dissabte, 24 de gener
La història comença amb una companya de senderisme, escocesa, de malnom "Nokia, connecting people". Doncs això:-Jo tenia un profe escocés superbonico.
-No seria Archie!
-Eehh, sí.
-És amic meu!
Ens posa en contacte -després de més de trenta anys- i al final hi ha un dinar a sa casa a Picassent aprofitant el Burns Nicht, que jo no sabia ni que existia.
Ens posa en contacte -després de més de trenta anys- i al final hi ha un dinar a sa casa a Picassent aprofitant el Burns Nicht, que jo no sabia ni que existia.
El sopar de Burns (en anglès, Burns supper, o en scots, Burns Nicht) és una festa que se celebra, a Escòcia i Irlanda del Nord, cada 25 de gener per a commemorar el naixement de l'escriptor escocès Robert Burns (Rabbie; the Bard of Ayrshire; 1759-1796).
Nosaltres fem una adaptació, clar.
És tradició fer sonar la gaita, llegir poemes, beure whisky i menjar el producte nacional, una mena de botifarró de vísceres de corder anomenat haggis.
De primer plat és típic menjar una sopa d'eglefí, un peix blanc, fumat, que es diu cullen skink; o cock-a-leekie (sopa d'all porro, creïlla i pollastre) o Scotch broth (brou escocés).
La roba típica és el kilt. (Vikipèdia)
Ningú no porta la faldeta.
No és sopar, sinó dinar.
Comencem amb una cerveseta a la cuina, amb coca amb sal que porte del forn Aparisi d'Almàssera.
No es beneeix la taula, crec, amb "The Selkirk Grace": Some hae meat and canna eat,/ And some wad eat that want it,/ But we hae meat and we can eat, And sae the Lord be thankit (Uns tenen carn i no poden menjar, I uns que no en tenen en menjarien; Però tenim carn i podem menjar, Aleshores lloat siga el Senyor).
Trobe que la sopa és un brou gallec (creïlla, fesols, fulles tendres de nap?...)
Piping in the Haggis. Amb la font del haggis a taula, no ens posem drets ni sona la gaita (l'anfitrió sí que posa musiqueta)
Adress to a Haggis. No sé massa bé si reciten l'oda, perquè algunes coses que diuen no les entenc.
Se serveix amb el neeps and tatties, puré de creïlla i nap.
Bevem vi d'ací.
100% Arcos - 15 mesos en tina i roure
Javi Revert Viticultor. La Font de la Figuera
Aprox. 25-45 €
Original, elegant.
Baltos 2023 DO Bierzo
Mencia - 13,5% vol.
8,5 mesos en roure francés
Aprox. 9,95 €
Fruita negra, pedra, flors; agradable.
Mas Viló 2022 DOQ Priorat
Garnatxa negra i Carinyena - 14,5% vol. - roure
Bodegas Maset.
Aprox. 17,60 €
Fruita madura, espècies, balsàmic, mineral; bo.
No hi ha dolços tradicionals. Frances ha fet trufes de xocolate i altres delícies, i jo porte coques escudellades.
No ballem, però els escocesos sí que reciten alguns versos de Burns i canten «Auld lang syne», una cançó tradicional basada en un poema de l'escriptor (que también es canta en el Hogmanay, el cap d'any escocés).
Ells beuen whisky. A mi em posen licor d'arròs.
Una vesprada deliciosa on es parla anglés -amb algunes paraules escoceses-, valencià, un poc d'espanyol i un poc de gallec.
G R À C I E S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada