 7. Sogorb, Castelló - 964 711 744

[Endarnòs (Andernos-les-Bains, Gironde, Aquitània. Prop de Burdeus) és un municipi francés amb el qual està agermanat Sogorb]

Tant el substantiu ambigú (Àpat fred en què se serveixen tots els plats alhora. /  Apartament d’un teatre on se serveixen aquests àpats.) com l'adjectiu ambigu (Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions) provénen del francés ambigu. El primer és sinònim de bufet, i sembla que al XVII-XVIII  l'àpat no era ni a l'hora de dinar ni a la de sopar; hi havia menjar fred i calent; els entrants, els principals i les postres es presentaven tots alhora...

Aquest lloc s'havia quedat penjat en una altra entrada del blog com a pendent, així que avui és el dia, encara que ara ja fa temps que no n'he sentit a parlar.

Hi ha carta (em sembla massa extensa perquè tinguen de tot) i menú del dia (12 €), pel qual ens decidim.
El menú inclou una copa de riojita, però demanem la carta de vins i triem, l'únic de Castelló que hi apareix:

Masía de La Hoya 2011  IGP Castelló
Syrah
12 mesos en bóta de roure francés, caucàsic i americà
13,5 % vol.
12 € (6,20 € celler)
Masía de La Hoya. Sogorb, Castelló.
[Coneixem l'Orero]

Fruita madura, flors i torrats. Correcte.


Solament hi ha dos plats per a triar. Com a entrant, triem els dos: un rotllet de pernil dolç i formatge (com un sandvitx rotlladet)  i una quiche.

Per al plat principal triem el bacallà, servit amb allioli gratinat i creïlles fregides.

A les postres podem triar més: meló i gelat d'almívar de llet.
Café

Total: 18 € x 2

No s'hi menja malament, ara, anar-hi a posta...
I després uns refrescants i digestius gintònics vora la piscina de Soneja. Gràcies, Amparo.

dilluns, 17 d'agost

Tenim molt descuidada la cita del primer dimecres de mes, així que avui farem triplet: pel·li, Guinness i soparet.

Beirut King. Felip Maria Garín, 4. Barri Mestalla  - 96 337 21 64

-Humus de llentilles (7€)
-Fatush (cogombre, pimentó, rave, no-ceba, tomaca, col i pa cruixent. (8,80 €)
-Emtabal (paté d'albergínia amb sèsam, all i llima. 7,90 €)
Pa: 0,60 € x 3
Cervesa Alhambra: 2 € x 3

El menjar no és el més important, però està bo, abellidor i lleugeret.

Total: 10,50 € x3

No parlen valencià

Unes altres paladars...

dimecres, 12 d'agost del 2015

Encara no hem arribat d'un viatge i ja estem pensant en un altre, i per a parlar-ne, damunt, ens conviden i ens preparen un soparet ben casolà: clòtxines al vapor (amb llima, pebre, all i llorer), pimentonets del Padron fregits (que no piquen), truita amb carabasseta i pernil i cassola de fang amb tomaca, botifarra i llonganissa. I un bon meló fresquet. Avui fa olor de fresc, de pi, de gesmil...

Bermejo Malvasía Blanco 2014  DO Lanzarote
Malvasía volcánica
13 % vol.
Bodegas Los Bermejos. La Florida San Bartolomé, Lanzarote
Aprox. 10,50-14,90 €

Fresc, amb fruita, menys dolç que el que esperava, herba, cítrics...

Angosto Los Almendros 2011  DO València
Garnatxa tintera, sirà i marselan.
14 mesos en bóta nova de roure francés
14,5 % vol.
Bodega El Angosto. Fontanars-Ontinyent
Aprox. 13,70 €

Fruita madura, flors, espècies, punt dolç i mineral. Molt saborós.

Tribaut Schloesser Brut Rosé
40 % Pinot Noir, 30 % Chardonnay, 30 % Meunier
La maison Tribaut Schloesser. Romery, Marne-Xampanya-Ardenes
12,4 % vol.
Aprox. 35,90 €

Difícil; maduixa i fruites roges, pell de taronja, cítrics. Probablement molt millor per a aperitiu.

divendres, 14 d'agost

Se'ns deu veure a la cara -o notar en la veu- que estem àvids de menjar casolà de la terreta, perquè avui ens tornen a convidar a sopar. Parlem del nostre viatge i buidem la seua nevera: crema de cogombre i pera, arròs amb pollastre, fals xucrut amb salsitxes i puré de creïlla amb molles de pa i tomaca. Per a les postres, iogurt natural amb melmelada de figa palera; tot fet a casa.

Peique rosado 2014  DO Bierzo
Mencia
12,5 % vol.
Bodegas Peique. Valtuille de Abajo. Villafranca del Bierzo, Lleó.
Enòleg: Jorge Peique

Molta maduixa, meló d'alger, flors. Jove, fresc.

4.50 €

Latria 2012 DO Montsant
Garnatxa i Samsó-Carinyena
Criança en bóta de roure de segon any
14,5 % vol
Celler Malondro. Cornudella de Montsant, Tarragona.
Aprox. 10 €

Fruita madura, móres, torrats, mineral, balsàmic, espècies, punt amarg, tinta. Molt interessant, es fa voler.

Diumenge, 16 d'agost

I encara una altra invitació. Més olor de pi i alguna referència als paladars, aquesta vegada el restaurant Bon Paladar de Nàquera, on encarreguen un arròs del Senyoret, boníssim, per a menjar-se'l a casa. Per a picar, navaixes torrades, cloïsses en salseta, ensalada i polp a la gallega; per a les postres, pinya natural i pastís de poma. Abans de dinar, un banyet a la piscina, tota per a nosaltres, amb l'aigua ben fresqueta. I després, amb el café, repassem l'àlbum de fotos Cuba 2000.

Gran Juvé i Camps Gran Reserva Brut
Xarel·lo, Parellada, Macabeu i Chardonnay
42 mesos en botella
Juvé i Camps. Sant Sadurní d'Anoia
Aprox. 26,60 €

Intens i suau alhora; forn, poma dolça, torrats, fruita seca, flors. Molt bo.

-¿A qué huele? - A guayaba, mi amol.

Mi patria es dulce por fuera, 

y muy amarga por dentro;     

(Nicolás Guillén)

El guaiaber és una planta característica de les Antilles. Crec que Cuba quedarà en el meu record, sobretot, a través de l'olor de la seua fruita, la guaiaba (paraula que prové de l'arawak a través de l'espanyol). M'hauré de llegir El olor de la guayaba, una conversa entre Plinio Apuleyo Mendoza i Gabriel García Márquez, encara que siguen colombians...

cubagelois

Primera pregunta que ens farem: l'arròs a la cubana es menja a Cuba? Amb aquesta denominació no s'hi coneix, clar, però és veritat que l'arròs és un aliment bàsic en la dieta del poble cubà. Encara que en tenen plantacions importants, han d'importar quasi la meitat d'arròs que consumeixen (Bolívia, Vietnam, EEUU -2002-); els cubans reben quotes mensuals d'arròs mitjançant la libreta de abastecimiento (1), (2013) (2015) / cartilla de racionament. La majoria de plats que hem menjat tenen una part d'arròs, una altra de carn o peix -torrat, fregit, cuit-, i una de verdures.

Per a parlar de la cuina típica cubana, es parla de la cuina criolla. Què significa crioll? És una paraula d'origen portugués que s'usa en època colonial per a designar a les persones nascudes a Amèrica de pares europeus, fonamentalment espanyols. El menjar crioll mescla ingredients espanyols i americans. Un bon dinar sol consistir en una ensalada de vegetals i fruites del Carib, pa blanc, iuca amb mojo crioll, tamal, porc, arròs blanc amb fesols, plàtan fregit, llesques de pa amb mel, café... I música, clar.
Aquests són alguns dels plats tradicionals cubans:

-Ajiaco : sopa de tasajo (carn de cavall, ase o mula), vegetals (plàtan verd, plàtan pintón, malanga, dacsa tendra, carabassa, moniato, nyam, iuca...), salsa criolla i llima.

saborcamageyano

-Matajíbaro camagüeyano (arròs amb plàtan -vianda verde i pintón- i porc)

caosycosasdecuba

-Congrí: arròs amb fesols rojos (congo) o negres (moros y cristianos, arroz moro)

cubapolitan

-Ropa Vieja

cuchareando

-Picadillo: carn de bou (res) picada, creïlla i sofregit de ceba, pimentó, tomaca, tàperes, panses...

glotoncubano

-Yuca con mojo criollo:

chavetas

-Tamal en cazuela. Nosaltres mengem una massa de dacsa envoltada amb la fulla i feta al vapor (com a "curiositat", ens la serveixen en un plat del Reial Madrid!!!).

El Asturiano

-Camarones enchilados

El peix no arriba al mercat, però hi ha pescadors (amb canya o rall) i és fàcil trobar-ne als restaurants. T'ofereixen llamàntol en tots els llocs, però jo crec que és sols per als turistes.
La carn sol ser de porc (puelco), de pollastre i de vedella.

Fan molt bons els flams (amb o sense coco), no sé si això està relacionat amb el fet que tenen moltes gallines soltes pel camp, el poble i els camins (fins i tot se'n veuen vora la carretera Central, i saben evitar els cotxes)...

Paladar El Holandés, Santiago de Cuba

Destacaré, per motius diversos, alguns dels restaurants en què hem menjat. La diferència entre un restaurant i una paladar és que el primer és estatal i la segona és privada (cuentapropista). Les primeres cases paladars van sorgir, clandestinament, a partir dels noranta (desabastiment per la caiguda del bloc soviètic) i deuen el nom a una sèrie brasilera, Vale Tudo 1988-89, en què la protagonista és una dona lluitadora que aconseguix alçar una cadena de restaurants amb aquest nom. El govern, per la pressió popular, les autoritza cap a meitat dels noranta, encara que amb moltes restriccions en la gestió (com ara la prohibició de gambes, llamàntol i carn de res; màxim 12 cadires; treballadors de la família) -en algunes zones fins i tot les torna a prohibir en el 97-; aquestes restriccions es relaxen a partir de 2010. La paladar més coneguda és La guarida, que apareix a la pel·lícula Fresa y chocolate, 1993.
(un CUC és, més o menys, equivalent a 1€):

- Paladar El Holandés, Santiago de Cuba [mi primera paladar, chispas]: cerveses, plàtan vianda, ensalada, corder al vi, peix, flam i café (12 cuc x 2)

- Restaurant Fuerte La Punta, Baracoa [ubicació]: cerveses (no tenen aigua), peix amb salsa de coco i pollastre (7 cuc x 2)

- Paladar El Solar , Camagüey [atenció i relació qualitat-preu]: matajíbaro, arroz moro, ajiaco camagüeyano, camarón rebozado, filet de pagre, ensalada d'alvocat i tomaca, cervesa i aigua. Em conviden al café. (6,77 cuc x 2. El compte, el fan en moneda nacional, però es pot pagar en cuc i en €)

- El criollito, Cienfuegos [per l'estafa. Una cervesa val 3 €; un café, 2; servei, 4], en una casa cutre: un menú de peix -llamàntol- i un de pollastre, plats combinats de qualitat menys que normaleta; si vols més arròs te'n posen, això sí. (18,50 cuc x 2)

- Casa de Don Tomás, Viñales [casa de 1889, atenció, qualitat]: cerveses, Delicias Don Tomás (una mena d'arròs al forn amb pernil, porc, pollastre, xoriço, llamàntol, verdures i salsa criolla), porc i vedella a la brasa, flam i el còctel Trapiche (pinya, rom, canya de sucre, mel) (14,30 cuc x 2)

Delicias de Don Tomás

- Paladar La Moneda Cubana, L'Havana [vista al centre i la badia; s'escolta la tradicional canonada de les 21 h.]: cervesa, un plat de carn variada i un de peix; mousse de xocolate i pinya. (27,50 cuc x 2!!!)

- El Asturiano, L'Havana [Qualitat. L'última nit a Cuba]: polp a la brasa, cebiche d'emperador, tamales, cuixa de corder, pa -acabadet de fer-, oli d'oliva i cervesa (23 cuc x 2).

 El primer que bevem en aterrar a l'illa és la cervesa que ens acompanyarà al llarg de tot el viatge: Cristal (Pilsener lager, 4,9 % vol) i Bucanero Fuerte (Strong Lager, 5,4 % vol.), ambdues de la cerveseria Bucanero (Holguín). Jo he estat més fidel a la primera. A Espanya la segona s'etiqueta com a Cubanero.

Curiosament, és més fàcil comprar una Cristal fresqueta que una botella d'aigua.
La Mayabe (Pilsener Lager 4 % vol), també de Bucanero, solament la tastem en els carnestoltes de l'Havana, comprada en una parada del carrer per acompanyar un pollastre rostidet i dos entrepans de carn de porc al pes (tot per 100 mn = 4 cuc)

En el món dels refrescos i l'aigua, la reina és Ciego Montero (Cienfuegos): TuKola, taronja, gasosa, aigua amb i sense gas... En algun lloc hem trobat Fanta de taronja i a l'hotel Nacional hem vist Coca-Cola.

No ens hem atrevit a tastar el vi cubà (quan ho hem intentat, ens han fet desistir), tot i això hem comprat una botella de Soroa (n'hi ha blanc, rosat i negre), de San Cristóbal, Artemisa.

Sí que hem vist vi espanyol, sobretot de Torres. També algunes marques amb DO Catalunya sense massa especificacions: Castell de Ribes, Masía Condal, La Terra...




