-¿A qué huele? - A guayaba, mi amol.

Mi patria es dulce por fuera, 

y muy amarga por dentro;     

(Nicolás Guillén)

El guaiaber és una planta característica de les Antilles. Crec que Cuba quedarà en el meu record, sobretot, a través de l'olor de la seua fruita, la guaiaba (paraula que prové de l'arawak a través de l'espanyol). M'hauré de llegir El olor de la guayaba, una conversa entre Plinio Apuleyo Mendoza i Gabriel García Márquez, encara que siguen colombians...

cubagelois

Primera pregunta que ens farem: l'arròs a la cubana es menja a Cuba? Amb aquesta denominació no s'hi coneix, clar, però és veritat que l'arròs és un aliment bàsic en la dieta del poble cubà. Encara que en tenen plantacions importants, han d'importar quasi la meitat d'arròs que consumeixen (Bolívia, Vietnam, EEUU -2002-); els cubans reben quotes mensuals d'arròs mitjançant la libreta de abastecimiento (1), (2013) (2015) / cartilla de racionament. La majoria de plats que hem menjat tenen una part d'arròs, una altra de carn o peix -torrat, fregit, cuit-, i una de verdures.

Per a parlar de la cuina típica cubana, es parla de la cuina criolla. Què significa crioll? És una paraula d'origen portugués que s'usa en època colonial per a designar a les persones nascudes a Amèrica de pares europeus, fonamentalment espanyols. El menjar crioll mescla ingredients espanyols i americans. Un bon dinar sol consistir en una ensalada de vegetals i fruites del Carib, pa blanc, iuca amb mojo crioll, tamal, porc, arròs blanc amb fesols, plàtan fregit, llesques de pa amb mel, café... I música, clar.
Aquests són alguns dels plats tradicionals cubans:

-Ajiaco : sopa de tasajo (carn de cavall, ase o mula), vegetals (plàtan verd, plàtan pintón, malanga, dacsa tendra, carabassa, moniato, nyam, iuca...), salsa criolla i llima.

saborcamageyano

-Matajíbaro camagüeyano (arròs amb plàtan -vianda verde i pintón- i porc)

caosycosasdecuba

-Congrí: arròs amb fesols rojos (congo) o negres (moros y cristianos, arroz moro)

cubapolitan

-Ropa Vieja

cuchareando

-Picadillo: carn de bou (res) picada, creïlla i sofregit de ceba, pimentó, tomaca, tàperes, panses...

glotoncubano

-Yuca con mojo criollo:

chavetas

-Tamal en cazuela. Nosaltres mengem una massa de dacsa envoltada amb la fulla i feta al vapor (com a "curiositat", ens la serveixen en un plat del Reial Madrid!!!).

El Asturiano

-Camarones enchilados

El peix no arriba al mercat, però hi ha pescadors (amb canya o rall) i és fàcil trobar-ne als restaurants. T'ofereixen llamàntol en tots els llocs, però jo crec que és sols per als turistes.
La carn sol ser de porc (puelco), de pollastre i de vedella.

Fan molt bons els flams (amb o sense coco), no sé si això està relacionat amb el fet que tenen moltes gallines soltes pel camp, el poble i els camins (fins i tot se'n veuen vora la carretera Central, i saben evitar els cotxes)...

Paladar El Holandés, Santiago de Cuba

Destacaré, per motius diversos, alguns dels restaurants en què hem menjat. La diferència entre un restaurant i una paladar és que el primer és estatal i la segona és privada (cuentapropista). Les primeres cases paladars van sorgir, clandestinament, a partir dels noranta (desabastiment per la caiguda del bloc soviètic) i deuen el nom a una sèrie brasilera, Vale Tudo 1988-89, en què la protagonista és una dona lluitadora que aconseguix alçar una cadena de restaurants amb aquest nom. El govern, per la pressió popular, les autoritza cap a meitat dels noranta, encara que amb moltes restriccions en la gestió (com ara la prohibició de gambes, llamàntol i carn de res; màxim 12 cadires; treballadors de la família) -en algunes zones fins i tot les torna a prohibir en el 97-; aquestes restriccions es relaxen a partir de 2010. La paladar més coneguda és La guarida, que apareix a la pel·lícula Fresa y chocolate, 1993.
(un CUC és, més o menys, equivalent a 1€):

- Paladar El Holandés, Santiago de Cuba [mi primera paladar, chispas]: cerveses, plàtan vianda, ensalada, corder al vi, peix, flam i café (12 cuc x 2)

- Restaurant Fuerte La Punta, Baracoa [ubicació]: cerveses (no tenen aigua), peix amb salsa de coco i pollastre (7 cuc x 2)

