El vol de la mà

Ho podria fer llarg, però vos ho estalvie; el cas és que hi ha una mudança en dansa i volem a Anvers (Antwerpen, Amberes...; Flandes, Bèlgica) a donar una maneta, i la cosa arriba a ser "els amics dels pares del nuvi de la filla d'una companya-amiga d'aquesta dona"!

I què es pot esperar de la cuina d'un lloc que es ven com el país dels gofres, la cervesa, les frites (creïlles fregides) i el xocolate? Alguna coseta bona, sí.

Comencem pel Waffle, que està pertot. Diuen que té el seu origen a Bèlgica, on es va popularitzar a partir del segle XII. La paraula “waffle” prové del francés antic “walfre”, que significa "bresca d'abelles", per la forma. Hi ha bàsicament dues versions: la de Lieja, d'aspecte irregular, ovalat, més dens i molt més dolç; i la de Brussel·les, amb un disseny rectangular perfecte, més gran, més lleuger i menys dolç; ambdós tenen sabor de vainilla. S'hi pot posar xarop de xocolate, maduixa, nata, fruites, caramel... També he llegit que hi ha diferències entre el gofre/gaufre i el waffle (la casa de las golosinas), però això ja...

[A Holanda hi ha l'stroopwafel]

A Lieja no hem estat, però al mercat Theaterplein d'Anvers (dissabtes i diumenges) hem tastat els mini wafeltjies van ons Bomma (de la nostra àvia), natural o amb caramel salat.

A Brussel·les n'hem menjat a L'Art du Chocolat, amb les 20 cel·les tradicionals, sense res (quedant com les més raretes del món mundial, clar)

Els de La Maison des Gaufres ens han paregut espectaculars. A més a més, la ciutat i els aparadors de les botigues encara estan vestits de Nadal. Encisador!

La Galette des rois és una coca que celebra l'Epifania i és consumida els primers dies de l'any a França i Bèlgica. Es tracta d'una coca de pasta fullada farcida de frangipane, una crema de pastisseria i ametles.

A Aux Merveilleux du Fred (Brussel·les) trobem la galette flamande  (brioix, crema mosselina -de pastisseria amb mantega- i sucre glacé).

A la Maison Dandoy (fb), la galette de pasta de full daurada, amb farcit (Frangipane o Speculoos -la galeta de Nadal-) i una fava de porcellana a l'interior. Juga amb les tres corones reials i les galetes "elles sont de retour", tornen per la festa de Reis.

La cramique és un brioix belga, normalment amb panses o amb xocolate.

L' Spéculoos és la galeta per excel·lència, amb canyella, nou moscada, gingebre en pols, cardamom i pebre blanc (la típica Lotus belga, amb formes molt diverses).

‏Antwerpse handjes. Segons la llegenda, el gegant Druoon Antigoon cobrava un alt preu a cada persona que passava pel riu Scheldt i si es negaven a pagar, els tallava una mà sense pietat. El soldat romà Silvio Brabo s'hi va enfrontar, el vencé, li tallà la mà i la llançà al riu; per això la mà es convertí en el símbol d'Anvers (Antwerpen vol dir "tirar la mà", segons diuen). Hi ha galetetes -paregudes a les daneses, amb mantega, però amb ametla- i xocolates amb forma de mà pertot.

Per exemple, me'n posen una amb el tallat del museu KMSKA d'Anvers, però no tinc la sort que me'l servisquen en la tasseta de Magritte com a altres clients.

El cuberdons (o neuzekes o bonnets de curé) són gominoles en forma cònica, de nas, fetes amb almívar amb sabor de gerd. Els descobrim a l'Elisabeth de Bruges, i els comprem al Leonidas de Gant; hi ha moltes llegendes sobre el seu origen (buendía).

Quan fa molt de fred o plou, el millor és fer-te un xocolate calentet. A mi, a Anvers em pilla de pas el Günter Watté, i allà que entre. Demane un xocolate negre calent (5,20 €). Em trauen un pitxeret de llet i una tassa amb xocolate en pastilletes; hi vaig vessant la llet i es desfà el xocolate. Com a detall, un bombonet. 

Si us hi fixeu, al logo veureu la mà.

Els aparadors de les xocolateries són cridaners i esplèndids, ja jo hem dit, i ja s'estan preparant per al 14 de febrer. Quines marques vos sonen més? Jo he de reconéixer que la primera que em ve al cap és Godiva (Brussel·les, 1926) i Neuhaus (per culpa del Corte Inglés; Brussel·les, 1857); també Leonidas (1913). Les altres, ja, menys: Guylian (el de les conxes marines; 1938); Mary (1919); Debailleul (Anvers; 1919); Pierre Marcolini (1995); Elisabeth (1936); Corné Port-Royal (1932)...

The Chocolate Line té una botiga grandiosa a Anvers (Meir, 50), on pots veure com fan les figures de xocolate i els bombons.

Hem pres café en llocs xulos i curiosos.

Un d'ells, el Poechenellekelder, al costat del Manneken Piss (Brussel·les), on no en caben més, d'andròmines (és una taverna, però nosaltres només hi prenem un tallat; 4,20 € x 2). Són molt amables i parlen espanyol.

O l'Elfe Gebod (el de la catedral d'Anvers), tot ple d'imatges religioses.

Espresso machiato (4,49 €), cappuccino (4,99 €)

N'hi ha de molt agradables: el Zùsto (amb bons dolcets per a emportar-se) o el Polly d'Anvers, el Paper & Beans de Bruges...

Quant a les cerveses, n'hi ha moltes, i bones, clar, i cadascuna servida en la copa de la marca.

M'hi trobe moltes imatges amb el cartell de la Duvel que em transporten a un viatge gloriós allà pels 90 del segle passat. 

Tenia ganes de tastar la Bolleke de De Koninck (Anvers / 5,2º), amb la seua copa icònica, i me la prenc al mateix bar de la cervesera, amb unes llonganissetes (11,50 €).

I també a casa, amb unes papes i un formatget.

Al brewery de Het Anker, dins el Beguinatge Gran (Het Groot Begijnhof) de Mechelen/Malines cau una Carolus Classic. Només 2,70 €, i amb detall -cosa inaudita- de galetetes salades i, en pagar, caramels.

La Dageraadplaatas és una plaça del barri de Zurenborg amb molt animació, i allà també ens en fem una, al Café ZeeZicht, al carrer, com els de vint-i-tants: Dubbel de Bier in Balans (Scheldebrouwerij, 6,5º) i Tripel d'Anvers (De Koninck, 8º)

El vol-au-vent és d'origen francés, però és molt típic a Bèlgica; en principi, és un pastís menut de pasta fullada (tan lleuger que vola al vent), redó o ovalat i pot anar farcit de salat o de dolç, però amb el temps ha passat a designar el guarniment; ho hem pogut comprovar, en arribar a Anvers, ens espera un gran detall per a sopar: una bossa de vol-au-vent (pollastre, xampinyons, crema) amb pa de motle. És un dels protagonistes de l'estada.

Després l'hem menjat també amb la pasta de full, a casa de la novençana, amb ensalada, rellomello al forn i formatges.

En francés, avoir une écrevisse dans le vol-au-vent ("tenir un cranc de riu al cap/crani") significa "estar una mica tocat del bolet, grillat". No sé si fer-ne cas...

A aquest sopar a casa ha arribat un vi espanyol,

Séptimo Sentido 2023

Verdejo - 12,5% vol.

Maetierra / Grup Vintae. Calahorra, La Rioja

Aprox. 5,50-6,40 €

Cítrics, flors; agradable.

Les moules (clòtxines, al vapor, fetes amb vi blanc, o mantega d'all...) són ben típiques. Diuen que són per acompanyar les frites, no a l'inrevés). Les hem de tastar, clar. Les compartim al The Beer Garden (Brussel·les; 24 €), tenen un poc d'api. 

També demanem una salsitxa fregida (frikandel / saucissse) amb puré de creïlles amb verdures i un poc de cansalada fumada (stoemp; 19,90 €). I dos copetes de vi negre (5,60 € x 2).

Total: 27,55 € x 2

El restaurant està decorat amb cartells que juguen amb frases conegudes i la cervesa. Llàstima haver-hi fet només aquesta foto.

Un dels plats típics, la Carbonnade flamande / stoofvless  (carn estofada en cervesa belga i ceba; 20,50 €), el tastem prop de casa (barri Zurenborg), al Zafraan Bistro.

Comencem amb croquetes de gambes (garnaalkroketten), un plat flamenc típic, fet amb gambes grises capturades pels pescadors locals (15,50 €); i huisbereide kaaskroketten (croquetes casolanes de 4 formatges; 12,80 € x 2).

Gekarameliseerde spareribs in zoet-zure saus (costelles caramel·litzades en salsa agredolça; 27, 90 €); filet pur (31 €); linguini veggie (15,50 €).