El que sí que es consumeix és molt de rom (als bars, al carrer, a la platja, fins i tot dins l'aigua...). Les marques més conegudes són Havana Club, Caney (antiga Bacardí, Santiago), Arecha, Legendario i Edmundo Dantes; altres, Guayabita del Pinar, Caribbean Club, Mulata, Varadero, Santiago de Cuba... Nosaltres, com a bons guiris, fem el que diu Hemingway

palmaentumano

Mojito a La Bodeguita del Medio (molt bo, amb música en directe i moltíssima gent ent 4 m². 5 cuc):
-2 cullerades de sucre blanc
-el suc de mitja llima verda
-2 branquetes d'herba sana
-9 cl d'aigua amb gas
Amb una mà de morter fina es pica tot i es trau l'essència de l'herba
-4,5 cl de rom Havana 3 anys
-glaçons de gel

(El mojito del Sloppy Joe's -el bar de quasi 20 metres de taulell- no m'ha agradat gens)

Daiquirí La Floridita (aquest local és més gran i tot el món el demana; alguns americans perden un poc els papers. 6 cuc):
-Sucre blanc
-Gel picat
-Suc de llima
-5 gotes marrasquino
-rom Havana Club carta blanca 3 anys
Tot en la batedora.

A l'hotel es poden menjar alguns dolços, però és difícil trobar-ne al carrer. Nosaltres n'hem menjat algun a la pastisseria Francesa de l'Habana com els triangles de guaiaba (que ixen en el conte "La muerte feliz de Alborada Almanza", Aquello estaba deseando ocurrir, de Leonardo Padura), o un cohiba amb formatge. Una altra pastisseria coneguda és Almendrares.

Que si hem menjat bé a Cuba? Sempre ens quedarà l'olor de guaiaba...

Els estius de la vila foiera

divendres, 24 de juliol del 2015

Quants sopars, quantes festes, quantes vetlades haurà anat tresorejant aquest corral foier on sopem avui? Una vegada més, encara que amb dolençoses absències, ens reunim al voltant de la taula sota el taronger i la llimera, amb el terra ben arruixadet. I comença l'espectacle.

Baloiro 2013  DO Bierzo
Godello
6 mesos en roure francés
Luzdivina Amigo. Parandones, Lleó
Aprox. 7,60 - 9 €

Fruita i flors blanques. Punt dolç.

10 d'abril Brut Nature Gran Reserva 2011 DO Cava
50% Xarel.lo, 24% Macabeo, 20% Parellada, 6 % moscat Alexandria
Mas Lluet. Castellví de la Marca, Bcn / 10 d'Abril. S.Llorenç d'Hortons. Bcn
Aprox. 10 €

Fresc. Bona combinació dolç-amarg.

Quíbia Falanis 2011  VT Mallorca
50 % callet (negre), 50 % premsal (blanc)
[2013: 60 callet, 30 premsal blanc, 10 muscat-giró]
Criança sobre lies. 4 mesos en bóta de ciment
12,5 º
AN Negra. Felanitx, Mallorca
Aprox. 9,75 €

He llegit que Quibia és un país imaginari on ningú discuteix. El país dels quibers té una Constitució amb un sol Estatut: no tenir fronteres perquè ningú els puga envair.
[Com a curiositat, visiteu terradefalanis]

Crozes-Hermitage 2011   Alain Graillot  AOC Côtes-du-Rhône. Crozes-Hermitage
Syrah
13.5º
Aprox. 21,85 €

Fruita madura, flors, mineral. Molt saborós.

Galia 2012
85 % tempranillo, 15 % garnatxa
15 º
El Regajal. Aranjuez, Madrid.
Jerome Bougnaud
Aprox. 29,60

Primer coneguérem El Regajal SE, després el germà menudet Las retamas del Regajal i ara tenim l'honor de conéixer el germà major. Un luxe.

Gramona Imperial Gran Reserva Brut 2006  DO Cava
Xarel·lo: 50%, Macabeo: 40%, Chardonnay: 10%
36 mesos en botella
Gramona. Sant Sadurní d'Anoia, Bcn
Aprox. 15,90 €

Frisant de Gel  DO Penedès
Vi dolç escumós
Gewürztraminer
Gramona.
Aprox. 12,95 €

La cuinera major ens ha preparat ensalada russa; tomaca, pimentó i tonyina (ja sé que altres hi diuen "titaina", però al meu poble, no; i allò del "pisto", ni pensar-ho); truita de creïlla i ensalada de verdura i marisc.

Amparo-Diego han portat uns caragols amb tomaca i pernil boníssims.

 I Javi ens ha preparat un festival: paté de fetge de vedella casolà,

llom de porc a la sal amb crema agredolça

i sushi

Jj ha comprat formatges del Sólo Queso (Puit Blanc, ovella, Lleida; Gasón, cabra, Albacete; Botàs, vaca, La Cerdanya; El Zamorral Añejo, ovella, Zamora; Cabrales Maín, vaca, Astúries).

Un bon meló, unes coques cristines i moltes rises.