- Paladar El Solar , Camagüey [atenció i relació qualitat-preu]: matajíbaro, arroz moro, ajiaco camagüeyano, camarón rebozado, filet de pagre, ensalada d'alvocat i tomaca, cervesa i aigua. Em conviden al café. (6,77 cuc x 2. El compte, el fan en moneda nacional, però es pot pagar en cuc i en €)

- El criollito, Cienfuegos [per l'estafa. Una cervesa val 3 €; un café, 2; servei, 4], en una casa cutre: un menú de peix -llamàntol- i un de pollastre, plats combinats de qualitat menys que normaleta; si vols més arròs te'n posen, això sí. (18,50 cuc x 2)

- Casa de Don Tomás, Viñales [casa de 1889, atenció, qualitat]: cerveses, Delicias Don Tomás (una mena d'arròs al forn amb pernil, porc, pollastre, xoriço, llamàntol, verdures i salsa criolla), porc i vedella a la brasa, flam i el còctel Trapiche (pinya, rom, canya de sucre, mel) (14,30 cuc x 2)

Delicias de Don Tomás

- Paladar La Moneda Cubana, L'Havana [vista al centre i la badia; s'escolta la tradicional canonada de les 21 h.]: cervesa, un plat de carn variada i un de peix; mousse de xocolate i pinya. (27,50 cuc x 2!!!)

- El Asturiano, L'Havana [Qualitat. L'última nit a Cuba]: polp a la brasa, cebiche d'emperador, tamales, cuixa de corder, pa -acabadet de fer-, oli d'oliva i cervesa (23 cuc x 2).

 El primer que bevem en aterrar a l'illa és la cervesa que ens acompanyarà al llarg de tot el viatge: Cristal (Pilsener lager, 4,9 % vol) i Bucanero Fuerte (Strong Lager, 5,4 % vol.), ambdues de la cerveseria Bucanero (Holguín). Jo he estat més fidel a la primera. A Espanya la segona s'etiqueta com a Cubanero.

Curiosament, és més fàcil comprar una Cristal fresqueta que una botella d'aigua.
La Mayabe (Pilsener Lager 4 % vol), també de Bucanero, solament la tastem en els carnestoltes de l'Havana, comprada en una parada del carrer per acompanyar un pollastre rostidet i dos entrepans de carn de porc al pes (tot per 100 mn = 4 cuc)

En el món dels refrescos i l'aigua, la reina és Ciego Montero (Cienfuegos): TuKola, taronja, gasosa, aigua amb i sense gas... En algun lloc hem trobat Fanta de taronja i a l'hotel Nacional hem vist Coca-Cola.

No ens hem atrevit a tastar el vi cubà (quan ho hem intentat, ens han fet desistir), tot i això hem comprat una botella de Soroa (n'hi ha blanc, rosat i negre), de San Cristóbal, Artemisa.

Sí que hem vist vi espanyol, sobretot de Torres. També algunes marques amb DO Catalunya sense massa especificacions: Castell de Ribes, Masía Condal, La Terra...




El que sí que es consumeix és molt de rom (als bars, al carrer, a la platja, fins i tot dins l'aigua...). Les marques més conegudes són Havana Club, Caney (antiga Bacardí, Santiago), Arecha, Legendario i Edmundo Dantes; altres, Guayabita del Pinar, Caribbean Club, Mulata, Varadero, Santiago de Cuba... Nosaltres, com a bons guiris, fem el que diu Hemingway

palmaentumano

Mojito a La Bodeguita del Medio (molt bo, amb música en directe i moltíssima gent ent 4 m². 5 cuc):
-2 cullerades de sucre blanc
-el suc de mitja llima verda
-2 branquetes d'herba sana
-9 cl d'aigua amb gas
Amb una mà de morter fina es pica tot i es trau l'essència de l'herba
-4,5 cl de rom Havana 3 anys
-glaçons de gel

(El mojito del Sloppy Joe's -el bar de quasi 20 metres de taulell- no m'ha agradat gens)

Daiquirí La Floridita (aquest local és més gran i tot el món el demana; alguns americans perden un poc els papers. 6 cuc):
-Sucre blanc
-Gel picat
-Suc de llima
-5 gotes marrasquino
-rom Havana Club carta blanca 3 anys
Tot en la batedora.

A l'hotel es poden menjar alguns dolços, però és difícil trobar-ne al carrer. Nosaltres n'hem menjat algun a la pastisseria Francesa de l'Habana com els triangles de guaiaba (que ixen en el conte "La muerte feliz de Alborada Almanza", Aquello estaba deseando ocurrir, de Leonardo Padura), o un cohiba amb formatge. Una altra pastisseria coneguda és Almendrares.

Que si hem menjat bé a Cuba? Sempre ens quedarà l'olor de guaiaba...