Fritz Kola (3 €), aigua amb gas (2,90 €), thee verse munt (te amb menta; 3,90 € x 3)

Total: 30,72 € x 5

Quan intentem sopar a la plaça Dageraadplaatas (Zurenborg, Anvers) sense haver reservat no és fàcil. Trobem taula a Aan het strand van Oostende (en la platja d'Oostende). Ací sí que ens posen unes olivetes com a detall.

Aigua 0,5 l (6,50 €), cervesa Westmalle Dubble (5,50 €)

Compartim al centre

Tarte Flambée: massa de pa, crema agra, cansalada fumada, ceba (12 €)

Rundsburger: carn de bou, encisam, col, ceba, creïlles... (25 €)

Poké Bowl Buikspek: arròs de sushi, cansalada viada fregida, wakame, brots de soia, remolatxa... (24 €)

Warme appeltaart (11 €)

Total: 32,40 € x 3

A Malines faig la guiri i entre en un restaurantet de la Grote Markt, De Witten Vos (el rabosot blanc), però no tenen carta en anglés ni en francés.

Detall: olivetes i un pa boníssim amb mantega (també hi ha oli, sal i pebre). Cervesa Stella Artois (4 €)

Koniginnenhapje sllatje (ensalada d'aperitiu de la reina; 28 €); pasta fullada, pollastre, crema... ensalada i creïlles (no es diu vol-au-vent, però s'hi assembla, no?).

Café, amb dues galetes i xocolate.

Total: 32 €

Pertot arreu hi ha les Frituur (o Friterie), establiments de menjar ràpid que sobretot serveixen creïlles fregides, però també diferents plats fregits o a la graella com broquetes, hamburgueses, mandonguilles, pollastre fregit de formes infinites, amb un empanat de color bastant dubtós i poc abellidor.

Excepte en alguna plaça megaturística, és molt difícil dinar a Bèlgica després de les 13 h, i alguna vegada ens ha passat que hem hagut de menjar qualsevol cosa, com una hamburguesa horrorosa amb frites i Cola prop del Beguinatge d'Anvers (Chipz; 8,90 € x 2).

O uns fantàstics pastissos a l'Stek de Gant: cappuccino (3,90 €); americà amb llet (jo volia un tallat; 3,20 €); cinnamon bun (pasta de canyella; 5 €); worteltaart (pastís de carlota; 6,50 €). Total: 9,60 € x 2

El que nosaltres coneixem com cols de Brussel·les allà són chou en francés o kool en flamenc; són un acompanyament habitual d'altres guisats més contundents, com ara l'estofat de conill, pollastre, salsitxes, peix o costelles de porc. Les tastem a casa de Martine i Gunter.

Comencem am un aperitiu amb pernilet, formatge, papes, olives, guacamole, crema de tomaca... i un Aperol Spritz.

Ja a taula, una sopa de gambes; molt bona, però curiosament ens la mengem sense cullera, amb pa i forqueta ("allà on vas, fes com veuràs").

Després hi ha carn al forn amb moltes verdures: col, endívia belga (xicoira witloof, cichorium intybus; és habitual embolicar-la amb pernil i gratinar-la amb salsa de formatge, chicons au gratin), croquetes de moniato, carlota, espàrrecs silvestres amb cansalada, crema amb xampinyons, poma amb fruites roges...

Portem un vi espanyol (comprat al Proxy; 14,29 €): Viñas del Vero Gran Vos Reserva 2020 DO Somontano; Cabernet Sauvignon-Merlot-Altres? 13,5% vol.; Viñas del Vero /González Byass; Barbastre, Osca.

Per a les postres, un pastís gelat de crema de llet fet expressament per a nosaltres (i ací ve allò dels amics dels pares de...). 

De visita, i descobrim la col·lecció The Visitor, de Gardeco, dissenyada per Guido Deleu.

Café, joc, conversa...

Moltes gràcies!

Hem menjat moltes vegades a casa, clar: ensalades, truita, puré, bacallà, salsitxa, paté, formatge... I a l'Ikea, que "anem al que anem", hehe.

Ah, al mercat a l'aire lliure Theaterplein d'Anvers de dissabte també hem menjat algun wrap i alguna coseta àrab. Sort que eixe dia fa solet.

No hem tastat el half and half (meitat vi blanc i meitat xampany), ni la ginebra, i hem menjat poc de xocolate.

Tampoc el Gentse Waterzooi, un estofat tradicional amb peix (Gant, Flandes); vol dir "aigua que bull" o "bullit en aigua"; ara es fa també amb pollastre. Ni el conill amb mostassa i cervesa. 

Sí, haurem de tornar-hi.

Tota una experiència! G R À C I E S!!!